Jurat nº 2

      Última pel·lícula dirigida i produïda per Clint Eastwood, 11 de novembre de 2024.

El jurat nº 2, Nicholas Hoult, en el paper d’un home corrent, Justin Kemp, futur pare de família que és seleccionat com a jurat en un judici per assassinat. Durant l’exposició dels fets s’adona que, possiblement, ell hi estava present i que podria ser el veritable autor de l’assassinat.

Justin, amb el remordiment de condemnar a un home innocent, consulta al seu advocat defensor d’alcohòlics anònims, on assisteix per la seva rehabilitació. Si vol explicar el que li acaba de revelar, el jurat ha d’arribar inexorablement a un veredicte. Atesos els seus antecedents d’alcoholisme no serviria de res provocar un judici nul. Seria empresonat i declarat culpable sense dilacions.

Toni Collette en el paper de la fiscal Faith Killebrew, està disposada, a causa d’anteriors i nombrosos antecedents de l’acusat, fer servir tots els mitjans possibles per condemnar-lo. La fiscal vol fer mèrits, amb vista a les pròximes eleccions on es perfila com a nova fiscal general del districte.

En la sala de deliberacions la primera votació, tots membres del jurat excepte Justin, voten: culpable. Aquí, Eastwood reescriu la situació de la pel·lícula de “12 hombres sin Piedad” de 1957.

Que dir del director i productor… en aquest nou cas ens mostra un altre personatge imperfecte, no massa espavilat i fosc, dintre de la seva llista d’herois tràgics. Ens presenta un guió d’un fals culpable dins d’un procés judicial, emboirat per la seva imparcialitat, posant en joc la transparència de culpabilitat i la feblesa del sistema. Al mateix temps, la pressió que exerceix la fiscal per aconseguir una pena condemnatòria de l’acusat, on ser declarat no culpable, posaria en dubte la seva capacitat per accedir al càrrec de nova fiscal general.

Eastwood, als seus 94 anys, ens projecta la que podria ser el seu últim testament cinematogràfic – tot i que des de fa anys no ha parat de sorprendre’ns en obsequiar-nos en un seguit d’últims epitafis – Aquí, ens torna a revelar un discret i elegant treball de direcció, enfront la imatge, de Temis, la deessa grega de la justícia, on plasma les mancances i la fragilitat del sistema judicial. L’angoixa del protagonista envers la responsabilitat personal dels límits de la llibertat, contra les lleis establertes o l’atzar de ser membre d’un jurat on podria estar involucrat com assassí. Ens aboca a decidir entre justícia, la llei o la veritat. Decidir entre la innocència i o la culpabilitat, l’ètica i la imparcialitat. Eastwood ens invita a prendre consciència entre el valor de la responsabilitat i el límit de la nostra llibertat.

La podem veure a Movistar.

Documentció: Fotografies i crítiques cinematogràfiques consultades a Fotogrames i Movistar, d’octubre de 2024.