El procés de Montjuïc

Josep Sauret

Antoni Dalmau i Ribalta

EL PROCÉS DE MONTJUÏC. Barcelona al final del segle XIX

Ajuntament de Barcelona-Editorial Base, 2010, 604 pàgines

Llibre molt documentat i també amb fotografies adients de la ciutat, dels personatges i de fets contemporanis. El procés de Montjuïc és el nom amb que ha passat a la història la tramitació de la causa judicial seguida després de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona-7 de juny de 1896-.
L’autor s’ha documentat en arxius nacionals i estrangers, en la premsa de l’època i en moltíssims llibres que han tractat encara que sigui col·lateralment el tema. Són més de 600 pàgines que contenen també un índex onomàstic.

Per contextualitzar el tema l’autor ens situa a la Barcelona de finals del segle XIX, amb les repercussions de la Primera Internacional socialista -1876- i l’increment de l’anarquisme per tot Europa. En un annex molt treballat ens resumeix tots ela atemptats i troballes de bombes des de el 1884 fins el 1900 -59 artefactes esclatats amb 38 morts-.

Amb gran detall ens descriu els dos grans atemptats anteriors al de Banys Nous, el de la Gran Via -24 de setembre de 1893- i el del Liceu -7 de novembre del mateix any-. Hi trobem relació de les víctimes, petites biografies, descripció dels consells de guerra, els afusellaments, el ressò a la premsa nacional i internacional, la repressió, …

Seguint el mateix esquema parla de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous. Aquí, si hi cap, aprofundeix encara més. Hi trobem per exemple un espai dedicat a les tortures a què foren sotmesos els detinguts, als torturadors, a la llei de repressió contra el anarquisme, a les irregularitats del procés, a la creació d’un cos de policia judicial,… i també explica amb detall les diferents hipòtesis sobre l’autoria, diferents de la versió oficial. Parla també de l’atemptat contra Cánovas del Castillo i altres de l’any següent com a venjança de les tortures.

Uns capítols molt importants són els que es refereixen a les excarceracions, a la campanya nacional e internacional per una revisió del procés que no arribà a produir-se. La implicació de Fernando Tarrida del Mármol -enginyer i un dels principals teòrics de l’anarquisme del moment- verdader impulsor de la campanya a la premsa internacional -fins i tot als Estats Units- i demanant també uns tribunals d’honor.
Fernando Tarrida (l’Havana 1861-Londres 1915) va ser un dels detinguts, processat inicialment i després exclòs de la causa. Va exiliar-se voluntàriament.

Finalment s’aconseguí l’obertura d’un sumari per investigar les presumptes tortures. La defensa aferrissada del que avui en diríem l’establishment de la guàrdia civil i de la policia acusant als presos per exemple d’autolesionar-se.

El llibre acaba amb la narració de l’indult, els desterraments de 1900 i la petició de revisió del procés durant la segona república que tampoc es produí.

Adjuntem unes vinyetes que es publicaren demanat la revisió del procés. En el llibre se’n parla -p. 502- però no hi surten les imatges. Curiosament n’hi ha una en català i tres amb text en castellà.

En el disseny hi trobem entre altres símbols maçònics, anarquistes i els noms encriptats amb imatges d’alguns dels torturadors en la primera.