Agafem el bus barri 116 a plaça Lesseps, districte de Gràcia, fins a arribar carrer d’Arnold Schönberg, al cap de munt del carrer Verdi on començarem l’itinerari fins a arribar al carrer d’Escorial. En ple barri de la Salut, entre el Carmel i la Rovira
A la segona meitat del S. XIX, en un entorn rural, es construeix la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), d’aquí el nom del barri. Encara que jo diria més, per referir.me al nom del barri: s’ha de tenir molt bones cames i “salut” per a moure’s i o accedir pel seu interior.
Comencem l’itinerari:
Baixada de Briz , 20-22. Can Sellent. Casa construïda el 1926 per l’arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, per a ús personal, en la que va residir el compositor Arnold Schönberg, des de l’octubre de 1931 fins al juliol de 1932.
A la façana del carrer hi ha una placa commemorativa de la seva estada i les composicions musicals que hi va crear.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arnold_Sch%C3%B6nberg
Carrer de Verdi
Núm. 319: Casa construïda el 1915, habitatge particular de l’actor Fermí Reixach i García. Actualment, hi viu la família del seu fill, que molt amablement, una jove molt simpàtica, ens va obrir les portes de casa seva, per poder admirar l’espai interior i la seva original decoració.
Núm. 268 i 270: Cases que, en les parets dels seus accessos, conserven una part del trencadís modernista.
Núm. 266: Casa amb un escut de les 4 barres (tapat durant el franquisme).
Al capdamunt de la Baixada de la Glòria hi ha un mirador esplèndid davant d’un carrer sense sortida.
Continuem per l’Adv. Del Coll del Portell fins al Mirador de Consol Casals i Genover (activista).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Consol_Casals_Genover
En aquest indret es troba una de les entrades al Parc Güell i es pot veure la part de darrere de La Miranda, seu d’una associació cultural i comunitària del barri de la Salut.
Passem pel Pas del Coll del Portell, i ens adonem del fort pendent i de la quantitat d’escales i de bones cames que hem de tenir per accedir a la Casa Vilaró, si hi pugem a peu.
En el núm. 67, Casa Vilaró, primera obra del moviment racionalista – 1929 – o coneguda com a Casa del Vaixell. El seu arquitecte fou Sixte Illescas i Mirosa. Membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sixt_Illescas_i_Mirosa
Avui destinada a casa de lloguer de turisme de luxe.
Placeta de Montserrat Riera Moreno (mestra) Pedagoga vinculada a l’escola Heidi (avui Turó del Caragol) del barri de la Salut,
En el núm. 50, casa ocupada que té el sostre pintat de manera reivindicativa, amb el lema «Okupa y resiste».
Rambla de Mercedes núm. 3, edifici amb escales del tipus modernista, que era propietat d’una família Suïssa que després de la Guerra Civil es va intentar fer un Hotel i va quedar sense finalitzar.
El nom del carrer és definit per què, Mª de las Mercedes Güell i López era la filla gran d’Eusebi Güell i Bacigalupe (comte de Güell) i germana de Joan Antoni Güell i López (marquès de Comillas). També li dona nom al passatge i al carrer, que estan a tocar.
A l’Avd. Santuari de Sant Josep de la Muntanya, hi ha una altra porta d’entrada al Parc Güell, d’on es pot observar restes d’orificis, a la paret muntanya, que eren l’entrada de dues portes, actualment tapiades, d’un antic refugi de la guerra civil.
Carrer Olot: Des del més alt del carrer Olot, es pot veure l’entrada principal al Parc Güell – Parc Güell, conjunt arquitectònic que mereix una visita especial a part.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Park_G%C3%BCell
https://parkguell.barcelona/es/el-park-guell/mas-100-anos-historia
La Casa Sant Josep de la Muntanya
Anomenada tan sols com a “La Casa”. Estava previst que fos la caserna de la guàrdia civil, per protegir els 60/80 xalets que s’havien de construir en l’interior del Parc Güell i que tan sols se’n van construir dos – (la de l’Eusebi Güell i la del Dr. Martí Trias – els hereus són els únics que poden accedir amb cotxe dins del recinte. El 1906 el mateix Antoni Gaudí hi va tenir la seva residència).
La “Kasa de la Muntanya” de caserna a icona okupa.
En un lateral hi ha un gran mural d’una miliciana anarquista.
