En el mar de Sorolla amb Manuel Vicent

Montse Fernàndez

En el mar de Sorolla amb Manuel Vicent

El Palau Martorell presenta una de les més grans exposicions dedicades a Joaquín Sorolla, a Barcelona, que es pot visitar fins al 6 d’abril de 2026, i que reuneix 86 obres mestres del pintor valencià.

“En el mar de Sorolla con Manuel Vicent”, realitzada en col·laboració amb el Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla, ofereix un plantejament expositiu inèdit en el qual l’escriptor valencià Manuel Vicent duu a terme un comissariat literari al voltant de l’obra de Joaquín Sorolla, tot aconseguint un diàleg insòlit entre la pintura i la literatura.

Un recorregut poètic i visual

El Palau Martorell convida l’espectador a submergir-se en l’obra de Joaquín Sorolla a través de la mirada de Manuel Vicent, amb una exposició d’un recorregut poètic i visual. La mostra planteja l’existència d’una actitud estètica i moral enfront del mar. Actitud que, en certa manera, tots dos artistes, Sorolla i Vicent, comparteixen.

Manuel Vicent construeix, a través d’una acurada selecció de pintures pertanyents a la col·lecció del Museu Sorolla, un itinerari visual sobre la representació de la mar i les seves escenes en l’obra de Sorolla. Al mateix temps, servint-se d’aquestes pintures, l’escriptor fila un relat —que és alhora biogràfic, literari i estètic— sobre la pintura de Sorolla, sobre el Mediterrani, sobre la seva gent i sobre ell mateix i la seva relació amb la mar.

Quatre seccions temàtiques

L’exposició es compon d’una selecció de 86 obres que l’escriptor ha dividit en quatre seccions temàtiques: “El subconscient està ple d’algues”, “Un drama naturalista sota la llum del Mediterrani”, “Estiuejants burgesos al Cabanyal” i “Al mar de Xàbia”

Vicent, practica una prosa lluminosa i sensual, plena de matisos, representant el món a través de l’experiència dels sentits. Igual que amb Sorolla, és difícil comprendre l’abast de la seva literatura sense el Mediterrani i el Llevant, sense les seves gents o els seus paisatges. En aquesta exposició conflueixen els dos artistes, pintor i escriptor, agermanats per una mirada naturalista, resplendent, gairebé enlluernadora. 

D’una banda hi apareix Sorolla amb les seves pintures de platja més emocionants, les seves escenes de pesca més colpidores o les seves visions del mar més enlluernadores. Paral·lelament, hi apareix Vicent amb la seva prosa precisa, amb els seus records, les seves vivències i les seves reflexions sobre Sorolla, el mar, els seus personatges i els seus escenaris. El mar de Sorolla es converteix en un espai de creació literària per a Vicent.

El subconscient està ple d’algues

“El primer estiu de la meva vida, amb només tres mesos d’edat, el vaig passar vora el mar, i és possible que el meu cervell hagués absorbit de manera inconscient la resplendor enlluernadora del sol sobre la sorra, la brisa de sal que expandia l’olor d’algues i de calafat de les barques de pesca varades, el so rítmic del trencar de les onades (…)”.[Manuel Vicent] .

Un drama naturalista sota la llum del Mediterrani

“De la mateixa manera que sota la felicitat nia la tragèdia, al fons d’una llum blanca enlluernadora hi ha una llum negra que t’aclapara i t’obliga a mig aclucar els ulls. Aquesta dialèctica estètica entre contraris m’ha acompanyat sempre, i, arribat el cas, m’ha servit per penetrar en el significat profund que conté aquella lluita contra el mar que estableix la pintura lluminosa de Sorolla.”  [Manuel Vicent]

Estiuejants burgesos al Cabanyal

“A principis del segle XX, els pobles marítims estaven units a les colònies d’estiueig que els burgesos de València havien establert a la platja, i en elles els feliços botiguers de la ciutat i els pescadors de passions elementals convivien durant uns mesos cada any. Uns habitaven cases d’estil colonial i altres sobreviuen en miserables barraques; uns portaven pameles o barrets de Panamà i vestien teles blanques de dril, altres anaven descalços i amagaven una navalla a la faixa”. [Manuel Vicent] .

Al mar de Xàbia

L’última secció té com a protagonista Xàbia, localitat que Sorolla va visitar per primera vegada l’octubre del 1896, moment en el que escriu a la seva dona Clotilde dient-li: “Xàbia sublim, immensa, el millor que conec per pintar. Ho supera tot”.[Sorolla]

“Quan vaig començar a sentir i a navegar aquest mar de Dénia i de Xàbia, mai no vaig deixar d’imaginar que aquestes aigües pertanyien a Sorolla, embriagat per aquesta llum de moscatell, com a mi em va passar”. [Manuel Vicent]

Nota sobre aquest apunt

Textos i imatges extrets del web de l’exposició del Palau Martorell: https://www.palaumartorell.com/sorolla