Un establiment que ells autodefineixen com a taberna gastronómica o colmado gourmet, i així és. Però els que hi anem ens fixem sobretot en la primera part de la frase: Una carta llarga i ben assortida de diversos plats i diferents mides. Menjar de tapes completes o de platillos, com vulgueu. Un lloc emblemàtic del “centre” de Barcelona, un clàssic que el temps li ha donat un regust més acollidor, entre una tasca i un pub anglès.
Diverses generacions han tingut l’encert de mantenir el local amb l’esperit que el va obrir als anys 30, oferint qualitat i un recer on aturar-se encara que només sigui per prendre un Alfonsito.
Masia i conjunt fortificat, que data de l’any 1274, recuperat recentment. Que va anar creixent segons les diferens èpoques i necessitats familiars.
Es un lloc per desconnectar, i transportar-te a un espai ancorat en el temps, tal com era antigament. Es tracta de tornar a viure tal com ho feien fa cents d’anys enrere, en mig de la natura, dins d’un espai natural, i gens contaminat.
Aquí no hi trobaràs tecnologia, ni comoditats urbanes, ni televisió, escassament senyals telefònics, i a estones wifi… Sols un lloc apartat on pots assaborir el temps, i on tot transcorre molt lentament.
Una experiència única per retrobar-te i endinsar.te en les nostres arrels i entendre una forma de vida que ha quedat en l’enyorança, per a gaudir de la tranquil.litat i de l’assossec, intrínsec dins del món rural i de la pagesia catalana.
Entorn:
Hi trobaràs un moli d’oli, i un altre de farina, una capella, antigues cavallerisses, golfes, xemeneies, grans salons i espais per somiar en temps passats. Cuines molt antigues, cellers, estables, antics magatzems, pallers, corrals, forns, tallers i espais amagats i necessaris per a la vida autosuficient. Graners, cups, cisternes, pous, abeuradors, femers, eras…. Pasadisos, arcs, voltes catalanes, pedres, ceràmiques, terrisses, empedrats, terrats, teules… així com una sauna natural, espais pel lleura, la lectura i la relaxasió. I evidentment habitacions espaioses, acomodades i decorades en el seu ambient propis per gaudir d’un profund descans, allunyats de tot el mundanal e inhumà soroll que ens envolta en el nostre dia a dia. Tots ells, espais recuperats tal com eren antigament.
Una torre imponent, octogonal, que li dóna personalitat i grandiositat de gran bellesa a tot l’entorn; amb habitacions, grans espais i apartament modernista.
Lloc ideal per celebracions de qualsevol esdeveniment familiar, empresarial, artístic, natural, ecològic, esportiu, mediambiental, de relaxació. Obert a iniciatives i activitats de tota mena. Rutes a cavall, bicicleta, muntanya, senderisme. Rutes gastronòmiques, cata de vins, recollida de bolets, trekking, trail, ioga, running, puenting…. Llocs propers de molt interès artístic d’origen romànic i medieval. Esglésies, santuaris.
Trovalles de restes ibèriques, de monedes romanes que fan pensar en alguna antiga vil·la romana. Dòlmens, coves, fonts, volcans, gorges, paratges idíl.lics i grans espais naturals. Restes de jaciments, que demostren la presència humana des de fa segles. Rodejats de muntanyes, serrats, turons, boscos, prats, terres i camps de conreu, així com lúdicas festes locals de gran interès cultural a poblacions veïnes.
El volcà del Puig d’Adri, situat al peu de la Serra de Rocacorba, entre els pobles de Canet i Adri, forma part del conjunt volcànic de la Vall de Llémena. Aquesta zona, juntament amb la Garrotxa, és l’àrea volcànica quaternària més preservada de la península Ibèrica i té per tant un gran interès geològic, naturalístic, pedagògic i turístic.
Així mateix, l’acció erosiva de la riera de Canet i dels torrents ha generat unes gorges fondes de morfologia alveolar que són úniques al camp volcànic català.
Aquest territori compta amb l’Espai Natural Protegit Muntanyes de Rocacorba, que juntament amb els volcans de Clot de l’Omera i del Puig de la Banya del Boc, estan inclosos a l’inventari d’espais d’interès geològic.
Història del Mas Can Heras:
Un espai en un entorn medieval, i modernista. Un lloc salvatjement aristocràtic de infinitas proporcions, que combina diferents estits de la historia arquitectònica del nostre país. Propietat de la familia Heras des de 1350 fins a principis del S XXI, quan es va incorporar i recuperar per el grup Brugarol, amb un total de 300 hectareas de terrenys cultibables de vinyes, oliveres, boscos d’alzines i d’un subsol tofonaire, de un gran espai natural i de gran bellesa paisajistica, regada per la fertilitat de les capes basàltiques del Volcà del Puig d’Adri.
