Molt content. Tothom ho ha dit, i ha de ser molt evident perquè només sortir del cinema ja ho vaig pensar per mi mateixa: això és Mark Twain. Més ho ha d’estar encara el director de Mud (2012) Jeff Nichols per la comparació. A Twain el considero un trapella intel·ligent i hàbil, que va saber aprofitar l’abundància descomunal de sensacions que es viuen al Sud dels Estats Units per ajudar als joves a fer-se grans. No en va és un referent dels aforismes poc convenients.
Amb un actor fetitx com és Michael Shannon, aquí li va donar el protagonisme a Matthew McConaughey, i la va encertar. I és que el guió és magnífic pels elements que el componen i cóm els treballa. Un thriller “humanista” on l’acció, el ritme i la sorpresa s’enllacen perfectament. L’originalitat és des d’on es mira l’argument que proposa, aquí està Twain. No vull desvelar res, només diré que és una pel·lícula sobre l’aprenentatge, les segones oportunitats, sobre la necessitat de conquerir la maduresa, sempre. I sempre amb la immensitat pertorbadora del Mississipí. Fang, sí, aigua i vida, també.
Està a Movistar i Filmin.
Gaudir la Cultura 
2 replies on “Mark Twain està content”
[…] la mateixa persona dos dies seguits. Però m’ha semblat que el comentari de la pel·lícula Mud es mereixia insistir més abastament en la figura que l’ha […]
M'agradaM'agrada
Quan vaig veuren MUD, en varen quedar alguns dubtes, tot i que la pel.lícula en va agradar molt. Després dels teus comentaris, d’altres recerques efectuades i amb la relació a Mark Twain, resultar que és un clássic modernitzat…., carregat de molta duresa i a la vegada tendresa del desperta d’una fascinació adolescent cap a la manca de perill per les preocupacions adultes. Tot això entorn del salvatge, inhòspit, tendre i asper Mississipí. Un riu que separa l’ahir de l’avui, el futur del passat, el nord del sur, en definitiva l’infància de la maduressa… un món imperfecte que t’expulsa a cops fora de l’innocènsia.
M'agradaM'agrada