Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix d’una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques i està a 35 Km de Girona i 15 de Banyoles, per la qual cosa la visita es pot fer com a complement de qualsevol de les altres dues.
La població de Besalú va començar a tenir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pelós, tot i que va perdre aquesta condició arran de la mort de Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, per manca de descendència.
L’origen de la ciutat cal cercar-lo en el castell, documentat ja des del segle X i situat al cim d’un turó. L’any 1966 el poble va ser declarat Conjunt historicartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic, ja que acull un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana.
El municipi, situat a 150 m sobre el nivell del mar, té una extensió total de 4,81 Km2 i un cens de 2.450 habitants.
La imatge més representativa de Besalú és el seu Pont Vell.
Tot i que ha estat reconstruit en diverses ocasions al llarg del temps, les primeres referències històriques daten del segle XI (a l’any 1075 s’esmenta documentalment). Aquest pont format per set arcades, de caracterìstica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu Fluvià, fa 105 m de llargada, i amb torre inclosa, uns 30 m d’alt. Va ser volat parcialment durant la Guerra Civil (any 1939) i reconstruït posteriorment en els anys seixanta del segle XX, per l’arquitecte Pons Sorolla sota els auspicis de la Direcció General d’Arquitectura.
Cúria Reial
Edifici notable d’arquitectura civil del segle XII, construit parcialment sobre la riera del Ganganell. A principis del segle XI va pertànyer al llinatge jueu dels Astruc. A mitjan segle XIV hi va fixar residència Bernat Cavaller que actuava com a batlle comtal i possiblement com a veguer. D’aquest fet s’originà el nom popular que encara designa l’edifici. D’aquesta época daten algunes reformes com l’escala del pati i la sala gòtica.
Monestir de Sant Pere
Del monestir original només se n’ha conservat l’església. Aquest temple, que destaca per la seva grandiositat, va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat pel comte més important de la història local: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La façana té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme.
Hospital de Sant Julià
L’edifici conserva la façana exterior, datada del segle XII i formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. L’hospital fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat, però els monjos del cenobi de Sant Pere en posseïen la jurisdicció exclusiva.
Altres llocs d’interès a Besalú són el Museu de Miniatures i Microminiatures i la Sinagoga. Però, sobretot, jo us aconsello perdre-us pels carrerons estrets i empedrats i gaudir de l’atmòsfera que s’hi respira, si teniu la sort de passejar-hi en un dia en el que no hi hagi massa visitants. Trobareu racons preciosos.
Curiositats:
Les cadires del carrer Rocafort. L’any 1994 un grup de joves artistes escultors gironins i també italians van conviure a Besalú durant una setmana i van deixar art als carrers de la vila. Podeu trobar algunes cadires formant part de vàries façanes d’aquest carrer.
A Besalú hi va morir i hi es enterrat l’avi Siset (Narcís Llansa i Tubau), qui inspirà la cancó L’Estaca, de Lluis Llach. Havia estat regidor per ERC a l’Ajuntament de Besalú durant la República, per la qual cosa patí repressions en la postguerra.
Gaudir la Cultura 