Categories
Teatre

La Víctor C.

TNC

Una mirada diferent a la vida i obra de Víctor Català/Caterina Albert.

Fitxa artística

Autoria: Anna Maria Ricart a partir de Víctor Català

Direcció: Carme Portaceli

Intèrprets: Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrrubia, Rosa Renom, Manel Sans i Anna Ycobalceta

Carme Portaceli ha inaugurat la seva primera temporada  com a directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, amb un espectacle que ret homenatge a Víctor Català.

Caterina Albert, obligada a camuflar-se sota un pseudònim masculí, Víctor Català, per evitar els escàndols els judicis i prejudicis. La Víctor Català va ser una dona, i autora revolucionaria, amb un compromís feminista on l’escriptora Caterina Albert a través dels seus contes i escrits ens detalla amb un llenguatge sublim i molt descriptiu, el patriarcat i el masclisme de la societat catalana els primers cinquanta anys del segle XX.

Carme Portaceli i Anna Maria Ricart posen en escena el retrat de Víctor Català/Caterina Albert, en què, des del llit, explicarà a un jove periodista records de la seva vida, alternant fragments d’algunes de les seves obres literàries des de la mirada i la personalitat d’una dona, d’una artista de qui se sap ben poca cosa perquè ella, Caterina Albert, no va voler que se’n sabés més. Ella prenia  les seves decisions fora de les convencions i els condicionaments socials de l’època. La seva ànsia de llibertat , de ser sempre ella mateixa, la porta a mantenir-se apartada del món

Una proposa molt recomanable per començar la temporada de Teatre.

Una interpretació magnífica i una molt bona posta en escena.

La Víctor C. al TNC la podeu veure fins al 7 de noviembre.

Categories
Cinema i sèries

Burning Bush

Minisèrie: 3 episodis

Guionista: Stefán Hulík

Directora: Agnieszka Holland

Repartiment: Tatiana Pauhofavá, Jaroslava Pokorniá,, Ptr Strach

Es pot veure a: HBO

Burning Bush ens mostra la icona d’una revolució en la història recent d’Europa, sobre la immolació de Jan Palach a Praga (Txèquia), l’any 1969 per protestar contra l’ocupació soviètica. Va ser estrenada a l’any 2013 a la República Txeca i a diversos països de l’est d’Europa amb bastant èxit. Aquí ens va arribar l’any 2020.

SINOPSI

Resistència contra els soviètics. Burning Bush comença en el moment en el que Jan Palach és ruixa amb benzina i és cala foc a la Plaça Wenceslao de Praga. La història es centra  en la mort de Jan Palach com a punt de partida per explicar com el seu acte polític va ser reinterpretat per l’administració per treure-li el seu significat i que el jove no esdevingués un símbol de la resistència. Mostra les estratègies del Govern soviètic per treure valor a l’acte de protesta i la lluita del moviment estudiantil, els esforços de l’advocada de la família per preservar el missatge que volia fer arribar Jan Palach i perquè no es tergiversi la història i al mateix temps que ens mostren el dolor de la mare de que ha perdut un fill, és la part més dramàtica de una història política.

COMENTARI HISTÒRIC

Al gener de 1968 Alexander Dubcek, líder del Partit Comunista de Txecoslovàquia, va promoure una sèrie de reformes democràtiques “socialisme amb rostre humà”, mesures com legalització de partits polítics i sindicats, llibertat de premsa. Aquets procés liberalitzador va ser conegut com La Primavera de Praga. Això no va agradar al govern soviètic de Leonid Brézhnev. A l’agost de 1968 la URSS va mobilitzat a més de 600.000 soldats i va envair Txecoslovàquia, Dubcek va ser detingut. La població no es va resignar i va sortir al carrer amb una onada de protestes, resultat :un balanç de 72 morts i més de 700 ferits. Va ser el 16 de gener de 1969 quan Jan Palach, estudiant universitari, es va immolà. Va morir 3 dies després a l’hospital. El seu acte es va convertir en un símbol de la resistència txeca enfront del control soviètic.

