Categories
Llibres

Una molt breu història del llibre (1)

Resumir una història de més de 5.000 anys en unes poques paraules, més que un repte sembla una gran imprudència, però, amb motiu d’un ”nou i normalitzat” dia de Sant Jordi, ho intentaré. Aquesta brevetat també la procuraré resoldre amb enllaços aclaridors, però tampoc massa extensos.

Afegiré, per començar, que crec que els tres grans moments de la història del llibre i l’escriptura són: les primeres incisions en pedres o tauletes, l’aparició dels alfabets i la invenció de l’impremta. A partir d’aquí tot esdevindrà més fàcil.

1. Introducció, l’escriptura

2. El llibre a la antiguitat
2.1. Mesopotàmia
2.2. Egipte
2.3. Grècia
2.4. Roma

3. El llibre medieval

2a part
4. El llibre i la impremta manual
4.1. El llibre xilogràfic
4.2. El llibre tipogràfic
4.3. Els incunables

5. L’ evolució del llibre imprès

6. El llibre de l’ era mecànica

7. El futur del llibre

_____________________________________

1. Introducció, l’escriptura
L’origen de l’escriptura el podem vincular al canvi profund que va suposar el pas de les societats caçadores-recol·lectores a les societats agricultores i ramaderes. Aquest procés no va tenir lloc de la mateixa forma a les cinc civilitzacions en què es va anar desenvolupant (Mesopotàmia, Egipte, Vall del Indus, Xina i Mesomèrica)
Entre les cultures candidates a ser les primeres a utilitzar l’escriptura, encara no alfabètica, sol destacar-se la cultura sumèria .

L’aparició de l’alfabet va constituir un èxit decisiu després d’un llarg procés, tractant d’articular paraules en sons simples i substituir els sistemes de representació d’objectes i símbols per unitats fonètiques. Els antics egipcis ja havien ideat un sistema de jeroglífics que tenien naturalesa alfabètica, però mai van ser utilitzats per a una escriptura purament alfabètica.

Actualment, es creu que el primer sistema alfabètic va ser desenvolupat cap al 2000 a. C. per poblacions semítiques al centre d’Egipte i que es va difondre cap al nord durant més de cinc segles, sent després desenvolupat i utilitzat pels fenicis, que ho van propagar per tota la Mediterrània.

Els grecs van desenvolupar signes vocàlics per adaptar-los a la seva llengua i van originar el primer alfabet escrit d’esquerra a dreta. Assimilat posteriorment pels romans, es va constituir finalment l’alfabet llatí que és el més utilitzat avui dia.

Per fer front al repte de preservar i transmetre la cultura, tant a l’espai com en el temps, la humanitat ha hagut de trobar la manera de garantir la conservació del suport material, la integritat dels continguts. Al llarg de la història es van utilitzar suports molt diferents: la pedra, l’escorça d’arbres i les fulles de plantes, l’os i les petxines… Posteriorment: tauletes d’argila, pells, teles, papir, pergamí, seda, paper. La paraula llibre és una derivada del llatí liber, libri (membrana, escorça secundària dels arbres)

________________________________________________

2. El llibre a la antiguitat
2.1. Mesopotàmia

Mapa dels diferents imperis a Mesopotàmia

La forma de llibre més antiga que es coneix són les tauletes, consistents en petites plaques d’argila, fusta, ivori, diferents metalls que servien de suport a l’escriptura.

Probablement el primer llibre de la història va ser creat al si de la civilització mesopotàmica pels sumeris al IV mil·lenni aC, i utilitzat després com a mètode de conservació i transmissió d’informació per tot el Pròxim Orient. L’argila, abundant, entre els rius Èufrates i Tigris, es tallava en petites planxes entre 2 i 3 cm. per a les tauletes petites i fins a 30 cm. per a la gent gran. S’escrivia per les dues cares sobre l’argila humida i tova, al principi amb una canya esmolada i més tard amb un estilet de fusta o metall a manera de punxó, després es deixava assecar al sol o en un forn. A causa de les característiques de l’instrument amb el que s’escrivia, rom i de secció triangular, a aquesta escriptura se la coneix com a escriptura cuneïforme. Aquest model d’escriptura va perdurar més de 2000 anys i el seu desxiframent va ser gràcies a les aportacions del britànic Sir Henry C. Rawlinson, a mitjan segle XIX.

