Categories
Restaurants i gastronomia Viatges i itineraris

Barcelona, Oliana, Peramola, Coll de Nargó, Alinyà, Cambrils i Solsona

Itinerari: Aquest fou el primer viatge del grup Gaudir la Cultura. Sortint de Barcelona vam veure, viure i gaudir amb la natura, la gastronomia i la bona gent de la sotscomarca d’Oliana i el Solsonès.

Mitjà de transport: Un microbus amb 14 persones. Preu ajustat. Molt còmode. 

8 h Barcelona: Sortida 1. Plaça Catalunya 21, davant de Hard Rock Café

10h Oliana esmorzar de pagès a Cal Petit (9 €) Hotel restaurant regentat per la família Esteve, germà d’Isidre Esteve pilot de motos i de raids. Oliana és una terra de pilots de motocros, trial i enduro des dels anys 60.

Roc de Rumbau o Roca del Moros. Imatge de Simon Carter.

Oliana la meca de l’escalada d’alta dificultat. Roc de Rumbau o Roca dels Moros. 

La Plaça del Lledoner

M’agrada ser, no ve mai d’una estona,
pels volts i la plaça del Lledoner:
si m’ho pregunto no sé dir què té,
només li sé bo de tant que me’n dóna.

En hores de llum, l’oreig en vaivé,
convida de seure al banc de l’espona:
s’encerclen les muntanyes en corona,
espleta el pla de l’horta fetiller.

Batec en el temps del cor d’Oliana,
quanta bonança reposa al faldar!;
amiga l’acompanya la campana,

amic cada edifici del llindar…
Respira inalterable el clos, n’emana,
un gràcil flux pairal d’escalf humà.

Grup “Gaudir la Cultura” a Oliana

11 h Peramola breu parada. Els carrers de Peramola. Petit poble a l’altra banda del riu Segre. Carrers petits i endreçats. Vista de l’horta d’Oliana i de tota la sotscomarca.

Gairebé tot el grup “Gaudir la Cultura a la Plaça de Peramola

Fora del terme de Peramola hi ha Can Boix hotel restaurant que segons Martí Pol que hi anava sovint és “Una mena de cel a la terra”. 

12 h Coll de Nargó. Església de Sant Climent de Coll de Nargó d’arquitectura romanicollombarda  i campanar preromànic. Petita joia romànica, poc coneguda.

Esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó

13 h Alinyà. La Rectoria. Muntanya d’Alinyà: Pastures, rius, boscos, cims, penya-segats i tarteres formen un conjunt d’una excepcional riquesa ecològica i paisatgística, on la gran fauna pirinenca viu en harmonia amb la població local. Si us agraden les aus i els voltors, n’hi ha a centenars. 

Alinyà, des de la Rectoria.

14 h Cambrils dels Pirineus Restaurant Ca l’Agustí dinar (11 €) Cuina tradicional i carn a la brasa. Bo i barat amb piscina inclosa.

17 h Solsona visita guiada. (10 €) La visita inclou un recorregut per dins el nucli emmurallat de Solsona, passant pels principals carrers i places, explicant anècdotes i la història dels edificis senyorials. La visita a la catedral es fa com a part de la visita al nucli emmurallat, i inclou la ruta interpretativa del temple i del claustre. 

La visita també inclou el quarto dels gegants, espai on es poden conèixer els gegants i capgrossos de la Festa Major de Solsona i els diferents elements patrimonials de la festa. L’alcalde de Solsona, fill d’Oliana ens ha donat la benvinguda. Els solsonins són molt de la gresca i catalanistes. El seu Carnestoltes és molt sonat!

