L’autor, especialista en la historia contemporània d’Alemanya, és una de les veus més autoritzades en el tema de l’Holocaust. És una obra de síntesi, però també d’anàlisi ja que reuneix, interpreta i sobretot avalua, les principals interpretacions que la historiografia ha fet sobre els principals dilemes que planteja el genocidi dels jueus. Hayes, basant-se en multitud de proves historiogràfiques, fa la seva interpretació i en molts casos s’aparta dels paradigmes considerats fins ara.
L’estructura de l’obra presenta els diferents capítols en forma de preguntes que donaran resposta als principals dilemes que s’hi aborden. Els primers analitzen els dos protagonistes principals: L’objectiu: Perquè els jueus? Els atacants: Perquè els alemanys? L’origen de l’antisemitisme que situa històricament com una conseqüència de l’emancipació dels jueus a Europa de resultes de la Revolució Francesa i de l’esbiaixat desenvolupament i comprensió social de la ciència al llarg del segle XIX. En relació als atacants, Alemanya no era ni molt menys el país més antisemita d’Europa, però s’hi van donar unes condicions històriques concretes que van possibilitar l’arribada al poder d’un partit degenerat que va posar en pràctica els principis antisemites. Un sentiment comú de poble assetjat i traït per nombrosos enemics externs i interns, un dels quals eren els jueus. L’actitud victimista va tornar els alemanys molt receptius a un discurs simplista com el de Hitler. Malgrat tot, l’antisemitisme no va ser, ni de bon tros, el motiu principal de l’ascens dels nazis al poder.
Una tercera pregunta fa referència a l’escalada de la resposta violenta en el temps. Hi ha consens historiogràfic en què el procés va ser gradual , que no hi havia un pla preconcebut d’extermini massiu i que la guerra de conquesta a l’est d’Europa va posar masses de població jueva sota el domini nazi i això va accelerar paulatinament la resposta violenta i progressivament més sistemàtica. L’aniquilació va ser ràpida i total. El motiu és bàsicament “tècnic”, ja que conforme masses de població jueva eren disponibles en ocupar la Wehrmacht grans territoris, la forma d’aniquilació en massa s’havia de perfeccionar (de les bales al gas). Quant el motiu dels perpetradors, Hayes aporta una motivació nova diferent de l’existent en les dades historiogràfiques: l’odi no és una condició preexistent sinó que hauria estat un mecanisme d’autodefensa i justificació dels perpetradors: no mataven perquè odiessin els jueus sinó que els odiaven perquè els havien de matar.
Un altre punt a tractar és el motiu pel qual els jueus no es van rebel·lar més sovint. Alguns autors com Hannah Arendt han abordat aquesta qüestió tot acusant els Consells Jueus de col·laborar en les deportacions. Hayes es nega a donar resposta immediata a aquesta pregunta sense analitzar quin era el marge real dels jueus i analitza les múltiples variables que hi intervenien per arribar a la conclusió que poc més del que van fer es podia fer. Tot seguit, l’autor qüestiona i dona resposta a diverses afirmacions que es fan entorn a l’Holocaust com ara si els aliats podrien haver intervingut de manera activa aturant les matances, si els alemanys van desviar molts recursos per executar l’extermini o la creença molt estesa que els principals perpetradors van eludir la responsabilitat en acabar la guerra.
Un dels punts importants és el qüestionament argumentat en oposició a les tesis de Zygmunt Bauman sobre si l’holocaust es pot enquadrar dins de la modernitat. La idea que subsisteix després de l’exposició de Hayes és que la modernitat no ens fa immunes sobre la maldat. Un altre pregunta que planteja Hayes és la diferència de supervivència entre la població jueva dels diferents països ocupats; Hayes aporta dades interessants respecte l’antisemitisme preexistent en les diverses societats i el grau de col·laboració (explícit o implícit) d’aquestes societats amb els perpetradors nazis. El darrer mite que desmenteix Hayes és la negació de l’Holocaust, idea ridículament absurda però que algunes ments obtuses i intransigents encara plantegen.
Comentari final:
Quan en una classe d’història dels cursos Gaudir UB, el professor Alberto Pellegrini va citar aquest assaig com un dels millors que s’han publicat sobre l’Holocaust, la veritat és que em va faltar temps per llegir-lo amb avidesa i passió. S’han escrit prop de 16.000 llibres sobre el tema, i aquest no dona més informació de la que els múltiples llibres han aportat, sinó que sobretot busca explicacions i aborda i desmunta mites estesos, alguns inclús en gent de rigor acadèmic. És un llibre totalment recomanable, de lectura fàcil, quan hi entres no el pots deixar.
Acabo amb una cita resumida de l’autor: “L’Holocaust no va ser un fet misteriós; va ser l’obra de persones que es movien per motius i febleses habituals entre els éssers humans. Una vegada la persecució va agafar impuls, no va haver-hi manera de detenir-la sense la mort de milions de persones. Potser cap altre procés històric, confirma millor el dificilíssim advertiment recollit per un proverbi alemany que condensa el sentit d’aquest llibre: Wehret donin Anfängen (“No ho deixeu créixer!”)”.
Gaudir la Cultura 