La figura de Jan Palach va se la icona per al procés pacífic de la Revolució de Vellut, vint anys després de la seva immolació,  que va acabar amb la fi de l’ocupació soviètica, l’any 1991.

CRÍTICA DE LA SÈRIE

És una crònica minuciosa del control d’un acte polític de conseqüències profundes, on es veu la manipulació del govern, amb un judici totalment preparat, i la ràbia i la impotència de la defensa, on el veredicte ja estava escrit.

Amb un repartiment de bons actors , una molt bona direcció i una excel·lent ambientació grisa i trista.

Recomanable aquesta sèrie de temàtica històrica i ben documentada.

Categories
Llibres

Dora Bruder

DORA BRUDER, és un relat biogràfic de Patrick Modiano publicat el 2 d’abril de 1997. És una biografia escrita per un novel·lista, s’ha definit com auto ficció combinant elements biogràfics amb paràmetres novel·lescos. El període d’Ocupació i la situació dels jueus a París, és un tema molt recorrent a l’obra de Modiano.

El desencadenant de la novel·la va ser quan Patrick Modiano al 1988 revisant unes pàgines del diari París-Soir del 31 de desembre de 1941, en plena ocupació nazi es publica un anunci: “Es busca una noia, Dora Bruder, 15 anys, 1,55 m, cara ovalada, ulls gris marro (…) Enviar qualsevol informació al Sr. I la Sra. Bruder, boulevard Ornano, 41, París”. És aquí on comença la investigació fascinat per l’anunci de la desaparició d’aquesta noia, ocorreguda en un barri que coneixia perfectament, eren els carrers de la seva infància i això fa que s’interessi pel destí de Dora Bruder. Durant la reconstrucció dels diferents elements de la vida d’aquesta noia, Modiano  identifica cada cop  més  la seva intimitat, amb la seva pròpia vida familiar, plena d’incògnites doloroses.

La narrativa de Patrick Modiano – Premi Nobel 2014 – fa que aquesta història relatada amb extraordinària habilitat estigui plena de esperança i vida. A través de la seva investigació pels diferents carrers i edificis de París, ens descriu els fanals, els aparadors, els cafès que s’il·luminen, la gent que s’afanya als carrers i estableix un lligam entre el París d’aleshores i el d’avui.

És una biografia, autobiografia i història col·lectiva que il·lumina l’ànima d’una època sòrdida a Europa.

Categories
Cinema i sèries

Mrs. America

Minisèrie:  9 episodis

Repartiment: Cate Blanchett, Rose Byrne, Uzo Aduba, Margo Martindale

Creadora: Dahvi Waller

Es pot veure a: HBO

SINOPSI

Tema recurrent EL FEMINISME. La sèrie gira al voltant del moviment feminista estatunidenc als anys 70 sobre  la igualtat dels drets de la Constitució dels Estats Units, que van intentar fer realitat amb L’Esmena de Igualtat de Drets (Equal Rights Amendment-ERA), un projecte que promovia la igualtat de drets en matèria de treball, divorci i propietat, entre homes i dones als Estats Units, i que es va aprovar a la Càmera de Representants l’any 1971.  Ho havien de ratificar 38 estats (3/4 del total). La Càmera va establir un termini de 8 anys per tal d’arribar al total. No ho van aconseguir (van arribar a 35).

La resposta es troba en els punts febles que va saber explotar Phyllis Schlafly (Cate Blanchett), una dona conservadora, ambiciosa que va encapçalar el moviment antifeminista, oposant-se radicalment a l’Esmena i  aprofitant aquesta possibilitat per fer carrera política.

Amb el lema STOP ERA, Phyllis Schlafly va liderar un nombrós grup de dones conservadores, l’estratègia de les quals era tergiversar els arguments de l’ERA. Consideraven que l’esmena arrossegaria a les dones a participar forçosament a l’exèrcit, perdent d’aquesta manera els privilegis com mestresses de casa, amenaçant la institució de la família tradicional.

