Etiqueta: Llibreries

Categories
Llibres

La librera de El Cairo

Imatge de l’autora i de l’edició en castellà

Dones i llibreries és una imatge poc sorprenent, habitual, com ho són algunes professions intencionadament feminitzades, potser perquè es consideren fàcils. El que es descriu en aquest llibre no té res d’habitual, ni de fàcil, però si que ho és de sorprenent, més quan s’expliquen unes dones que es llencen a una aventura empresarial, social i intel·lectual en un pais d’homes: de pares, germans, marits, fills, veins… una tortura, que no ens ve de nou, i menys recentment. I per això acaba malament, i no és un spoiler intencionat, a les primeres pàgines ja veiem venir que allò anirà pel pedregar. Es una història personal, una píndola de la història contemporània d’Egipte, de El Caire, i dels seus excesos i fracasos.

En lloc de fer jo mateixa una breu ressenya l’he trobada feta per la pròpia autora on explica com ha tingut que gestionar la il·lusió i el fracàs. Ara, des de Londres, la seva ciutat de residència des d’aleshores, assegura no reconèixer la dona que va ser tots aquells anys. Per escriure’l va haver de revisitar el passat. Un que té molt a veure amb la història d’Egipte que ella mateixa va presenciar: tenia 7 anys quan els Germans Musulmans van assassinar el president Anwar Sadat i Hosni Mubàrak va arribar al poder, i 37 quan la Primavera Àrab va enderrocar el dictador. D’aquesta última, les revoltes que van començar a la plaça Tahrir del Caire, Wassef diu que li va costar molt entendre el que estava passant allà el 2011. En el fons no va passar res.

Categories
Llibres

La Llibretera de París

Kerri Maher

Navona Editorial

Un llibre on la autora narra l’epopeia d’una jove americana, Sylvia Beach amant i apassionada dels llibres, que obre en un carrer tranquil del París de 1919 la Shakespeare and Company, una llibreria anglesa a França que canviarà el curs  de la literatura.

Durant els anys 20 del segle passat París es va convertir en una ciutat oberta. La fi de la Primera Guerra Mundial havia generat unes enormes ganes de viure i la seva fama d’assequible i permissiva va atraure escriptors i artistes d’arreu del món.

Shakespeare and Company era molt més que una llibreria, molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa, com Ernest Hemingway, Ezra Pound, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce i molts altres que formaven el nucli literari que s’hi movia al voltant. Allà es reunien i es furgaven algunes de les amistats més importants del segle XX, com la de James Joyce amb Sylvia Beach, i culmina quan la controvertida novel·la de Joyce “Ulysses” prohibida als Estats Units, Beach decideix publicar-la  sota la protecció de la pròpia llibreria. L’èxit i la fama que comporten publicar “Ulysses” té conseqüències i uns costos elevats: la rivalitat d’altres editors que també somien publicar Joyce.

Kerri Maher novel·litza uns esdeveniments cabdals per a la història de la literatura del segle XX. Tens la sensació de viure immers en aquella època i en aquelles circumstàncies, amb un estil senzill et mostra la vida que embolcalla el processos intel·lectuals i quotidians dels protagonistes Sylvia Beach, James Joyce i Adrienne Monnier, entre altres.

La Llibretera de París és una novel·la per tots aquells que estimen el llibres i on Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d’una llibreria, una ciutat i una època essencials per saber d’on venim i el que som.

La novel·la és un homenatge a l’ofici de llibreter i a la literatura universal.

Categories
Llibres

Una llibreria a Berlín

Aquesta novel·la és el testimoni de l’autora, Françoise Frenkel, d’un tram important de la seva vida. Aquesta dona nascuda a la regió de Lodz (Polònia) l’any 1889 i d’origen jueu es forma a la Universitat de la Sorbonne. Apassionada de la cultura francesa, amb el seu marit Simon Raichenstein, obrirà la primera llibreria francesa a Berlín, en els anys d’entreguerres. L’any 1933 amb l’arribada dels nazis al poder, el seu marit s’exiliarà a París. La llibreria La Maison du livre français serà un referent de la cultura francesa a Alemanya tot i la política obstructiva i antijueva del règim nazi. L’any 1939, poc abans de l’inici de la guerra, tanca la llibreria i marxa cap a París. La invasió de maig de 1940 i el posterior col·lapse francès, marquen l’inici del periple de l’autora pel sud de França amb l’espasa de Damocles de la deportació durant un llarg període que culminarà amb la fugida cap a Suïssa a l’estiu de 1943.

