Miquel Nistal

Vida oculta

Descripció: Narra la vida d’una família (parella amb tres nenes) que viu feliç i integrada perfectament en un bucòlic i dur món rural, perfectament retratat, dels Alps austríacs a l’inici de la segona guerra mundial. En Franz (August Diehl) esdevé objector de consciència en negar-se a jurar fidelitat a Hitler. L’amor absolut i incondicional de la seva dona Fani (Valerie Pachner) contrasta amb l’odi creixent i intolerant del món que els envolta. La decisió de Franz condicionarà el futur.

Crítica: És llarga (prop de tres hores), però excel·lent en quant a imatges, música, retrats dels llocs, de les persones, les situacions, tràgica. El director Terrence Malick elabora poemes visuals de cadascuna de les cuidades i molt treballades escenes. M’ho he passat molt bé, tot i que és una pel·lícula trista, t’incorpores totalment a la trama, gaudeixes i pateixes al mateix temps de les imatges, de les situacions que es vans succeint de manera coral.

No és, des del meu punt de vista, una pel·lícula que es pugui recomanar a tothom. A remarcar el paper curt però intens en un moment clau de la trama del traspassat actor suís Bruno Ganz en la que probablement va ser la seva darrera intervenció a la gran pantalla.

Vida oculta (2019) – Filmaffinity filmaffinity.com

Miquel Nistal

Jojo Rabbit

Descripció: Es tracta d’una sàtira sobre el nazisme. El nen Jojo (Roman Griffin Davis) viu completament submergit en la ideologia nazi i les joventuts hitlerianes. El dia a dia del nen amb desfilades, campaments i armes és una divertida sàtira entre la innocència de Jojo i les barbaritats nazis. El seu món entra en contradicció quan descobreix que la seva mare (Scarlett Johansson) amaga a casa seva una nena jueva (Thomasin Mckenzie). Jojo viu les contradiccions amb el seu amic imaginari Adolf (interpretat de manera subtil pel propi director de la pel·lícula, l’australià Taika Waititi).

Crítica: La sàtira sobre la II Guerra Mundial i el nazisme és al mateix temps un joc de màgia i un acte de valentia (…) Sincera i dolça, aquesta comèdia negra és un viatge cap a la maduresa en la cerca d’esperança en temps desesperats.

Miquel Nistal