La sèrie dóna espai a les altres protagonistes, les feministes insignes de l’època com Gloria Steinem, Betty Friedan o Shirley Chisholm combinant les històries personals i els errors com a col·lectiu. Dones en constant debat a vegades amb punts de vista polítics diferents.

COMENTARI

Una sèrie molt ben ambientada amb les protagonistes, les líders, molt ben caracteritzades. És un repàs històric sobre el feminisme a la dècada dels 70 als Estats Units i de rebot a Europa. Un passat molt recent que podem extreure lliçons molt vàlides per al feminisme d’avui.

Cate Blanchett en el personatge de Phyllis Schlafly, és impressionant com mostra la seva ambició política defensant posicions a les seves pròpies percepcions como dona. Transmet amb una expressivitat magistral les diferències entre discurs i pensament (un dels seus fills era homosexual), fa que l’espectador s’apropi al personatge al mateix temps que li provoca rebuig.

Cal destacar també la interpretació de la resta de protagonistes, doncs ressaltant la posició política et van obrint la part més personal i humana de cadascuna.

Es una bona sèrie, m’ha agradat  i no és llarga.

Categories
Cinema i sèries

Confessions

TÍTOL ORIGINAL: Kokuhaku (Confessions)

ANY: 2010

PAÍS: Japó

GUIÓ: Tetsuya Nakashima (novel·la: Kanae Minato)

MÚSICA: Toyohiko Kanebashi

FOTOGRAFIA: Masakazu Ato, Asushi Ozawa

GÈNERE: Thriller  psicològic

DURACIÓ: 106 min.

SINOPSI:

En un institut una professora s’acomiada dels seus alumnes i els confessa que la seva filla de quatre anys, que aparentment és va ofegar a la piscina del col·legi, en realitat va ser assassinada per dos estudiants d’aquesta mateixa classe, i els hi fa saber que ha posat en marxa una venjança.

COMENTARI:

És un thiller que reflexa aquesta psicologia japonesa que estem acostumats a veure en diferents autors, intimista, molt precisa, ordenada i freda. Tot i que és una pel·licula cínica i anàrquica, la fotografia i la escenografia son impecables, el joc de la trama, els personatges i la venjança et manté en tensió fins al final.

Guanyadora com millor pel·lícula, director i guió en els Premis de l’Acadèmia de Japó, i  seleccionada també per competir als Oscar com Millor Pel·lícula Estrangera. El 2010 és va presentar al Festival de Sitges.

Considerada per la crítica com una de les millors pel·lícules nipones del 2010, amb molt bona acollida del públic.

La podeu trobar a FILMIN – recomanable (una mica especial).

Categories
Cinema i sèries

Paris, Texas

  • Títol: PARIS, TEXAS
  • Any: 1984
  • Direcció: Wim Wenders
  • Guió: Sam Shepard
  • Música: Ray Cooder
  • Direcció fotografia: Robby Müller
  • País: Alemanya
  • Repartiment: Harry Dean Staton, Nastassaja Kinski, Dean Stockwell, Aurore Clement, Hunter Carson
  • Gènere: Drama – Road movie.

SINOPSI

Un home camina pel desert de Texas sense recordar qui és, fa 4 anys que ha desaparegut,  el troben inconscient i el metge avisa al seu germà, que el va a buscar. Al seu germà l’ajuda a recordar com era la seva vida abans, quan i el per què va abandonar a la seva dona i el seu fill. Conforme va recuperant la memòria es planteja refer la seva vida.

COMENTARI

Pel·lícula meravellosa  que en el seu dia, fa anys la vaig veure, em va impactar i ara he tornat a recuperar-la. Ha estat un plaer, un conjunt d’emocions tant visuals com intimistes.

Per a mi te tots els components perfectament coordinats la música, la localització, la fotografia i els actors.

Les imatges de tota la pel·lícula estudiades d’una manera sublim, la il·luminació dels espais tan exteriors com interiors, la coordinació dels colors, l’harmonia minimalista dels detalls, per exemple el fotograma de les sabates, la llum de la cabina a través d’un mirall translúcid que se sobreposen les imatges…i tot això envoltat de la banda sonora.!!