La novel·la fou escrita en el seu exili suís els anys 1943-1944 i publicada tot just acabada la guerra. És l’única obra escrita per Françoise Frenkel, que morirà a Niza l’any 1975. En tot el llibre no es fa cap esment del marit que va ser detingut el juliol de 1942, deportat i assassinat a Auschwitz.

Aquest llibre d’edicions de 1984, es va publicar el 2019, amb un pròleg de Patrick Modiano i una traducció al català de Mia Terradas. Consta de 320 pàgines, les trenta últimes són un annex amb fotografies i documents reals de la història de l’exili i la lluita per la supervivència de l’autora. Després de la seva mort l’any 1975, es va perdre el rastre d’aquesta dona excepcional, fins que en 2015 va ser reeditat en francès, amb l’ajuda del Premi Nobel de Literatura Patrick Modiano. L’èxit va portar a les traduccions i edicions com aquesta de la col·lecció Mirmanda d’edicions de 1984.

Categories
Llibres

Taschen, una il·lusió fugaç

Als que ens agraden els llibres, i diria els llibres ben fets, coneixem i busquem amb afany els de l’editorial Taschen. Llibres que les llibreries amb fons d’art tenen, però naturalment no tot. Sí que algunes de les llibreries saldistes, esporàdicament n’ofereixen un bon assortit, i així pots anar adquirint monografies generalistes a molt bon preu.

Taschen va ser fundada el 1980 per Benedickt Taschen (1961). Aficionat als còmics, de molt jove, als 19 anys, va obrir una llibreria a Colònia, la seva ciutat natal, on va començar a vendre i publicar còmics. Va detectar un possible nou mercat: editar llibres d’art, fotografia, disseny, moda, eròtica a preus populars; posar a l’abast d’un públic majoritari i no necessàriament expert, llibres ben editats i profusament il·lustrats. Fins llavors aquestes publicacions eren patrimoni de grans editorials especialitzades en art, dirigides a un públic entès i elitista. Va passar de ser llibreter a editor i va tenir èxit. Taschen actualment és una de les editorials independents més importants del món, i possiblement l’única que tingui una cadena de llibreries de rang internacional on només venen llibres publicats per l’editorial.

Doncs bé, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi han obert una llibreria, una pop up store a Barcelona, només des del 20 d’abril fins el 16 de maig. Les pop up van néixer als Estats Units fa vint anys, des de llavors no han parat d’augmentar. Cal que les botigues estiguin situades en llocs cèntrics, de pas, algunes fins i tot en festivals de música. Sovint el seu disseny va a càrrec d’arquitectes i d’artistes de renom internacional, però tampoc calen grans inversions, una idea original, trencadora pot aconseguir l’èxit més rotund. Com diu Benedickt Taschen, és una oportunitat per no estar a Internet. Fa poc, en una entrevista a El País, va manifestar: «Internet no apel·la tots els sentits. No és tàctil, no té fragància»

Així doncs és una acció que fan molt sovint per fer prospecció de mercat. Per exemple, a Nova York es va intentar, però allà es veu que la gent no té massa temps per passejar i anar de llibreries i ho fan per internet, i la van tancar; a Madrid, desprès de dos intents fallits, ara ja en tenen una d’oberta al barri de las Salesas, amb una inauguració on la prensa s’hi va bolcar; aquí, tot i ser la festivitat del dia del llibre, van tenir que suplicar a la prensa que se’n fes ressó i van ser només La Vanguardia i Time Out, i algun lletraferit de les xarxes socials, que ho van fer, en canvi l’èxit de públic ha estat remarcable. Tot això m’ho han explicat ells mateixos una mica estupefactes, jo prefereixo no afegir comentaris. Esperem que vegin que aquí, els lectors encara tenim ganes i possibilitats de passejar, de moment.

Fotografies Marcel Albet i Mercè Bausili

Categories
Llibres

Llibreria Finestres : un repte per als lectors

Finalment han obert. Feia temps que ens ho anunciaven, i els darrers dies creaven objectes de desig. Doncs bé, aquí us adjunto les meves impressions incorporades al bloc Llibreries de Barcelona. No us la perdeu, s’hi està d’allò més bé.

