Es tracta de la primera novel·la d'una saga, la Saga Sefardí, formada per sis títols més:
"El florir dels til·lers als Balcans", "Crepuscle als Balcans", "Fantasmes sobre els Balcans", "La llegenda de Lluna Levi", "El conte de Benjamin Baruh" i "A l'altre costat de la nit".
Publicat a Iugoslàvia el 1986, va rebre els premis literaris més prestigiosos i va ser un fenomen social. Aquí només s'ha traduit el primer volum.
Les protagonistes d’aquesta història van viure el temps de la desfeta. Abans d’esclatar la Gran Guerra, hi havia algun tipus d’ordre a l’estranya mescla de quatre pobles apinyats en aquella terra, coneguts amb el nom de bosnians. Tenien diferents festes, menjaven diferents cuines, celebraven i dejunaven en diferents dates, però depenien sempre els uns dels altres, encara que sense arribar mai a admetre-ho. Coexistien amb un etern i latent sentiment de controvèrsia i alhora se sentien lligats entre sí.
A partir d’una ficció de fets reals, de la família de l’autora, ens explicaran aquell rusc tan divers, aquelles procedències tant diferents, aquelles diàspores, que en aquest cas procedeixen de l’expulsió dels jueus d’Espanya, aquells que varen conservar un castellà del s. XV, el ladino, que ha pogut arribar als nostres dies, naturalment evolucionat.
Narrat amb un llenguatge càlid i mesurat, dóna un toc de gran sensibilitat, i reflecteix al llarg de la novel·la els paisatges, els ambients, la diversitat de cultures, costums de Sèrbia i Bòsnia, gent que vivien en una treballada harmonia, mantenint cadascú el seu llegat cultural. No és un llibre sobre determinats fets històrics o polítics, és la transformació que aquests determinen sobre la gent. I la gent viu. I engegem amb uns pòsits que venen de lluny (1) El declivi otomà resultat de les guerres balcàniques i el creixent nacionalisme serbi. Una Sarajevo per a mi desconeguda, igual que Belgrad. Unes ciutats amb vida pròpia, properes culturalment a una Viena austrohongaresa, veïna del que s’anomenava el polvorí d’Europa.
La trama principal es centra en les filles d’un matrimoni jueu sefardita, instal.lat a Sarajevo ja força abans de l’inici de la I Guerra Mundial. De fet el llibre comença el dia de l’atemptat i cóm cadascú es buscarà la vida, en l’intent de ser independent i sobreviure en una època marcada pel sotmetiment de la dona a l’home, a la família, i a la religió, i és igual de quina religió parlem. Menció especial a la mare de la família, l’Ester, una matriarca tendra i dura alhora, respectada i estimada pels seus fills, pel seu entorn i que veu venir els esdeveniments, dotada d’un sisè sentit, bona voluntat i arrelada als costums familiars i religiosos.
I desprès de la Primera, vindrà la IIa Guerra Mundial. I desprès… És un llibre de supervivents, sobretot femenines.
Una lectura amb la que aprens i busques qualsevol estona per agafar-la, i per ajudar-te d’informació, si cal. Tot i que jo l’he alternat amb altres lectures. És un llibre amable que pretén donar a conéixer, de forma exhaustiva, potser massa i tot, un racó d’Europa marcat pel conflicte des de sempre, i també cóm corrents culturals tan diversos hi volien conviure. Ah! i si teniu curiositat lingüística llegireu frases en el ladino sefardita del segle XV, això sí, sempre referenciat. Ja veureu que ara té influències del romanés.
Els Balcans abans de la I Guerra Mundial
El nou mapa europeu després de la Gran Guerra
El 29 de novembre de 1945 es va proclamar la nova república socialista de Iugoslàvia consolidant la unió de sis repúbliques (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro). Aquest estat va perdurar fins a la seva desintegració el 1991.
____________________________
(1) RACO: CIDOB HISTÒRIA Nº 69 MAIG-JUNY 1999
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.