Josep Sauret

Títol: Solo hay un Dios. Breve historia de la evolución del Islam

Autor: Reza Aslan (Teheran 1972- )

Traducció: Ferrer/Milla

Ed. Indicios, setembre 2015

És un llibre que té uns anys però la temàtica és actual i no ha variat gaire. El problema segueix. Es tracta de com, a partir d’un millor coneixement d’una de les cultures importants del món -la musulmana- entendre millor el que passa avui dia tant a nivell local com internacional.

L’autor

Degut a la revolta iraniana de 1979 els seus pares es traslladen a viure als Estats Units. És llicenciat sobre estudis religiosos per la Universitat de Sta. Clara i te màsters per diferents universitats sobre teologia, belles arts i escriptura de ficció. És doctor en sociologia per la universitat de Califòrnia.

És dedica a donar classes en diferents universitats, a escriure i a fer de presentador de TV. Es defineix com a comentarista social i acadèmic. És anti Trump. Pertany a diferents instituts i associacions que busquen la pau i la seguretat en el món.

Nascut en una família xiïta es va convertir al cristianisme evangèlic als 15 anys i va tornar a la religió musulmana als 25. Un resum del seu pensament podria ser part d’un article seu al Washington Post de 2013 en que deia:

“No es que pensi que l’islam és correcte i el cristianisme és incorrecte. És que totes les religions no són més que un llenguatge compost de símbols i metàfores per ajudar a un individuo a explicar la fe”

L’obra

És el primer dels quatre llibres que ha escrit sobre temes religiosos. En ell hi trobem els orígens de la religió musulmana, la seva evolució, amb les moltíssimes lluites internes i com s’ha arribat a les versions radicals extremistes actuals.

Comença que a Aràbia, abans de l’islamisme, la religió en part venia de les costums tribals. També amb la coexistència pacífica entre àrabs i jueus descendents igual que ells d’Abraham. El fort sentiment de solidaritat tribal; la no igualtat de les lleis i tradicions de cada tribu. El poder de La Meca, gràcies a què la tribu beduïna més poderosa estava allà establerta i que hi havia la Kaaba – meteorit negre que representava el lloc sagrat i de peregrinació religiosa més important de l’Islam – que era on residien tots els deus pre islàmics. Mahoma el purificarà i consagrarà a Alà

L’autor escriu una biografia de Mahoma. Primer fins els 40 anys en què té les revelacions que li canviaran la vida, l’any 610 dc. Segueix la biografia incloent-hi les idees de la que serà la nova religió. A partir d’aquell moment es convertirà en profeta i intentarà arreglar els mals de la societat en què vivia. En l’origen era una reforma social atenent a pobres i marginats el que pretenia, no crear una religió nova. Parla d’un únic déu i xoca amb la classe dirigent de La Meca que té molt lligats religió i economia. Finalment el 622 dc.- es produeix l’Hègira – fuig a Medina on forma una comunitat amb separació de poder temporal i religiós i inspira la Constitució de Medina que pretén la pau entre els jueus i els clans àrabs que ja hi eren i els nous emigrants que el seguien.

Porta a bon fi les reformes que pretenia a La Meca, declara il·legal la usura, fa passos per millorar la situació de la dona- pot heretar, pot divorciar-se,…- La tradició del vel i l’aïllament de les dones comença cap el 627 i no serà obligatori fins varies generacions després.

Mahoma actua com un dictador ja que la seva autoritat com a profeta i legislador és absoluta. És contrari a la guerra, accepta únicament la guerra defensiva. Acaba la guerra contra La Meca amb una estratègia i una amnistia. Mentre els seus adeptes creixen ràpidament i enormement de manera que no ajuda a assimilar els diferents pensaments. Mor el 632 i comencen les lluites per la successió. Seran lluites pel poder disfressades d’ideologia. Mentre l’ islam anirà definint-se. El succeiran califes sense processos democràtics d’elecció, es discutirà si seran els responsables de mantenir les institucions de la fe o tindran autoritat secular.

