Potser per tan evident i que ja hi comptem sempre, no hem parlat encara de les possibilitats d’aquesta pàgina. El projecte acosta el saber d’una forma fàcil i molt interactiva, per explicar-ho molt breument, i evidentment hi ha moltes entitats d’arreu que s’expliquen i s’obren a través d’aquesta plataforma. Una de les més vistades és la Art Project que et permet entrar a museus i veure obres d’art d’una manera que l’ull humà no havia vist mai.
Tot i que jo començaria per explorar. Podem arribar a interactuar de forma ràpida, entretinguda i anar prenent càpsules de coneixement, que segur també ens guariran.
Aquests dies de confinament, segur que rebeu i envieu multitud de missatges i de referències de pàgines web de diferents temes. Aquest matí, algú m’ha enviat unes figures que es movien de manera sincronitzada. No podia deixar de mirar-les. M’he quedat hipnotitzat per la bellesa i per la serenor que em transmetien. Aquesta primera imatge n’és una mostra. Si la cliqueu entendreu el que us estic explicant.
He cercat una mica per la xarxa i he trobat que el seu autor és Andreas Wannerstedt, un dissenyador suec que ja fa anys que es dedica a crear aquests món idíl·lics i platònics, on els objectes materials es belluguen, seguint un mètode, en ordre, però enganyant les lleis físiques més elementals. Quins pensaments m’han vingut al cap! I quina tranquil·litat! Ja sé que la realitat és ben diferent, però, encara que només sigui per uns moments, deixem-nos portar per la bellesa i per l’harmonia, sense complicacions.
Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
A la seva pàgina web llegim:
Andreas Wannerstedt és un artista i director d’art amb seu a Estocolm, que elabora escultures úniques en 3D i animacions fascinants. Les imatges d’Andreas són alhora sofisticades i capritxoses, amb formes geomètriques senzilles i lúdiques en composicions equilibrades, juntament amb textures orgàniques i paletes de colors que harmonitzen. Les seves animacions perfectament sincronitzades han estat sovint qualificades de “estranyament satisfactòries”, ja que l’efecte general evoca una sensació estranyament hipnotitzadora que fa que l’espectador es relaxi i que sigui meditatiu. Tot i que les seves animacions es basen vagament en comportaments del món real, sovint trenquen els límits de les toleràncies, la fricció i la gravetat, permetent infinits moviments ordenats.
Durant els darrers 14 anys ha estat treballant per encàrrec de marques reconegudes com Google, Omega, Swarovski, Dropbox, Adidas, Ikea, Spotify, Absolut Vodka, Red Bull, Squarespace, etc. Les seves animacions han fascinat milions de espectadors de tot el món. Destaca el treball fet a Vice, Behance Network, Designboom, Stash Magazine, Fubiz, Vimeo Staff-Pick, 9gag, UNILAD, VT, Huffington Post, Business Insider, LAD Bible, FWA, Designcollector i Mindsparkle Mag, entre d’altres.
Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
Encara que l’art és purament digital, Wannerstedt va declarar que regularment les seves idees inicials sorgeixen d’objectes del món real, als que després els dona un gir lleugerament abstracte, on les coses desafien la gravetat i la fricció, fins a cert punt.
A vegades n’hi ha prou amb veure la imatge d’un bell objecte d’interior, o fins i tot només una textura, per inspirar-me i visualitzar diferents tipus d’animacions que podrien donar vida a la composició. Tan aviat com em sorgeix una idea, començo a fer alguns esbossos, abans de començar a treballar en el meu programari 3D per fer alguns models ràpids.
Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
Relaxeu-vos, gaudiu-ne i cuideu-vos! Ens en sortirem!
Fins al 7 de juny podem visitar al CaixaForum l’exposició del Vitra Design Museum: Objectes de Desig: Surrealisme i disseny 1924-2020
Tal i com ens indica la presentació hi podem trobar objectes que ens mostren cóm va ser de fructífera la relació entre el surrealisme, com a moviment artístic innovador i el sector del disseny. La mostra inclou pintures, fotografies, publicacions, escultures, curts, mobiliari, vestits i objectes diversos.