És un pel·lícula melancòlica i tendra amb una sensibilitat a flor de pell, te tots el ingredients per gaudir una bona estona. La recomano.

Categories
Cinema i sèries

Ex libris

EX LIBRIS – Un documental excepcional com funciona la Biblioteca Pública de Nova York. Disponible a Filmin.

Ex Libris: The New York Public Library és una pel·lícula documental sobre la Biblioteca Pública Nova York, magistralment dirigida per Frederick Wiseman, premi FIPRESCI de la Crítica Internacional al Festival de Venècia al 2017. És amor per la cultura i rotunda defensa de la comunitat, segons Wiseman “la biblioteca és la més democràtica de les institucions”. Allà tothom és benvingut totes les races, ètnies i classes socials, tots son participants actius del dia a dia a la biblioteca, tothom és important, tothom té un paper, petit o gran, en la vida d’aquesta biblioteca, és un exemple inspirador del Servei Públic, representa el contrari que Trump, la preocupació pels altres, l’atenció a la diversitat, l’ajuda a immigrants, juga un paper com agent social de la ciutat, a través dels seus programes educatius.

La pel·lícula examina com aquesta llegendària institució ha continuat amb les seves activitats habituals, comprar i prestar llibres, un lloc per a acadèmics i estudiosos i a la vegada s’ha adaptat a la revolució digital.

Visita la seu principal, un edifici neoclàssic al cor de Manhattan, i les diferents seus que la biblioteca té per tot Nova York, cadascuna amb necessitats i realitats social diferents, i com la institució s’hi implica activament. Ens mostra un retrat de la ciutat amb un ambient de llibertat i lliure pensament. El resultat és el de la biblioteca como un ésser viu, el propòsit de la qual no és acumular coneixement sinó transmetre’l.

Els responsables de la biblioteca cada any organitzen el programa en que invertiren  les ajudes que reben de l’Ajuntament de la ciutat i les donacions privades. Un programa que destaca que el coneixement no sigui elitista, que ningú quedi exclòs, polítiques a seguir amb els sense llar. S’imparteixen classes extraescolars per infants i joves, classes d’anglès per immigrants o utilitzar l’ordinador, classes de ball, concerts, clubs de lectura, conferències, formació laboral per aturats, etc.

Les biblioteques son imprescindibles per la nostra societat, son molt importants, i aquest documental ens ho ensenya i ens ho recorda. Aquí al nostre país a casa nostra, en tenim una molt bona xarxa de biblioteques que cada vegada s’impliquen més en promoure activitats i serveis, som nosaltres els que també hem de tenir el compromís de saber gaudir i aprofitar aquest be social que tenim. Ara en aquest període de confinament, segur que molts de nosaltres les trobem a faltar. Esperem que en aquesta situació que estem vivint i en les mesures sanitàries de seguretat que calguin, les biblioteques puguin obrir les seves portes.

Categories
Cinema i sèries

La linea invisible

Mini sèrie de TV(2020) de 6 episodis basats en fets reals

Guionistes: Michel Gaztambide i Alejandro Hernández

Direcció: Mariano Barroso

Sinopsi

La Linea Invisible ens explica l’origen d’ETA, un període de la història recent d’Espanya molt poc conegut.

El 7 de juny de 1968 el líder d’ETA Txabi Etxebarrieta, amb 25 anys, creuava la línia invisible assassinant a la primera víctima de l’organització terrorista ETA, José Antonio Pardines, guàrdia civil de trànsit. Poc després Txabi Etxebarrieta era abatut  per la guàrdia civil, va ser el primer terrorista en matar i el primer en morir en la història d’ETA. Conseqüència d’això els companys de Etxebarrieta van avançar l’assassinat de Melitón Manzanas, torturador i cap de la policia social, que ja havien planificat.

Etxebarrieta era un noi físicament fràgil, intel·lectualment despert, amb formació universitària i poeta.

