Autor: Núria Garcia

Categories
Cinema i sèries

Herrhausen, el banquer i la bomba

Una minisèrie de quatre episodis, realitzada amb el màxim rigor històric, que recupera una figura clau en les transformacions polítiques i econòmiques de la Europa contemporània de finals de la Guerra Freda.

Alfred Herrhausen, fou el president i portaveu únic del Deutsche Bank i en part impulsor de les noves directrius econòmiques que regirien a Alemanya, a Europa i a una bona part del mon.

La ficció arrenca amb un mal son del protagonista que es veu com a víctima d’un atac terrorista, provocat per el clima de por que estan vivint, en aquella època, les figures de poder a la República Federal d’Alemanya.

Herrhausen declara que creu que s’hauria de condonar el deute als països pobres. Això va provocar un terrabastall en els mercats financers mundials de l’època. El motiu d’aquesta apreciació és que ell creu que això facilitarà el mantenir les dinàmiques financeres capitalistes en un futur mercat global.

Herrhausen es presenta com un visionari para la economia alemanya, impulsant la digitalització del Deutsche Bank, la preocupació per la crisi mediambiental, per la unitat d’Alemanya i apropant-se a la Unió Soviètica per facilitar la perestroika. En aquest aspecte va tenir més pes que no pas el canceller Helmut Kohl.

Una imatge de la minisèrie ‘Herrhausen, el banquer i la bomba’. Filmin

La sèrie te un plantejament de “thriller” polític, intercalant les negociacions d’àmbit econòmic del protagonista amb les preparacions d’un proper atemptat per part d’una cèl·lula de la RAF (Fracció de l’Exercit Roig) a Beirut, amb les escoltes telefòniques i espionatges de la Stasi i la CIA. L’atemptat contra Alfred Herrhausen es va produir unes setmanes després de la caiguda del Mur de Berlín, per tant degut a l’eufòria d’aquest fet històric el crim va quedar en segon terme, una mica oblidat.

Aquesta minisèrie es pot veure a Filmin.

Alfred Herrhausen
Categories
Cinema i sèries

The Architect

Minisèrie noruega
Escrita per Nora Landsrod i Kristian Kilde i dirigida per Lumer-Klabbers.
Plataforma : FILMIN

Premiada com a millor sèrie en el Festival de Berlin.
Com construir 1.000 habitatges nous en el centre d’una capital europea.

La sèrie noruega ofereix una mirada crítica a les derives de l’urbanisme i l’arquitectura contemporànies, crítica amb les ciutats que deixen enrere als ciutadans. Aquesta producció ens situa en un futur distòpic realment molt proper, en el que ja actualment és gairebé impossible viure al centre d’una capital europea. Fins i tot, per a la protagonista, la Julie, una arquitecta llicenciada a qui encara exploten com a becària en una important empresa d’Oslo, on treballa. Quan li apugen el lloguer i el banc li nega una hipoteca, la Julie busca una solució desesperada.

Aquesta minisèrie de només 4 episodis, ens trobem amb uns personatges mínims per transmetre una bona idea. La directora dibuixa un Oslo futurista, sense necessitat de grans ambientacions, ni efectes especials, traça una sàtira urbanística situada en un futur massa immediat, a l’estil de Black mirror.

Reconec que soc molt entusiasta de les sèries nòrdiques i sobretot si són curtes, però aquesta trobo que és molt original, tractada amb simplicitat i coherència, et fa pensar on anirem a parar tal i com estem gestionant actualment la nostra societat.

Categories
Teatre

Coralina, la serventa amorosa

Text: Carlo Goldoni
Direcció: Oriol Broggi
Treball de text: Ramon Vila

Una producció de: La Perla 29

Oriol Broggi dirigeix aquest “divertimento” lleuger, amb una posta en escena senzilla on la importància del text és primordial, treballat amb gràcia i profunditat i representat per un repartiment d’actors de gran qualitat. Mireia Aixalà, en el paper de Coralina, molt enginyosa i divertida i a destacar també els personatges dels criats.

