Flamenca

Aquesta setmana del mes de març al final de la qual hi ha el diumenge 8 “dia internacional de la dona”, la societat ens dona una mica més de protagonisme tot i que cada any la nostra veu s’escolta amb més força i contundència. Esperem que aviat arribi la desitjada igualtat de gènere ja que portem molts i molts anys de lluita.

En aquest context m’agradaria parlar de FLAMENCA o ROMAN DE FLAMENCA, novel·la anònima occitana, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue. Només se’n conserva un fragment de 8.095 versos a Carcassona. Escrita en Occità i traduïda al català per Anton Maria Espadaler, doctor en filologia romàntica i professor de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, i que posteriorment la cantant Rosalía s’inspira en la novel·la, pel seu disc “El mal querer”.

SINOPSI

La història en principi gira al voltant de la gelosia. L’acció, l’ambient i els personatges que la protagonitzen son nobles de la cort, per tant amb una moral i ètica cortesa. Archimbaud de Borbó, un cavaller, és el marit de Flamenca, una dama jove de una bellesa extrema que desperta l’admiració allà on va i dels qui la contemplen, és per aquest motiu i per la desconfiança, que Archimbaud decideix tancar-la amb una torre, només pot sortir per anar a l’església, acompanyada per ell i dues serventes. La situació de Flamenca, difosa popularment a través de poemes, arriba a un cavaller Guillem de Nerves, que es proposa d’alliberar-la. Comença una descripció del plaer i el desig d’una manera sublim.

COMENTARI

Flamenca, censurada per l’Esglèsia, es podria considerar la primera novel·la feminista del s.XIII. És ridiculitza la gelosia del marit i es mostra una dona culta intel·ligent i amb unes idees molt avançades sobre l’amor i el sexe, és a dir un cant a la llibertat, una reivindicació a la igualtat entre el sexes, on poden ser permesos als amors  il·lícits.