Segueix la història amb guerres civils, assassinats i divisions. Apareixen diferents califats, entre ells el que funda Abderrahman que es converteix en paradigma de les relacions entre musulmans jueus i cristians. L’islam es fragmenta en sectes i cismes rivals. Les creuades no ajudaran a la unitat. Tampoc el colonialisme. Avui es dona la paradoxa que països sunnites teòricament més ortodoxes com Aràbia tenen males relacions amb els talibans d’Afganistan també majoritàriament sunnites. Per contra països de majoria xiïta com Iran i Iraq tampoc tenen bona relació després d’una guerra entre ells de 8 anys.

També, encara avui, es discuteix la funció del califa combinant els principis religiosos i socials de l’islam amb els ideals moderns de constitucionalisme i democràcia – hi ha professors teòrics, treballant en el tema-. L’aiatol·là Khomeini opinava que una sola autoritat religiosa suprema podia administrar els assumptes polítics i socials del poble tal com ho havia fet Mahoma.

Parla del gihad i com s’ha tergiversat la visió de l’Alcorà que la veia com una resposta defensiva a l’opressió i la injustícia amb el que seria una guerra justa. És evident que tan Hamàs com Hezbolà en fan una interpretació molt esbiaixada.

El llibre també ens parla de les relacions amb els jueus i amb les dones. Dels primers comenta que en l’inici llegien les mateixes escriptures i compartien iguals valors humans. El problema, la separació i l’odi han vingut amb les interpretacions que s’han fet al llarg del temps. Sobre les dones que transmeten el llinatge igual que les jueves, va ser un avançat en el seu temps. El canvi ha vingut amb el pas dels segles ja que entre altre coses mai les dones han pogut interpretar l’Alcorà.

Es pregunta sobre el futur i veu possibilitats de canvi degut a les traduccions de l’Alcorà a tots els idiomes, a l’emigració d’immigrants musulmans a Europa i Amèrica del nord. També Internet ajudarà a conèixer-nos millor i en darrer terme a la pau.

El llibre acaba aquí, amb un cert optimisme donat que la culpa dels problemes entre religions són les interpretacions que s’han fet de l’Alcorà segons ell errònies. No busca culpables en les altres religions.

L’autor ens dona una petita cronologia dels fets principals de l’islamisme i un glossari dels principals termes islàmics. També una extensa bibliografia i un índex temàtic.

A parer meu

Per acabar voldria fer dos reflexions totalment meves. La primera, la similitud entre l’evolució històrica del cristianisme i l’islamisme, lluites internes, apartar-se dels principis fundacionals en base a diferències religioses que realment son polítiques per aconseguir el poder, guerres quan teòricament es vol la pau,…

La segona, heu pensat per què els cristians sud-americans emigren a Europa pagant un bitllet d’avió i amb maletes i els musulmans del Mitjà orient o de l’Àfrica ho fan pagant a les màfies, en patera i sense equipatge? Només és un problema de oceà Atlàntic?

La realitat de la vida a Cisjordània

L’Abed Salama busca el seu fill de cinc anys, en Milad, que amb els nens del parvulari han sortit a passar un dia d’excursió. En sortir de l’escola, l’autobús que els transporta pateix un greu accident, bolca i s’incendia. L’acció discorre en la zona propera a Jerusalem, l’any 2012, on un entramat urbà molt complex acull pobles palestins, assentaments jueus, controls militars, murs infranquejables i unes sufocants condicions de vida que acompanyen el dia a dia de l’ocupació israeliana per a la població palestina. La canalla afectada pel greu accident anirà a parar a diversos centres hospitalaris de la zona i el nostre protagonista, amb una angoixa terrible, haurà de fer una cerca interminable del seu fill que reflecteix la burocràcia i complexitat del terrible sistema de segregació imposat pels ocupants.

