Forallac / Baix Empordà

Art medieval al Baix Empordà, romànic. –

primera part

Municipi situat al cor del Baix Empordà, format per set pobles mil.lenaris, que es va constituir el 10 de Març de 1977, fruit de la unió de Fonteta, Peratallada i Vulpellac. La seu administrativa està a Vulpellac des de 1998.

S’estén en part, per la conca del riu Daró, fins a Fitor, massís de les Gavarres, amb una extensió de 50 quilòmetres quadrats. A tocar de la Bisbal, capital de la comarca, com també de la cerámica i la terrissa.

A més de les poblacions anomenades, que formen el nom de l‘actual municipi, amb les síl.labes de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, també formant part, Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor, a més dels dos barris de Vulpellac: La Bordeta i Puig de Sant Ramon.

Tots aquests nuclis gaudeixen d’un ric i atractiu patrimoni artístic, paisatgístic, cultural, arquitectònic i arqueològic de gran vàlua.

És d’agrair visitar totes aquestes poblacions per gaudir de la pau i la tranquil.litat que es respira a través dels seus carrers solitaris tot observant les restes arqueològiques.

Així doncs, comencem el nostre itinerari.

Ruta de les joies medievals romànic de Forallac:

Peratallada: Petita vila rural i un dels conjunts monumentals medievals més grans i més ben conservats de Catalunya. Declarada patrimoni històric-artístic dels del 1975, i bé cultural d’interès nacional (BCIN). Va ser una de les viles més importants de la Catalunya Medieval.

Tot just traspassem la porta o la muralla, ens sentim transportats a l’època medieval. Els seus fonaments s’alcen damunt una extensa roca de gres, d’aquí el seu nom “Pedra-tallada”. Conserva el seu aspecte feudal del segle X, amb un Castell – Palau que presideix tota la vila i que amaga carrers estrets i empedrats.

Existeix documentació dels del 1065, però també se sap que hi va haver una fortificació anterior, probablement d’origen romà o visigòtic.

Al S.XIII es construeix el Palau Gòtic. El castell es va convertir en l’epicentre d’un dels principals dominis feudals del poderós comtat d’Empúries l’any 1250.

S’ha trobat cerámiques prerromàniques, romàniques i medievals.

Ve a ser la joia de la corona!.

Passejar per tot el nucli emmurallat és un luxe donat que és impossible no quedar embadalits en veure els seus carrers, portals, finestres, arcs, pedres, forrellats….així com fer menció, des de l’exterior, de les seves muralles i fossats, com el Portal de la Verge amb una alçada d’uns 7 metres.

Les torres de defensa dels S. XII i XIII situades en llocs estratègics de les muralles per tal de dominar el territori i oferir major resistència defensiva: Torre de L’Homenatge, del S. XI. Situada a l’interior del recinte fortificat i coronada per merlets, és l’estructura més visible del castell i de tota la vila.

La Torre Oest, de planta quadrada.

La Torre de les Hores, amb un rellotge públic.

La Torre de planta Circular, situada en una de les entrades del poble, i amb espitlleres per a armes de foc.

I per acabar,. La Torre Nord.

Sols ens faltarà visitar: El Pont de la Mare de Déu, situat en un de les entrades i on el fossar és més profund.

L’Església de Sant Esteve, temple romànic avançat de dues naus del S. XII, situat a l’exterior del recinte emmurallat, a 200 metres del portal nord, enfront del Pont de la Mare de Déu, i la Plaça de les Voltes, epicentre social i econòmic. Aquest tipus de plaça porxada és molt freqüent en l’urbanisme medieval de l’Empordà.

Canapost: L’element arquitectònic per excel.lència és l’església pre-romànica i romànica de Sant Esteve, del S. IX. amb pintures romàniques recentment restaurades. Són una de les tres joies del romànic català.

La torre del campanar del S. XI, restes d’una necròpolis medieval amb sarcòfags monolítics i tombes antropomorfes (en forma de persones) del S.X, i envoltada d’una dotzena de masies mil.lenàries caracteristíques de la zona.

Visitar les restes de l’església de la Mare de Déu dels Socors del S. XVII, emplaçada a ponent de Canapost. Josep Pla considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.

