Toni Morrison 1931-2019
Beloved
Ediciones de Bolsillo
Resum d’un dels llibres llegits al curs La Gran Novel·la Americana, fet a la llibreria La Central de Barcelona (del carrer Mallorca), impartit per Sam Abrams
Descripció: Beloved és una història real, és la història de Margaret Garner, una esclava amb 3 fills. El 1856 s’escapa de Kentucky per anar a Ohio, prenyada d’un quart fill que neix en llibertat. L’estaven buscant sota la llei dels esclaus fugitius dels estats circumdants, per això va cap al nord, per passar al Canadà. Finalment la fan presa i mata a la nena acabada de néixer, perquè no hagi de tornar a començar.
Toni Morrison, igual que Alice Walker, sempre han estat investigant sobre la seva història des del XVIII al XX. Beloved pertany a una trilogia que recorre aquests períodes. Beloved de 1987, transcorre abans, durant la Guerra Civil i els anys posteriors; Jazz del 1992, ho fa durant els anys del Harlem Renaissance on incorpora la moral dels blancs; Paradise del 1997, explica el contenciós entre unes dones d’un convent i els homes del poble. Es una al·legat pels drets de la dona. Perquè el pitjor que ha après l’home negre del blanc és l’androcentrisme. No s’ha d’agafar el dolent dels blancs, no han de voler ser un calc degradat d’ells. No cal que ens emblanquinem.
Comentaris: Toni Morrison es pot considerar que està situada entre dues pertinences literàries: l’anglosaxona americana i l’afroamericana. I escriu sota l’advocació de totes dues, des de William Faulkner i Zora Neale Hurston. El seu públic és americà, escriu per a ells, per a la seva gent, els negres, i per a la resta dels americans. No té cap interès en traspassar fronteres.
Ohio va ser el primer estat antiesclavista. Els que van fugir o sortir del Sud, van anar pujant Mississippi amunt, disparats cap a Chicago i els grans llacs, el riu va ser el seu camí. Els blancs, a causa de l’increment de població negra, van prohibir que s’aprengués a llegir i a escriure i van fomentar l’obligatorietat religiosa. També miraven de trencar les famílies perquè no tinguessin sensació de nucli familiar. Per això tenen un sentit de pertinença suprafamiliar, que és realment fort, necessari i col·lectiu, d’aquí la utilització de germà/na, amb els iguals, encara que no siguin de la família, es protegeixen. S’incrementa el valor de l’oralitat. Els cants dels camps venen d’aquí. La tradició musical que portaven els negres no tenia res a veure amb la música que els blancs cantaven a les esglésies, i que per a aquells era absolutament desconeguda i displicent.
Toni Morrison va néixer a Ohio. Era la segona de quatre fills i filla d’un soldador i una minyona. Es ambidextra, i ella sempre ho destaca. Els pares la fan interessar per aquesta tradició oral. Tot aquest llegat que hem resumit també li expliquen, el testimoniatge col·lectiu i familiar. Tothom és la teva família. Via parental ve d’uns personatges lligats a la terra, senzills i desacomplexats.
A l’escola pública on estudia ja demostra les seves aptituds per la llengua. Als 50’ pot fer una carrera universitària, gràcies a l’ajut de l’església als seus pares, és la comunitat la que també és responsable dels seus membres. Va a la Howard University, una universitat per a negres, a la de Cornell hi va anar desprès per cursar un màster. Era una dona i negra en una universitat de blancs. Això la defineix posteriorment com una dona amb certesa, molt segura. Torna a Howard com a professora i es casa. Al cap dels anys deixa la universitat per viatjar per Europa, (una tradició blanca) i el marit s’entorna a Jamaica i la deixa amb dos fills i sense feina. Es reorienta i esdevé editora de llibres de text, perquè vol aprendre l’ofici, i finalment entra a Random House com a directora literària. Aquí és on s’adona que ella també pot escriure, desprès de llegir centenars d’originals que li passen per les mans. Des del primer llibre té un ampli reconeixement a USA, i l’esfera d’influència s’amplia amb el Pulitzer per Beloved. Aquest llibre li canvia la vida, se’n fa una pel·lícula, es reediten els seus llibres anteriors, i el 1989 accepta entrar a la Princeton University a canvi de que la universitat financí un taller per a escriptors joves, el grup es diu Atelier, i encara funciona. El 1993 obté el Nobel.
La literatura afroamericana la podem descriure a partir de diferents etapes, segons la història del negres a USA:
1.- La que va des de l’arribada al s. XVII fins al final del S.XVIII amb l’esdeveniment de la revolució americana. L’esclavitud és benigna, els esclaus són tractats amb respecte i tenen contracte laboral. D’aquesta època destaca Phillis Wheatley, que el 1773 dedica uns poemes al general Washington.
