El ferrocarril subterrani

Un dels llibres més premiats darrerament, amb el Pulitzer, i el National Book Award, el mateix any 2017, i per la crítica i el públic.

Un llibre que explica la fugida dels esclaus afroamericans de les plantacions sudistes, cap al nord, cap als estats abolicionistes, o fins i tot al Canadà. Aquí la síntesi. Però cóm fugen?, com s’hi atreveixen?, qui els ho facilita?, què i qui troben quan hi arriben?, què els espera? què era la llei dels esclaus fugitius i els seus rastrejadors?

Fotografia d’un un plànol de les plantacions. Està a Laura Plantation a Louisiana, hi veus la magnitud del terror.

Devastador. Escrit des d’una objectivitat i rigor admirables, per un autor clarament hereu d’aquella novel·la americana que va marcar el camí de la modernitat. Explicada amb els detalls quotidians, racials i racistes, però precisament per això molt significatius. Com la barbàrie i l’alta societat van conviure. Com la culpa no apareix mai, enlloc, tot i les sòlides creences religioses. El que explica aquest llibre, la història oficial no ho ha explicat mai, o no així, o, si més no, hi ha passat de puntetes. El llibre entra d’una manera quasi física, orgànica dins la vida, la de tots. D’una metàfora en farà una història més que real. A partir, entre altres, de les cròniques dels propis ex-esclaus, pot referir-se a diferents moments històrics.

La literatura i el cinema han mostrat abastament l’Holocaust de la II Guerra Mundial, però aquest no tant. Ara recordo el llibre de la Toni Morrison, Premi Nobel 1993, Beloved, una autora que també va voler explicar la negritud.

Colson Whitehead té una quantitat i qualitat de premis, a l’edat actual de 54 anys, que alguna cosa volen demostrar. Ha fet diverses visites a Barcelona i les seves entrevistes sempre et posen davant d’una persona molt senzilla al tracte i al diàleg, amb una professionalitat evident. Ha de ser un plaer anar a les seves classes. Com ho va ser per mi escoltar-lo en dues ocasions al CCCB. Us deixo la gravació de l’entrevista (no us la perdeu) que li va fer la Llucia Ramis, amb motiu del llibre que ens ocupa, durant el Kosmopolis 2017.

Però el que a mi m’ha posat davant del teclat per fer aquest breu resum és la minisèrie del mateix nom, en la qual l’autor del llibre és el guionista, cosa que em va fer decidir. Igual, o més, que el llibre et deixa clavat a la cadira, possiblement per aquesta falta d’informació que patim sobre els fets. Francament m’ha deixat extenuada.

Rutes dels diferents “trens subterranis“

Us deixo un parell d’enllaços sobre la sèrie. Un de la BBC i un altre de la revista Fotogramas.