Categories
Llibres

Pastoral americana

Fotografia Galaxia Gutemberg

Philip Roth 1933-2018

Pastoral americana (dins Trilogia americana)

Editorial Galaxia Gutenberg

Resum d’un dels llibres llegits al curs La Gran Novel·la Americana, fet a la llibreria La Central de Barcelona (del carrer Mallorca), impartit per Sam Abrams

Descripció: A una entrevista de fa pocs anys va confessar que escriure-la li havia costat quasi 30 anys. La va començar els anys 60, i tenia un bon tros escrit i ben encarrilat, però diu que es va bloquejar, suposem perquè ja tenia en ment fer una obra coral, sencera i ben bastida.

Aleshores li va ser més fàcil escriure l’anterior a aquesta Teatre de Sàbat. En aquesta es va sentir més lliure, li va proporcionar inventiva i és la clau de volta. L’acaba en un parell d’anys, es deixa mesurar amb Kafka, per la follia que traspua a les seves línies. Va publicar aquesta novel·la el 1995 i va provocar polèmica en la societat puritana dels Estats Units, pel sexe que conté i l’humor sarcàstic que dispara contra gairebé tot. Harold Bloom la considera la seva obra mestra.

Torna a agafar la Pastoral i l’acaba en un parell d’anys, el 1997 apareix la primera edició. Serà el primer volum d’una trilogia sobre el que ell vol dir sobre els USA, ho diu ell mateix, tres novel·les americanistes, amb tres grans temes:

  • Realització del somni americà, Pastoral americana, 1997
  • Novel·la política, sobre la democràcia i el pensament únic, Em vaig casar amb un comunista, 1998
  • Racisme i identitat, La taca humana, 2000

En aquesta trilogia ofereix el seu pensament més íntim i personal del país, dels problemes baixant al més concret.

(Aquí vaig preguntar què li havia passat escrivint El mal de Portnoy) una història sobre l’onanisme desbaratada, que va tenir molt d’èxit sensacionalista, sobretot a partir d’una entrevista seva a la televisió. A partir de Cormac McCarthy, que entra a descriure el western, per exemple, comencen a entrar diferents gèneres, diferents paràmetres que no cal que siguin blancs, protestants i anglosaxons. El Melting Pot, o sigui com uniformar la diferència, la cultura americana assimila, havia estat una realitat durant dècades, però cal aparcar la pròpia ètnia, religió, llenguatge i passar-los a terreny domèstic, més íntim. A partir del finals dels 70, es comença a construir un mosaic on cada peça és el que és per ella mateixa.  Roth va viure el seu propi melting pot dins d’una cultura hegemònica. Ell és un jueu urbà, culte, no religiós, que viu el seu propi entorn dins del preponderant. Amb El mal de Portnoy trenca la baralla de la repressió dins del seu propi grup, és una canonada a la línia de flotació a la família, a la tradició jueva, tot augmentat per viures com una minoria.

A partir dels 80 la raó de ser de la seva obra ja no és problema, ja es comença a acceptar la diferència, la multiculturalitat. La novel·la americana fa un canvi  i accepta una altra religió. Ell és un assimilat, però ha obert la porta per un futur, on apareixeran altres escriptors altres cultures.

El títol de Pastoral l’hem d’anar a buscar al concepte de novel·la pastoril, és una anti novel·la pastoril. La descriuen ja els grecs al segle III a.C., concretament Teòcrit als Idil·lis, seguirà Virgili a les Eglogues i arribarà al Renaixement i al Barroc amb la força d’una gran tradició al darrera. Al Barroc es transforma en una fugida. Es una literatura de nostàlgia, d’enyor per una edat d’or de la humanitat, on es vivia satisfet, en una situació quasi edènica. Neix quan es creen les ciutats estats, les polis. Es una literatura compensatòria. La ciutat és igual a civilització, però desprès comencen els problemes de tot tipus, i això genera la recerca d’un paradís natural. Es un ideal utòpic no assolible, literatura de maquillatge, que tapa la realitat, al somniar en el paradís. Pastoral americana és una versió per a totes les lleves d’immigrants des del s. XVII, és una literatura que diu que allà hi ha el paradís perquè hi vagin els anglesos. El somni americà és un tributari d’aquest impuls de la cultura europea importada a USA.

És una ironia, perquè no sabem què és una americà. La insensatesa de tenir somnis et porta a la follia, perquè no existeixen. El que cal és agafar la realitat, mira-te-la bé i entomar-la, cal accedir a la realitat que hi ha sota. El concepte de la pastoral ha estat nociu perquè ha donat falses esperances i ha creat esquemes massa simplificats de vida. La utopia del XIX arriba al XX i crea la distòpia, el contrari, i apareixen Huxley o Orwell i les seves prediccions. El somni només prepara pel fracàs. Hem de voler saber què tenim sota els peus, què és la realitat?

Amb aquesta no es va considerar potser prou reconegut, i per això a la darrera de la trilogia, va buscar el contacte amb el públic, i va escriure La Taca Humana.

