Autor: Pilar Ordóñez

Categories
Viatges i itineraris

Visita a Girona

Vista general de les cases del riu Onyar. Fotografia Joan Solé Camardons

El passat dia 12 de març del 2020, el grup “gaudirlacultura.com” va fer el seu segon viatge i vam visitar la ciutat de Girona. Ens vam desplaçar amb l’Ave, des de Barcelona, anar i tornar el mateix dia, i tot el recorregut el vam poder fer a peu.

Sortida de Barcelona a les 9:55h, arribada a Girona a les 10:34h.

Vam començar la ruta visitant la Plaça del Mercat i el Mercat del Lleó. De camí al Mercat vam poder admirar el Tors de Venus, de l’Arístides Mallol i alguns dels edificis que l’arquitecte noucentiste Rafael Masó va dissenyar a la ciutat. Al passar per l’Antic Hospital de Santa Caterina vam veure el Pati de les Magnòlies, bonic escenari de concerts i representacions de teatre durant els mesos d’estiu i el Festival Temporada Alta.

Col·lage realitzat amb fotografies de diferents integrants del grup.

A continuació vam enfilar cap el camí de la Muralla, on vam poder tenir les primeres vistes generals de la ciutat, per anar-nos adreçant cap al nucli del Barri Vell. Aquest passeig per la Muralla ens va permetre endinsar-nos a Girona d’una manera diferent, ja que molts de nosaltres ja coneixíem Girona.

Passejant la Muralla. Fotografia Pep Bujosa

Vam deixar la muralla per la sortida del Jardí dels Alemanys i seguidament, després de visitar el Jardí de la Francesa, vam rodejar la Catedral per anar a parar a

Jardí de la Francesa. Fotografia Pilar Ordóñez

la Plaça dels Apòstols i arribar a l’escalinata de la Catedral, tot rememorant les escenes de la mítica sèrie Joc de Trons que varen ser rodades en aquestes escales (clicant aquí podreu veure la imatge que us comentava, on es veu que els edificis del davant de l’escalinata varen ser substituïts per una sortida al mar). A continuació vam visitar la Catedral (amb la nau gòtica única més ampla del món), el seu Tresor, el Tapís de la Creació i el magnífic claustre romànic.

Claustre Catedral de Girona. Foto Pilar Ordóñez. Façana i escalinata Catedral de Girona. Foto Montserrat Fernández.

Després d’una parada tècnica per fer les fotos corresponents i contemplar l’edifici de la Pia Almoina, ens vam adreçar cap a la Plaça dels Lledoners, el Mirador dels Maristes i, passejant per bonics i tranquils carrers empedrats, vam arribar fins a les escales de Sant Martí. Des d’allà vam començar el recorregut per un dels carrers més emblemàtics de Girona, el carrer de la Força, que recorre el nucli del que va ser el Call jueu i que ens va portar novament a l’escalinata de la Catedral, des d’on van encaminar-nos cap als Banys Àrabs, Plaça dels Jurats, Església de Sant Pere de Galligants, que afortunadament varem poder visitar el seu meravellós claustre romànic, i Església de Sant Nicolau.

Passant pel carrer de les Mosques, vam arribar al Cul de la Lleona (no li vam poder fer el petó corresponent perquè estava vallada pel tema del coronavirus) i, creuant el riu Onyar, vam poder gaudir de prop de la vista de les típiques façanes de colors de les cases arran de riu, i vam arribar a la Plaça de la Independència, a on vam poder disfrutar d’un merescut descans i d’un bon dinar sota els arcs, amb vistes a la plaça. (Restaurant La Riba, menú 19,80 Euros)

Dinar del grup. Fotografia Pep Bujosa

La parada per dinar va ser llarga i potser varem deixar de visitar algunes coses que m’hagués agradat ensenyar-vos, però l’ambient era molt agradable i gaudir és una part molt important del nostre grup. Com a continuació de la nostra visita, vam tornar a creuar el riu Onyar, aquest cop pel Pont de Sant Agustí, i vam enfilar el carrer de les Ballesteries per arribar a la Pujada de Sant Feliu i visitar l‘Església de Sant Feliu, on vam poder veure la tomba de Sant Narcís, patró de la ciutat.

Façana Església de Sant Feliu. Fotografia Montserrat Fernández

Creuant pel Pont d’en Gómez, vam tornar a la Plaça de la Independència per recórrer el carrer de Santa Clara (Rocambolesc, gelateria d’en Jordi Roca, el petit dels Germans Roca) i passejar pel Pont de les Peixateries Velles (Pont de l’Eiffel) fins a la Rambla de la Llibertat, carrer Ciutadans i Plaça del Vi (seu de l’Ajuntament de Girona).

