Etiqueta: Grècia

La va publicar el 1986. Però aquest formidable autor, de qui ja tenim una altra ressenya, es va començar a fer popular entre nosaltres a partir de la publicació a Galaxia Gutenberg de Otra vida por vivir el 2019. Era la primera traducció de l’escriptor al castellà, un breu assaig autobiogràfic sobre un retrobament amb la Grècia natal després de cinquanta anys a Suècia. El llibre va obtenir un gran èxit i va esperonar l’editorial a seguir traduint-lo. El més sorprenent és que, abans d’aquesta havia escrit gairebé quaranta obres més. Ara, les seves obres estan majoritàriament prestades a totes les biblioteques.

Aquí, anem per altres camins, que ens demanaran contemporitzar, amb el que explica i sobre el moment que ho fa. Ho dic perquè ens està prenent el seny i la sensibilitat, un dogmatisme sensibler sobre el fet femení i el seu paper a la història. Tot i els anys del text, l’autor arrisca. Però els fets són els fets, i el mite, encara més.

Timandra és una novel·la ambientada a finals del segle V aC, durant la guerra del Peloponès, la llarga lluita entre Atenes i Esparta que va suposar el final de l’època daurada de l’Antiga Grècia. La novel·la, més que no pas centrar-se en els fets històrics, polítics, que ho fa, s’ocupa de les relacions entre Timandra, la protagonista i narradora, i Alcibíades, un famós polític i militar atenès de l’època. Timandra va existir, encara que en sabem molt poc. Era una hetera o hetaira, una figura de la Grècia antiga per definir dones que alguns considerarien prostitutes de luxe, altres dones de companyia i d’altres fins i tot concubines. A través d’ella podem copçar, d’alguna manera, l’essència d’aquest esperit clàssic, el llegat del qual els romans van heretar i van transformar.

La història s’explica des del final de la vida d’Alcibíades, a les portes del que sembla una mort segura per a tots dos en un llogaret de Frígia (actual Turquia). Mentre ell dorm, Timandra recorda la pròpia vida, el començament de la relació amb el seu amant, els fets polítics protagonitzats per aquest o el contacte amb filòsofs i intel·lectuals del seu temps. La mirada de Timandra, que Kallifatides dibuixa com a persona molt culta i formada, amb certa independència, rodejada dels homes del saber, reflexiona sobre l’amor, sobre alguns fets culturals, socials i polítics i sobre la passió i el desig.

Amb un llenguatge delicat, preciós, esplèndid ens porta de la mà per terrenys complexos i enigmàtics de la feminitat, de l’amor, de la renúncia. Construeix el perfil d’una dona instruïda, intel·lectual, que per tant té pensaments afortunats, que elabora la seva narració des de la lògica i la intel·ligència. Però no és una mentalitat racionalista, sinó emotiva. Potser per aquest motiu el llibre agrada més a les dones que als homes. Curiós. Per a molts és una novel·la d’amor irritant. A mi, que afortunadament m’agrada d’allò més contemporitzar, m’ha commogut el viatge que he fet.

Alcibiades dying in the arms of Timandra, Plate 9, engraving by Persichin from a drawing by Pinelli from Ancient History. Rome, Charles Rollin, 1835