Sí, exactament, és el mateix autor de la descoberta Stoner, John Williams. Aquí a Catalunya, a Espanya, s’hi ha arribat tard, però encara hi ha editorials que se la juguen, perquè saben que partia d’una gran exigència.
Es tracta d’una de les novel·les històriques en majúscules, i de romans, de la talla del Jo Claudi de Graves, de les Memòries d’Adrià de la Yourcenar o de la Muerte de Virgilio de Hermann Broch. Totes elles novel·les escrites des de tradicions literàries, motius i punts de vista estètics diferents. Williams busca explicar la universalitat de la condició humana, que no canvia, i també considera que no aprèn del passat.
Aparentment és una biografia d’August, i ho és, però no només. Es una gran novel·la històrica, també, però va molt més enllà, i el secret no és altre que el fascina el que escriu i sobre qui ho fa, però tampoc és només això. Aquesta novel·la explica, entre altres, la frontera entre la vida privada i la pública, i cóm aquesta pressiona sobre la privacitat, sobre la veritat i l’aparença. La novel·la parteix d’alguns fets històrics, però és una obra de la imaginació, on la veritat no és la de la disciplina històrica, sinó la de la ficció. L’art pot ser una mentida que porta a la veritat, del caos a l’ordre. De la mort de Cèsar a l’esdevenir del primer emperador romà. Amb grans referències culturals i històriques al món d’August i dels seus coetanis, és un passeig per les reiterades conductes del ser humà al llarg de la història, on hi apareixen tot els valors de l’essència humana.
Es una novel·la molt “moderna” en el sentit que li donaven els intel·lectuals i novel·listes durant la segona meitat del segle XX. Aparentment de lectura àgil i fàcil, té un desenvolupament formal i textual molt enginyós: A la novel·la August és perifèric tot i que tothom va parlant d’ell, sempre apareix en diferit, excepte al final. Tots ballen al voltant d’August i cada un d’ells l’explica i el nostre ull sintetitza, com si miréssim un quadre molt a prop. L’expliquen parcialment i nosaltres el sabem del tot. Es una tècnica pròpia del segle XX i correspon al relativisme que inundarà la literatura intentant demostrar que la veritat absoluta no existeix. Amb el narrador múltiple hi ha intents aproximatius de les diferents veus. Hi ha una negació dels valors absoluts, es viu en un món de valors relatius i la complexitat de l’altre supera les nostres habilitats per a conèixer-lo. Passes d’una veu a una altra, i d’un text a un altre, és pluritextual. Es una novel·la de veus, i de més coses… Crida l’atenció sobre el fet artístic per ell mateix, … però això ja és un altre jardí…
La seva lectura no ha de fer basarda. Fins i tot recomanaria llegir la seva breu obra, que tota gira al voltant de l’esser humà, així de senzill.
Fotografia Mercè Bausili
Edició original Augustus, publicada el 1972, premiada amb el National Book Award de ficció el 1973
Gaudir la Cultura 
2 replies on “August”
Jo el vaig llegir seguint el teu consell i dono fe que et transporta al temps romà com el Jo Claudi. És boníssim
M'agradaM'agrada
Cayo Octavi , fill adoptiu del gran Juli Cesar, d’aquí el seu primer nom importan de Cayo Juli Cesar Octavi. Per acabar en el gran Cesar August, primer emperador de Roma. Creant l’inici i la governabilitat, del gran imperi romá
La novel.la ens presenta un August, per a mi desconegut, que a travės de les cartes, anectotes, vivències compartides, relatades en el llibre, i descrites pels personalges que l’envoltaven, ens descriu un personatge diferent i increible, des dels seus orígens fins arribar a emperador. Profunditza dintre de un ser, encara que divinitzat, en el que ens mostran un Octavi-August més humå que diví. Fugin de les guerres i anèctotes de les grans conquestes de les legions, i dialéctiques del senat. Ens mostra més la seva vida privada i desconeguda, que la seva vida pública com a emperador.
A partir d’ell, el poble romá, adopta els noms de Cesar i d’August, per a nombrar a altres emperadors posteriors.
Crec que és un llibre de recomanada lectura.
M'agradaM'agrada