Coralina, la serventa amorosa, és una invitació a submergir-te en una història fresca i dinàmica que ens arriba de la Venècia del segle XVIII i que avui ens parla amb humanitat i ironia.

Amb Coralina, la serventa amorosa, el Teatre La Biblioteca es converteix amb una festa, un embolic de personatges teatrals però molt reals.

Personalment amb va recordar els arguments d’algunes de les “òperes buffa” de Mozart.

Carlo Goldoni neix a Venècia el 25 febrer de 1707. La seva família era burgesa però amb dificultats econòmiques. El 1733 marxa a Milá on va emprendre la tasca d’escriptor. De tornada a Venècia comença a escriure comèdies. En aquests textos Goldoni defensa un teatre de caràcters per sobre la farsa i la improvisació. Les obres de Goldoni són fresques i predicibles. El dramatug venecià va saber traslladar La Commedia dell’Arte de les places als teatres. Els seus personatges parlen de grans temes: el poder i l’amor.

Una obra molt recomanable, per passar una bona estona i deixar de banda durant dues horetes, les preocupacions del dia a dia.

Categories
Cinema i sèries

Argentina, 1985

Argentina,1985 és una pel·lícula argentina de 2022 dirigida i coescrita per Santiago Mitre, basada en fets reals. La pel·lícula es va estrenar el setembre de 2022 a la 79a edición del Festival Internacional de Cinema de Venecia on va guanyar el premi a la crítica i guanyadora del premi del públic al Festival de San Sebastian.

Inspirada en la història real del fiscal Julio Strassera (Ricardo Darín), el fiscal adjunt Luis Moreno Ocampo (Peter Lanzani) i el seu jove equip jurídic, que en un temps record i en constants amenaces, reuneixen les proves per portar a judici a la Junta Militar responsable de la detenció, tortura, assasinat i desaparició de milers de persones en la dictadura entre 1976 i 1983.

El Judici a les Juntes Militars, va ser el primer cas d’un tribunal civil contra comandaments militars que havien ocupat el poder. El 13 de setembre de 1983, després d’assumir la presidència argentina, Raúl Alfonsín va signar el decret 158 per iniciar el procés judicial, amb la premisa de que la democràcia no seria real si no s’enfrontava amb el passat.

És la única manera que es pot consolidar una democràcia. No és fàcil, però si imprescindible.

La pel·lícula transmet l’emoció en veure que es fa justícia, enviant a la presó a criminals d’estat amb penes de reclusió perpètua per Videla I Massera i diferents anys de presó per la resta de la Junta Militar. Els desapareguts i els morts no tornaran, però hi havia la tranquil·litat i la conciència que es va lluitar per ells i aquesta lluita va ser escoltada.

La interpretació de Ricardo Darín, com la resta d’equip jurídic, és fantàstica, ens fa arribar el sentiment de ràbia i admiració, conforme van descobrint i aportant proves i testimonis de la barbàrie.

Una història molt recent, que hauria de servir d’exemple a moltes democràcies no gaire consolidades.

Categories
Llibres

La Llibretera de París

Kerri Maher

Navona Editorial

Un llibre on la autora narra l’epopeia d’una jove americana, Sylvia Beach amant i apassionada dels llibres, que obre en un carrer tranquil del París de 1919 la Shakespeare and Company, una llibreria anglesa a França que canviarà el curs  de la literatura.

Durant els anys 20 del segle passat París es va convertir en una ciutat oberta. La fi de la Primera Guerra Mundial havia generat unes enormes ganes de viure i la seva fama d’assequible i permissiva va atraure escriptors i artistes d’arreu del món.