L’exposició parteix d’un distribuïdor on es projecta un vídeo que va situant al llarg dels anys l’expansió del moviment surrealista. Explica cóm la intervenció dels grans mecenes i col·leccionistes, l’exili d’alguns artistes fugint del feixisme i la bonança econòmica a EEUU van propiciar el consum de les classes mitjanes i la gran producció d’objectes de disseny.
Tot seguit se’ns convida a penetrar en quatre àmbits numerats i identificats amb una il·luminació ben suggestiva:
1 Somnis de modernitat ens acosta al pensament dels primers artistes. Cita la revolució que va suposar el Dadaïsme i el pensament d’André Breton. Hi trobem obres de Dalí, Magritte, de Chirico, Man Ray i Buñuel, entre d’altres.
Màscara i cullera-sabata. Man Ray 1934
2 Imatge i arquetip ens planteja el dilema d’alguns dissenyadors: és més important la funcionalitat dels objectes que el missatge que ens pot transmetre la seva forma? La resposta és evident veient els objectes que han creat…
MAgriTTA. Roberto Matta 1970
3 Surrealisme i erotisme fa referència a la forta sensualitat d’algunes obres surrealistes i posa l’accent en la producció de moltes dones pioneres en l’art i el disseny, que criticaven amb les seves imatges i objectes els estereotips sexuals. Entre d’altres hi trobem obres de Meret Oppenheim, Dorotea Tanning o Leonor Fini.
Raspall. Meret Oppenheim
Marilyn/Boca. Studio 65 1970 Dos més. Nanda Vigo 1971 Miss Blanche. S. Kuramata 1999
4 El pensament salvatge mostra com l’actitud transgressora i especulativa que va moure els primers surrealistes és encara vigent en l’obra de creadors del segle XXI, que tenen a mà nous materials i eines de producció, com és el cas de la cadira-esbós que es va materialitzant amb el gest del dissenyador que interacciona amb l’impressora 3D.
Cadira esbós. Front 2005
Un lloc incòmode. Alberto de Braud 1992
Porca Misèria! Ingo Mauer 1994
Conjunt nº7 col·lecció Syntopia 2018
Per què us recomanaria l’exposició? Perquè darrere la contradicció que suposa la creació d’objectes poc funcionals, s’amaga la voluntat de despertar en nosaltres una altra visió del que ens envolta, més poètica, farcida d’humor, de desconcert i de la seducció hipnòtica que ens pot provocar el que la nostra raó no pot pair.
Des del curs 2016-2017 segueixo el curs d’Història de l’art de la Universitat Sènior organitzat pel Col·legi oficial de doctors i llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Aquests són uns cursos adreçats a persones més grans de 55 anys i, com es veu a la imatge, tenen temàtiques molt diverses relacionades, sobretot, amb les humanitats.
Des del principi, em vaig adonar que la quantitat d’informació que rebia era molt gran i molt interessant i que si no la guardava bé, la perdria. Per això vaig decidir elaborar uns apunts a partir de les explicacions dels meus professors, Carolina Camañes i Joan Astorch, completades i ampliades amb cerques fetes a Internet.
Ja estic en el quart any d’aquest curs i ho continuo fent. He decidit compartir tot aquest material perquè pugui ser útil a tothom que s’interessi per l’Art i per la Història. Hi podeu accedir a l’adreça següent:
Si hi entreu, us trobareu amb aquesta llista de documents:
Els 11 primers, que per ara tinc, corresponent a les diferents etapes de la Història de l’Art que el seu títol indica. Cada setmana els vaig completant i el curs vinent ja estaran complerts, quan arribem al art contemporani del segle XX.
En cada document trobareu part textual i abundats imatges, indispensables per a l’estudi de l’art. Aquí teniu alguns exemples:
El dotzè document de la llista anterior (CronoHisto.ods) és un full de càlcul fet amb LibreOffice on mostro la cronologia dels diferents artistes i intel·lectuals i la comparo amb els principals dirigents de l’època. D’aquesta manera tenim una visió més clara de les circumstàncies històriques i polítiques que els va tocar viure. Per obrir el full heu de tenir instal·lat el LibreOffice, programa d’accés lliure i gratuït, i que el podeu baixar de la pàgina de l’enllaç anterior.