2.- El moment que es produeix la Independència i es redacta la Constitució, Jefferson declara la fi de l’esclavitud, perquè la Constitució diu que tots els homes són iguals, i tots tenen dret a la vida, a la llibertat i a la consecució de la felicitat. Els del Sud, que han demanat que no s’aboleixi, per raons òbviament econòmiques, fan una interpretació de la llei i diuen que el negre no és humà i que és propietat de l’amo; l’esclavitud passa ser gravíssima. El 1863 hi havia 20.000.000 d’esclaus. Lincoln pacta amb el Sud la fi de l’esclavitud, perquè els estats del Nord estan en bancarrota i el Sud se’n va sortint, i s’hi avé també per raons polítiques per preparar el control del Congrés desprès de la Guerra.
3.- Amb aquest pacte el Sud s’empesca el de iguals, però diferents: escoles, restaurants, lavabos, universitats per a negres, proves d’alfabetització per poder votar, humiliants en front de les que fan als blancs, i es passa de l’esclavitud a la marginació, fins els fets de Rosa Parks el 1960.
Els esclaus fugitius i els lliures o fills de lliures generen una literatura autobiogràfica, que explica la seva vida, era una eina per captar abolicionistes, que feien reunions arreu. Els editors veuen un filó per editar històries d’esclaus, i se’n publiquen centenars, redactades pels propis esclaus o per redactors professionals. El 1845 Frederick Douglass publica Narrativa de la vida: un esclau americà. Es la vida d’un esclau al qual els amos li donen educació i que s’escapa. Escriu el llibre que es ven moltíssim. Aquesta tradició és la que forma l’afroamericana. Ha de ser literatura útil. Els hi va costar molt arribar a fer novel·les no compromeses: novel·la negra, romàntica, perquè va néixer no per esdevenir un entreteniment, sinó una eina de consciencia racial. Si ets negre i llegeixes no oblidis mai, no baixis la guàrdia; si ets blanc, afronta el que has fet i entoma el dolor.
Aquesta literatura és la que impactà a Toni Morrisson. Hem de tenir present que des de principis del s. XX apareixen un parell de tendències clares:
Des de l’esclavitud de Booker T. Washington, un llibre on ell teoritza amb cóm creu que ha de ser el futur dels negres. El negre el que ha de fer és no provocar el blanc, i no recular, buscar el camí, ascendir en l’escala social, amb discreció i ponderació. A aquesta tendència hi trobarem més tard els republicans i el propi Luther King.
Les ànimes del negres de W.E.B. Du Bois un assaig històric i personal. Ell és el primer negre doctorat a Harvard en Història i Antropologia. Llest, orgullós i Cum Laude amb un tesis doctoral sobre el mercadeig d’esclaus entre Europa i Amèrica. L’home negre es part de la història del USA, el país hi està en deute perquè ell l’ha ajudat a construir. El país li deu una disculpa, li deu la vida. En aquesta tendència s’hi col·locaran els posteriors comunistes i Malcom X. El 1870 el govern abandona el Sud i els esclaus fugen cap a les grans ciutats, on creen centres potents. Aquest serà el cas de Harlem, a New York.
Aquestes dues tendències van ser beneficioses per a la literatura els anys 20 i 30. Es el moment del Harlem Renaissance, molt transversal culturalment parlant, i que durarà fins el 1939, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Personatges com Zora Neale Hurston, que citàvem al principi com una de les que va marcar més Toni Morrison, una antropòloga, becada pel Guggenheim al Carib, buscant i estudiant els orígens del conte negre. Té obra d’assaig i literària. Viu a Florida rodejada només de negres, i arriba a la universitat dels blancs, on viu el racisme en pròpia pell fins que se’n va becada a New York i s’instal·la a Harlem. Escriu sobre la infantesa feliç, perquè està tancada en un món només negre. Els escriptors coetanis i posteriors li retreien que no era prou agressiva, poc ideològica, que no estava per la lluita dels drets civils. Ho volia tot, però només pels negres, i la van enfonsar fins a viure en la indigència. O Langston Hughes, un clar hereu de Du Bois, va lluitar perquè els negres tinguessin llibres de la “seva” literatura, fet pel qual primer tenien que poder llegir. Poeta, dramaturg i sobretot gran memorialista, traductor de Lorca, del Romancero Gitano, perquè va saber veure que Federico estava fent el mateix pels seus.
Toni Morrison va estar influenciada per tots ells en diferents mesures i moments. Per a ella fer literatura ha esdevingut el més important. Sempre ha estat una autora compromesa i recorda a Du Bois, com a abolicionista del XIX, perquè vol abolir l’amnèsia. L’orgull dels autors del Harlem Renaissance és l’orgull de la negritud, però sense acritud com ho volia la Zora: els blancs estan al rerefons de tot, la comunitat és negra, els blancs són el flashback.
Gaudir la Cultura 