La narració inclou una gran quantitat dels afectats d’alguna manera a l’accident, tant jueus com palestins i ens endinsa en les seves vides, molt més enllà del dia a dia, ja que permet una aproximació minuciosa als orígens i l’esdevenir de l’ocupació, les protestes (intifades) palestines, l’implacable, inequívoc i continu procés de colonització jueva del territori de Cisjordània i la repressió segregacionista, racista i portada a límits burocràtics extrems que fan impossible i absurda la vida quotidiana.

La història és real, podeu consultar una nota de premsa aquí. Nathan Thrall fa un relat molt ben lligat i extensiu d’un fet luctuós que serveix per explicar de manera molt lúcida un conflicte abordat des de la quotidianitat; es tracta com diu el subtítol d’una autèntica anatomia d’una tragèdia a Jerusalem. L’autor fa un exhaustiu estudi a partir d’innombrables fonts primàries com són les moltíssimes entrevistes fetes a les persones implicades d’alguna manera en els fets. La caracterització dels personatges i de la seva història prèvia són ben reals i en molts aspectes poden incomodar de vegades al lector, ja que la seva visió del món i de les relacions socials no encaixen totalment amb els nostres estàndards cosmogònics occidentals. Els noms de la gran majoria de persones que surten en el llibre són els autèntics, començant per l’Abed Salama que és qui dona nom al llibre. Només en el cas de quatre persones, l’autor ha canviat el nom a petició seva per tal de resguardar la seva intimitat.

L’edició del llibre corre a càrrec d’Edicions del Periscopi amb una bona traducció de Pau Gros. El text, comptant l’epíleg, n’ocupa 270 pàgines i al final hi ha dues petites notes de l’autor i del traductor sobre les adaptacions fetes per a les transcripcions dels noms hebreus i àrabs. La bibliografia final és molt extensa i exhaustiva, específica per a cadascuna de les cinc parts i l’epíleg en què es divideix el llibre i, a més de les fonts primàries de les entrevistes, conté moltíssimes entrades útils per a qui vulgui ampliar o focalitzar algun aspecte del relat. Al final un índex ajuda a la cerca dels personatges o dels fets històrics que van sortint en el relat. Els agraïments de l’autor són també de lectura imprescindible i les tres darreres línies ajuden a veure la seva idea sobre la conclusió de l’actual segregació (apartheid) als territoris ocupats. Tot plegat 319 pàgines. Per a mi, el llibre és una gran troballa, apassionant, en moments angoixant, però que fa una aproximació autèntica i actual, imprescindible, al conflicte que ocupa gran part dels problemes i les injustícies no resoltes de la nostra societat. Podeu escoltar una entrevista a l’autor (guanyador del Premi Pulitzer de no ficció 2024 amb aquest llibre) al programa Catalunya nit de Catalunya Radio o veure l’entrevista al programa de TV3 Més324.

Nathan Thrall és periodista. Ha treballat i publicat articles i reportatges a Associated Press, BBC, CNN, Democracy Now!, The Economist, Financial Times, The Guardian, PRI, Reuters, Time, The Wall Street Journal, The Washington Post, The New York Times Magazine, London Review of Books i The New York Review of Books, entre d’altres. Les seves peces periodístiques han estat traduïdes a més d’una dotzena d’idiomes. És autor de The only language they understand: Forcing compromise in Israel and Palestine i d’Un dia a la vida de l’Abed Salama, que ha estat considerat un dels millors llibres del 2023 per The New Yorker, Time, The Economist, The New Republic i Financial Times. Ha treballat durant més d’una dècada per a l’International Crisis Group, concretament al Programa per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, i també ha exercit de professor al Bard College. Està considerat un dels analistes més contundents i lúcids que treballen sobre el conflicte Israel-Palestina. En l’actualitat viu a Jerusalem amb la seva família.