19 h Sortida de Solsona cap a Barcelona

20.30 h Barcelona (aprox)

  • Microbus: preu per persona (55 €)  
  • Esmorzar d’embotits: Cal Petit (9 €)
  • Dinar: Ca l’Agustí menú (11 €)
  • Guia turístic a Solsona una hora i mitja: 10 €

Més imatges d’Oliana, Peramola, Coll de Nargó i Alinyà aquí

Categories
Cinema i sèries

L’ordre diví (El orden divino)

Títol original: Die göttliche Ordnung. Any: 2017. Durada: 96 min. País: Suïssa. Direcció: Petra Biondina Volpe. Guió: Petra Biondina Volpe. Música: Annette Focks. Fotografia: Judith Kaufmann. Es pot veure a Filmin.

Sinopsi

El 1971, les dones encara no podien votar a Suïssa. Nora és una jove mestressa de casa i mare de dos fills que viu en un petit i apartat poble suís on les notícies de les protestes pels drets civils, la revolució sexual i els moviments contraculturals tot just són un tema de discussió. Nora és una persona tranquil·la que compta amb la simpatia de tots. Però quan el seu marit li prohibeix acceptar una feina a temps parcial, la frustració la porta a començar a lluitar públicament pel sufragi femení. El seu nou estatus li comporta amenaces públiques i el seu matrimoni trontolla, però ella es nega a fer marxa enrere, i convenç les dones del poble per fer una tancada i un vaga feminista, mentre descobreix aspectes sobre la seva pròpia sexualitat i la submissió familiar que pateix. Les tranquil·les vides dels veïns i de les veïnes es veuran afectades de dalt a baix .

Comentaris

Molts tenim idealitzat el règim suís com un bon exemple de democràcia i de participació política de la població per mitjà de referèndums i consultes periódiques. La realitat és que l’any 1971 les dones suïses no tenien dret a vot i estaven sotmeses al marit, per a la majoria de qüestions. L’ordre diví, títol d’aquest film suís, fa referència a què el paper de les dones en la família i en la societat està fixat per un ordre diví, inalterable i perpetu, que no es pot ni s’ha de canviar. En contraposició de l’eslògan feminista allò que és personal és polític.

El film, a mig camí entre la comèdia i el melodrama, destaca per la pinzellada històrica, el retrat d’una societat que ara ens pot quedar llunyana, però que molts hem viscut. També narra l’inici d’un revolució social silenciosa, però efectiva, amb altibaixos, anades i vingudes. Cinematogràficament la pel·lícula és correcta, sense destacar especialment en cap aspecte. Tot i això els personatges i la música són remarcables. Una recomanació per a homes i dones feministes i interessats en les històries socials. Més informació a Filmaffinity

Categories
Internet i blogs amics

Banc de la Memòria Democràtica

El Banc de la memòria democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya recull i posa a l’abast de la ciutadania aquells fons i col·leccions que recuperen la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret la Segona República, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista, l’exili i la deportació, la lluita antifranquista i la transició a la democràcia.
Es tracta d’un cercador web que permet la cerca integrada i la visualització del contingut de fons i col·leccions del Memorial Democràtic sobre memòria històrica. Permet visualitzar mapes i línies cronològiques per localitzar informació i testimonis sobre un fet o una etapa determinada i inclou persones, fets històrics i espais de memòria.
Està integrat per 6 fons i col·leccions que donen accés a gairebé 20.000 registres: el Banc Àudiovisual de Testimonis, la Biblioteca del Memorial Democràtic, el Cens de Simbologia Franquista, la Base de dades d’expresos polítics (indemnitzacions estatals a majors de 65 anys fins al 31 de desembre de 1990, amb privació de llibertat superior als 3 anys), la Base de dades de l‘Spanish Refugee Aid, organització nord-americana creada per ajudar els refugiats espanyols l’any 1953, i la Xarxa d’Espais de Memòria.

Categories
Conferències i cursos

Revolució en temps de guerra. Catalunya 1835-1843

Imatge principal: Text original que acompanya “Làmina 472. Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842. Coleccion de ocho laminas finas en 4º de marca mayor. Barcelona imprenta y litografia de J. Roger, 1843″. […] Amotinandose paisanos y milicianos en la plaza de S. Jaime: y durante todos aquellos dias las barricadas, los cañones, las escenas de tumulto y desorden propias de tales casos daban el aspecto de un campamento á aquel teatro ordinario de las agitaciones populares de Barcelona.

