Categories
Internet i blogs amics Viatges i itineraris

Projecte Afrovaca

Autora: Montse Fernández Borràs

Fotografia: Quim Arnal
Fotografia: Quim Arnal

Presentació:

El Projecte Afrovaca ha estat des del seu inici un grup de treball. Avui dia, ja és una entitat social d’ajut al desenvolupament a Burkina Faso. Han estat més de quinze anys d’experiència molt gratificants, aprenentatge, anhels i feina,  colze a colze amb els coordinadors locals i els pagesos, amb el desig de compartir i millorar les condicions de vida i els sistemes de producció de base a les comunitats camperoles de Burkina Faso. Desenvolupament endogen per a respondre als reptes locals.

El projecte representa, a casa nostra, l’oportunitat de sensibilitzar i donar a conèixer la realitat a les nostres comunitats de treball. No té personal remunerat ni a Burkina Faso, ni tampoc a Espanya. La pràctica totalitat dels recursos econòmics es destina a la cooperació rural en aquell país africà.

Què fem:

El projecte Afrovaca promou la financiació de bous de tir o vaques de cria a famílies camperoles sense prou recursos, a Burkina Faso, a l’Àfrica Occidental.

Mapa de Burkina Faso. Fotografia Viatges Banoa

El projecte està establert a les poblacions rurals a Barkunduba-Gandaogó, Kokologho, Donsin, Bingo, Bazoulé, Tanguin de Bingo i Dougoumató. Excepte l’última població, que es troba a la província d’Houet, la resta es troba a l’altiplà mossi, ben bé a la zona central del país, a una distància entre 35-60 Kms. de la capital, Ouagadougou. Són poblacions netament rurals, formades principalment per pagesos de l’ètnia mossi i per pastors i ramaders seminòmades del poble peul.

El fet de llaurar amb bous permet una millor optimització dels recursos i facilita la autosuficiència alimentària, tan en entredit sobretot en anys de sequera, cada cop mes recurrent. En paraules del propis beneficiaris, la incorporació dels bous i els seus beneficis en les tasques agrícoles els hi permet sortir del cercle de la pobresa.

En paraules de Fidel Tapsoba (camperol a Donsin) “Qui té un bou no pot dir que és pobre, no ho és….no, no és pobre”

Fotografies: Quim Arnal

La possibilitat d’augmentar els rendiments de la terra té una incidència directa en l’alimentació, nutrició i supervivència familiar, així com en la capitalització econòmica dels productors, tan necessària per impulsar millors condicions de vida en tots els seus àmbits. Alguns productors, ens assenyalen (a les enquestes de autoavaluació realitzades) un augment mitjà de la productivitat de fins a un 65 %, desprès de la introducció del conreu de tir.

Fotografies: Quim Arnal

La proposta principal del projecte és apostar per la via de proporcionar un bou o una vaca, recolzar els productors i les seves organitzacions, per acabar millorant les collites, l’alimentació i el finançament dels pagesos. Aquesta aposta arrenca el 2002 de la mà d’en Yeddam Bassième, que es va convertir en el principal valedor d’aquesta via com a primer beneficiari del projecte.

Poc desprès, en un temps curt, es van crear quatre grups Afrovaca, molt actius i compromesos, que entenen el projecte com una cosa molt pròpia i beneficiosa per al camperol i per al camp africà.

Al 2003, neix pròpiament el projecte Afrovaca o Boeufs pour l’Àfrique. 

Al llarg dels anys, els projecte s’ha sustentat amb l’entrega i el bon fer dels coordinadors locals, així com dels mateixos beneficiaris. La seva feina, voluntària i no remunerada, consisteix en una feina presencial i de suport a les comunitats que integren el grup. D’altra banda, aquesta tasca es planteja des de la participació, la gestió dels grups de beneficiaris i la presa de decisions de manera comunitària:  Qui rep un bou?, per què?, en quin ordre?… Són algunes de las qüestions a resoldre per als grups Afrovaca locals.

