Categories
Restaurants i gastronomia Viatges i itineraris

Barcelona, Oliana, Peramola, Coll de Nargó, Alinyà, Cambrils i Solsona

Itinerari: Aquest fou el primer viatge del grup Gaudir la Cultura. Sortint de Barcelona vam veure, viure i gaudir amb la natura, la gastronomia i la bona gent de la sotscomarca d’Oliana i el Solsonès.

Mitjà de transport: Un microbus amb 14 persones. Preu ajustat. Molt còmode. 

8 h Barcelona: Sortida 1. Plaça Catalunya 21, davant de Hard Rock Café

10h Oliana esmorzar de pagès a Cal Petit (9 €) Hotel restaurant regentat per la família Esteve, germà d’Isidre Esteve pilot de motos i de raids. Oliana és una terra de pilots de motocros, trial i enduro des dels anys 60.

Roc de Rumbau o Roca del Moros. Imatge de Simon Carter.

Oliana la meca de l’escalada d’alta dificultat. Roc de Rumbau o Roca dels Moros. 

La Plaça del Lledoner

M’agrada ser, no ve mai d’una estona,
pels volts i la plaça del Lledoner:
si m’ho pregunto no sé dir què té,
només li sé bo de tant que me’n dóna.

En hores de llum, l’oreig en vaivé,
convida de seure al banc de l’espona:
s’encerclen les muntanyes en corona,
espleta el pla de l’horta fetiller.

Batec en el temps del cor d’Oliana,
quanta bonança reposa al faldar!;
amiga l’acompanya la campana,

amic cada edifici del llindar…
Respira inalterable el clos, n’emana,
un gràcil flux pairal d’escalf humà.

Grup “Gaudir la Cultura” a Oliana

11 h Peramola breu parada. Els carrers de Peramola. Petit poble a l’altra banda del riu Segre. Carrers petits i endreçats. Vista de l’horta d’Oliana i de tota la sotscomarca.

Gairebé tot el grup “Gaudir la Cultura a la Plaça de Peramola

Fora del terme de Peramola hi ha Can Boix hotel restaurant que segons Martí Pol que hi anava sovint és “Una mena de cel a la terra”. 

12 h Coll de Nargó. Església de Sant Climent de Coll de Nargó d’arquitectura romanicollombarda  i campanar preromànic. Petita joia romànica, poc coneguda.

Esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó

13 h Alinyà. La Rectoria. Muntanya d’Alinyà: Pastures, rius, boscos, cims, penya-segats i tarteres formen un conjunt d’una excepcional riquesa ecològica i paisatgística, on la gran fauna pirinenca viu en harmonia amb la població local. Si us agraden les aus i els voltors, n’hi ha a centenars. 

Alinyà, des de la Rectoria.

14 h Cambrils dels Pirineus Restaurant Ca l’Agustí dinar (11 €) Cuina tradicional i carn a la brasa. Bo i barat amb piscina inclosa.

17 h Solsona visita guiada. (10 €) La visita inclou un recorregut per dins el nucli emmurallat de Solsona, passant pels principals carrers i places, explicant anècdotes i la història dels edificis senyorials. La visita a la catedral es fa com a part de la visita al nucli emmurallat, i inclou la ruta interpretativa del temple i del claustre. 

La visita també inclou el quarto dels gegants, espai on es poden conèixer els gegants i capgrossos de la Festa Major de Solsona i els diferents elements patrimonials de la festa. L’alcalde de Solsona, fill d’Oliana ens ha donat la benvinguda. Els solsonins són molt de la gresca i catalanistes. El seu Carnestoltes és molt sonat!

19 h Sortida de Solsona cap a Barcelona

20.30 h Barcelona (aprox)

  • Microbus: preu per persona (55 €)  
  • Esmorzar d’embotits: Cal Petit (9 €)
  • Dinar: Ca l’Agustí menú (11 €)
  • Guia turístic a Solsona una hora i mitja: 10 €

Més imatges d’Oliana, Peramola, Coll de Nargó i Alinyà aquí

Categories
Viatges i itineraris

Pot un país explicar-se a partir dels seus jardins? (I)

Doncs sí. A la Gran Bretanya s’exten una immensa estora per tot el territori adornada per nombrosos indrets, la història dels quals pot explicar els canvis que la societat ha experimentat al llarg dels anys; alguns molt antics, altres més recents, tots ells són espais que els ciutadans s’han fet seus, per a l’oci familiar, esportiu, horticultor, etc. Són llocs patrimonials des del punt de vista arquitectònic i ambiental, a vegades agrícola i ramader, i artístic, sempre. Institucions públiques i privades vetllen perquè aquesta enorme riquesa, que la tradició els ha llegat, no es malbarati i formi part de la vida quotidiana i dels hàbits de les persones. L’enorme implicació de la població amb institucions com el National Trust així ho demostren. La incoporació de nous espais, la cura i el manteniment són uns dels seus objectius.