Descripció: Conferència càrrec d’Anna Maria Garcia Rovira, historiadora de la UdG. Organitzada per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès:  Revolució en temps de guerra. Catalunya 1835-1843 del cicle “El segle XIX català”.

Anna Maria Garcia Rovira: catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Podeu veure la conferència clicant Youtube Ateneu Història   o aquí

Anna Maria Garcia_Video

Sinopsi: Entre 1835 i 1843 es succeeixen a Catalunya un seguit d’aldarulls -de bullangues en deien a l’època- que provoquen la transformació liberal del sistema polític absolutista.

El fet que a l’estiu del 1835 esclatés la revolució liberal en algunes ciutats catalanes, en particular Reus i Barcelona, només s’explica si tenim en compte que Catalunya es trobava immersa en una guerra, l’anomenada primera guerra carlina, una verdadera guerra civil. Però també, si no oblidem la situació política internacional, és a dir, la proximitat de les revolucions de 1830 i el seu èxit a França, on les Tres Jornades Glorioses de juliol havien posat fi a la restauració borbònica per donar pas a un règim liberal. I, si no oblidem, tampoc, que l’amnistia de 1832, decretada arran de la mort de Ferran VII, havia permès el retorn de centenars d’exiliats de la “Dècada Ominosa” que havien viscut a França la revolució i el canvi de règim.

L’odi popular a frares i monjos, considerats els valedors morals i econòmics de la facció carlina, expressió de l’absolutisme més pur, va provocar la crema de convents al juliol de 1835, que iniciava el que s’havia de convertir en una llarga tradició d’avalots anticlericals a Catalunya, i que es va estendre a tota Espanya donant lloc a la primera desamortització de béns eclesiàstics, l’anomenada desamortització de Mendizábal. L’aldarull va ser aprofitat pels grups liberals, organitzats secretament, per donar-li uns objectius polítics amb l’objectiu de provocar un canvi de règim.

A partir d’aquell moment, i fins a la tardor de 1837, quan la repressió militar va aconseguir escapçar la cúpula dirigent del liberalisme radical, es van succeir un seguit de bullangues en les quals s’observa, d’una banda, una progressiva divisió al si del liberalisme entre moderats, progressistes i republicans (encara encoberts), que acaba en enfrontament obert; en segon lloc, una relació estreta i alhora complexa entre els nuclis liberals i el poble menut, protagonista majoritari dels episodis revolucionaris; i, en darrer lloc, una presència cada cop més gran de problemes socials, que derivarà en una verdadera confrontació de classes.

La radicalització tant política com social es farà progressivament més evident, un cop finalitzada la guerra carlista, al llarg del nou cicle revolucionari de 1840-1843, quan el republicans es manifestaran ja a cara descoberta. La protesta contra la llei d’ajuntaments, el desacord amb el govern progressista del general Espartero i la conflictivitat social, derivada de la industrialització, provocaran el primer esclat el 1840; altra vegada dos anys després (el 1842), ofegat pel bombardeig de Barcelona per part de l’exèrcit; i, finalment, l’epíleg de la revolta centralista de l’any següent (1843), coneguda també com la Jamància.

El 1843, com el 1837, la repressió i l’aposta de bona part de la burgesia barcelonina per l’ordre posava punt i final a l’etapa de “la revolta popular” per deixar pas al “temps dels moderats”, en paraules de Josep Fontana.

(Text d’Anna Maria Garcia Rovira)

Categories
Conferències i cursos

Enginy de la Revolució Liberal. Exaltats, milicians i conspiradors 1820-1823

Recurs: Conferència a càrrec de Jordi Roca Vernet, historiador. Organitzada per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès (13-01-2020). És la tercera conferència del Cicle “El segle XIX català”.

Si us la vau perdre podeu veure la conferència per YouTube Ateneu Història https://youtu.be/uoZP00_WzkM

Sinopsi: El Trienni Liberal i la història de la mobilització política del liberalisme a través dels objectes.