Grups locals Afrovaca:

BINGO –MPSF (província de Boulkiemdé)

BINGO-GAREE (província de Boulkiemde)

KOKOLOGHO (província de Boulkiemdé)

BAZOULÉ (província de Kadiogo)

TANGUIN DE BINGO (província de Boulkiemdé)

DONSIN (província de Boulgou)

GANDAOGO-WARKUNDUBÀ (província de Ganzourgou)

El primer bou del projecte va ser en benefici de Bassieme Yeddam, al qual considerem el “grand frère” de la resta de membres Afrovaca

Associació Afrovaca a Barcelona

És una petita organització, degudament constituïda des de l’any 2018, després d’un llarg període com a grup de treball. Elabora, coordina i duu a terme el projecte. La seva tasca és la d’explicar i sensibilitzar sobre la situació del camp africà, organitzar trobades i activitats, finançar les campanyes anuals, etc… 

L’activitat es centra en bona part a Catalunya. També coordina a nivell general el projecte (Burkina-Espanya), alhora que recolza iniciatives d’ajuda i desenvolupament a les zones rurals on treballem habitualment.

Col·laboradors:

Col·laboradors, amics, finançadors, que fan possible la realitat d’aquest projecte. Hi ha persones a  títol personal, famílies compromeses, altres associacions que ens donen suport, empreses, etc.

Com treballem:

El projecte Afrovaca és una cooperació duta a terme per les agrupacions locals amb el suport del grup de l’Associació Afrovaca Barcelona. És un projecte, per tant,  molt local, que és viscut com quelcom molt propi pels seus protagonistes, els pagesos. La part principal és la de finançar animals de tir o de cria, microcrèdits com accions de suport al món rural.

Al mateix temps intentem crear un marc de difusió i sensibilització sobre la difícil realitat econòmica d’aquestes zones rurals i ens brindem la possibilitat d’ajudar a transformar aquesta realitat de manera endògena, sostenible.

En paral·lel als bous, en algunes comunitats de pastors i ramaders, el projecte finança vaques de cria. Això passa a Barkundubá i Gandaogó, a on la seva població majoritària es d’origen “peul”, poble ramader. En aquest cas, els beneficiaris són persones, famílies, que van perdre tot el seu patrimoni durant les grans sequeres de finals del segle XX. Molts van perdre fins a l’última res i, des d’aleshores, es van veure obligats a sedenteritzar-se i practicar l’agricultura. En aquests casos, el pla de desenvolupament econòmic familiar gira al voltant de la llet i la cria.

Els grups locals fan una tasca permanent de suport, supervisió i transferència de coneixements. Fan la feina del dia a dia amb les comunitats camperoles de les que formen part. No hi ha retribucions ni càrrecs tècnics. Les decisions i el treball es prenen en grup, de manera comunitària. Els beneficiaris es comprometen a formar part d’aquests grups i sobretot al bon ús i finalitat dels bous obtinguts. Per això signen un contracte d´us de cinc anys de vigència.

Els candidats a obtenir un bou o una vaca en benefici han de ser degudament reconeguts per la comunitat: persones íntegres, sense altra possibilitat d’aconseguir un animal fora del projecte.

La família Afrovaca no té una forma d’organització única, cada grup gestiona les seves particularitats i adopta múltiples formes associatives i d’autogestió.

A Espanya (Associació Afrovaca Barcelona)

Realitzem tan accions de coordinació com de creació de petits projectes en paral·lel, que reforcin l’entramat aconseguit a les comunitats rurals de treball (bancs de cereals, gestió de crisi alimentària, empoderament local, etc…). Fem xerrades, conferències de divulgació, tan de la realitat camperola com del projecte en sí. Duem a terme algunes activitats ja clàssiques dins de la nostra programació, com son el Cine-Vaca o el Teatre-Vaca. Cerquem el finançament necessari a partir de donacions, bons d’ajut, o venda de productes. El nostres pressupostos comporten un principi de sostenibilitat i eficàcia: més pot ser menys o a l’inrevés. Els recursos econòmics obtinguts són utilitzats pràcticament al 100 % a la cooperació rural. No generen despeses d’infraestructura, ni de persones, ni a Burkina, ni a Espanya.

