Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Història:
L’alçada del Turó, segons dades topogràfiques de l’any 1914, era de 296,8 metres. A inicis de 1917 l’empresa Asland, que extreu matèria primera del turó, rebaixa l’altitud dels quasi 300 metres als 273 actuals, així com la desaparició de diverses coves, un poblat ibèric, l’ermita santuari de la Mare de Déu i les ruïnes del famós castell de la família dels Montcada, on es troba la primera documentació de l’any 1023. L’explotació de la pedrera va finalitzar l’any 2003, i l’empresa Lafarge, actual propietària de la fàbrica, va signar un conveni amb el Fons Mundial per a la Natura, per efectuar la restauració de la pedrera, recuperant-la l’ecològica i paisatgísticament, ampliant l’ús públic del Parc.
Testimoni de la història: Des de fa més de 30 anys el Museu Municipal de Montcada assumeix les funcions de protegir, donar a conèixer la història, el patrimoni cultural, i l’herència de les restes dels poblats ibèrics de la Serralada de Marina – del Turó d’en Bosca, de les Maleses, de les Saleses, del Puig Castellar, i el Dolmen natural de la cova d’en Genis, el Rec Comtal , de La Mina, de les famoses Aigües de Montcada – la Casa de les Aigües, les masies medievals – Torre dels Frares, les torres modernistes – amb Can Filaina i la torre Valentí, les esglésies – Sant Pere de Reixac, les ermites – de Sant Climent i de Sant Onofre, i monestirs – Sant Jeroni de la Murtra, així com dels seus Parcs Naturals amb les seves famoses rutes de senderisme, com la popular GR92, dins del seu complicat i extens municipi.
Situació: Muntanya situada al tram central de la Serralada Litoral. A l’extrem nord-est del Parc de Collserola, envoltada pels rius Besòs i Ripoll. A llevant Montcada i Reixac, la Font Pudenda a tramuntana, Terra nostra a ponent, i Can Sant Joan i Can Cuiàs a migjorn.
Municipi: la vila de Montcada i Reixac està fragmentada per petits municipis o poblacions, trens, rius i carreteres. Situada a la comarca del Vallès Occidental, i formada pels següents nuclis o petites poblacions, avui barris: Montcada i Reixac, Santa Elvira – Can Cuiàs, Bifurcació – Can Sant Joan, Montcada Nova – Carrerada, Font Pudenta, La Valentine – La Ribera, Mas Duran, Mas Rampinyo, Can Pomada, Pla d’en Coll, i Terra Nostra – Santa Maria.
Important nus ferroviari – cinc línies R2-R3-R4-R7-R12, amb cinc estacions de tren actives: Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac-Santa Maria-Terra Nostra, Montcada i Reixac-Ripollet, i Montcada i Reixac-Centre.
L’estació/baixador inactiva de Montcada i Reixac-Sant Joan/Asland.
A Can Cuiàs, hi arriba la línia 11 del metro de Barcelona.
Red viaria: C-33, C-17, C-58, Ctra. N-1, N-150
Rius: Besòs, el Ripoll i la riera de Sant Cugat.
.
Les Mines: entre 1840 i 1926, Catalunya va ser perforada com un formatge ”gruyère”, fruit d’aquesta activitat van aparèixer les mines de Fígols, Saldes i Cers de carbó; Súria i Balsareny de potassa, Bellmunt del Priorat i Martorell de plom; Malgrat de Mar de coure; Celrà de ferro.
A Montcada hi ha constància des de l’any 1842, d’inversions en quatre mines que varen provar sort, igual que al Turó del Pollo, Torre dels Frares, Can Donadeu a la Serralada de Marina, amb extraccions de ferro, plom i coure.
A banda de la “febre d’or”, de la mineria, per l’explotació de minerals de finals del segle XIX, es va desenvolupar una forta demanda de les mines d’aigua.
No podem oblidar La Casa i el llinatge dels Montcada – Reina Elisenda, quarta i última esposa del rei Jaume II. La casa de Montcada va ser una de les famílies més importants i poderoses de l’edat mitjana.
Terra Nostra – Santa Maria de Montcada
El barri deu la seva fundació abans de la Guerra Civil, amb el nom de Terra Nostra, que després de la guerra, les autoritats franquistes varen canviar a Santa Maria de Montcada (????)….
La seva creació recau en la promoció dels “Almacenes Alemanes”, més tard “Almacenes Capitol, a través de cartilles i uns cupons. Cada cupó de compra per un valor de 5 pessetes equivalia a comprar un pam cuadrat de terreny d’aquesta futura urbanització.
Tot i que es va tarda mot de temps a complir lo que varen prometre en el seu pla d’infraestructures – d’aigua, llum, clagaveram, etc….
Finalment, després de molts anys, ha sigut el barri residencial més maco, tranquil i agradable de Montcada i Reixac.
El barri prengué el nom de l’antiga capella del castell de Montcada dedicada a Santa Maria, com hem mencionat, después de la guerra civil.
Des de fa més de vuitanta anys se celebra la festa de “el Fanalet”, a l’estació de Terra Nostra-Montcada i Reixac-Santa Maria. Aquesta tradició es remunta quan al temps encara no existia l’actual estació. En aquella època els viatgers que volien baixar havien de demanar al maquinista que reduís la marxa per saltar del vagó, i quan era de nit els familiars els esperaven amb un fanalet. Als anys quaranta es va fer l’abaixador i els veïns van decidir recordar aquesta pràctica una nit de setembre, coincidint amb la festa major de la població.
Gaudir la Cultura 