Shakespeare and Company era molt més que una llibreria, molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa, com Ernest Hemingway, Ezra Pound, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce i molts altres que formaven el nucli literari que s’hi movia al voltant. Allà es reunien i es furgaven algunes de les amistats més importants del segle XX, com la de James Joyce amb Sylvia Beach, i culmina quan la controvertida novel·la de Joyce “Ulysses” prohibida als Estats Units, Beach decideix publicar-la  sota la protecció de la pròpia llibreria. L’èxit i la fama que comporten publicar “Ulysses” té conseqüències i uns costos elevats: la rivalitat d’altres editors que també somien publicar Joyce.

Kerri Maher novel·litza uns esdeveniments cabdals per a la història de la literatura del segle XX. Tens la sensació de viure immers en aquella època i en aquelles circumstàncies, amb un estil senzill et mostra la vida que embolcalla el processos intel·lectuals i quotidians dels protagonistes Sylvia Beach, James Joyce i Adrienne Monnier, entre altres.

La Llibretera de París és una novel·la per tots aquells que estimen el llibres i on Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d’una llibreria, una ciutat i una època essencials per saber d’on venim i el que som.

La novel·la és un homenatge a l’ofici de llibreter i a la literatura universal.

Categories
Cinema i sèries

The Spectacular

MINISÈRIE: 4 episodis a FILMIN

Sèrie holandesa que explica una part poc coneguda de la historia de l’IRA en la seva activitat a Europa.

Comença l’any 1989 quan l’IRA va traslladar el conflicte fora del Regne Unit, amb els atemptats de l’organització contra soldats britànics que havien estat destinats a la regió fronterera de Limburg (Holanda). La policia neerlandesa compta amb l’assessorament d’una acadèmica, que ja havia avisat que l’IRA acabaria actuant en aquella zona. Durant la investigació s’estableix el lligam entre els atemptats i Donna Maguire, coneguda com a Àngel de la Mort, el sobrenom d’una dona que va ser considerada una membre activa de l’IRA, altament perillosa.

Una part de la sèrie es basa en la fascinació que l’acadèmica sent per la seva principal sospitosa, l’Àngel de la Mort, trobant-se cara a cara amb ella i posteriorment el joc que s’estableix entre les dues dones.

Paral·lelament en 1989 és comença a parlar dels Tractats de Pau entre Irlanda de Nord i Regne Unit.

L’M15 mira d’infiltrar-se als cercles més propers del que pròximament estarà al capdavant de l’operació de l’Exèrcit Republicà Irlandès al centre d’Europa.

Un thriller que atrapa, amb fets històrics com a base.

Categories
Teatre

La Víctor C.

TNC

Una mirada diferent a la vida i obra de Víctor Català/Caterina Albert.

Fitxa artística

Autoria: Anna Maria Ricart a partir de Víctor Català

Direcció: Carme Portaceli

Intèrprets: Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrrubia, Rosa Renom, Manel Sans i Anna Ycobalceta

Carme Portaceli ha inaugurat la seva primera temporada  com a directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, amb un espectacle que ret homenatge a Víctor Català.

Caterina Albert, obligada a camuflar-se sota un pseudònim masculí, Víctor Català, per evitar els escàndols els judicis i prejudicis. La Víctor Català va ser una dona, i autora revolucionària, amb un compromís feminista on l’escriptora Caterina Albert a través dels seus contes i escrits ens detalla amb un llenguatge sublim i molt descriptiu, el patriarcat i el masclisme de la societat catalana els primers cinquanta anys del segle XX.

Carme Portaceli i Anna Maria Ricart posen en escena el retrat de Víctor Català/Caterina Albert, en què, des del llit, explicarà a un jove periodista records de la seva vida, alternant fragments d’algunes de les seves obres literàries des de la mirada i la personalitat d’una dona, d’una artista de qui se sap ben poca cosa perquè ella, Caterina Albert, no va voler que se’n sabés més. Ella prenia  les seves decisions fora de les convencions i els condicionaments socials de l’època. La seva ànsia de llibertat , de ser sempre ella mateixa, la porta a mantenir-se apartada del món

Una proposa molt recomanable per començar la temporada de Teatre.