Pedres amb escriptura cuneïforme

Es caracteritzaven per la brevetat, l’escassa circulació i eren anònims. Tractaven temes administratius i econòmics, i alguns textos èpics, jurídics, religiosos, etc. Les primeres acumulacions d’aquestes tauletes van donar lloc a les biblioteques més antigues. Les més conegudes  d’aquesta època van ser les d’Ebla i els temples de Babilònia i Nínive (S. VII a. C.).

Les Biblioteques de Nínive i Ebla

_______________________________________________

2.2. Egipte

Mapa de l’antic Egipte i Mesopotàmia

La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar tintes i un suport, el papir, que comparteix algunes característiques amb el paper actual com: la seva lleugeresa, aspecte exterior, color, flexibilitat, capacitat d’absorció. Va ser el suport essencial i el seu ús es va difondre a partir del segle IV aC., en època d’Alexandre el Gran, per tot el Mediterrani a través de la cultura grecoromana.

Planta del papir

Els instruments d’escriptura més utilitzats van ser primer joncs tallats al revés i després la canya. La tinta es feia barrejant minerals, carbó vegetal, aigua i goma. El llibre egipci es correspon amb el rotllo, el papir era un material molt flexible que permetia ser enrotllat al voltant d’una vareta de fusta o metall i suplanta aviat la tauleta d’argila. En principi s’escrivia per una sola cara i calia desenvolupar-lo, de manera que es descobris successivament el text escrit. La importància de la religió a Egipte i la difusió del “Llibre dels Morts”, que constituïa una autèntica guia de trànsit al Més Enllà, va suposar un desenvolupament extraordinari de l’escriptura. Els papirs es conservaven en diferents atuells o simplement s’acumulaven en biblioteques situades a temples o palaus. A Egipte, com a Mesopotàmia, la figura de l’Escriba tenia un reconeixement especial. Educats a algun temple, a més d’escriure i llegir, aprenien dret, història, geografia, matemàtiques, etc.

A la cultura egípcia també es van emprar altres materials i suports com a taules de fusta recobertes amb guix, pedra calcària, recipients de
argila, pells, etc., encara que de manera més marginal. La utilització del rotllo de papir va ser una de les aportacions més importants dels egipcis a les forma material del llibre, també per l’ús de la tinta i la inclusió d’il·lustracions com a complement explicatiu dels textos o simplement com ornament.

El Llibre dels Morts, papir
La tècnica de fer els papirs encara avui

________________________________________________

2.3. Grècia

Mapa de les diferents tribus gregues

A l’àmbit de la Grècia antiga el papir va donar pas molt lentament al pergamí, fabricat a partir de pells adobades d’animals, més resistents i fàcils d’obtenir que el papir. Es coneixia des d’antic i se sap que ja al segle II a. C. la ciutat de Pèrgam era un important centre de producció; la vitel·la, feta d’un animal més jove era la més valorada, podia ser quasi transparent.

Encara que l’obtenció del pergamí era cara, per la mà d’obra necessària i pel procés de preparació, presentava certs avantatges davant del papir:
es podia escriure per ambdues cares, esborrar allò escrit raspant i tornar a escriure de nou, era més resistent (palimpsest). Al principi el pergamí es va utilitzar en forma de rotllo, però com que tenia poca flexibilitat, va ser finalment substituït pel còdex en l’època romana, que ja començava a tenir forma de llibre, igual que la unió de diferents tauletes. De fet, el papir, les tauletes i el pergamí varen conviure durant anys fins que el pergamí es va imposar. A Roma, també.