Pel que fa a l’estructura de la novel·la, 3 parts, dividida en 3 parts. El 3 és el número de la totalitat divina (així com l’1 és únic, 2 la dualitat (el ying i el yang, home-dona etc) i el 4 és l’home (4 estacions, 4 vents, 4 punts cardinals…) i el 7 la totalitat temporal, perquè és la suma de 3+4. L’estructura de 3 parts de 3 capítols és la mateixa que la de la Divina Comèdia, construïda en Terza Rima, 3 parts equilibrades Inferno, Purgatorio, Paradiso, Roth ho gira a l’inrevés: 1a, present cap al passat, 2a, punt de fractura, 3a, desengany, caiguda. Novel·la gnòmica, autoreflexiva, judaica. Pel judaisme la literatura no pot ser d’entreteniment, ni vanitosa, ni superficial. Aquesta novel·la desmitifica, distancia, afronta la realitat i la veritat,  explica la força d’entomar la vida. Per aquest motiu se la pot qualificar de judaica perquè està al servei del coneixement i de cóm s’han de fer les novel·les. La vida té una dinàmica que no pots preveure. Es una postura diferent de l’absurd o de l’existencialisme.

Es una novel·la de personatges amb un eix vertebrador, com el sistema solar. Tots els personatges tenen el seu sistema de satèl·lits. Tots estan prou desenvolupats per l’escalafó que l’autor vol que tinguin, que estiguin al seu paper. Cada personatge ocupa un lloc dins l’estructura del llibre, de la trama. Cada vida és un teixit d’altres vides, anteriors o coetànies. El jo més l’entorn. Es la solitud, pròpia de la individualitat, tenen la vida plena dels altres, falsa alteritat.

1 )El Rabí, la figura del tot, és l’exemple, 2) el pare jueu 3) la dona, molt secundària, no mana, i no és jueva, fet important, perquè representa un problema per a la resta de la comunitat, que ho té tot molt codificat. La figura del pare és un home ponderat i responsable, que procura per la família, què ha fet malament, doncs? El convencionalisme jueu és el contrari a aixecar la tapa, l’aparença és més important que la realitat.

Auto referencialitat: és una novel·la de cóm s’escriu una novel·la. Nathan és l’alter ego de Philip Roth, és la seva visió, és la seva versió. Vol explicar la vida del pare, i es desvia cap a Seymour, és la font i el converteix en el tema. El text té vida pròpia, podria haver estat una novel·la fallida, perquè guia a l’autor. Es un cas de metaliteratura, el text té vida pròpia, serveix per parlar de la vida, la reflecteix, al contrari que Flaubert, per exemple, que tot ho volia sota control, o d’Stendhal. La novel·la és un mirall que va pel carrer i descriu el que s’hi veu reflectit, el que es palpa, per dins i per fora. La vida no té un disseny, té voluntat pròpia i només passem per fragments, molt diferent de les grans novel·les del XIX.

EL psicòleg Alfred Adler planteja tres aspectes cabdals de la vida: Amor i família; relació amb els altres i el món, la professió. El falla en els tres com a conseqüència  de seguir les normes i mantenir les aparences d’una forma tan vehement. Tot és cap enfora, viure amb una careta posada sempre. Es el problema de la cultura americana, massa façana i molta banalitat.

Comentaris: Es una novel·la universal, perquè els espais ho són. Tothom ho pot desxifrar, i el temps està sempre referenciat des de finals del XIX fins al XX. Es pot considerar una novel·la històrica perquè explica totes les èpoques i els seu atributs, però no cal saber història americana, es pot entendre i fer la traducció a altres referents. La identitat personal està en la lluita entra el sotmetiment i la independència.

Pel que fa al punt de vista vol superar el narrador omniscient. Es diferent la relació que té la veu narrativa amb els fets que s’expliquen. La focalització interna s’implica en l’externa. En aquests cas es complementen totes dues, no s’exclouen. Un punt de vista complex, i un ritme narratiu sincopat. Tot i així, sembla que no li hagi costat gaire fer-la, és fluïda.

Els temes que apareixen dibuixen un mosaic, un ventall: Amèrica, la integració, el racisme, la discriminació, la veritat, la mitificació de les coses que no coincideixen amb la realitat, dels valors, els diners, però també el coneixement, la cultura, l’art, i sovint es pregunta per què serveixen? Per donar-te un nivell de consciència superior, perquè sàpigues fer front a la vida.

Hi ha un estoïcisme idealista: ens en sortirem d’alguna manera, part del mite americà, entre la civilització i el no res.  Es el que es diu el codi Hemingway: la vida et farà mal, te la fot, però tu posa-hi el recursos per sortir-ne, d’aquí la idealització dels toros.

La societat jueva té una càrrega tràgica que l’americana no té, aquí caminen plegades. La religió esdevé una tradició cultural encara que en reneguis o que facis apostasia, són els teus trets identitaris.

Bibliografia de l’autor

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s