Des d’allà, vam enfilar cap a Plaça Catalunya, passant pel Pont de Pedra (Pont d’Isabel II) per veure el local que els Germans Roca han inaugurat recentment, dedicat a la fabricació de xocolata, Casa Cacao, i vam començar a fer, de mica en mica, el camí de tornada cap a l’estació de l’Ave, mentre s’anava fent fosc i ens acomiadàvem de la Catedral, ja il·luminada, que presideix la vida de la ciutat. Les notícies que ens anaven arribant pels mòbils ja feien presagiar tot el que malauradament ha acabat succeïnt.

Col·lage realitzat amb fotografies de diferents integrants del grup

Sortida de Girona a les 19:56h, arribada a Barcelona a les 20:34h.

Categories
Cinema i sèries

La trinchera infinita

Sinopsi

Els protagonistes, Higinio i Rosa, porten pocs mesos casats quan esclata la Guerra Civil i la vida d’ell passa a estar seriosament amenaçada, per la seva pertinença a grups polítics d’esquerra i per revenges de fets succeïts durant el govern de la República (un veí el denuncia per ser responsable de la mort del seu germà). Després de ser capturat, aconsegueix fugir i amagar-se. Amb l’ajuda de la seva dona, decidirà utilitzar un forat cavat a la seva pròpia casa como a amagatall provisional. La por a les possibles represàlies i l’amor que senten l’un per l’altre, el condemnarà a un tancament que es perllongarà durant més de 30 anys.

Comentari

L’acció es situa en un poble del sud d’Espanya. Els actors parlen amb un marcat accent andalús. He de confessar que, en alguns moments, vaig haver de recòrrer als subtítols per entendre el que els protagonistes estaven parlant. Higinio està meravellosament interpretat per l’actor Antonio de la Torre i Rosa per l’actriu Belén Cuesta. Els dos actors estan magnífics i ens saben transmetre el neguit per l’absurditat d’una situació que esdevé tràgica i sense solució en l’horitzó proper. Higinio, quan s’assabenta per casualitat del final de la Guerra Civil, va seguint els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, amb l’esperança de que la victòria aliada pugui derrocar el govern que Francisco Franco ha establert a Espanya. Al marge del seu captiveri, la vida continua: el seu fill es va fent gran (notable petita intervenció del jove actor Emilio Palacios), arriba la televisió, hi ha indicis d’apertura en el règim del dictador, Espanya entra a la ONU… Però la por ja està instal·lada i el seu tancament s’ha convertit en la seva vida, ja no hi marxa enrera.

Tot i que pugui semblar una història inversemblant, els anomenats “topos” van existir realment a Espanya molts anys, durant i després de la Guerra Civil. La majoria d’ells varen sortir del seu amagatall l’any 1969, quan la dictadura franquista va promulgar un decret pel qual prescribien tots els presumptes delictes comesos abans del final del conflicte (Amnistia de 1969). El final de la pel·lícula deixa entreveure que l’adaptació d’aquells que varen tornar al món real no va ser fàcil. L’odi i els trencaments provocats per aquella guerra van sobreviure, sens dubte, a l’amnistia, sobretot en els pobles petits.

Podeu trobar la pel·lícula a la plataforma Netflix

La trinchera infinita filmaffinity

Categories
Cinema i sèries

Retratos del feminismo

Aquest documental explora en l’experiència d’una desena de feministes (entre elles l’actriu Jane Fonda i Lily Tomlin) per analitzar l’impacte del feminisme dels anys 70 en la vida contemporània. Retratos del feminismo recull les reflexions d’aquestes dones activistes al voltant del que ha canviat i del que falta per canviar i esfondrar els murs que encara limiten a la dona actual. No és un tractat profund del feminisme, però sí una bona porta d’entrada per a aquells que comencen a involucrar-se en el tema

Sinopsi:

L’any 1977, un llibre de fotografies va immortalitzar el despertar d’un grup de dones que van trencar les cadenes de la infància i es trobaven a sí mateixes. Quatre dècades més tard, aquest documental, dirigit per Johanna Demetrakas, repassa aquestes fotos amb els testimonis d’algunes de les protagonistes. Fa un recorregut pel context de l’época i també reafirma la necessitat actual i urgent de continuar amb el canvi.

Comentari:

Moltes dones sovint hem defugit ser titllades de feministes, perquè, ser-ho, ens podia portar problemes en la nostra vida laboral i també en el nostre entorn social. Quan arribàvem a la pubertat, conscient o inconscientment, adoptàvem els rols i les actituts que se suposaven adequats al nostre gènere. Afortunadament, amb els anys i l’experiència, hem començat a ser capaces de reclamar amb més fermesa alló que les noves generacions ja saben llegítim i que no es cansen de reivindicar. La meitat del món vol fer sentir la seva veu i aquest documental ens fa valorar en la seva justa mesura l’esforç que van fer aquelles “pioneres” del moviment feminista.