Bancs Solidaris

En els últims anys s’han creat alguns Bancs Solidaris a partir dels grups de dones dels nostres grups Afrovaca. En tenim dos a Bingo i un altre a Donsin. La seva gestió recau exclusivament en dones, amb una tresorera al capdavant. Els microcrèdits que es concedeixen son atorgats al col·lectiu femení. Encara que administren petites quantitats, els resultats són molt satisfactoris, gràcies a la contínua rotació dels diners rebuts, que es retornen  al final de cada campanya anual. Aquests bancs fomenten l’ampliació constant d’ajudes a noves beneficiaries i la seva influència a zones més amplies de l’àmbit social.

Microcrèdits

Els microcrèdits i els bancs solidaris tenen un efecte directe sobre les condicions de vida de les famílies, al seu dia a dia, i afavoreixen la participació i l’apoderament dels grups de dones Afrovaca en la gestió del desenvolupament endogen de les seves comunitats.

Les persones que es beneficien dels microcrèdits, ara mateix, superen la xifra de 200 dones, any darrera any. El compromís des del nostre país és el d’anar refinançant els bancs solidaris. Moltes d’aquestes dones, són també beneficiaries directes dels bous, o vaques adjudicats.

Filosofia

El projecte Afrovaca comparteix la filosofia del afropositivisme. Tot i els molts mals que pateix el continents africà, la seva gent, sobretot a l’àmbit rural, aconseguirà l’autosuficiència alimentària a base del seu desenvolupament endogen.

Lluita per la dignitat i la justícia social igualitària. Alerta i actua sobre els desastres del canvi climàtic, les sequeres i la desertificació, la insuficiència alimentària, i l’especulació sobre terra, aigua i collites.

Els camperols són protagonistes, actors clau del seu propi desenvolupament econòmic. El projecte Afrovaca creu en la sostenibilitat, en la implantació ponderada de tècniques adaptades en harmonia amb la realitat local i les seves circumstàncies, en el petit productor empoderat, en el seu finançament i en la millora de les seves condicions de vida.

Cronologia

2001- Es financia  la primera vaca a Wasá. Bassiem Yeddam, promotor intel·lectual de la idea que donarà peu posteriorment al projecte Afrovaca.

2002 – S’incorporen com a beneficiaris: Saidou Kabré, Yéro Zongo i Issaka Zongo. Tots quatre es converteixen en coordinadors locals del projecte.

Yèro Zongo, un dels 4 coordinadors del Projecte Afrovaca. Fotografia: Quim Arnal.

2004 – Es crea grup a Donsin i a Barkundubà, amb Paul Tapsoba i Adam Diallo al capdavant respectivament.

2008 – Es construeix el Centre de Développement Paysan, a Bingo, de la mà d’ Arquitectes sense Fronteres-Espanya.

2009 – Es comença a donar forma a tres Bancs Solidaris

2012 – Banoa Viatges es compromet amb un turisme solidari i posa en marxa “Proyecto Afrovaca, una mirada distinta sobre el Sahel”. Viatge que permet participar “in situ” del projecte i conèixer la realitat d’aquestes zones rurals de Burkina Faso.

Ruta de viatges Banoa.

2013 – Es realitza i s’estrena el documental “Si yo tuviera una vaca…” (clicant a l’enllaç podreu veure el documental) (Norma Nebot) de Boogabpp Films. Grup nou a Bazoule, amb Simón i Françoise Campaoré com a coordinadors.

2014 – Mor el coordinador de Kokologho, SaÏdou Kabré. La coordinació recau a títol familiar.

2016 –  Mor el coordinador de Bingo, Isaaka Zongo. La coordinació queda pendent d’adjudicar.

2018 –  L’1 de gener d’aquest any, el projecte ha beneficiat amb un toro, bou o vaca a 247 famílies.

Desafiaments del futur

Construcció d’un banc de cereals a Bingo a fí de poder pal·liar els efectes de les crisis alimentàries, que cada cop són més recurrents degut al canvi climàtic. Jornades d’empoderament local de la gran família Afrovaca. Seguir fent comunitat, per afrontar el futur, el seus reptes i l’evolució del projecte.