Capella, del 1771, dedicada a Sant Llorenç, que durant les nits d’estiu, allunyada de la civilització i sense contaminació lumínica es pot observar la gran bellesa de les llagrimes de Sant Llorenç, i de l’immensitat del Univers.
El 26 de juliol de 1771 obtingué permís del senyor bisbe de Girona i autorització papal per la construcció de la capella privada i celebració del culte.
Es un lloc que des de el primer instan cautiva per la seva solepnitat, grandesa i dimensions, per el seu gran i magnífic interés arquitectónic, que invita al descans, a la calma i a la desconexsió, per la seva autenticitat, per el seu acomodat allotjament, per poguer disfrutar del seu espai natural i entorn ancestral.
Més història a tenir en compte, que ens explicarà, el company i guia… una vegada instal.lats.
Espectacular edifici que ens permet resseguir la història del país a través de la seva arquitectura des de l’Edat Mitjana.
Fets històrics que han deixat emprenta a Can Heras:
La guerra dels remences, les mortaldat de la pesta, el bandolerisme, el tifus, la invasió napoleònica, la revolució industrial, el modernisme, i indiscutiblement la Guerra Civil.
El seu actual propietari, el grup Brugarol, l’ha obert al públic, després de la seva recuperació un cop restaurat conservant el seu encant i la seva història, posibilitant el seu allotjament i realitzant celebracions diverses.
Finca documentada, com ja hem dit des de 1274, conserva encara construccions originals d’aquella época, si ve en el temps s’han afegit noves dependencies i estructures, convertin.se en un edifici de grans dimensions, d’un incalculable valor artìstic i arquitectònic, que passa desapercegut, enmig del seu entorn de boscos que l’envolta. Si no fos per la seva magnifica i colosal torre modernista octogonal, que ressalta, i que li dona una personalitat inmillorable de gran bellesa.
Grup Brugarol: societat de la família alemanya Engelhorn, compra la finca – Can Heras – el any 2008 i que a més disposa de:
La Finca Bell-Lloc, casa rural, amb el espectacular celler disenyat pels els arquitectes olotins RCR. A quatre Km. de Palamós
El Mas del Vent, masía i torre del S XVI, restaurat, també reformat per RCR, amb el suposat claustre romànic. (Sant Joan de Palamós)
El Mas Salvà, ubicat al mig de les Gavarres, molt aprop de Palamós, reformat respectan l’arquitectura del S XIII
i l’Hostal la Fosca. situat a Cala de la Fosca / Palamós
En alguns casos i mirant de conservar el màxim possible el passat, algunes habitacions, situades en la part més antiga de la casa, no disposen de llum elèctrica. I en les quals no hi ha llits, sinó només matalassos a terra. Proposant una intervenció mínima per consolidar la construcció original.
Expliquen els responsables del Mas que tenen prohibit desfer-se de les tel aranyes i dels nius dels ratpenats que habiten en molts llocs de la casa, i ens comenten “El luxe, aquí, consisteix en la possibilitat de tornar a les arrels, a una forma de vida que ha quedat enrere” i afegeixen que “tots els espais estan adequats per allotjar-s’hi i gaudir del seu entorn rústic i medieval, i o per qualsevol estada tranquil·la”.
Al marge d’haver recuperat el Mas Can Heras com espai per a l’allotjament i la gastronomia, Brugarol també vol mirar de recuperar el conreu de la vinya a la zona, apostant per vins completament naturals, sense cap afegit químic. El raïm s’haurà de convertir en vi al Celler de Brugarol a Palamós…
Un autèntic Palau Rural , tal com ens ho explica i recopila de forma brillant Maruja Arnau, en el seu article que us recomano molt de llegir…amb dates, fets, història, manuscrits, arrels, nissagues i descendències d’hereus, i sense dubte de les seves mestresses autenticàs heroïnes de la conservació, manutenció, elevasió i prolongació de la casa Pairal…
I acaba dient:
“Abandonem Can Heras a la posta del sol. Des de l’era l’espectacle és fascinant. L’astre rei es va amagant darrere el muntanyam i els últims raigs il.luminen amb tons daurats les pedres restaurades del porxo fent ressaltar la inscripció d’aquell avantpassat que el féu construir.”
Feia temps que volia parlar d’aquest restaurant. I ara resulta que han guanyat un premi com a millor restaurant vegetarià de Barcelona i del món mundial. Ho faig ara, perquè quan ens sigui permès portar una vida social més o menys normalitzada, els faré una nova visita, aquesta de desconfinament, perquè em voldré regalar una estona de plaer i felicitat.
Un vegetarià? Plaer i felicitat? Doncs sí, perquè la cuina no és només els ingredients, els condiments, sinó d’on procedeixen i cóm es tracten, i aquí està el secret, amb aquesta actitud es pot aconseguir una cuina excepcional, l’èxit. No us deixeu emportar per les opinions ortodoxes, les de tota la vida, i us ho passareu bé. Es tracta de la imaginació al poder, i aquí no és cap tòpic.