Pergamí grec
Papir grec
Pergamí sirià

La consolidació de l’alfabet grec va facilitar la i tècnica d’escriure i la va fer més assequible. El sistema social grec i la seva democràcia permetien a qualsevol ciutadà lliure participar en el govern de la nació, sempre que sabés llegir i escriure, el que va propiciar l’ensenyament. El contingut es diversifica, i les obres deixen de ser anònimes i es reconeix la figura de l’autor. A Grècia, el llibre va adquirir la seva veritable dimensió, a causa de l’ús de l’escriptura alfabètica, la instauració de la democràcia i una notable extensió de l’ensenyament. El suport d’escriptura principal va ser el rotllo de papir (introduït al segle VII aC), i ja a l’època hel·lenística va aparèixer el pergamí de pell d’ovella i cabra. A la Grècia clàssica es van desenvolupar molts gèneres com el teatre i disciplines com la història, la retòrica o la filosofia, entre d’altres, cosa que va suposar el naixement del comerç del llibre.


Pel que fa a les biblioteques sens dubte, la referència més important, i més coneguda, de l’antiguitat va ser la biblioteca d’Alexandria, fundada per Ptolomeu I cap a l’any 290 a. C. Entre els seus fons albergava les obres de la literatura grega i traduccions al grec d’obres egípcies, babilòniques i altres literatures de l´antiguitat, fins a 700.000 volums. Es va incendiar parcialment l’any 47a. C., quan l’emperador romà Juli César va prendre la ciutat, i va desaparèixer definitivament l’any 391 d. C. durant l’imperi d’Orient de Teodosi I, per un decret que va abolir els subsidis que encara tenien algunes restes de paganisme. Va prohibir els sacrificis amb sang i es tancaren els temples pagans que foren declarats abandonats i així van poder ser demolits pels bisbes catòlics sota la direcció de Teòfil d’Alexandria per construir-hi esglésies.

Fotograma de la pel·lícula Agora d’Alejandro Amenábar, 2009

L’altra gran biblioteca de la mateixa època va ser la de Pèrgam, ampliada per Àtal I al segle II a. C. i enriquida pel seu fill Eumenes II. Tots dos pretenien emular la grandesa de la d’Alexandria. A Atenes, la primera biblioteca es va obrir cap al 330 a.C. i a partir del segle III a. C. van experimentar un notable increment tant les biblioteques públiques com les col·leccions bibliogràfiques particulars com les de Plató, Xenofont, Eurípides, Euclides, Aristòtil, etc.

______________________________________________

2.4. Roma

Mapa de les diferents etapes de l’Imperi


Les fluides relacions comercials entre Roma i els egipcis van assegurar la provisió de papir al món romà, encara que també es van usar altres materials com les tauletes de fusta, principalment per a anotacions i per a l’ensenyament. Aquestes taules es buidaven i cobrien de cera o guix sobre el que s’escrivia amb un estilet o burí.

Tauletes de cera

El llibre a Roma va ser una prolongació del grec, però Roma va aportar grans novetats: la seva llengua, el llatí; un alfabet propi; la lletra va evolucionar des de la majúscula fins a la minúscula cursiva; i va aparèixer, posteriorment la lletra uncial i l’escriptura taquigràfica. Les matèries eren les mateixes que a Grècia, però el rotllo va quedar desplaçat per donar pas, al final de l’Imperi, al llibre “modern” o còdex. En aquesta època hi va haver continguts nous com la sàtira, el dret, l’oratòria, l’assaig i la didàctica.
El còdex. Inicialment consistia en una derivació de les tauletes de fusta. Entre aquestes es van anar intercalant fulles de papir i, posteriorment, de pergamí mantenint la seva mateixa forma i donant lloc a l’anomenat liber quadratus. Amb el temps es va anar augmentant la proporció de papir i pergamí, fins que van acabar per confeccionar-se gairebé exclusivament en aquests materials. D’una forma lenta, el rotllo de papir va anar caient en desús fins que desapareix al segle V d. C.

