El pes d’una vida: Theodor Kallifatides

En aquest cas no caldria entendre el pes com alguna cosa feixuga, sinó com el valor de l’experiència vital, més encara quan ja s’ha arribat a passar la vuitantena. La seva bibliografia te una quarantena de llibres, i jo n’he llegit només els que presento, però sí que la majoria impliquen continguts, significats, arguments que expliquen, com des del seu “exili” a Suècia des de l’any 1964, segueix envoltat d’una Grècia que no el deixa, encara un arrelament ocurrent ens explica la història d’una vida, d’una manera de fer i de ser. De les dissorts i les alegries d’una joventut a la postguerra de la II Guerra Mundial, en un país on els militars i la corrupció anaven per lliure.

Deliciosa escriptura per a les vivències més domèstiques i personals del jovent grec que tenia que decidir el seu futur, dins o fora. Un repàs també pels fets històrics que els marcarien i els assenyalarien un camí, els faria prendre decisions. D’una senzillesa sorprenent, que als que ens estimem aquell país, que ja ho sabia tot, o quasi tot, fa més de 2000 anys, ens fa somriure i cercar alguns esdeveniments que no coneixiem.

Kallifatides és un contador, un rondaller …. el fred escandinau, potser li ha tret una mica la sornegueria, però no l’astucia, ni la subtilesa.

Us presento una entrevista feta a la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona el desembre de 2022.