Una interpretació magnífica i una molt bona posta en escena.

La Víctor C. al TNC la podeu veure fins al 7 de noviembre.

Categories
Cinema i sèries

Burning Bush

Minisèrie: 3 episodis

Guionista: Stefán Hulík

Directora: Agnieszka Holland

Repartiment: Tatiana Pauhofavá, Jaroslava Pokorniá,, Ptr Strach

Es pot veure a: HBO

Burning Bush ens mostra la icona d’una revolució en la història recent d’Europa, sobre la immolació de Jan Palach a Praga (Txèquia), l’any 1969 per protestar contra l’ocupació soviètica. Va ser estrenada a l’any 2013 a la República Txeca i a diversos països de l’est d’Europa amb bastant èxit. Aquí ens va arribar l’any 2020.

SINOPSI

Resistència contra els soviètics. Burning Bush comença en el moment en el que Jan Palach és ruixa amb benzina i és cala foc a la Plaça Wenceslao de Praga. La història es centra  en la mort de Jan Palach com a punt de partida per explicar com el seu acte polític va ser reinterpretat per l’administració per treure-li el seu significat i que el jove no esdevingués un símbol de la resistència. Mostra les estratègies del Govern soviètic per treure valor a l’acte de protesta i la lluita del moviment estudiantil, els esforços de l’advocada de la família per preservar el missatge que volia fer arribar Jan Palach i perquè no es tergiversi la història i al mateix temps que ens mostren el dolor de la mare de que ha perdut un fill, és la part més dramàtica de una història política.

COMENTARI HISTÒRIC

Al gener de 1968 Alexander Dubcek, líder del Partit Comunista de Txecoslovàquia, va promoure una sèrie de reformes democràtiques “socialisme amb rostre humà”, mesures com legalització de partits polítics i sindicats, llibertat de premsa. Aquets procés liberalitzador va ser conegut com La Primavera de Praga. Això no va agradar al govern soviètic de Leonid Brézhnev. A l’agost de 1968 la URSS va mobilitzat a més de 600.000 soldats i va envair Txecoslovàquia, Dubcek va ser detingut. La població no es va resignar i va sortir al carrer amb una onada de protestes, resultat :un balanç de 72 morts i més de 700 ferits. Va ser el 16 de gener de 1969 quan Jan Palach, estudiant universitari, es va immolà. Va morir 3 dies després a l’hospital. El seu acte es va convertir en un símbol de la resistència txeca enfront del control soviètic.

La figura de Jan Palach va se la icona per al procés pacífic de la Revolució de Vellut, vint anys després de la seva immolació,  que va acabar amb la fi de l’ocupació soviètica, l’any 1991.

CRÍTICA DE LA SÈRIE

És una crònica minuciosa del control d’un acte polític de conseqüències profundes, on es veu la manipulació del govern, amb un judici totalment preparat, i la ràbia i la impotència de la defensa, on el veredicte ja estava escrit.

Amb un repartiment de bons actors, una molt bona direcció i una excel·lent ambientació grisa i trista.

Recomanable aquesta sèrie de temàtica històrica i ben documentada.

Categories
Llibres

Dora Bruder

DORA BRUDER, és un relat biogràfic de Patrick Modiano publicat el 2 d’abril de 1997. És una biografia escrita per un novel·lista, s’ha definit com auto ficció combinant elements biogràfics amb paràmetres novel·lescos. El període d’Ocupació i la situació dels jueus a París, és un tema molt recorrent a l’obra de Modiano.

