Papirvm, encara paper

I quin paper. Sempre l’he vista, des de ben petita, erem veïns, i de gran hi he anat a comprar, sovint per fer un regal a qui ho sabria apreciar.

L’aparador de Papirvm és com un gabinet de curiositats. Vitrina bigarrada, amb desordre planificat, cambra de meravelles per als amants del paper i l’escriptura. Un establiment arrelat al passat gloriós de Barcelona, ​​ciutat de llibreters i impressors. El rètol de l’Antiga Casa Rubió (façana Dagueria) lliga Papirum a un impressor i llibreter de començament del segle XIX, Josep Rubió i Lluch, origen d’una nissaga d’intel·lectuals i professionals del llibre i l’edició. Maria Dolors Crespo i el seu fill Flavio, continuador del negoci, viuen l’esperit d’un ofici que estima el paper. Maria Dolors, el 1981, va capgirar les clàssiques guardes del llibre antic portant-les a l’exterior fent a mà aquest paper (marbrejat, jaspiat, d’aigües), i vestint llibretes i complements d’escriptori.

És admirable que avui encara es mantingui saludable una botiga com aquesta. No ho sé del cert, però em sembla que és per la qualitat dels seus productes, que podriem anomenar genèricament “d’escriptori” alguns dels quals són de tradició, obsolets, però preciosos, enlluernadors, diria. Tot el que es pugui manufacturar en paper de qualitat està allà. Les llibretes, els àlbums, els punts de llibre, les targetes, les felicitacions, paper solt, les plumes, els tampons, o ex-libris, detalls i més detalls. Entres en un temple de l’escriptura, quan vols fer-ho, potser per algú altre, amb la parsimònia i el gust que t’has imposat.

Us deixo uns enllaços que expliquen una mica la seva història i la seva vinculació amb el barri, tan maltractat comercialment. Encara artesania.