Categories
Llibres Sin categoría

Les formes del verb anar

Jenny Erpenbeck

Richard, un professor de Filologia clàssica jubilat, porta una existència rutinària fins que casualment a Alexanderplatz (Berlín) observa uns refugiats africans en vaga de fam. Això li fa recordar la seva pròpia condició, quan va haver de fugir de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, i s’implica en el destí d’aquestes persones: travades en el laberint burocràtic, assetjades per la policia i la justícia, rebutjades per la societat que els hauria d’acollir. Però l’Europa que veurà reflectida en els seus ulls –un vell continent, culte, satisfet, insolidari– no li agradarà gens.

L’acció del llibre enllaça amb un fet real, quan el moviment de l’Oranienplatz ha acabat i la plaça del centre de Berlin en el barri de Kreuzberg ja ha estat desallotjada per la policia federal. Aquest era un moviment de protesta a favor de la immigració que treballava per una política de braços oberts en l’admissió de migrants i refugiats a Alemanya i en oposició específica al tercer acord de Dublín que estableix els criteris i mecanismes per a determinar quin és l’estat membre de la UE responsable de l’examen d’una sol·licitud d’asil o protecció internacional; això limita de facto el dret dels refugiats a treballar i estudiar a Alemanya. L’Oranienplatz va estar ocupada pel moviment de protesta des de l’octubre de 2012 fins l’abril de 2014. La novel·la situa l’acció precisament al final de l’ocupació.

Erpenbeck teixeix una trama de preguntes sense resposta, de vides sense destí, de passats sense redempció, amb una escriptura madura i un estil inimitable. Les formes del verb anar (Gehen, ging, gegangen en el títol original alemany) és, en tots els sentits, una obra del nostre temps, profunda, trasbalsadora i compromesa. Publicada originalment l’any 2015, va ser traduïda al català (una molt bona traducció) per Marta Pera Cucurell l’any 2018. L’any 2019 aquesta novel·la va rebre el premi Llibreter. Aquest premi que jo valoro especialment per trobar bones lectures, és el que em va conduir al llibre que us recomano amb aquesta petita ressenya.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s