Tot i la industrialització a les grans ciutats britàniques, aquesta no va provocar que el camp s’abandonés. Es va seguir amb els negocis propis del camp, la caça i una vida pública i privada que es complementava amb la de la ciutat. Estimar el camp no era sinònim de no voler abraçar el progrès, al contrari, era un afegit. Fins i tot es va desenvolupar una indumentària propia per a l’ocasió, una gastronomia, una manera de viure el temps lliure, que han arribat fins els nostres dies. La literatura i la pintura ens han deixat un enorme llegat que explica perfectament cóm era la vida entre la ciutat i el camp. Llegir Jane Austen i contemplar quadres de John Constable ens hi poden ajudar. Tots els seguidors de sèries de la BBC, com Downton Abbey saben del que estic parlant.

L’anomenat jardí anglès, en contraposició al francès, es comença a conrear de forma extensiva al segle XVII per les classes més adinerades, i busca bàsicament la imitació de la Natura en el seu estat natural, per això volen que no es vegi la mà de l’home, que hi és, i com hi és! Així adaptarà rius, llacs, accidents del terreny i vegetació, fet que permetrà que els elements creixin en llibertat.

A partir del Renaixement, sobretot a França, s’havien “construit” jardins que buscaven la “perfecció” dels palaus que tenien que embellir. Pels anglesos això era sinònim d’artificialitat, de massa formalitat i del domini de la Natura. Així doncs, van fugir de les plantes i dels camins geomètrics, per introduir un cert descontrol natural. Era l’època de l’Absolutisme francès que Anglaterra tant va combatre.

Els jardiners anglesos van beure d’autors com Virgili i Ovidi i de molts dibuixos que representaven l’Antigüitat. I van acabar dissenyant una Natura no domesticada, on la combinació de plantes, de mides i de colors no era gens aleatòria, Aquest fingit desordre no era més que voler representar l’emancipació de l’absolutisme monàrquic, fins i tot el revolucionaris francesos en serien uns admiradors. Amb el temps i l’extensió de l’Imperi van arribar plantes que ara conviuen amb les autòctones i fan d’aquests jardins autèntiques col·leccions botàniques.

Aquí deixo enllaços a diferents d’aquests llocs, on s’hi pot comprovar més extensament això que només he apuntat, resultat dels viatges preparats per Viatges Bomarzo, especialista en viatges a jardins històrics d’arreu. També organitza, amb els Amics del Jardí Botànic, el cicle Cinema i Jardi a la Filmoteca de Catalunya.

Algunes pel·lícules amb jardins:

Bienvenido Mister Chance (1979)

El contrato del dibujante (1982)

Eduardo Manostijeras (1990)

Tous les matins du monde (1991)

Orlando (1992)

El jardín secreto (1993)

El jardín de la alegría (2000)

La pasión del rey (2000)

Vatel (2000)

El ladrón de orquídeas (2002)

Bajo el sol de la Toscana (2004)

Memorias de una geisha (2005)

Orgullo y prejuicio (2005)

Maria Antonieta (2006)

Un buen año (2006)

Conversaciones con mi jardinero (2007)

A Little Chaos (2014)

El maravilloso jardín secreto de Bella Brown (2016)

La gaviota (2018)

La favorita (2018)

Viaje a Nara (2018)

Downton Abbey (2019)

_____________________________

Bath (Somerset)

Blenheim Palace (Oxfordshire)

Bristol (Avon)

Hestercombe (Somerset)

Hidcote (Gloucestershire)

Iford Manor (Wiltshire)

Oxford (Oxfordshire)

Painswick (Gloucestershire)

Stourhead (Wiltshire)

Tyntesfield (Somerset)

Wells (Somerset)

______________________

Un altre recorregut que també ens ho explicarà, i molt bé, serà el de Cornualla. Allà, entre pescadors i pirates, mines i tempestes furibundes, contrabandistes i escriptores de novel·la negra, i en companyia de Poldark arribarem fins el Land’s End. Un altre dia.

Categories
Viatges i itineraris

La Torre de les Aigües del Besòs

Descripció: Aquesta construcció emblemàtica de més de 60 metres i 300 esglaons (va ser durant un temps un del punts més alts de Barcelona). La Torre de les Aigües va ser obra de l’arquitecte modernista Pere Falqués, que també va dissenyar el populars bancs-fanals amb trencadís del Passeig de Gràcia; i l’encàrrec fou de l’industrial Xavier Camps, que es va proposar extreure aigua del riu Besòs i distribuir-la fins a l’Eixample. 

La Torre de les Aigües no va arribar a funcionar mai, doncs, durant la construcció, no es va tenir en compte que la proximitat del mar generaria filtracions salades en els pous d’aigua potable. Diu la llegenda que en l’enginyer Xavier Camps, abatut pel fracàs del projecte, es va suïcidar tot llançant-se des de dalt de la torre. Mai es va comprovar que fos cert.  

Es pot visitar per dins i per fora i conèixer la seva truncada història a finals del segle XX. Finalment, ara, més d’un segle després de la seva construcció, la Torre de les Aigües ha trobat una nova raó de ser: des del seu mirador s’observen els canvis de la Barcelona postolímpica i es gaudeix d’una visió totalment nova de la ciutat i el seu entorn. 

Crítica: Molt interessant, testimoni del passat industrial de Barcelona i del Poblenou. Molt ànims per pujar els 300 esglaons, la vista s’ho mereix ! Vegeu l’arquitectura . Més info a https://www.torredelesaigues.cat/