Categories
Llibres

Sagues literàries

Ara que sembla que se’ns allargarà encara més el confinament, potser seria el moment de pensar en llegir grans sagues literàries, un fenòmen que arranca a tot Europa al segle XIX, tot i que al Nord hi eren molt aficcionats des de l’Edat Mitjana, el qual ha perdurat fins els nostres dies, fins i tot diria que ha augmentat. Una de les sagues més conegudes, importants i que més ha influenciat la narrativa moderna és sens dubte A la recerca del temps perdut de Marcel Proust (incloc a la capçalera fotografies dels manuscrits que es guarden a la BNF a les seves col·leccions digitals de Gallica). La descripció de sensacions viscudes amb “la seva magdalena” va representar una nova manera d’expressió literària.

La meva tria és molt personal i evita els grans best-sellers, més que res perquè tothom els coneix. Les posaré per ordre cronològic de publicació, a part de la ja citada de Proust. Els llibres que detallo es troben actualment en venda a les llibreries, d’altres edicions les podreu trobar a les Biblioteques.

Honoré de Balzac (1830-1848) La comedia humana

Elizabeth Gaskell (1851-1853) Cranford

Thomas Mann (1901) Els Buddenbrook

Marcel Proust (1908-1922) A la recerca del temps perdut

Miklós Bánffy (1934-1940) Trilogía transilvana

Israel Joshua Singer (1937) Los hermanos Ashkenazy

Der Níster (Pinja Kahanovitch)  (1939-1948) La família Máshber

Primo Levi (1947-1986) Trilogia d’Auschwitz

Maurice Druon (1948-1968) Las grandes familias

Lájos Zilahi (1949) Los Dukay, El ángel del odio

Isaac Bashevis Singer (1951) La família Moskat

Anthony Powell (1951-1971) Una danza para la música del tiempo

Isaac Bashevis Singer (1957) Sombras sobre el Hudson

Lawrence Durrell (1957-1960) Quartet d’Alexandria

                             (1969-1970)  La rebelión de Afrodita

                             (1974-1985)  El quintet d’Avinyó

Patrick Modiano (1968-1972) Trilogía de la ocupación

Israel Joshua Singer (1969) La família Karnowsky

Robertson Davies (1970-1975) Trilogía de Deptford

       (1981-1988) Trilogía de Cornish

       (1991-1994) Trilogía de Toronto (inacabada)

Maria Barbal (1985-1992) Trilogia del Pallars

Richard Ford (1986-2014) Tretralogia Frank Bascombe

Elizabeth Jane Howard (1990) Crónicas de los Cazalet

Vassili Aksiónov (1992) Una saga moscovita

Kent Haruf (1999-2013) Trilogia de Holt

Karl Ove Knausgard (2009-2019) Mi lucha

Almudena Grandes (2010-2019) Episodios de una guerra interminable

Elena Ferrante (2011-2013) L’amiga genial

Una menció especial per als amants de la novel·la de gènere, en aquest cas de la novel·la negra de la qual recordaria els personatges de Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, de Montalbano d’Andrea Camillieri, de Brunetti de Donna Leon, de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander de la sèrie Millennium de Stieg Larson, d’Aloysius Pendergast dels escriptors Douglas Preston i Lincoln Childe, o de Camille Verhoeven de Pierre Lemaitre, per citar-ne uns pocs.

N’hi ha moltes més, també per a lectors joves, d’altres molt més conegudes, però posats a fer una selecció aquesta seria la meva, que abasta èpoques ben diferents.

4 replies on “Sagues literàries”

Jo en aquesta llista hi inclouria la Trilogia transilvana de Miklós Bánffy. Es tracta de tres llibres portentosos (al meu parer) que narren els últims anys de l’imperi austrohungarès, en concret del Regne d’Hungria a través de retrats socials impressionants de la noblesa hongaresa de la part de Transilvània que pertanyia a Hungría, durant la darrera dècada abans de la Gran Guerra i el seu desenllaç que significà el final abrupte d’aquest món.

M'agrada

Si voleu una saga d’aquí, tenim les tres novel·les de Maria Barbal: “Pedra de Tartera” (1985) i les dues novel·les següents, “Mel i metzines” (1990) i “Càmfora” (1992), incloses en un sol volum editat el 2002 per La Magrana sota el nom de Cicle Pallars (ara publicat per La Butxaca d’Edicions 62 ). Al cicle s’hi podria afegir “País íntim” (2005) i la més recent “A l’amic escocès” (2019)
És un testimoni, d’una societat en vies d’extinció, que reflexa la crueltat de la guerra i postguerra del 36 en el món rural del Pallars, marcat per les venjances, la repressió, les pors i l’esforç familiar i personal per tirar endavant. També plasma els efectes posteriors de l’èxode rural cap a la ciutat. Al final sempre torna a la dècada dels 70 del segle passat.

El gruix temàtic del Cicle del Pallars són les relacions familiars, l’emigració, la tensió entre el món rural i urbà, l’efecte del desarrelament, l’ensorrament de les estructures familiars rurals, els rols de gènere i l’articulació que d’aquests fenòmens. També la preocupació per la llengua i la repressió lingüística que la autora vehiculitza amb alguns dels seus personatges i pel parlar del Pallars que es fa present en totes les novel·les del cicle.

M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s