Proverbis:

“Si alguien te frota la espalda, entonces frótate tú la cara”. Proverbi burkinès.

“La mano del que da siempre està encima del que recibe”. Proverbi burkinés.

“El contenido de un cacahuete es suficiente para que dos amigos lo puedan compartir” Proverbi burkinés.

“Es aquel que está caído quien sabe enseñar cómo ponerse en pie”. Proverbi burkinés.

“La amistad es una traza en la arena; si paras de hacerla, desaparece”. Proverbi burkinés.

“Si la perdiz se lanza a volar, su hijo no se quedarà en tierra”. Proverbi burkinés.

“El calzón de hoy vale más que el pantalón de mañana”. Proverbi burkinés.

“Vale más sufrir moliendo que no tener nada que moler”. Proverbi burkinés.

“Una sola mano no recoge harina”. Proverbi burkinés.

“Sentarse sin hacer nada no elimina la espina del pie”. Proverbi burkinés.

“Lo que es difícil es Bueno, lo fàcil no da provecho”. Proverbi Mossi.

“Hay que cavar los pozos hoy para apagar la sed de mañana”. Proverbi Peul.

“El préstamo es el primer nacido de la pobreza”. Proverbi Peul.

La cultura del Mill

Burkina Faso és un país sahelià, predominantment rural, on bona part de la població es dedica al sector primari. És un país de pagesos i ramaders, a la zona de la cultura del mill, cereal que esdevé producte essencial de subsistència.

Tradicionalment, el cultiu s’ha practicat a mà, amb aixada, i amb la participació de tots el membres disponibles de la unitat familiar, gran família i veïnatge.

A diferència d’altres països de la regió, la introducció de la força animal al conreu està a uns nivells molt inferiors. Avui dia, amb els canvis sociològics i la minva dels rendiments agrícoles per la falta de pluges i nutrients a la terra, es fa insostenible el conreu sense suport animal.

La cultura del mill, amb les seves peculiaritats regionals, esdevé cada cop mes difícil d’harmonitzar amb les necessitats bàsiques dels camperols. És un cultiu primordial, intrínsecament lligat a les societats locals, però la seva viabilitat requereix de la introducció de millores tècniques i tecnològiques, finançament, organització i gestió de l’agricultura, formació i accions de pes, per pal·liar els actuals impactes climàtics.

En el poc que portem de segle, s’han patit desacostumades sequeres de força magnitud: el 2005, el 2012, el 2017, amb la fam que comporten.

Danza Wamba

Fotografies: Quim Arnal i Associació Afrovaca

Es la dansa tradicional dels Mossi, poble que ocupa la major part de Burkina Faso. Temps enrere, es reservava per a les cerimònies d’entronització o per als funerals. Avui dia, acompanya als casaments i d’altres festes populars, amb l’objectiu de divertir i  honorar els convidats.

Associació Afrovaca a Barcelona

c/Llull, 187 – 2.2.

08005 Barcelona

Contactes:

Carlos Aranda

carlosarand@gmail.com

Tel.609 62 25 19

Quim Arnal

Kim.arnal@gmail.com

Tel. 670 58 83 27

Categories
Internet i blogs amics

Pandèmies, conspiracions i falses notícies a la xarxa

El coronavirus també infecta Internet i les nostres comunicacions a la xarxa (Font: Marqueting directo)

D’epidèmies i pandèmies se n’han produït moltes al llarg de la història i més que se’n produiran dissortadament. Aquests assots de la humanitat sempre s’havien lligat a càstigs divins: la influència històrica de la religió i la capacitat de fer por a la gent per controlar-la és ben coneguda en temps passats. De tota manera, encara queden individus peculiars: Atanasius Schneider, bisbe auxiliar d’Astana (Kazakhstan), considera que l’actual epidèmia del Covid-19 és “sens dubte” una “intervenció divina per a castigar i purificar el món pecador i també l’Església”. D’integristes i falsos il·luminats en trobem a totes les religions i així els jihadistes interpreten la pandèmia global en clau ideològica, fent una narrativa del virus com a càstig diví contra el mal absolut (encarnat pels ateus, apòstates i croats). Potser aquestes pautes d’interpretació tenen pocs seguidors a les xarxes culturalment properes a nosaltres, però hi ha d’altres peculiaritats i foteses que hi circulen i que alguns de nosaltres no sabem si refusar o no.

