Sinopsi
Els protagonistes, Higinio i Rosa, porten pocs mesos casats quan esclata la Guerra Civil i la vida d’ell passa a estar seriosament amenaçada, per la seva pertinença a grups polítics d’esquerra i per revenges de fets succeïts durant el govern de la República (un veí el denuncia per ser responsable de la mort del seu germà). Després de ser capturat, aconsegueix fugir i amagar-se. Amb l’ajuda de la seva dona, decidirà utilitzar un forat cavat a la seva pròpia casa como a amagatall provisional. La por a les possibles represàlies i l’amor que senten l’un per l’altre, el condemnarà a un tancament que es perllongarà durant més de 30 anys.
Comentari
L’acció es situa en un poble del sud d’Espanya. Els actors parlen amb un marcat accent andalús. He de confessar que, en alguns moments, vaig haver de recòrrer als subtítols per entendre el que els protagonistes estaven parlant. Higinio està meravellosament interpretat per l’actor Antonio de la Torre i Rosa per l’actriu Belén Cuesta. Els dos actors estan magnífics i ens saben transmetre el neguit per l’absurditat d’una situació que esdevé tràgica i sense solució en l’horitzó proper. Higinio, quan s’assabenta per casualitat del final de la Guerra Civil, va seguint els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, amb l’esperança de que la victòria aliada pugui derrocar el govern que Francisco Franco ha establert a Espanya. Al marge del seu captiveri, la vida continua: el seu fill es va fent gran (notable petita intervenció del jove actor Emilio Palacios), arriba la televisió, hi ha indicis d’apertura en el règim del dictador, Espanya entra a la ONU… Però la por ja està instal·lada i el seu tancament s’ha convertit en la seva vida, ja no hi marxa enrera.
Tot i que pugui semblar una història inversemblant, els anomenats “topos” van existir realment a Espanya molts anys, durant i després de la Guerra Civil. La majoria d’ells varen sortir del seu amagatall l’any 1969, quan la dictadura franquista va promulgar un decret pel qual prescribien tots els presumptes delictes comesos abans del final del conflicte (Amnistia de 1969). El final de la pel·lícula deixa entreveure que l’adaptació d’aquells que varen tornar al món real no va ser fàcil. L’odi i els trencaments provocats per aquella guerra van sobreviure, sens dubte, a l’amnistia, sobretot en els pobles petits.
Podeu trobar la pel·lícula a la plataforma Netflix
Gaudir la Cultura 
3 replies on “La trinchera infinita”
Agradezco toda la información que me envian, pero no me es posible mirarlo con frecuencia, hay mucha cantidad de correos. Teniendo en cuenta además que mi móvil es para uso profesional.Si son tan amables, quisiera que me den de baja. GraciasEl 10 mar. 2020 19:22, Gaudir la Cultura <comment-reply@wordpress.com> escribió:
Pilar Ordóñez posted: " Sinopsi
Els protagonistes, Higinio y Rosa, porten pocs mesos casats quan esclata la Guerra Civil i la vida d’ell passa a estar seriosament amenaçada, per la seva pertinença a grups polÃtics d’esquerra i per revenges de fets succeïts durant el govern d"
M'agradaM'agrada
Una molt bona pel·lícula. Qui no l’hagi vist en gran pantalla, ja la podrà trobar ara a Netflix. No és el mateix, evidentment, però gaudireu d’una estona de bon cinema
M'agradaM'agrada
Molt bona película, i extraordinaria intrepretació de Belén Rueda i Antonio de la Torre.
Ens mostra una experiencia asfixiant i claustrofóbica, de la por a patir fortes vexacions, tortures o execusions, que van existir durant molts anys. Fins i tot després d’aquella amnistia del 69.
Retrata molt be lo que va significar aquell sentiment de culpabilitat per la derrota. Així com la represió viscuda durant el franquisme, que hores d’ara existeis incrustat dintre del nostre “a d n”, i de lo que va significar aquell doloros episodi de la nostre Guerra Civil.
Val a dir, tot i que ara estem confinats a les nostres llars, per altres motius……. (i que qualsevol comparació es odiosa), potser, veure ara la película….. no toca.
M'agradaM'agrada