Vulpellac: Apareix documentat al S. IX (any 894, com el lloc de Volpeyliacho, del Comtat d’Empúries). El nucli antic des del 2009, està declarat patrimoni de bé cultural d’interès nacional.

Com a conjunt històric de notable interès arquitectònic, és format pel seu Castell-Palau d’arquitectura gòtic-renaixentista. Pels volts de 1725 es feren reformes i es va convertir en casa de pagès, i al S. XX va ser restaurat pel seu actual propietari.

L’Església de Sant Julià i Sta. Basilissa del S. XVI, és l’antiga capella del castell. Edifici de gòtic tardà fortificat, on van aparèixer tombes antropomorfes del S. VII, i restes de l’antiga muralla.

En el seu terme municipal s’han instal.lat petites però emprenedores empreses, per a consolidar el sector de la ceràmica, la terrissa i la pedra artificial, així com botigues d’antiquaris.

La Ruta dels Dolmens, monuments megalítics com la de Tres Peus, Tres Cadires o la serra de Cals. Es conserven nombroses ladrilleres i forns de cal, vius documents de les técnicas ancestrals dels antics pobladors. Visitar, també la carbonera per l’obtenció del carbó vegetal, no pot obviar-se.

Fora del nucli hi ha forces masies com Can Comes del Brugar, mas fortificat del S. XVI, amb una torre de defensa cilíndrica i espitlleres.

Fonteta: Conjunt de carrers estrets i empedrats, amb cases del S.XVI, envoltant l’Església de Sta. Maria amb nau romànica del 904.

A escassos metres, es troba la font, que se suposa que va donar origen al nom del poble “Fontanetum”, d’estructura de pedra sorrenca en forma d’ arc, amb uns esglaons que donen accés a l’aigua.

El poble està envoltat de masies dels S. XVI i XVII. Població també, famosa pel seu recuit de drap i per la recuperació i cuita a l’antic Forn Gran de calç de Fonteta.

Portada a terme per a voluntaris de Forallac, i que a la manera tradicional es fan cuites de calç, com es feien fins a mitjans del segle passat.

Sant Climent i Santa Susanna de Peralta: Dos petits nuclis formats per antics monestirs i cases pairals del S.XVII, amb conreus d’extraordinària bellesa i boscos típicament empordanesos acaronats pel vent de tramuntana. Esglésies romàniques i ruïnes d’un antic castell. També es pot visitar una antiga carbonera, on a vegades, es pot presenciar com s’elabora el carbó vegetal, festa popular i estimada de la contrada. Així com visitar antics forns recuperats, per enfornar rajoles i ceràmiques amb l’objectiu de reviure i donar a conèixer aquesta técnica, desapareguda amb l’arribada dels forns industrials. La més significativa de totes és la del Mas Frigola, que va ser restaurada per la Fundació Amics del Patrimoni de Forallac, i la rajoleria del Mas Plaja.

També es reviu el tradicional procés, i petjada cultural de la vida a pagès amb recordar de forma lúdica la confecció manual de les garbes, farcells i manyocs de cereals. Així com la construcció de pallers a la Festa del Segar i del Batre de Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta.

Fitor: Situat en el cor de les Gavarres. S’arriba a través d’una pista forestal, dominada per l’espectacular església del romànic primitiu de Santa Coloma consagrada el 29 de gener de l’any 948, pel bisbe Gotmar II de Girona. Es caracteritzada per les seves dues naus capçades per dos absis semicirculars i coronada per un alt campanar de torres de dos pisos.

La Torre del campanar és de forma rectangular amb dos pisos: el primer amb finestres geminades i arcs del S. X, i el segon del S. XII d’estil llombard del romànic català.

Al seu voltant hi ha gran nombre de monuments megalítics, dòlmens, construccions funeràries, un menhir i pedres per oferir sacrificis. Cal destacar els dòlmens de la Roca de la Gla, el de la Vinya Gran, el del Llobinar, i la Taula dels Tres Pagesos.

També es pot arribar fent senderisme des de Fonteta, itinerari d’uns 15 quilòmetres, passant per al collat de La Creu dels Frares, el Falguerar i l’antiga masia de Can Cals, enmig de boscos d’alzines sureres i pinars.