La irrupció del coronavirus (SARS-Cov2, és el seu nom científic) ha donat lloc a una llarga sèrie de teories conspiratives. En un primer moment quan l’epidèmia feia estralls a la Xina, alguns la consideraven com una arma utilitzada per Trump en la seva guerra comercial amb la Xina. Posteriorment han sortit altres teòrics que giren la truita i consideren els xinesos responsables, amb el virus fabricat per ells, de l’atac i afebliment de les economies occidentals. Altres teòrics, complementaris dels anteriors parlen de virus produïts artificialment mitjançant bioenginyeria en una mena de conspiració global amb múltiples ramificacions, malgrat la quantitat d’evidències científiques que avalen l’origen natural.

De tota manera, només cal anar uns quants anys enrere per trobar ments preclares que van trobar que el culpable de la pandèmia de grip A (H1N1) de 2009 era el G8 que ho va utilitzar com un pretext per desviar l’atenció mundial de la greu crisi mundial que arribava.

Un altre camp de gurus pandèmics el trobem en els profetes que van «predir» ja fa molts anys el que passaria, com la novel·la de l’any 1981 de l’escriptor Dean Koontz.També són curioses les profecies dels Testimonis de Jehovà que troben la clau de l’actual coronavirus en l’Evangeli de Mateu i els possibles senyals de la fi del món. Sempre que hi ha alguna catàstrofe, surt d’alguna manera l’inefable Nostradamus amb les seves metàfores predictives que també tenen un cert recorregut.

Les dates i els fets indicats no concorden amb la realitat, però l’autor d’aquest fake que circula per la xarxa vincula una aparent casualitat amb alguna casuística indefinida

Però com que les pandèmies es van produint al llarg del temps, de seguida surten gurus que adapten o tersiversen les dates (no certes del tot si cerquem una mica a Internet) i les epidèmies, a una suposada casualitat casuística que ens porta a pensar que tot està perdut (a propòsit d’això, mireu una imatge superior que també corre per les xarxes aquests dies). Hi ha també els que responsabilitzen la tecnologia 5G com a inductora de la pandèmia. L’origen seria un vídeo (viral) d’un suposat doctor anomenat Thomas Cowan que explica les pandèmies cícliques que es donen al món i les relaciona amb l’electrificació del planeta.

En aquests minuts finals de la conferència Thomas Cowan correlaciona l’electrificació del planeta amb algunes pandèmies. Confon (o no) correlació de fets amb causalitat. Però malgrat tot, això s’ha viralitzat a les xarxes (YouTube.es)

Una derivada final a la que la majoria mirem amb esperança és la cerca d’una vacuna eficaç. Hi ha nombrosos grups a escala mundial treballant en xarxa més o menys connectada per trobar fàrmacs que suposin un autèntic control global de la pandèmia. Però hi ha un conjunt de recalcitrants que tenen una visió oposada de la majoria i que són una amenaça per a la tan desitjada immunitat de grup: els antivacunes que veuen la realitat de forma molt esbiaixada respecte de la majoria, tal com podem veure en aquests gràfics força eloqüents. De moment, en referència al coronavirus, s’estan calladets, però en un futur, segur que (no) actuaran com cal.

Aquests gràfics senzills expliquen molt bé la fal·làcia de l’evidència incompleta. Consisteix a citar dades individuals que semblen confirmar la veritat d’una posició i a la vegada s’ignora una gran quantitat d’evidències de casos relacionats que poden contradir la proposició (Font: Foro Económico Mundial)

Categories
Internet i blogs amics

Les animacions d’Andreas Wannerstedt

Feu clic a sobre de la imatge

Aquests dies de confinament, segur que rebeu i envieu multitud de missatges i de referències de pàgines web de diferents temes. Aquest matí, algú m’ha enviat unes figures que es movien de manera sincronitzada. No podia deixar de mirar-les. M’he quedat hipnotitzat per la bellesa i per la serenor que em transmetien. Aquesta primera imatge n’és una mostra. Si la cliqueu entendreu el que us estic explicant.