Categories
Llibres

Libres i pandèmia, sembla que s’entenen

Doncs sembla que sí. És evident que no només és l’efecte de la pandèmia, que ha posat de manifest l’important que és saber gestionar els nostres sentiments i inquietuds, i s’ha descobert que els llibres ajuden, la cultura en general pel que té de desafiament, o de consol, a vegades.

Hi ha unes ganes, que ja venen de lluny, de personalitzar les botigues, en general, en front d’una altra que busca tot el contrari. I moltes llibreries estan apostant per aquesta primera actitud. L’acte de triar un llibre, quan no se sap quin es vol, i es vol remenar, pot esdevenir apassionant o tota una frustració. Aquí és on entra la figura de la llibreria eficient, i del llibreter eficaç. D’aquí que moltes busquin una certa especialització en temes o suports, que organitzin tota classe d’actes per atraure lectors, veïns i passavolants. Es allò del món líquid que necessita agafar una certa consistència, múscul, i això és el que s’esta fent, moltes que ja hi són des de fa anys i totes les noves que entren al camp de batalla davant Jeff Bezos.

El sorgiment encadenat de llibreries és, doncs, cíclic. Entre el 2013 i el 2014 van néixer, amb pocs mesos de diferència, la No Llegiu, la Memòria, l’Ona de Gràcia, La Impossible i La Calders. I, des d’aleshores, cada poc temps la xarxa de llibreries ha sumat nous projectes com La Temerària, l’Obaga, La Carbonera, El Gat Pelut, La Inexplicable, La Tribu i la Sendak, entre moltíssimes altres. Al llarg d’aquest temps també n’hi ha que han tancat –des de les històriques Catalonia i Canuda fins a la Negra i Criminal, El 2019, 12 llibreries es van donar d’alta al gremi i sis van donar-se de baixa, mentre que el 2018 se’n van sumar nou i en van marxar set.

Hi ha hagut certament un canvi generacional, i a més a més des de fa uns anys la Universitat de Barcelona ofereix un Postgrau en Llibreria que prepara per saber portar un negoci. Desprès el temps i la clientela diran si s’ha encertat.

Ara, quedem a l’espera de la inauguració de la Finestres, un projecte que Barcelona es mereix.

Transfereixo del bloc Llibreries de Barcelona les darreres entrades.

Categories
Llibres

La Laie, 40 anys

Laie 40 anys: un pròleg
Llibre commemoratiu, el qual aniran publicant a la seva web

El llibre, enquadernat en tela de color blau marí, és d’un disseny sobri i elegant. S’obre amb un text, que atribuirem a aquest equip que m’he inventat, on es fa un repàs ràpid i sense nostàlgia a aquests quaranta anys, per parlar del present i reflexionar sobre el futur amb ironia, serietat i sense escarafalls. Me n’ha agradat l’optimisme i realisme: és una delícia llegir com el seu autor anònim explica la revolució que el món digital, Internet i Amazon han significat, però com també aquest gran trasbals ha proporcionat unes eines magnífiques al món del llibre que li han permès sobreviure als canvis amb bona salut. Paraules de Josep Cots, el llibreter fundador de Documenta.

Així doncs primer hi ha un pròleg, ja publicat. A continuació, hi ha vint articles d’amics destacats que han compartit aquesta aventura com a clients i cada un va acompanyat per una il·lustració molt actual i exquisida. Els diferents autors pertanyen al món del llibre i la cultura i suposo que reflecteixen aproximadament les diferents seccions que formen la llibreria. La tercera i última part del llibre es la més personal i arriscada: la Biblioteca Laie consisteix en la tria de quaranta llibres, un per any. Han tingut l’encert de no fer-ho en forma de llista avorrida, sinó que a la pàgina dreta hi ha les dades del llibre amb un petit resum del seu contingut i, a la pàgina esquerra, la reproducció de la seva coberta. Així, la selecció agafa una força i una vivacitat entranyables.

Com explica el mateix Cots, ell es va haver d’espabilar, quan cinc anys desprès de la inauguració de Documenta a Cardenal Casañas, va obrir la Laie, com aquesta ho va tenir que fer quan va arribar La Central. Així funciona una ciutat que es vol viva.

Feu molt bona feina.

Per molts anys

Categories
Llibres

El valor del llibre o el llibre en valor: Ona Llibres

Exactament estem davant d’això, d’una altra manera d’apropar-nos al llibre. Per a saber-ne més coses podeu llegir https://llibreriesbcn.com/2020/05/26/8975/ no us la perdeu, al contrari, perdeu-vos-hi.

