
Marina Espasa va dir al diari Ara: Si hi ha llibres que fan lectors de per vida, aquest n’és un. I justa la fusta. És com una fuetada, però tot i axí t´hi agafes sabent que aquest manual de supervivència al qual t´enfrontes, no tindrà compassió del lector.
Escrita amb un estudiat distanciament, amb una deliberada fredor de glacera Agota Kristof ens presenta la vida d’aquests bessons en tres novel·les, que s’editen juntes (Libros del Asteroide i Amsterdam) perquè es necessiten, com es necessiten ells. Amb una tècnica difícil de descriure en poques paraules, perquè és francament notòria, i també molt fàcil d’assimilar, estem davant d’una història portentosa i cruel. Guerra, postguerra, dictadura, guerra freda, la identitat i la misèria humana descrites des d’un allunyament precís i també concís, és important. Demolidora i addictiva. Hi ha moments que s’ha d’agafar aire, però resulta una lectura fabulosa i molt sorprenent.
Li responc que provo d’escriure històries reals però que, en un moment donat, la història esdevé insuportable precisament pel seu realisme, i que, aleshores, em veig forçat a canviar-la. Li dic que provo d’explicar la meva història, però que no puc, no sóc prou valent, que és massa dolorosa per a mi […]
2 replies on “Quan la infantesa no és un regal”
Segona diada de Sant Jordi / 23 juliol 2020
Dos bessons, que mal viuen amb l’avia. Obligats a desenvolupar el seu propi sistema moral d’autocontrol per sobreviure, durnat l’ocupació i el transcurs de la II G.M.
Lectura impactant i dura, que a través dels dos bessons, personatges sense sentiments, intel.ligents, cruels i a la vegada amables i o inhumans. L’autora, crec que, narra les seves experiencies terribles envers la cruenta guerra, que determinen la seva personalitat reflectida amb les vivències dels dos joves protagonistes mancats de tota afectivitat i que ens mostra els sentiments e instins més primaris de crueltat, indiferència i de supervivència. Dins d’un context de guerra, terror i por. Els dos germans s’on capaços de desenvolupar una actitut, barreja d’audacia, intel.ligència, autocontrol, autoapreantatge, fortalesa personal. Capaços de resistir el sofriment, la gana, la bogería, la mendicitat, l’enduriment físisc, la indiferència. Capaços de superar el dolor, la destrcucció, la crueltat de la guerra i de la societat que els ha tocat viure. Ple d’una violència descarnada….
L’escritura de la primera part és concisa directe, de frases curtes i concretes, mostrant les necessitats i experiencies dels personatges, sense dilacions ni vaguetats, on ells mateixos es dicten unes regles i normes que seran infranquejables per la seva subsistencia, enfront de la vida i la crueltat de la guerra. EL GRAN QUADERN.
La segona part, ens narra la separació dels dos germans, a través de les vivències d’en Lucas, qui és el que es queda dins del poble fronterer ocupat a partir de la postguerra i durant un llarg període de més de 25 anys. LA PROVA.
La tercera part és desconcertant, que m’ha descol.locat, i entro en fora de joc. Crec que s’aparta de la trilogía. Però com ve diu part de la crítica, es un molt bon llibre, i tenir.lo sobre de la tauleta de nit, fins que en espais separats de temps, llegir.lo de nou en llibres o parts per separat, i no en una lectura única i seguida, com jo he fet en dos dies. LA TERCERA MENTIDA
Molt recomanable.
I molt feliç segon Sant Jordi / pandémic.
M'agradaM'agrada
Molt bon resum, Ferran, molt bé, gràcies. Veig que l’has devorat. Jo vaig estar 4 dies. I el darrer llibre desconcertant, tant, que encara no sé perquè ho fa com ho fa, però és igual, els dos primers són grandiosos.
M'agradaM'agrada