El desencadenant de la novel·la va ser quan Patrick Modiano al 1988 revisant unes pàgines del diari París-Soir del 31 de desembre de 1941, en plena ocupació nazi es publica un anunci: “Es busca una noia, Dora Bruder, 15 anys, 1,55 m, cara ovalada, ulls gris marro (…) Enviar qualsevol informació al Sr. I la Sra. Bruder, boulevard Ornano, 41, París”. És aquí on comença la investigació fascinat per l’anunci de la desaparició d’aquesta noia, ocorreguda en un barri que coneixia perfectament, eren els carrers de la seva infància i això fa que s’interessi pel destí de Dora Bruder. Durant la reconstrucció dels diferents elements de la vida d’aquesta noia, Modiano  identifica cada cop  més  la seva intimitat, amb la seva pròpia vida familiar, plena d’incògnites doloroses.

La narrativa de Patrick Modiano – Premi Nobel 2014 – fa que aquesta història relatada amb extraordinària habilitat estigui plena de esperança i vida. A través de la seva investigació pels diferents carrers i edificis de París, ens descriu els fanals, els aparadors, els cafès que s’il·luminen, la gent que s’afanya als carrers i estableix un lligam entre el París d’aleshores i el d’avui.

És una biografia, autobiografia i història col·lectiva que il·lumina l’ànima d’una època sòrdida a Europa.

Categories
Cinema i sèries Feminisme

Mrs. America

Minisèrie:  9 episodis

Repartiment: Cate Blanchett, Rose Byrne, Uzo Aduba, Margo Martindale

Creadora: Dahvi Waller

Es pot veure a: HBO

SINOPSI

Tema recurrent EL FEMINISME. La sèrie gira al voltant del moviment feminista estatunidenc als anys 70 sobre  la igualtat dels drets de la Constitució dels Estats Units, que van intentar fer realitat amb L’Esmena de Igualtat de Drets (Equal Rights Amendment-ERA), un projecte que promovia la igualtat de drets en matèria de treball, divorci i propietat, entre homes i dones als Estats Units, i que es va aprovar a la Càmera de Representants l’any 1971.  Ho havien de ratificar 38 estats (3/4 del total). La Càmera va establir un termini de 8 anys per tal d’arribar al total. No ho van aconseguir (van arribar a 35).

La resposta es troba en els punts febles que va saber explotar Phyllis Schlafly (Cate Blanchett), una dona conservadora, ambiciosa que va encapçalar el moviment antifeminista, oposant-se radicalment a l’Esmena i  aprofitant aquesta possibilitat per fer carrera política.

Amb el lema STOP ERA, Phyllis Schlafly va liderar un nombrós grup de dones conservadores, l’estratègia de les quals era tergiversar els arguments de l’ERA. Consideraven que l’esmena arrossegaria a les dones a participar forçosament a l’exèrcit, perdent d’aquesta manera els privilegis com mestresses de casa, amenaçant la institució de la família tradicional.

La sèrie dóna espai a les altres protagonistes, les feministes insignes de l’època com Gloria Steinem, Betty Friedan o Shirley Chisholm combinant les històries personals i els errors com a col·lectiu. Dones en constant debat a vegades amb punts de vista polítics diferents.

COMENTARI

Una sèrie molt ben ambientada amb les protagonistes, les líders, molt ben caracteritzades. És un repàs històric sobre el feminisme a la dècada dels 70 als Estats Units i de rebot a Europa. Un passat molt recent que podem extreure lliçons molt vàlides per al feminisme d’avui.

Cate Blanchett en el personatge de Phyllis Schlafly, és impressionant com mostra la seva ambició política defensant posicions a les seves pròpies percepcions como dona. Transmet amb una expressivitat magistral les diferències entre discurs i pensament (un dels seus fills era homosexual), fa que l’espectador s’apropi al personatge al mateix temps que li provoca rebuig.

Cal destacar també la interpretació de la resta de protagonistes, doncs ressaltant la posició política et van obrint la part més personal i humana de cadascuna.

Es una bona sèrie, m’ha agradat  i no és llarga.