Podeu trobar aquest documental a la plataforma Netflix.

Retratos del feminismo filmaffinity

Categories
Viatges i itineraris

Visita a Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix d’una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques i està a 35 Km de Girona i 15 de Banyoles, per la qual cosa la visita es pot fer com a complement de qualsevol de les altres dues.

La població de Besalú va començar a tenir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pelós, tot i que va perdre aquesta condició arran de la mort de Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, per manca de descendència.

L’origen de la ciutat cal cercar-lo en el castell, documentat ja des del segle X i situat al cim d’un turó. L’any 1966 el poble va ser declarat Conjunt historicartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic, ja que acull un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana.

El municipi, situat a 150 m sobre el nivell del mar, té una extensió total de 4,81 Km2 i un cens de 2.450 habitants.

La imatge més representativa de Besalú és el seu Pont Vell.

Pont Vell. Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

Tot i que ha estat reconstruit en diverses ocasions al llarg del temps, les primeres referències històriques daten del segle XI (a l’any 1075 s’esmenta documentalment). Aquest pont format per set arcades, de caracterìstica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu Fluvià, fa 105 m de llargada, i amb torre inclosa, uns 30 m d’alt. Va ser volat parcialment durant la Guerra Civil (any 1939) i reconstruït posteriorment en els anys seixanta del segle XX, per l’arquitecte Pons Sorolla sota els auspicis de la Direcció General d’Arquitectura.

Cúria Reial

Edifici notable d’arquitectura civil del segle XII, construit parcialment sobre la riera del Ganganell. A principis del segle XI va pertànyer al llinatge jueu dels Astruc. A mitjan segle XIV hi va fixar residència Bernat Cavaller que actuava com a batlle comtal i possiblement com a veguer. D’aquest fet s’originà el nom popular que encara designa l’edifici. D’aquesta época daten algunes reformes com l’escala del pati i la sala gòtica.

Monestir de Sant Pere

Monestir de Sant Pere. Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

Del monestir original només se n’ha conservat l’església. Aquest temple, que destaca per la seva grandiositat, va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat pel comte més important de la història local: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La façana té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme.

Hospital de Sant Julià

Detall capitell Hospital de Sant Julià. Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

L’edifici conserva la façana exterior, datada del segle XII i formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. L’hospital fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat, però els monjos del cenobi de Sant Pere en posseïen la jurisdicció exclusiva.

Altres llocs d’interès a Besalú són el Museu de Miniatures i Microminiatures i la Sinagoga. Però, sobretot, jo us aconsello perdre-us pels carrerons estrets i empedrats i gaudir de l’atmòsfera que s’hi respira, si teniu la sort de passejar-hi en un dia en el que no hi hagi massa visitants. Trobareu racons preciosos.

Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez
Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez
Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

Curiositats:

Les cadires del carrer Rocafort. L’any 1994 un grup de joves artistes escultors gironins i també italians van conviure a Besalú durant una setmana i van deixar art als carrers de la vila. Podeu trobar algunes cadires formant part de vàries façanes d’aquest carrer.

A Besalú hi va morir i hi es enterrat l’avi Siset (Narcís Llansa i Tubau), qui inspirà la cancó L’Estaca, de Lluis Llach. Havia estat regidor per ERC a l’Ajuntament de Besalú durant la República, per la qual cosa patí repressions en la postguerra.

Categories
Llibres

Oona i Salinger, de Frédéric Beigbeder

Sinopsi

El 1940, a Nova York, Jerry Salinger, encara un escriptor principiant, coneix Oona O’Neill, la filla del dramaturg nord-americà més gran de l’época. Tot i que l’enamorament és immediat i s’envolta de tot el glamour dels còctels i les companyies més exquisides de la dècada, el seu idil·li no comença fins a l’estiu següent. Però l’atac a Pearl Harbor i el reclutament de Salinger per lluitar a Europa convertirà la seva relació en un amor pràcticament impossible, una història apassionant per on desfilen personatges cabdals de la cultura del segle XX: Scott Fitzgerald, Truman Capote, Ernest Hemingway, Eugene O’Neill, Charles Chaplin…

Comentari

La relectura de El Vigilant en el camp de sègol m’ha portat a descobrir tot de personatges vinculats a la misteriosa vida de J.D. Salinger. Aquesta novel·la de Frédéric Beigbeder barreja fets reals amb moments imaginats per fer-nos entendre fets crucials en la vida de Salinger i també en la història del segle XX. Partint de la relació amorosa de Salinger i Oona O’Neill ens capbussem en l’horror de la guerra i en les consequències del pas del temps. M’han semblat particularment colpidores les pàgines dedicades a la participació de Salinger en el desembarcament de Normandia i a l’alliberament del camp d’extermini de Dachau.

