Categories
Viatges i itineraris

Romànic de Bat a Bat

al PRINCIPAT D’ANDORRA

INDEX:

Esglésies emblemàtiques i més importants:  

primera part

1- SANT JOAN DE CASELLES                       

2- SANT ESTEVE D’ANDORRA   del  S XIII

Santuaris:

 3- VERGE DE MERITXELL

 4- VERGE DE CANÓLICH

Esglésies i patrons/es de les set parròquies:

Sant Serni de Canillo                                 a   1526 mts

Santa Eulàlia d’Encamp                            a   1250 mts

Sant Corneli d’Ordino                               a   1298 mts

Sant Iscle de la Massana                            a   1230 mts

Sant Esteve d’Andorra la Vella                 a   1013 mts

Sant Julià de Sant Julià de Lòria                a     908 mts

Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany    a   1050 mts

Esglésies romàniques que s’han pogut visitar amb guia, gratuïtament, aquest estiu:

Segona part

1- SANT MARTÍ DE LA CORTINADA          Ordino  S. XII

2- SANT CLIMENT DE PAL                            la Massana S. XI – XII

3- SANT ROMÀ DE LES BONS                        Encamp S. XI -XII

4- SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS             Escaldes-Engordany S. XII

5- SANTA COLOMA  – Espai Columba              Andorra la Vella S. IX – X

6- SANT SERNÍ DE NAGOL                             Sant Julià de Lòria S. XI

Riu Valira del Nord, o Valira de la Massana o d’Ordino. Neix als llacs de Tristaina, travessant: el Serrat, les Salines, Llorts, Arans, la Cortinada, Ansalonga, Ordino, la Massana, Anyós i Engordany.

Riu Valira d’Orient, o Valira d’Encamp, de Canillo o de Soldeu. Neix al Circ dels Pessons ( Grau Roig – Encamp), travessant: Soldeu, el Tarter, l’Aldosa, el Vilar, Canillo, Molleres, les Bons, Encamp i Escaldes.

Gran Valira, és on s’uneixen els dos Valires, a Escaldes-Engordany, travessant: Andorra la Vella, Santa Coloma, la Margineda,Aixovall i Sant Julià de Loria, desembocant al riu Segre a la Seu d’Urgell.

Esment.ho les tres parts del Valira, perquè també dividirem en tres parts o zones el seguiment de les esglésies de l’art romànic de les Valls d’Andorra. Totes elles lligades estretament a la vida del riu.

Des d’on, a més a més, servien per a comunicar.se a través dels sons dels campanars o a través de senyals lumínics, ja que a més de llocs de culte, també es reunien per tractar temes i inquietuds socials, transaccions agrícoles i ramaderes entre cases pairals, de conreu, masies i bordes properes.

Formaven una espècie de triangle informatiu entre elles. Era l’internet actual, per estar informats de qualsevol esdeveniment important entre valls i muntanyes.

Valira del Nord:

Tercera part

1- Sant Pere del Serrat (Ordino)

2- Sant Serní de Llorts (Ordino)                             

3- Sant Miquel d’Ansalonga (la Cortinada – Ordino) 

4- Sant Roc de Somàs (Somàs-Ordino)

5- Església de Sant Corneli i Sant Cebrià (Ordino C/   Major s/n) – Patrons

6- Església de Sant Andreu del Prat del Campanar a 400 mts d’Arinsal)

7- Sant Andreu d’Arinsal   

8- Sant Romà d’Erts (Pal – Arinsal)

9- Sant Iscle i Santa Victoria (la Massana) – Patrons

10- Sant Ermengol de l’Aldosa  (Ordino)

11- Sant Cristòfol d’Anyos (capella la Massana)

12- Sant Joan de Sispony

13- Església de Sant Antoni de la Grella (Sispony-tunels- Anyos –la Masana)

Valira d’Orient

Quarta part

1- Església de Sant Pere del Pas de la Casa, construida el any 1985   

2- Capella de Sant Bartomeu (nucli urbà de Soldeu)      

3- Sant Pere del Tarter

4- Ermita de Sant Jaume de Ransol (el Tarter)

  5- Església de Sant Serní de Canillo

  6- Ermita de la Santa Creu de Canillo (d’epoca barroca del S. XVII)    

  7- Església de Sant Miquel de Prats (Canillo), del S.XII, amb una porta gòtica en pedra tosca única a Andorra.   