Amb aquesta agrupació de viles que formen Forallac, finalitza la primera part de l’art medieval i romànic, del Baix Empordà..

Entorn d’una bellesa històrica i paisatgística extraordinària, amb una forta càrrega cultural digna de visitar, estudiar, compartir, conservar i gaudir.

Un autèntic tresor…. Catalunya és única!.

La comarca del Baix Empordà

Rica en espais naturals gràcies a la biodiversitat que ofereixen els seus parcs naturals, com les Illes Medes, i els massissos del Montgrí i les Gavarres. La fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós.

Un plaer visitar el munt de pobles medievals, com els que agrupa les poblacions de Forallac, seguir la ruta literària de Josep Pla, banyar-se a les seves meravelloses cales, com la Cala S’Alguer (declarada bé d’Interés Cultural el 1972) o Cala Aigua Xelida a Tamariu – Costa Brava en estat pur.

Resseguir a través del Camí de Ronda (creat al S.XIX, per controlar el contraband marítim entre les cales) els abruptes penya.segats, les diverses platges, els pobles de pescadors, les ruïnes arqueològiques, els fars, les torres de defensa, amb la companyia d’una vegetació autòctona i salvatge per acabar gaudint de les nombrosas cales amagades d’aigües transparents.

Passejar per les botigues i tallers de ceràmiques de la Bisbal, visitar les poblacions de tradició marinera, amb els seus típics ports de pescadors, com el de Calella de Palafrugell, menjar les delicioses gambes de Palamós o visitar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

El riu Ter que rep les aigües del Daró en èpoques d’inundacions, de capes freàtiques molt somes, poc profundes, i la seva desembocadura a la Gola de Ter (reserva protegida d’interès ecològic) al municipi de Torroella de Montgrí, enfront de les majestuoses Illes Medes.

Visitar Pals, el seu barri gòtic i carrers empedrats, torres quadrades, castell i muralles, una gran vila medieval. Els seus famosos arrossars – arròs de qualitat extra.

Arribar a Begur, vila documentada en l’Edat Mitjana, i centre cent per cent turístic, visitar Les restes megalítiques de la zona compten amb el poblat Iber d’Ullastret (el més gran de Catalunya).

I seguim enumerant la resta de tresors: com el Castell Gòtic de Torroella de Montgrí, les festes tradicionals de la comarca, com la Dansa de la Mort de Verges, declarada Patrimoni d’Interès Cultural, o el Castell Gala-Dalí de Púbol, residencia de Salvador Dalí al municipi de La Pera.

Fer rutes de senderisme, com la ruta del carrilet Girona – Sant Feliu de Guíxols, o la ruta del Sender Mediterrani GR 92.

Una infinitat de propostes indescriptibles per a fer i per a gaudir…

Sense oblidar-nos de la “Tramuntana”, del llatí transmontanus, – més enllà de la muntanya – que domina i travessa tota la plana de l’Empordà. Un vent d’històries i llegendes, entorn d’una força còsmica superior a qualsevol força humana. Entre l’amor i l’odi, entre detractors i partidaris, un vent que deprimeix, que enfonsa el cos, que enterboleix el cap, que condueix a la bogeria; ó un tònic vital higiènic, purificador, que produeix un excés de lucidesa, segons escriu l’empordanès Josep Pla.

Són nombroses les referències literàries i artístiques d’aquest vent, Josep Pla (la tramuntana és una alliberació.. ), Salvador Dalí (el Crist de la tramuntana), Frederic Rahola (la Tramuntana – 1897), Josep Ma de Sagarra (Cançons de rem i de vela), Joan Maragall (l’Empordà, palau del vent), Lluís Llach (Els meus ulls aquí – Quan el vent és l’antic amic), Carles Fages (Oració al Crist de la tramuntana), i afirmen que: “nosaltres no estem tocats per la tramuntana”…….,

…… molt al contrari del que diuen els de Sopa de Cabra….. Tots ells han contribuït a crear un referent mític d’aquest vent que arriba a superar, a vegades, els 200 quilòmetres hora i que pot afectar el caràcter, la serotonina i /o la salut de les persones.