La novel·la té una gran quantitat de referències i mencions que obliguen a consultar Wikipèdia i Google en molts moments, per entendre exactament de quin personatge o de quin fet s’està parlant: escriptors, músics, cançons, restaurants, locals mítics del New York de l’época… És una lectura que et fa treballar, fins i tot en alguna ocasió l’autor s’adreça al lector perquè busqui determinat video o determinada foto a Internet, una picada d’ullet al lector que provoca una interacció interessant i aporta credibilitat al text.

Absorbent i engrescadora. Molt recomanable.

Categories
Llibres

El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s’està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l’inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada…Amb El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger va escriure la que ha estat considerada la gran novel·la americana. Certament, aquest és un títol ja clàssic de la literatura nord-americana i, de fet, de la literatura occidental contemporània.   

Comentari

Vaig llegir aquesta novel·la fa molts anys. M’ha calgut una relectura ara per valorar-la correctament. Són els pensaments sense barreres d’un adolescent, enrabiat amb el món i enrabiat amb els adults, un noi que no vol crèixer i que només pot connectar amb el nens petits, aquells que encara no han estat corromputs i que encara no han perdut la innocència. El que també m’ha ajudat a comprendre tot el que ens explica J. D. Salinger en aquest llibre ha sigut veure la película Rebelde entre el Centeno, on s’explica l’enigmàtica vida de l’autor, que va decidir recloure’s a Cornish (New Hampshire), fugint dels seus perturbats seguidors, i dedicar-se exclusivament a escriure, sense publicar res més després d’aquest llibre. A la películ·la també ens parla del gran amor de J. D. Salinger, Oona O’Neill, filla del dramaturg Eugene O’Neill, que el va deixar mentre ell era soldat a la Segona Guerra Mundial per casar-se amb Charles Chaplin (36 anys més gran que ella). La seva unió va durar 34 anys, fins a la mort de l’actor, i van tenir 8 fills.

Al llarg de la pel·lícula, sovint els pensaments i els diàlegs del propi Salinger es confonen amb els del protagonista d’ El vigilant en el camp de sègol, Holden Cauldfield, i això ens ajuda a entendre millor el llibre i donar sentit a la que, sens dubte, ara ja valoro com una gran obra mestra que cal rellegir de tant en tant.

Categories
Galeries i museus

Eduard Malvehy

Lloc: Galeria d’Art El Claustre. Carrer Nou, 8. Girona.
Del 31 de gener al 15 de febrer

 

Eduard Malvehy ha desenvolupat la seva pintura al llarg dels anys sobre dues premisses. La primera és la temàtica. És en el paisatge urbà on sempre ha trobat la permanent i inesgotable font d’inspiració de la seva tasca artística. L’altra premissa, quasi una obsessió, és la recerca de l’estil, d’un estil propi a través del qual expressar la seva creativitat i obtenir del tema escollit quelcom més que la simple representació. L’obra pictòrica de Malvehy és el resultat d’una maduresa aconseguida gràcies a una vocació i a un treball de recerca incessants.

 

Pilar Ordóñez

Categories
Llibres

Las lealtades de Delphine de Vigan

Descripció: En el centre d’aquesta novel·la hi ha un nen de 12 anys, Théo, fill de pares separats. El pare amb depressió i la mare carregada d’odi. En Théo es refugia en l’alcohol com a válvula d’escapament. Una professora detecta el perill al que s’enfontra Théo i que la fa recordar fets del seu propi passat.  Tots els personatges d’aquesta novel.la són éssers ferits, marcats per demonis íntims, per la soledat, les mentides, els secrets I els propis enganys. Éssers que només es poden salvar amb les lleialtats invisibles que ens vinculen els uns als altres, però aquestes lleialtats també poden convertir-se en l’impediment per volar cap a un futur millor.

Crítica:

Aquesta novel.la m’ha agradat especialment per la facilitat amb la que es capaç d’endinsar-nos en la problemàtica de la ment adolescent. Construeix un relat curt, concís i que t’atrapa des del començament.

“Una narración precisa, rigurosa, casi austera. De ahí nace la belleza áspera de esta novela conmovedora, concienzuda y contenida” (Télérama).

“Una novela estremecedora. Impresiona su talento para explorar las psiques adolescentes” (Corinne Renou-Nativel, La Croix).

Narrada con fuerza y ritmo. No puedes para de leer hasta el desesperado último giro” (Anthony Cummins,The Daily Mail).

Altres llibres de la mateixa autora: Res s’oposa a la nit (basada en la pròpia història de l’autora, amb una infància difícil) i Basada en fets reals, amb una versió cinematogràfica de Roman Polanski a Netflix, Basada en hechos reales.