Actualment és un edifici ocupat.
https://metropoliabierta.elespanol.com/vivir-en-barcelona/kasa-muntanya-caserna-okupa_46869_102.html
Carrer Larrard.
El nom del carrer és definit per Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, que va ser comerciant de blat i de pesca noruega. Fou suplent de les Corts de Cadis, però no va arribar a ocupar mai la vacant. Propietari d’un palau al carrer Ample de Barcelona i d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia.
Santuari Sant Josep de la Muntanya
Construcció impulsada per la Beata Petra de San José (Ana Josefa Pérez Florido 1845-1906), que fou fundadora de la Congregació de les Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
L’edifici, gegantí, immens, fora de lloc, impressionant i d’estil neoromànic amb elements del modernisme, fou ideat per l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, construït amb pedra de la mateixa muntanya Pelada i inaugurat el 20 d’abril de 1902. Des dels seus inicis ha estat un centre d’acollida de menors amb risc d’exclusió social.
Carrer Marianao, al final de la rambla Mercedes: On es troba la Font del Carbó que actualment – en reconstrucció -, és un espai cedit a l’entitat Masoveria Urbana de la Llar Alternativa (MULA) per fer activitats lúdiques i culturals a l’aire lliure.
Carrer Molist: al cap d’amunt del carrer, casa natal de la metgessa Dolors Aleu i Riera. Primera dona que va assolir el títol de llicenciada en medecina a l’estat Espanyol.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_Aleu_i_Riera
Acabà els estudis de medecina el 1879, però no va obtenir el permís per fer l’examen de llicenciatura fins tres anys després.
Al final de tot del carrer hi ha la Creu del Cottolengo.
Carrer del Pare Jacint Alegre, núm. 10. Edifici on es troba ubicada l’empresa Gestmusic, productora de continguts per a la televisió, que fou creada pels components del grup musical La Trinca.
Carrer de la Mare de Déu de la Salut núm. 44, cantonat carrer de l’Escorial, hi ha una petita capella que sols roman oberta el 8 de setembre, data de la diada de la Mare de Déu de les verges trobades. Santuari de la Mare de Déu de la Salut, que dona nom al barri.
En el núm. 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, de l’any 1868, va néixer Pompeu Fabra i Poch.
Carrer de l’Escorial núm. 168. La Font de l’atzavara. Font pública que té com a ornamentació, a la part superior, les fulles d’una atzavara, les quals estan pintades de color verd. N’hi ha dues més a Barcelona, situades al carrer de Pau Clarís i a la plaça de Cardona.
Carrer de l’Escorial núm. 163. Parròquia de Sant Miquel dels Sants de Gràcia. És un exemple del noucentisme de postguerra.
L’Església es va voler recrear, l’any 1946, amb alguna versemblança amb el Vaticà.
Maria Schierbeck filla del cònsol de Dinamarca – German Schierlbeck – va fer donació d’una part important dels seus diners per a la construcció d’aquesta església i, per aquest motiu, és considerada mare fundadora de la parròquia.
L’escriptor Juan Marsé (Juan Faneca Roca), en la seva obra més autobiogràfica “Si te dicen que caí”, descriu que en la seva adolescència anava a jugar a unes ruïnes al costat d’una capella amb els seus amics i unes noies orfes del Carmel.
Sembla que l’indret descrit correspon a la part soterrada d’aquesta església, on es troba un espai dedicat a l’esmentat escriptor.
L’any 1938, en un recompte de refugis de la Generalitat de Catalunya, consta que hi havia un refugi de la guerra que era a tocar d’aquest indret.
En el soterrani de l’església, el mossèn, ens ensenya el racó dedicat a l’escriptor i l’entrada del refugi.
Visita guiada de la mà de Mn. Bruno Bérchez.
Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3- UBPrograma Gaudir UB. Cursos pel plaer de saber.
Segon Trimestre 2022-2023, del 16 de gener al 31 de març.
Nom del Curs: Passejant, descobrim “més Barcelones”
Professor: Narcís Fradera Bota
Sisè itinerari: Passejada pel barri de La Salut.
Data dimecres 22 de febrer de 2023
L’elaboració del treball ha estat fet seguint el guió dels companys de curs: Montse Agell i Perramon, Lali Coll i Vallvé, i Josep Robert i Ferrer, amb petites aportacions, retocs, apunts i fotografies de la meva part.
Gaudir la Cultura 