El còdex de pergamí es va imposar per una sèrie d’avantatges: es podia consultar més fàcilment, podia contenir més text perquè es podia escriure a les dues cares, era més fàcil de transportar i  emmagatzemar, i per la seva enquadernació, es conservava millor. Roma va ser l’hereva de les tradicions grega i etrusca, pel gust pel llibre i el coneixement Els romans van contribuir decisivament a impulsar i difondre la producció i comerç dels llibres. Abans hem dit que els tres suports conviurien, el que sí que els diferencia, en general, és la utilitat que se’ls dona a cada un d’ells, depenent si eren documents oficials, legals, comercials, llibres de comptes, etc…

Es considera a Titus Pomponi Àtic, historiador, com el primer editor romà, que es va fer cèlebre per editar les obres dels seus amics, entre ells Ciceró. A la Roma Imperial es van crear les biblioteques d’accés totalment públic, i de titularitat estatal.

Recreació d’una biblioteca romana

Durant el desenvolupament del cristianisme, i als darrers temps de l’Imperi Romà, també es van crear importants biblioteques cristianes, com les de Cesarea, Hipona, Antioquia, etc. A l’Imperi Romà d’Orient, Constantí va fundar la gran biblioteca a Bizanci o Constantinopla el 330 d. C., amb obres de la literatura cristiana i altres obres considerades paganes.

Biblioteca de Bizanci actualment. Turquia

Arribats a aquest punt crec que és de molta utilitat rellegir les causes i conseqüències de la caiguda de l’Imperi Romà, el d’Occident i el d’Orient, per veure com es gesta el món feudal, i que, durant els segles que es va imposar, el progrès de la història del llibre és sostingut.

_____________________________________________

3. El llibre medieval

El nom de la rosa, de Jean-Jacques Annaud. 1986

Sempre m’ha fascinat cóm tantes i tantes obres de l’antiguitat han arribat fins nosaltres, no sabem les que s’han perdut, es clar, desprès, d’incendis, guerres, expolis i molta ignorància, encara avui. Per això inserto un parell de fotogrames de la pel·lícula que millor ho ha mostrat. Els scriptorium medievals, els cents que n’hi havia a monestirs i abadies de tot Europa, en són els responsables.

Els monestirs van ser els autèntics centres culturals on es promovia la lectura, la còpia i conservació de manuscrits. Aquests centres religiosos, funcionaven com a comunitats autosuficients produint tot el que necessitaven, per exemple, el pergamí a partir de els seus propis caps de bestiar. La producció de còdexs als monestirs es realitzava en una gran sala on s’asseien els monjos per copiar els manuscrits, a partir d’altres anteriors o al dictat d’un lector situat en una estrada. La còpia del còdex era dirigida per el magíster, es copiava la part del text convinguda i es deixaven en blanc els espais destinats a la il·luminació (inicials, títols, orles, vinyetes, etc.). Els miniaturistes traçaven les figures i il·lustracions i els il·luminadors donaven el color i, ja que eren imatges explicatives, la “llum” al text. Aviat van disposar de pupitres i eines pròpies (plomes, tintes, llapis de grafit, etc.) per garantir més rapidesa i qualitat en els seus treballs. Les enquadernacions, més o menys luxoses, consistien en un conjunt de quaderns o plecs que eren cosits i després coberts per un cuir gruixut o unes tapes de fusta, que podien incloure teles i incrustacions de pedres precioses, orfebreria amb or i plata, ivori i altres elements decoratius.

A mesura que avançava l’Edat Mitjana se n’anava cuidant més l’acabat i la presentació dels còdexs, es va perfeccionar la cal·ligrafia, les il·lustracions i els motius ornamentals. La majoria dels textos eren de temes religiosos: missals, cantorals, evangeliaris, llibres d’hores (Horarium) o els Beatus, potser els més coneguts, etc.