La Barcelona dels anys vint importà de França diverses propostes de politització dels objectes per tal d’afavorir la mobilització tant de les elits com de les classes populars. Així, s’observa una circulació de models de propaganda a través de l’objecte que impulsaran la reinterpretació dels esdeveniments. D’aquesta manera, els principals esdeveniments polítics que es desencadenaren a Barcelona foren reinterpretats a partir de l’experiència revolucionària francesa, fet que va abocar-los a una indefectible radicalització que es traslladà a la política com un conflicte entre revolucionaris i contrarevolucionaris, i entre els propis revolucionaris. Per tot plegat, el procés revolucionari que es desencadenà en aquella Barcelona dels vint del segle XIX serà el que s’explicarà com el ressorgiment dels principis de la Revolució Francesa més que no pas com una seqüela del fenomen revolucionari. Barcelona s’inventarà com a ciutat revolucionària emmirallant-se amb París. (Jordi Roca Vernet: Blog de la secció d’Història)

Categories
Internet i blogs amics Llibres

De llibreries per Barcelona. Un passeig per la diversitat

Autora: Mercè Bausili, autora del blog De llibreries per Barcelona: un passeig per la diversitat

Descripció: És una guia sobre cadascuna de les llibreries de Barcelona i d’arreu del món, un blog molt navegable: llibreries per barris, per ordre alfabètic i per especialitat. També hi ha un apartat dedicat a fer memòria d’algunes llibreries que han desaparegut. De cadascuna de les llibreries es dóna informació sobre ubicació, correu electrònic, pàgina web, xarxes socials, especialitat i un breu comentari, però molt útil.

Crítica: La guia està ordenada per districtes, barris i pel nom de la llibreria. Fa el seguiment de l’obertura de nous establiments i també dels que tanquen com podem veure a l’apartat “Darreres entrades”. A més, totes les llibreries estan geolocalitzades  amb Google Maps.

Us recomanem que llegiu els apartats “Impressions” i Un món de llibreries” aquest darrer és un recull de diferents llibreries d’arreu del món, peculiars pels fons que ofereixen, per l’arquitectura que les envolta, pel lloc on estan ubicades, o per qualsevol altre motiu que les faci mereixedores de la nostra curiositat. Estan ordenades per continents, s’adjunta una breu descripció que inclou l’enllaç a la llibreria. 

Es demana, a banda de comentaris o suggeriments, qualsevol aportació per mantenir actualitzat el portal. Si voleu fer aportacions, només heu de contactar mitjançant aquesta adreça electrònica llibreriesbcn@gmail.com   

Bernat Ruiz Domènch a Núvol  01/12/2016 li dedica una bona crítica i compara De llibreries per Barcelona  amb El mapa de llibreries de Barcelona del grup Contexto, que agrupa diverses editorials. Podem llegir textualment: ”Ells diuen que és el primer –és el que diuen diversos mitjans després de la presentació i la roda de premsa– però això no és veritat. Tampoc és un mapa massa útil…Estaria bé que l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Llibreters de Catalunya –i, per què no, alguna editorial– posessin els recursos necessaris per a fer una senzilla aplicació mòbil que posés al lloc que li correspon [el blog de] la Mercè Bausili i la seva feina excepcional.

Un recurs que és molt més que una guia de les llibreries de Barcelona i del món. És una altra porta al món dels llibres, fet amb intel·ligència, rigor i bon gust.

Categories
Cinema i sèries

Mientras dure la guerra

Descripció: Ja era hora de poder veure una bona pel·lícula sobre la Guerra civil (1936-1939). No és una pel·lícula biogràfica de l’escriptor i rector de la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno, sinó un retrat d’una guerra des de la perspectiva dels intel·lectuals. Amenábar se serveix de la figura del rector, amb totes les contradiccions d’Unamuno, per desballestar i enfonsar els arguments d’un règim i la postura dels que tenien més veu.

Crítica: El cinèfil