Paths of Glory

La trama de la pel·lícula és la selecció, el judici i l’execució de tres soldats elegits aleatòriament, acusats d’insubordinació i covardia enfront de l’enemic, com a càstig i escarment a les faltes comeses per tot el regiment. Està inspirada, en part, en fets reals.

Fins el 1975, no es va poder projectar en territori francès. Aqui un senyor baixet i amb bigoti, la va prohibir i fins onze anys després de la seva mort, no es va poder veure al cinema. També va ser prohibida a Suïssa, Marroc i Canadà, entre molts altres països.

Imatge: Cartell de **Camins de glòria**.

Sinopsi

Primera Guerra Mundial (1914-1918). En 1916, a França, el general Boulard ordena la conquesta d’una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta missió a l’ambiciós general Mireau. L’encarregat de dirigir l’atac serà el coronel Dax. La presa del turó resulta un infern, i el regiment emprèn la retirada cap a les trinxeres. L’alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix imposar al regiment un terrible càstig que serveixi d’exemple als altres soldats.

Primer acte. El fracàs

Al front de guerra, de 1916, un batalló de l’exèrcit francès rep l’ordre de prendre i conquerir una posició alemanya inexpugnable anomenat El turó de les formigues. El coronel Dax – Kirk Douglas – comanda l’atac suïcida. L’acció finalitza sense conquerir-lo.

Davant tal indignació el general Paul Mireau, responsable de l’operació, ordena bombardejar als seus propis soldats per amagar la seva incapacitat per dirigir la batalla. Ordre, que el capità de la bateria no accepta sinó és per escrit. El general irritat per la derrota i per ser incapaç d’assumir la seva responsabilitat, ordena formar un consell de guerra per rebel·lió i covardia.

Segon acte. La selecció

S’han de seleccionar tres homes, un de cada companyia, per declarar-los culpables de rebel·lió, desacatament i traïció davant de l’enemic, mentre es tapa l’error del fracàs estrepitós d’una operació suïcida, ordenada per uns comandaments militars que defugen tota tàctica i estratègia militar.

En un escamot de reconeixement, un tinent envia a una mort segura un dels dos soldats que l’acompanyen. Fuig atemorit i el deixa morir. Més tard, aquest mateix tinent serà un dels oficials que seleccionarà un dels tres caps de turc. Per descomptat escull a l’altre company que havia sobreviscut.

Tercer acte. El judici

El film, posa de manifest l’autoritat sense discussions del poder dels galons, dintre de l’escalofó i de la jerarquia militar. Només prevalen la rígida disciplina, l’ordeno i mando i deixa de banda els valors i els sentiments humans.

Tres soldats innocents són jutjats com a represàlia a l’atac fallit de tota la companyia, davant d’un consell de guerra sumaríssim, on només s’hi pot esperar la pena màxima. Els fets han de servir d’exemple i escarment per a qualsevol acte d’indisciplina. Les ordres s’han de complir. El judici és una paròdia ridícula i burlesca. No s’accepten proves, ni testimonis, no hi ha taquígrafs, ni interrogatoris, sols s’exposa el punt de vista, gens objectiu, del fiscal, sense tenir en compte les proves ni els testimonis que podria aportar la defensa del coronel Dax, per permetre una mínima llum d’esperança i suavitzar o commutar la pena.

La paraula del general Mireau és la prova definitiva, més que suficient. La sentència està dictada abans de concloure l’esperpéntic escenari. A molts ens ha fet recordar un altre judici televisat fa pocs mesos.

El cap de l’estat major George Broulard, amb tarannà paternal, manté en tot moment falses esperances d’imparcialitat per aparentar que es tracta d’un judici just. De fet, amaga una falsa bondat que resulta ser molt més perillosa e hipòcrita que la figura del general Mireau. L’únic que realment desitja és que s’executi la pena i serveixi d’escarment per a la resta, davant de tal vil i deshonrosa traïdoria cap a la pàtria.

Resulta esfereïdor i dantesc el recorregut dels presos travessant el pati, des de la caserna fins al patíbul, amb la patètica imatge del capellà castrense. Celebrada l’execució, Broulard diu: “Hem hagut d’afusellar aquests homes. Ho comprén oi, coronel Dax? L’exèrcit no es pot permetre posar-se’l en dubte per cap concepte. L’execució ha sigut perfecta”

La meva ressenya

El film té seqüències en terra de ningú, que mai abans cap altre director s’atreví a fer. La càmera de Kubrick, que és un perfeccionista, filma al costat de l’actor Douglas les escenes, mentre esperona els seus homes a seguir avançant. Veure sortir les tropes de les trinxeres, la massacre dels soldats, els projectils i el front enemic, que no se’l veu en cap moment, són escenes d’un realisme i brutalitat esfereïdores (i realment, tal com es roden les escenes i la seva perfecció, l’enemic no fa cap falta que es vegi).