Espero que us sigui útil tot aquest material que, amb molt de gust, comparteixo.
Descripció: Una de les moltes biografies de Coco Chanel, però aquesta està feta per l’escriptora Louise de Vilmorin que va conèixer Coco l’any 1947 i immediatament va saber que n’escriuria una biografia, la qual cosa va succeir el 1957. Aquesta té l’avantatge que la Coco hi té molt a dir.
Comentaris: Aparentment parlar de dissenyadors de moda pot semblar superficial, però quan es parla d’ella, de la Coco, s’ha de fer una pausa, o dues, i abordar-la des d’altres punts de vista que no siguin els merament comercials, publicitaris, etc. Fem-ho des de la innovació, l’estètica i la ruptura?
La Chanel va obrir els armaris dels homes i de les dones i els va barrejar: les dones podiem anar amb sabata plana, amb dos peces, pantalons, jerseis i bruses còmodes; va escurçar les faldilles i va experimentar amb diferents classes de teixit. Això va ser un alliberament immens per un cos que feia anys que estava “encotillat” de veritat i també per a aquelles dones que ja començaven a treballar. Es va carregar la tirania del cabell llarg i les noies van començar a portar el pentinat a la “garçon”. La clàssica bossa amb cadena, no era res més que per poder-la penjar i tenir les mans lliures. Va popularitzar la bijuteria, deixant les joies per a aquelles que necessitaven que els hi comprés el marit, perquè elles no tenien independència econòmica. Va procurar que les dones fessin vida a l’aire lliure de manera que esdevinguessin bronzejades, un sinònim de vida saludable. Va aconseguir que el negre no fos un símbol de dol i viudedat, sinó un exponent d’elegancia, que facilitava la combinació amb altres colors.
Va ser una de les primeres empresàries de la història, el 1910 va obrir el seu propi taller i el 1918 ja hi treballaven 300 empleats. I com sempre, va tenir detractors i entusiastes, les dones les primeres.
Són celèbres moltes frases que han quedat per a la història, que demostren que mai es va sentir en inferioritat de condicions per expresar-se.
L’acte més valent és pensar per una mateixa, i en veu alta.
La sala Espais Volart (Ausiàs March, 22) de Barcelona presenta, fins al 24 de maig, una exposició del pintor José Maria Guerrero Medina, anomenada El meu compromís.
Més d’un centenar d’obres protagonitzen l’exposició més important de l’artista feta fins ara. Aquestes 110 obres i 2 mosaics, creats entre 1962 i 2018, ens permeten admirar les diferents etapes de l’artista.
A la primera part, trobem obres de la temàtica titulada Fragments de memòria. Guerrero Medina juga creativament amb les imatges que la memòria li ofereix. Segons Vázquez Montalban, les criatures de Guerrero Medina tenen la musculatura forçada per les seves circumstàncies interiors i exteriors, i les seves distorsions i mutilacions les ha captades el pintor a través d’una dramatització subjectiva de la seva experiència, de la seva memòria.
A continuació trobem les obres que pertanyen a l’anomenat Art-denúncia. Amb un estil marcadament expressionista, els personatges apareixen deformats i mostren angoixa i reivindicació
A la tercera part tenim una sèrie de pintures titulades Exili, que mostren la seva visió de l’exili després de la guerra civil.
Per acabar, veiem una sèrie anomenada Pintant Velázquez. Aquí, Guerrero Medina ha representat, amb olis sobre tela, personatges del quadres de Velázquez, després d’haver fet unes 80 aquarel·les petites sobre mateix tema.
Il·lustració Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC
Descripció: Una exposició a la Galeria Gothsland ben representada i millor explicada d’un moment de l’art català que tots coneixem, però que sempre que ens hi tornem a apropar mai ens deixa indiferents pel que realment va respresentar.
Comentaris: La Galeria ha ampliat l’espai considerablement motiu pel qual pot presentar exposicions emblemàtiques. La pàgina web no és gaire explícita en els continguts expositius, millor anar-hi personalment, sempre, però hi podreu comprar el primer volum del catàleg complet de l’obra de Ramon Casas, que la pròpia galeria ha editat recentment.
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.