He cercat una mica per la xarxa i he trobat que el seu autor és Andreas Wannerstedt, un dissenyador suec que ja fa anys que es dedica a crear aquests món idíl·lics i platònics, on els objectes materials es belluguen, seguint un mètode, en ordre, però enganyant les lleis físiques més elementals. Quins pensaments m’han vingut al cap! I quina tranquil·litat! Ja sé que la realitat és ben diferent, però, encara que només sigui per uns moments, deixem-nos portar per la bellesa i per l’harmonia, sense complicacions.

Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so

A la seva pàgina web llegim:

Andreas Wannerstedt és un artista i director d’art amb seu a Estocolm, que elabora escultures úniques en 3D i animacions fascinants. Les imatges d’Andreas són alhora sofisticades i capritxoses, amb formes geomètriques senzilles i lúdiques en composicions equilibrades, juntament amb textures orgàniques i paletes de colors que harmonitzen. Les seves animacions perfectament sincronitzades han estat sovint qualificades de “estranyament satisfactòries”, ja que l’efecte general evoca una sensació estranyament hipnotitzadora que fa que l’espectador es relaxi i que sigui meditatiu. Tot i que les seves animacions es basen vagament en comportaments del món real, sovint trenquen els límits de les toleràncies, la fricció i la gravetat, permetent infinits moviments ordenats.

Durant els darrers 14 anys ha estat treballant per encàrrec de marques reconegudes com Google, Omega, Swarovski, Dropbox, Adidas, Ikea, Spotify, Absolut Vodka, Red Bull, Squarespace, etc. Les seves animacions han fascinat milions de espectadors de tot el món. Destaca el treball fet a Vice, Behance Network, Designboom, Stash Magazine, Fubiz, Vimeo Staff-Pick, 9gag, UNILAD, VT, Huffington Post, Business Insider, LAD Bible, FWA, Designcollector i Mindsparkle Mag, entre d’altres.

Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so

Encara que l’art és purament digital, Wannerstedt va declarar que regularment les seves idees inicials sorgeixen d’objectes del món real, als que després els dona un gir lleugerament abstracte, on les coses desafien la gravetat i la fricció, fins a cert punt.


A vegades n’hi ha prou amb veure la imatge d’un bell objecte d’interior, o fins i tot només una textura, per inspirar-me i visualitzar diferents tipus d’animacions que podrien donar vida a la composició. Tan aviat com em sorgeix una idea, començo a fer alguns esbossos, abans de començar a treballar en el meu programari 3D per fer alguns models ràpids.

Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so

Relaxeu-vos, gaudiu-ne i cuideu-vos!
Ens en sortirem!

Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
Categories
Llibres

Canto jo i la muntanya balla

Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Autora:  Irene Solà

L’acció de la narració transcorre entre Camprodon i Prats de Molló una zona d’alta muntanya  i fronterera, on les llegendes, la lluita per la supervivència, el fanatisme i les guerres a través del temps, formen part de la història.

És una novel·la on tothom pren la paraula dones, homes, núvols, llamps, gossos, cabirols, bolets, els fantasmes… són els que habiten en aquells indrets, tots són protagonistes entrellaçats per una història en comú. En cada capítol els diferents personatges ens parlen en primera persona. És una narració poètica en estat pur, on les paraules juguen en una línia on conviuen la realitat i la ficció, amb una sensibilitat i una bellesa dels fets que et fan percebre els sentiments, les olors fins i tot els sorolls.

Irene Solà, poetessa i narradora llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb diversos premis de poesia, narració i d’altres disciplines, en aquesta novel·la ens ha explicat històries que ens han permès fomentar la imaginació i les ganes de parlar. Com va dir Ponç Puigdevall, El País El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar”.