L’èpica de la guerra, el fals sentit de l’honor, la dignitat militar, la bandera com arma política i de poder; l’amenaça del cervell reptilià, la gènesi de la violència per la violència basada en la por i el terror, sols impulsa allò més vil de l’ésser humá.

En només 86 minuts, poques pel.lícules de guerra han relatat les seqüències de terror d’una manera tan realista i dantesca. Tot això, a més sentir el que els fa dir als militars, capellans i jutges. La seva falta d’intel.ligència, de tàctica, d’estratègia i on només preval la força bruta. S’utilitza la carn de canó dels pobres soldats, per a conquerir un miserable turó. Es tracta només de percentatges, si surten de les trinxeres les baixes seran un 10%, en terra de ningú el 30%, i en conquerir la posició un 40%.

Stanley Kubrick

Els amants de Stanley Kubrick vàrem tenir l’oportunitat de gaudir, al CCCB l’Exposició Stanley Kubrick 24 octubre 2018 – 31 març 2019 amb les seves 16 pel·lícules, amb petits fragments, explicacions, tècniques, efectes especials, crítiques, objectes, materials, imatges, fotografies, projeccions i fins i tot projectes de guions i pel.lícules inacabades. Un d’aquests projectes no realitzats va aconseguir com a obra pòstuma Steven Spielberg.

Stanley Kubrick, neix al Bronx (N.Y. 26.07.1928 – R.U. 07.03.1999) de família jueva acomodada, amb coeficient intel·lectual d’intel·ligència molt per sobre de la mitjana. Mal estudiant i indisciplinat. Falta a classe tot sovint i treu molt males notes. Va morir d’un infart una setmana després de la seva última pel.licula “Eyes Wide Shut”. Considerat com un dels més influents cineastes del segle XX. És un mestre, un monstre, la seva trajectòria va marcar tota una època, genera tot mena de controvèrsies, de debats socials, polítics, científics i artístics.

Obsessiu amb la tècnica, detallista amb la història, amb connotacions plenes de simbolisme, i amb una forta càrrega ideològica a favor dels drets humans. Un frase coneguda del seu antimilitarisme: “El patriotisme ès l’últim refugi dels covards”.

Autoretrat de Stanley Kubrick amb una càmera Leica III

Kubrick és director, productor, guionista i fotògraf, que pateix censures i prohibicions pels seus contiguts polèmics, per les seves crítiques, antibel·licistes, en contra de la guerra, l’estratègia, la megalomania, l’impuls autodestructiu inherent a l’ésser humà. Guanyador de molts premis, amb aquest film clàssic, va entrar en el grup dels grans directors. Les seves pel·lícules, en moltes ocasions, tenen un fort transfons filosòfic, en què mostra com l’ésser humà no és capaç de focalitzar les coses realment importants.

La seva última esposa, l’única dona que surt a la pel·lícula, és l’actriu Christiane Harlan que protagonitza l’escena final cantant una èpica cançó alemanya carregada de simbolisme i de sentiments.

De la seva extensa filmografia podem destacar pel·lícules com: 2001 A Space Odyssey, A Clockwork Orange, La naranja mecánica, Spartacus, Espartac, Full metal jacket, Alguien voló sobre el nido del cuco.

Kirk Douglas més que un actor

Kirk Douglas, que ens va deixar aquest passat mes de febrer als 103 anys, era també de procedència jueva i de família molt humil. Gran actor amb destacades interpretacions i protagonista principal de la majoria de pel·lícules de la seva extensa filmografía: Espartac, El loco del pelo rojo, 20.000 leguas de viaje submarino, Ulises. A Camins de glòria, té una memorable actuació en el paper del coronel Dax i realitza una de les seves millors interpretacions. Com a productor va finançar una tercera part del pressupost de la pel·lícula, a través de la seva pròpia productora Bryna, nom que va posar en memòria a la seva mare.

Les darreres pel.lícules antibél·liques de les que teníem referència eren de la primera Guerra Mundial. No va ser fins acabada la guerra de Vietnam, que no es varen a tornar a produir aquests tipus de films.