Los amnésicos: Historia de una familia europea

A l’obrir aquest llibre el lector queda submergit en una atmosfera d’emocions. La seva autora, amb talent wagnerià, aixeca el teló i la tragèdia entra en escena: Alemanya ha quedat destruïda en el combat iniciat per ella mateixa. L’Exèrcit Roig ha entrat a un Berlín destrossat.

Schwarz se centra en els Mitläufer, els “que segueixen el corrent”; com els seus quatre avis: ella és d’origen francès per via materna i alemany per via paterna. Aquesta doble condició la va empènyer a estudiar les diferents maneres en què es va gestionar la memòria del que va passar a mitjan el segle XX a Europa: com en uns països es va fer un treball de memòria més d’hora i envejable (Alemanya), mentre que en altres es va trigar massa, es van posar excuses o es va maquillar la realitat (França, Àustria, Itàlia). És a dir: partint de la història familiar, l’autora explica part de la història d’Europa, d’aquí la importància del subtítol de l’assaig: Història d’una família europea. Schwarz vol contribuir a trencar aquesta “conspiració de silenci” aquest bloqueig que impedia als que van viure aquells anys, tant a les víctimes com als qui van consentir, parlar del que havia passat. Una família de Mitläufer. L’autora també fa referència a que hi va haver responsables i aprofitats en l’altre bàndol. També s’esmenta que per als tribunals en què es jutjava als botxins del Tercer Reich suposava un problema evitar esmentar “els crims de guerra dels Aliats”. O que, durant el procés de desnazificació, anglesos, nord-americans, francesos i soviètics van treure profit del coneixement tecnològic dels alemanys, sobretot en el sector armamentístic. Los amnésicos no és original en això d’explicar la història a través de les històries. No obstant això, Schwarz va un pas més enllà. El recorregut que traça, passant dels seus avis als seus pares i després a la seva pròpia biografia, condueix fins a l’actualitat, i en la gestió de la memòria històrica troba el motiu de l’auge del populisme d’extrema dreta al nostre continent. Ric en referències a historiadors i intel·lectuals com Hannah Arendt, Karl Jaspers, Theodor Adorno i Max Horkheimer, amb abundants al·lusions a la literatura i la cinematografia que han tractat els mateixos temes i amb un precís epíleg de José Álvarez Junco. Aquest guanyador de diversos premis, entre ells el de millor Llibre Europeu 2018, és una interessant radiografia del passat europeu per explicar el seu present, però també per alertar sobre el que podria succeir si es menyscaben els valors democràtics que tant ha costat conquerir: “el camí d’una Europa a l’altra és el d’una inversió de la moral.”

_________________________________________

Alguns articles que m’han semblat interessants

Jordi Corominas i Julian a El Confidencial

Ignacio Martínez de Pisón a La Vanguardia

Bernabé Sarabia a El Cultural