Categories
Viatges i itineraris

Pot un país explicar-se a partir dels seus jardins? (I)

Doncs sí. A la Gran Bretanya s’exten una immensa estora per tot el territori adornada per nombrosos indrets, la història dels quals pot explicar els canvis que la societat ha experimentat al llarg dels anys; alguns molt antics, altres més recents, tots ells són espais que els ciutadans s’han fet seus, per a l’oci familiar, esportiu, horticultor, etc. Són llocs patrimonials des del punt de vista arquitectònic i ambiental, a vegades agrícola i ramader, i artístic, sempre. Institucions públiques i privades vetllen perquè aquesta enorme riquesa, que la tradició els ha llegat, no es malbarati i formi part de la vida quotidiana i dels hàbits de les persones. L’enorme implicació de la població amb institucions com el National Trust així ho demostren. La incoporació de nous espais, la cura i el manteniment són uns dels seus objectius.

Tot i la industrialització a les grans ciutats britàniques, aquesta no va provocar que el camp s’abandonés. Es va seguir amb els negocis propis del camp, la caça i una vida pública i privada que es complementava amb la de la ciutat. Estimar el camp no era sinònim de no voler abraçar el progrès, al contrari, era un afegit. Fins i tot es va desenvolupar una indumentària propia per a l’ocasió, una gastronomia, una manera de viure el temps lliure, que han arribat fins els nostres dies. La literatura i la pintura ens han deixat un enorme llegat que explica perfectament cóm era la vida entre la ciutat i el camp. Llegir Jane Austen i contemplar quadres de John Constable ens hi poden ajudar. Tots els seguidors de sèries de la BBC, com Downton Abbey saben del que estic parlant.

L’anomenat jardí anglès, en contraposició al francès, es comença a conrear de forma extensiva al segle XVII per les classes més adinerades, i busca bàsicament la imitació de la Natura en el seu estat natural, per això volen que no es vegi la mà de l’home, que hi és, i com hi és! Així adaptarà rius, llacs, accidents del terreny i vegetació, fet que permetrà que els elements creixin en llibertat.

A partir del Renaixement, sobretot a França, s’havien “construit” jardins que buscaven la “perfecció” dels palaus que tenien que embellir. Pels anglesos això era sinònim d’artificialitat, de massa formalitat i del domini de la Natura. Així doncs, van fugir de les plantes i dels camins geomètrics, per introduir un cert descontrol natural. Era l’època de l’Absolutisme francès que Anglaterra tant va combatre.

Els jardiners anglesos van beure d’autors com Virgili i Ovidi i de molts dibuixos que representaven l’Antigüitat. I van acabar dissenyant una Natura no domesticada, on la combinació de plantes, de mides i de colors no era gens aleatòria, Aquest fingit desordre no era més que voler representar l’emancipació de l’absolutisme monàrquic, fins i tots el revolucionaris francesos en serien uns admiradors. Amb el temps i l’extensió de l’Imperi van arribar plantes que ara conviuen amb les autòctones i fan d’aquests jardins autèntiques col·leccions botàniques.

Aquí deixo enllaços a diferents d’aquests llocs, on s’hi pot comprovar més extensament això que només he apuntat, resultat dels viatges preparats per Viatges Bomarzo, especialista en viatges a jardins històrics d’arreu. També organitza, amb els Amics del Jardí Botànic, el cicle Cinema i Jardi a la Filmoteca de Catalunya.

Algunes pel·lícules amb jardins:

Bienvenido Mister Chance (1979)

El contrato del dibujante (1982)

Eduardo Manostijeras (1990)

Tous les matins du monde (1991)

Orlando (1992)

El jardín secreto (1993)

El jardín de la alegría (2000)

La pasión del rey (2000)

Vatel (2000)

El ladrón de orquídeas (2002)

Bajo el sol de la Toscana (2004)

Memorias de una geisha (2005)

Orgullo y prejuicio (2005)

Maria Antonieta (2006)

Un buen año (2006)

Conversaciones con mi jardinero (2007)

A Little Chaos (2014)

El maravilloso jardín secreto de Bella Brown (2016)

La gaviota (2018)

La favorita (2018)

Viaje a Nara (2018)

Downton Abbey (2019)

_____________________________

Bath (Somerset)

Blenheim Palace (Oxfordshire)

Bristol (Avon)

Hestercombe (Somerset)

Hidcote (Gloucestershire)

Iford Manor (Wiltshire)

Oxford (Oxfordshire)

Painswick (Gloucestershire)

Stourhead (Wiltshire)

Tyntesfield (Somerset)

Wells (Somerset)

______________________

Un altre recorregut que també ens ho explicarà, i molt bé, serà el de Cornualla. Allà, entre pescadors i pirates, mines i tempestes furibundes, contrabandistes i escriptores de novel·la negra, i en companyia de Poldark arribarem fins el Land’s End. Un altre dia.

8 replies on “Pot un país explicar-se a partir dels seus jardins? (I)”

És interessant la distinció entre jardí anglès natural, salvatge i poètic que explora els accidents, mentre que el jardí francès simètric, estètic i simbòlic que corregeix la natura i el desordre.

M’ha agradat la referència a films sobre o amb jardins que poden protagonistes o gairebé.

M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s