  8- Santa Eulalia d’ Encamp – Patrona

  9- Sant Miquel de la Mosquera (Encamp)

 10- Sant Marc i Santa Maria (cementiri d’Encamp)

  11- Sant Romà de Vila (Vila – Encamp)

  12- Sant Felip i Sant Jaume dels Cortals (Encamp)

  13- Sant Romà dels Vilars (els Vilars – Engordany)

Gran Valira

cinquena part

 1- Sant Pere Martir – estil neo-romànic 1956  (Escaldes-Engordany) – Patró

  2- Capella de Sant Andreu (carrer de sant Andreu, hospital de V. Meritxell-Andorra V.)

  3- Sant Ermengol – Andorra

  4- Església de Sant Vicens d’ Enclar (Sta Coloma)

5- Sant Joan Evangelista d’Aixàs (Aixovall)

  6- Sant Esteve de Bixessarri                

  7- Santa Filomena d’Aixovall

  8- Església de Sant Julià de Lòria – Patró

  9- Mare de Dèu de les Neus de Llumeneres (Nagol)

 10- Sant Martí de Nagol        

  11- Sant Pere d’Aixirivall             

  12- Sant Romà d’Auvinyà(S. Julià)     

  13- Sant Iu (Auvinya – fotos del àrea residencial)

   14- Sant Cristòfol de la Rabassa 

   15- Sant Esteve de Juberri (Aixirivall)   

   16- Sant Miquel de Fontaneda

    17- Capella de Sant Mateu de Pui d’Olivesa (Sant Julià – carretera Fontaneda)

    18- Sant Esteve del Mas d’Alsins (frontera – Arduix)

Ponts Romànics

Sisena part

1-  Pont d’Ordino (les Salines), el 15 de febrer de 1980 és traslladat des del Lloser fins al seu actual emplaçament més al nord per sobre del poble de Llorts. Al Valira Nord.

2-  Pont dels Escalls (Escaldes-Engordany) on es firma el Pariatge el 1278. Al Valira Nord, abans de la unió dels dos Valires. El pont té una gran altura i està força abandonat.

3-  Pont de la Tosca es troba al sector d’Escaldes del any 1820, sobre la confluència dels rius Madriu i Valira d’Orient, a 8 minuts caminant del pont d’Engordany.

4-  Pont d’Engordany, constrüit el 1785 de pedra calcària, uneix els dos pobles, Engordany i Escaldes. Pont asimètric a causa del desnivell dels dos extrems, de 9,5 metres en el seu punt més alt. Bé d’interès cultural. Situat al Valira d’Orient.

5-  Pont de Sant Antoni de la Grella (Sispony-Tunels-Anyos_la Massana). De 21,20 mts i 5,55 mts d’alçada. Al Valira Nord.

6-  Pont de la Margineda (Aixovall – Sant Julià) del S.XII. És el pont medieval més antic i més gran, de 10 mts en el seu punt més alt i de 33 mts de llargada. Bé d’interès cultural. Al Gran Valira.

– Les referències històriques per datar els monuments romànics, es pot considerar que van començar a finals del S. VIII, fins el S. XIII. Es creu que hi ha més de mig centenar de monuments romànics catalogats. L’arquitectura romànica andorrana es caracteritza per utilitzar la pedra de pissarra, la pedra tallada i es fa servir poc el maó. Destacan els campanars llombards de planta quadrada i finestres geminades i arcs cecs.

– En la tercera planta del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, hi ha la sala de maquetes d’art romànic amb 30 miniatures dels edificis més importants a Andorra.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s