Llibre d’hores de Doña Eleonor de la Vega, c 1468

Al segle VIII va sorgir a França l’escriptura carolina, procedent d’una de les acadèmies fundades per Carlemany; constituïa una mostra més del afany d’aquest monarca per la unificació cultural de Europa. Aquest tipus d’escriptura es va anar imposant a poc a poc, començant pels documents oficials, i va anar substituint les anomenades “escriptures nacionals” europees (merovíngia, llombarda, visigòtica, etc.), que es feien servir des del segle VI. La lletra carolina, de formes rodones i elegants, va ser la més usada fins al segle XII. A partir de llavors, els seus trets van començar a fer-se més angulosos i va anar evolucionant cap a l’escriptura gòtica que va aparèixer al segle XIII.

Manuscrit amb il·luminació sencera i lletra gòtica

Als segles XI i XII s’assisteix a un important creixement econòmic a tot Europa que va fer prosperar un gran nombre de ciutats a les que es van instal·lar artesans, comerciants i diversos professionals. La demanda de llibres es va anar fent cada vegada més gran per a l’exercici de diferents funcions (burocràtiques, notarials, comercials, pedagògiques, etc.), va començar créixer la seva comercialització i a ser objecte de préstec o lloguer. Dos fets fonamentals per al llibre tenen lloc a partir aquests segles: la introducció a Europa del paper i les primeres universitats. El paper va ser inventat al nord de la Xina entorn al 150 aC. i, encara que les millors fibres per a la seva fabricació eren el cànem i el cotó, els xinesos van acabar utilitzant també i principalment el bambú, la morera, el jute, el lli i les tiges d’arròs; degut a la gran demanda de les dues primeres per a la producció tèxtil. Des de la seva invenció, van passar més de mil anys fins a la seva introducció a Europa per dues vies. Una va ser l’espanyola a través dels àrabs, que instal·len el primer molí de paper, portat des de Fes, a Xàtiva (1150); l’altra va ser a través d’Itàlia on el paper, procedent d’Egipte, va arribar fins a Montefano i Venècia (1276). Era més resistent que el papir i molt més barat i ràpid de fabricar que el pergamí, de manera que el seu ús es va generalitzar a partir del segle XV.

Les universitats que avui coneixem tenen el seu origen a aquesta època. A l’Alta Edat Mitjana l’educació descansava gairebé exclusivament a els centres monàstics i els seus scholae, escoles on es formava al clergat i, de manera molt restringida, a alguns privilegiats de la població civil; però l’impuls educatiu definitiu es va donar al segle XII amb el desenvolupament de les escoles catedralícies o episcopals (Chartres, Reims, París, Pisa, Siena, Oxford, Salamanca, etc.) i algunes municipals (Bolonya). I així es van convertir en les primeres universitats medievals. Des de finals del segle XII i, sobretot, a partir del segle XIII les principals biblioteques europees estaran vinculades a les universitats més prestigioses. Al món musulmà, portador d’una riquíssima tradició cultural i intel·lectual, existia un alt grau d’alfabetització, es va avançar en el coneixement del paper i també va crear importants biblioteques lligades a les mesquites i els centres d’ensenyament alcorànica. Algunes d’elles, es van comptar entre les majors biblioteques del seu temps, concretament, la de Bagdad i la de Còrdova.

Una classe a la Universitat de Bolonya, s. XV

___________________________________________

Seguirà una 2a part, el dia de Sant Jordi amb aquests continguts:

4. El llibre i la impremta manual
4.1. El llibre xilogràfic
4.2. El llibre tipogràfic
4.3. Els incunables

5. L’ evolució del llibre imprès

6. El llibre de l’ era mecànica

7. El futur del llibre

One reply on “Una molt breu història del llibre (1)”

Respon a Pilar Ordóñez Cancel·la la resposta

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s