Categories
Conferències i cursos Galeries i museus

Quan la Cultura té vocació de servei públic. CCCB

Parlar del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), per mi és quasi una obligació, un deure que hi tinc per la quantitat d’hores que hi he passat passejant, mirant, escoltant, per les moltes finestres que m’ha obert i les curiositats que ha satisfet. Des de 1994, amb una direcció convençuda de Josep Ramoneda, Barcelona guanya un espai multidisciplinar gran per l’espai que ocupa i per l’ambició de vol que s’imposa, culturalment parlant. I crec que ho ha aconseguit amb escreix, és dels llocs de la Ciutat on sempre hi haurà alguna activitat de primer nivell, per satisfer interessos ben diferents.

Voldria destacar la funció que deia de servei públic, no només per les activitats que es programen, sinó perquè aquestes, un cop acabades, es posen a les xarxes en obert per al públic en general. Aquesta és una característica que honora i obliga les institucions que tenen voluntat de servei als ciutadans que les paguen. El CCCB ha sortit sempre de les seves parets sense rebaixar mai el nivell d’exigència.

Aqui he fet un recull per temàtiques dels seus arxius visuals i sonors. No tots estan arxivats sota una línia comú, per tant podeu cercar també a l’arxiu digital:

Kosmopolis, la festa literària

Debats

Biennal Ciutat Oberta

Blog CCCB Veus

Public Space

Xcèntric cinema al CCCB

Institut d’Humanitats àudio i vídeo

Soy càmara

L’art d’explicar històries

CCCBEducació

CCCBLab

Gandules

Categories
Llibres

Va de llibres sobre llibres

Ara que les biblioteques d’alguns grans hospitals s’han convertit en una part més del centre, per guarir les conseqüències de tanta estupidesa humana, voldria parlar de llibres relativament recents que parlen d’això, dels llibres i dels contenidors que els custodien: biblioteques i llibreries. Llibres amens que expliquen històries, situacions concretes, anècdotes i curiositats que ens faran bé, i potser arrencaran algun somriure.

A Alberto Manguel com autor el vaig conéixer ja fa anys per una meravella de llibre que es diu Guia de lugares imaginarios on es repara la nostra actual manca de llocs reals per descobrir, per un ventall d’imaginacions que els autors de tots els temps han visitat i desenvolupat, per ajudar a viatjar al lector més incrèdul.

Però ara voldria comentar La biblioteca de noche una “història” de les biblioteques molt poc canònica, perquè no és completa, ni ho pretén, ni és cronològica, tampoc. És la història d’un vici. És la immersió en els motius que mouen al ser humà a col·leccionar, endreçar i conservar el llibre, fins ara, només imprès. L’índex ens ho deixa claríssim: què es pot buscar o necessitar quan algú té l’empeny de “posseir” una biblioteca. Poder, identitat, una llar, supervivència…? Per què aquesta acumulació, aquests laberints? És un llibre erudit i alhora molt entretingut per tal com l’escriu i les vivències que hi descriu.

I Jorge Carrión és, entre moltes altres coses, el que ara s’anomena un crític cultural, però d’alt nivell, perquè sempre parla del que sap. És una persona molt vinculada al món del llibre i de les llibreries, és un gran coneixedor dels processos que segueix la indústria editorial i sobretot dels engranatges de les llibreries com a fet culturai i també com a negoci. Per això recentment ha escrit un llibre alliçonador Contra Amazon, una defensa de l’ofici de llibreter en front de les mal enteses rapideses que tots reclamem a la vida. L’impacte editorial ha estat important, diria que preventiu.

Comentem doncs Librerías, una mica com l’altre ens farà viatjar per llibreries emblemàtiques d’arreu, i ens explicarà cóm han arribat a ser llocs, des dels seus inicis, essencials en la vida cultural d’una ciutat, o en un procès polític, o cóm han aconseguit posicionar-se com a centres d’atenció per als lectors d’un barri, una ciutat o un país. També una llicó del valor que el llibre té en la formació de les persones i del pensament. El repertori de les descrites és generós, moltes les hem visitat, altres les tenim a prop, i algunes poden ser motiu de descoberta en un proper viatge.

Penso que ambdós llibres són “preciosos” per aportar-nos una calma constructiva aquests dies de confinament i tristesa. O tots quatre, depèn de cóm controleu el vici.