Barroso es va centrar més en la part humana dels personatges, tenint en compte les motivacions personals que mouen a uns i altres.

Comentari

No és un documental és una ficció, una descripció molt objectiva d’uns fets històrics. Narra l’inici de les motivacions, tant  d’un grup de joves idealistes responsables dels inicis d’ETA, com  de la repressió imperant al franquisme, representada per Melitón Manzanas.

Ambientada magistralment als anys 60, Barroso mostra tots els personatges al marge de les seves  conviccions polítiques. Els mostra com a persones en els seus ambients familiars, amb les seves parelles, que tenen les seves pròpies contradiccions i dubtes, sobretot per part dels joves idealistes, per part de la representació del franquisme que ja estava més consolidat.

Aquesta mini-sèrie la podeu trobar a Movistar.

Categories
Llibres

Canto jo i la muntanya balla

Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Autora:  Irene Solà

L’acció de la narració transcorre entre Camprodon i Prats de Molló una zona d’alta muntanya  i fronterera, on les llegendes, la lluita per la supervivència, el fanatisme i les guerres a través del temps, formen part de la història.

És una novel·la on tothom pren la paraula dones, homes, núvols, llamps, gossos, cabirols, bolets, els fantasmes… són els que habiten en aquells indrets, tots són protagonistes entrellaçats per una història en comú. En cada capítol els diferents personatges ens parlen en primera persona. És una narració poètica en estat pur, on les paraules juguen en una línia on conviuen la realitat i la ficció, amb una sensibilitat i una bellesa dels fets que et fan percebre els sentiments, les olors fins i tot els sorolls.

Irene Solà, poetessa i narradora llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb diversos premis de poesia, narració i d’altres disciplines, en aquesta novel·la ens ha explicat històries que ens han permès fomentar la imaginació i les ganes de parlar. Com va dir Ponç Puigdevall, El País El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar”.

Una sensació molt personal, en alguns moments potser pels personatges, per la màgia, m’ha recordat els Contes de Pere Calders.

Un llibre amb tota l’amplitud de la paraula: molt bonic

Categories
Llibres

Flamenca

Aquesta setmana del mes de març al final de la qual hi ha el diumenge 8 “dia internacional de la dona”, la societat ens dona una mica més de protagonisme tot i que cada any la nostra veu s’escolta amb més força i contundència. Esperem que aviat arribi la desitjada igualtat de gènere ja que portem molts i molts anys de lluita.

En aquest context m’agradaria parlar de FLAMENCA o ROMAN DE FLAMENCA, novel·la anònima occitana, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue. Només se’n conserva un fragment de 8.095 versos a Carcassona. Escrita en Occità i traduïda al català per Anton Maria Espadaler, doctor en filologia romàntica i professor de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, i que posteriorment la cantant Rosalía s’inspira en la novel·la, pel seu disc “El mal querer”.

SINOPSI

La història en principi gira al voltant de la gelosia. L’acció, l’ambient i els personatges que la protagonitzen son nobles de la cort, per tant amb una moral i ètica cortesa. Archimbaud de Borbó, un cavaller, és el marit de Flamenca, una dama jove de una bellesa extrema que desperta l’admiració allà on va i dels qui la contemplen, és per aquest motiu i per la desconfiança, que Archimbaud decideix tancar-la amb una torre, només pot sortir per anar a l’església, acompanyada per ell i dues serventes. La situació de Flamenca, difosa popularment a través de poemes, arriba a un cavaller Guillem de Nerves, que es proposa d’alliberar-la. Comença una descripció del plaer i el desig d’una manera sublim.

COMENTARI

Flamenca, censurada per l’Esglèsia, es podria considerar la primera novel·la feminista del s.XIII. És ridiculitza la gelosia del marit i es mostra una dona culta intel·ligent i amb unes idees molt avançades sobre l’amor i el sexe, és a dir un cant a la llibertat, una reivindicació a la igualtat entre el sexes, on poden ser permesos als amors  il·lícits.