N’hem vist tancar tants de restaurants populars, de “cuina catalana”, de menú de migdia, que s’agraeix que encara avui, algú vulgui recuperar la memòria de les fondes senzilles on es menja bé, i a un preu raonable.
Això és Terra d’Escudella, un restaurant cooperatiu, que segons el seu propi web, es declara rotundament d’esquerres i fermament compromès amb l’alliberament nacional. Bé, això en si mateix no diu res de la gastronomia, hauria de parlar el paladar. I després de menjar-hi, el paladar parla en veu ben alta.
Més enllà dels plats de sempre, canelons, trinxats, calamarçons, escudelles… per a mi el que destaca són els platillos: Mandonguilles amb sípia, Tripes amb sobrassada i cigrons, Capipota amb samfaina, Orella i morro amb panses i pinyons, Llengua amb tàperes…
Terra d’Escudella és a Sants, a la mateixa plaça d’Osca, molt concorreguda pel jovent del barri, en un entorn amb una àmplia oferta
Terra d’Escudella Carrer de Premià, 20, Barcelona Tel: 934 221 613 https://tdk.cat/
Carta de cerveses
Un dels objectiu de la nova etapa del Terra d’Escudella serà recuperar la memòria del que va ser una autèntica icona de l’hostaleria barcelonina, les fondes de sisos, establiments senzills on s’hi menjava bé, abundant i a un preu raonable. Durant la segona meitat del segle XIX es van popularitzar entre la classe treballadora i la menestralia de la ciutat fins a esdevenir autèntics temples gastronòmics que tant cobrien necessitats bàsiques d’obreres i obreres com sadollaven famílies senceres els dies de festa. El curiós nom prové precisament del preu que cobraven per l’àpat, sis quartos (uns 17 cèntims de pesseta). En aquestes fondes els cambrers recitaven els plats del dia amb una genuïna cantarella i els rebatejaven amb un toc d’humor, d’ironia i fins i tot de genialitat poètica. Cada fonda solia tenir alguna especialitat gastronòmica o platillo característic, i a la seva oferta hi abundaven els menuts, els peixos salats, els llegums o les escudelles, totes elles menges humils convertides pels cuiners en viandes (generalment) delicioses. De fet, l’oferta de les fondes de sisos va anar conformant amb el temps el que ara coneixem com a cuina tradicional catalana. És a dir, tot un referent per a nosaltres. (Text extret del web Terra d’Escudella)
El programa Caçadors de bolets va posar de manifest l’afició que hi ha a Catalunya pel bolet, per buscar-lo i per menjar-lo. Sabem que no és fàcil, que has de saber identificar-los, si no vols un ensurt, i has de saber-los localitzar, cosa que pot arribar a ser un secret d’estat.
Als que no es vulguin complicar tant la vida, però encara els agradi cuinar-los personalment, al Mercat de la Boqueria de Barcelona hi ha una parada que us els pot oferir de moltes maneres: frescos, secs i congelats. Serveixen a particulars i a restaurants, obviament, i troben el que sigui. Bolets Petràs porta més de 50 anys en una especialització que ha permés desestacionalitzar un producte que depen molt del clima i de la nostra perícia. Parada 867 al cantó de la Plaça de la Gardunya.
A molts dels que ens agrada el cafè, el tè, les infusions fa molt temps que visitem les botigues del carrer Argenteria de la ja centenària Cafés El Magnífico, un dels millors llocs de Barcelona per comprar i degustar-los.
Des de fa uns anys han obert una cafeteria ben a prop de la botiga, es diu Mag by el Magnífico i, a part de ser una aposta pel bon gust i per dignificar una part de la ciutat que ho intenta, malgrat les allaus que la visiten, és un lloc on degustar aquests magnífics cafès, esmortzar en un ambient calmat, descansar i experimentar, com diuen ells, si la vida comença desprès d’un bon cafè; i personalment afegiria la torrada de ceba caramelitzada amb formatge. Aquí teniu la localització.
Descripció: Restaurant italià, més ben dit venecià. Situat darrera de la Boqueria, el tràfec també es contagia. Tanca els diumenges.
Comentaris Cuina potent i discreta alhora, cosa difícil, però per què? Perquè és cuina mediterrània cuinada amb passió i un toc de bogeria, cuina inquieta, canviant i acolorida. Cuina del Veneto reivindicada. Una posada en escena senzilla i un apropament directe al client. Tot i que no és preu de menús, i els vins fan pupa a la butxaca, surts radiant i dient: Hi tornaré, i dit i fet, com la majoria d’italians que omplen les taules. La pasta dura és la mateixa que venen al BonPreu Esclat: DeCecco. Aquí teniu la localització.
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.