Aforisme: l’art de dir molt en poques paraules

Per Joan Alcaraz

Joan Tudela: Petits pensaments. Mil aforismes

Editorial Pont del Petroli (Badalona, 2022)

L’aforisme és un gènere literari singular i ben segur que no massa freqüent. Constitueix una expressió tan breu i condensada com enginyosa, un art de la paraula minimalista que no és a l’abast de tothom, tot i que l’hagin conreat plomes tan insignes com Rabindranath Tagore, Hans Magnus Enzensberger, Milan Kundera, Jorge Semprún, Simone Weil, Michel de Montaigne, François de la Rochefoucauld, Oscar Wilde, Victor Hugo, Friedrich Nietzsche o Woody Allen. I, entre nosaltres, Joan Fuster, Josep Pla, Frederic Soler “Pitarra”, Joan Oliver “Pere Quart”, Santiago Rusiñol, Màrius Torres o Miquel de Palol.

Ara, el periodista, escriptor i lingüista Joan Tudela ens ofereix el volum Petits pensaments, format per mil aforismes que es presenten en dos reculls intitulats, respectivament,  “En poques paraules” i “Seré breu”.

En certa manera, l’aforisme, en prosa, es correspon, en poesia, al gènere japonès del kaiku, un poema breu de disset síl·labes i sense rima. Ambdós gèneres cerquen, mitjançant la senzillesa, la subtilesa i l’austeritat, capturar l’instant…

Com que sempre hi ha aforismes que t’agraden, o t’interessen, més que d’altres, he fet la meva pròpia selecció del llibre d’en Tudela i em plau oferir-vos-la tot seguit:

“La sinceritat és perillosa: un assassinat pot ser -perfectament- un acte d’autèntica sinceritat”.

“Si us obliguen a triar llibertat o igualtat, sense cap mena de dubte, trieu llibertat i igualtat. Amb una mica de fraternitat, si pot ser”.

“Cada generació soluciona els probles de l’anterior i crea els problemes de la següent. Així va el món”.

“No tenir enemics està bé; però no tenir cap enemic és una mica exagerat”.

“Ningú no té una credibilitat zero: si el més mentider i desprestigiat crida que es cala foc, tothom ho comprovarà, per si de cas”.

“Si ets obsessiu, no t’obsessionis a deixar de ser-ne, perquè no te’n sortiràs: el que has de fer -creu-me- és substituir les obsessions negatives per obsessions positives”.

“Quan algú demana consell, és que vol confirmar una decisió ja presa”.

“No crec en la reencarnació; però si n’hi ha a la pròxima vida vull ser funcionari. Més ben dit, funcionari als matins i poeta a les tardes”.

“Si la ironia és una adhesió incompleta, el sarcasme és una esmena a a la totalitat”.

“L’autobiografia de Déu deu ser l’hòstia”.

“Vaig conèixer un imbècil quan jo era jove i l’imbècil també. Molts anys després, vaig retrobar-lo i no havia canviat gens. Li vaig dir: “no has canviat gens”. S’ho va prendre com un elogi”.

“És molt senzill: escriu sempre allò que voldries llegir”.

“Entre una persona fanàtica i una persona corrupta, és clarament preferible tractar amb la persona corrupta”.

“Qualsevol relació entre dues persones que no es basi en la reciprocitat és una estafa”.

“Fer anys no té gaire mèrit: el que compta és el que fas entre aniversari i aniversari”.

“És impossible enraonar amb una persona que, al mínim desacord, canvia de tema”.

“No corregeixis l’imbècil, perquè t’odiarà; corregeix el savi, que t’ho agrairà”.

“El mort no és ben mort fins que no és oblidat per tothom”.

“Era un periodista tan professional que va vendre la seva ànima al diable a canvi d’entrevistar-lo”.

“Era una persona tan poc puntual que el dia del seu propi funeral va arribar a misses dites”.

“No és el mateix no fer res que no tenir res a fer”.

“El lèxic és savi, perquè amb una sola paraula és impossible de dir una estupidesa. Les frases ja són tota una altra cosa”.

“No estimo la meva pàtria perquè sigui millor que les altres, sinó perquè és la meva”.

“N’hi ha que són tan detestables que l’únic bon negoci que s’hi pot fer és la incomunicació màxima amb ells”.

“La cosa pitjor d’aquest món? L’aliança entre l’estupidesa i la malignitat”.

“Hi ha una cosa pitjor que ser enterrat viu i és viure mort”.

“És curiós. Hem conegut dictadures de dretes, n’hem conegut d’esquerres, però mai no hem conegut cap dictadura de centre”.

“Un aforisme és un microassaig”.

Etcètera, etcètera…

Com podeu veure, Petits pensaments. Mil aforismes és una obra afinada que, a més, es llegeix en un obrir i tancar d’ulls. Tot un món breu però ben acabat, i que clarament ens interpel·la.