Aurora Bertrana, una empoderada ben intensa

Joan Alcaraz

Exposició “Aurora Bertrana, polièdrica”
Vestíbul del Palau Robert
Fins al 29 de setembre del 2024

Interessant exposició i, a més, fàcil de veure per l’espai reduït que ocupa. El cas és que el vestíbul del Palau Robert barceloní s’afegeix a la commemoració dels cinquanta anys de la mort de la filla de l’escriptor modernista Prudenci Bertrana amb una mostra divulgativa que desplega totes les seves facetes: també escriptora, periodista, viatgera, violoncel·lista, activista cultural i política, feminista, conferenciant, i alhora exòtica, moderna, compromesa i exiliada. Sembla que maçona, igualment.

Una autèntica empoderada, com ara en diem, aquesta Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974). Una dona avançada al seu temps, en uns anys que sobretot els homes eren influents i prenien gran part de les decisions. Manaven, en definitiva. Sort que això, progressivament, s’ha anat acabant, i figures realment polièdriques com la de la Bertrana hi han contribuït de manera decisiva.

La petita exposició s’organitza per mitjà de plafons i vitrines amb material documental, fotografies i objectes, a més de tres àudios amb intervencions de la protagonista en diferents moments de la seva vida. El muntatge i el relat són un projecte d’Adriana Bàrcia, experta en l’obra de l’autora, de la qual es divulguen les primeres edicions dels seus llibres o una selecció de la seva àmplia correspondència amb contemporanis -gairebé tots senyors- com ara Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Tarradellas, Caterina Albert, Carles Rahola, Ventura Gassol, Lluís Nicolau d’Olwer o Salvador Espriu.

Del segle XX al XXI

La comissària confronta primeres edicions amb la recuperació actual de l’obra de Bertrana per reforçar, diu Bàrcia, “la visió d’una autora del segle XX connectada al XXI”. En un altre dels plafons s’hi reflecteix el cercle amb el qual Aurora es relacionava, amb articles seus i un recull d’entrevistes, com les que la poeta, sindicalista i periodista Anna Martínez-Sagi va fer a Caterina Albert, Carme Monturiol, Teresa Vernet i la mateixa Bertrana, unes quantes empoderades -potser hi faltarien, entre d’altres, Mercè Rororeda o Anna Murià– del període republicà.

En definitiva, l’autora de llibres en part exòtics com Paradisos oceànics, Peikea, princesa caníbal, Edelweiss, El Marroc sensual i fanàtic, Camins de somni, Tres presoners, Entre dos silencis o Vent de grop -duta al cinema amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat i dirigida per Francesc Rovira-Beleta– torna a demanar la nostra atenció. De la seva mà, empoderem-nos de nou, doncs, totes i tots.

Bibliografia destacada

Paradisos oceànics (1930)
Islas de ensueño (1933)
Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934)
L’illa perduda (col·laboració amb Prudenci Bertrana.1935)
El Marroc sensual i fanàtic (1936)
Edelweiss (1937)
Fenua Tahiti. Vision de Polynésie (1943)
«Poupées tragiques» (1943)
Le Tricorne (traducció. 1946)
Derboranza (traducció amb Ventura Gassol.1947)
«París» (1948)
Vértigo de horizontes (1952)
La isla perdida (1954)
Camins de somni (1955)
«El pomell de violes» (1956)
Tres presoners (1957)
Entre dos silencis (1958)
La nimfa d’argila (1959)
Ariatea (1960)
Robinsón Crusoe (traducció. 1960)
«Die hungringe hunde» Els gossos famolencs
Matinales (1964)
Oviri i sis narracions rnés (1965)
Prudenci Bertrana i la seva obra, “Una vida” (1965)
Fracàs (1966)
Vent de grop (1967)
Prudenci Bertrana en la intimitat (1968)
La ciutat dels joves (1971)
Memòries fins al 1935 (1973)
Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975)
Cendres (2022)
Nàufrags (2022)