Aquest autor, des de que va aparèixer a la palestra del mercat literari, no deixa de donar sorpreses. Des d’aquell memorable HHhH, Premi Goncourt del 2010, èxit rotund, traduït arreu, i passat a la gran pantalla, fins el que presento ara, té l’objectiu i la facilitat de narrar un fet històric conegut i estudiat àmpliament, i convertir-lo en una narració de misteri. (De fet a les biblioteques els seus lllibres hi tenen també, i a més, aquesta classificació). I és que tu coneixes els fets, saps què passarà i cóm, i tot i així, et manté allà enganxat esperant un desenllaç que ja tens present. S’ha d’escriure molt bé, s’ha de tenir molt d’ofici.
A Perspectives, potser els fets que narra no són tan coneguts, i hi afegeix una certa veritat literària, però allà estem, a passar pàgines. Només d’encarrilar el prefaci ja ens adverteix per on ens portarà, i és que la primera sorpresa és cóm li arriben a ell de forma ben casual “els materials” que “l’obliguen” a escriure aquest llibre. Ens fa una presentació de personatges, tots verídics, dels llocs, dels fets… i apa, que vagin fent, que es vagin presentant… la Florència del XVI i alguns dels seus protagonistes més significatius, tots enllaçats per l’art, la literatura, la política, els territoris, la religió, l’heretgia, els llinatges… i, sí, semblen corresponsals que ens posen al dia d’uns esdeveniments, per cert, gens anecdòtics. Fa servir una mena de gènere epistolar, en el qual tots els personatges ens aproximen a la seva visió dels fets. (1) I es clar, quins personatges i quins fets!. Ell mateix diu que li va canviar l’opinió que tenia de certs artistes o personalitats florentines, desprès de tenir a les mans aquest tresor, i no li trec la raó. Són altres perspectives.
(1) M’ha recordat, tot i que no hi té res a veure, l’August de John Williams.
Gaudir la Cultura 