Des de que vaig llegir/descobrir Estupor y temblores la meva adicció cap a la Nothomb ha anat en augment. Dotada d’un bé molt preuat, per a mi: la brevetat, la concisió, l’economia de la paraula, per defensar-ne la potència de cada una. Històries que molts podrien explicar, però mai escriure-les com ella. Deliberadament punyent, sempre t’enfronta a les passions humanes, i l’originalitat és com les presenta, i encara més com les resolt. Domina els temps sense gaire prejudicis, se’ls acomoda, igual que les descripcions, s’exten més o menys, però el que és segur és que mai, mai res decau.
Aquí hi ha venjança, justificada, si? Mai ho hauria de ser?
Us deixo l’entrevista que l’Anna Guitart li va fer el 2018 al programa Tot el temps del món
Gaudir la Cultura 