Una sensació molt personal, en alguns moments potser pels personatges, per la màgia, m’ha recordat els Contes de Pere Calders.

Un llibre amb tota l’amplitud de la paraula: molt bonic

Categories
Teatre

Instruccions per enterrar un pare

Autoria:  Carmen Marfà i Yago Alonso
Direcció:  Carmen Marfà i Yago Alonso
Intèrprets:  Eduard Buch, Sara Diego i Teresa Vallicrosa
Escenografia:  Elisenda Pérez
Teatre: Sala Flyhard

Ha mort l’avi. El seu únic fill no té diners per a les despeses de l’enterrament i ha d’idear algun pla per enterrar el seu pare, sense haver de pagar el preu desorbitat de la funerària.

Comentari
Aquesta comèdia planteja una situació que molta gent s’haurà trobat alguna vegada. En el moment d’enterrar una persona de la família, a part del dolor per la pèrdua, cal afrontar unes despeses funeràries que, si més no, no estaven previstes. Això és el que li passa al protagonista. Els autors porten la situació a l’extrem i denuncien les convencions socials que cal assumir, en aquests moments tan tristos, si vols seguir els costums establerts.

Encara que no està al nivell de la seva primera obra Ovelles (magnífica!), Carmen Marfà i Yago Alonso han escrit una comèdia amb uns diàlegs ocurrents que us farà passar una bona estona. A més, la intimitat de la sala Flyhard, amb només 40 butaques situades a banda i banda de l’espai escènic, fa que no ens perdem cap detall de tot el que passa.

Per reflexionar sobre les despeses que apareixen després de la mort.

Més informació


Categories
Teatre

Sacarina

Resultat d'imatges per a "sacarina maldà"
El Maldà convertit en un bar de moda

Autor: Davide Carnevali. 
Traducció: Albert Arribas. 
Adaptació: Davide Carnevali, Albert Arribas i La Ruta 40. 
Direcció: Sergi Torrecilla. 
Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Lara Salvador. 
Escenografia: Claudia Vilà. 

En una Barcelona poc il·lusionant, dos actors sota la direcció d’un productor poc fiable i seguint les instruccions d’un autor no present, preparen l’enregistrament de l’episodi pilot d’una ficció televisiva poc atractiva. Encara creient en la possibilitat d’una feina justament remunerada, somien amb una ciutat millor que els doni l’oportunitat de portar una vida digna.

Comentari
Entrem al Maldà i ens trobem que han convertit l’espai habitual en un bar. Sis o set taules baixes i tres taules altes situades com els vèrtexs d’un triangle equilàter. No es veu cap escenari. Dubto on m’he de seure per veure-ho millor, perquè no sé on es farà la representació. Aquesta és la primera sorpresa que ens trobem els espectadors que hem decidit anar al Maldà, aquest antic palau del segle XVIII, a veure l’última producció de la Ruta 40.

Sergi Torrecillas, membre fundador del grup i que hem pogut admirar aquests dies com actor en l’obra de la Biblioteca de Catalunya Només la fi del món, és l’encarregat, aquesta vegada, de dirigir els seu companys en aquesta comèdia àcida sobre la precària vida dels joves actors i actrius que s’han d’obrir camí en el món del teatre i de les sèries televisives en una ciutat com Barcelona.

Comentari del programa Àrtic de BTV, recollit per El Maldà

L’acció va passant en les taules altes, situades estratègicament, de manera que els personatges semblen uns clients més del bar. Els joves, i no tant joves, aspirants han de fer feines poc estimulants esperant l’oportunitat que els pugui assegurar una continuïtat laboral i artística. Però en mig d’aquesta precarietat, se’ns presenta el personatge del productor televisiu sense escrúpols, que amb la seva capacitat de seducció, els portarà al terreny que més el satisfaci, tot afirmant, hipòcritament, que hem de renunciar al lluïment personal i pensar en el resultat col·lectiu.

Les interpretacions són molt naturals i creïbles. La proximitat dels actors als espectadors fa que es puguin captar tots els seus matisos. Segurament, la denúncia podria anar més enllà. Tot i així, el muntatge fa reflexionar sobre les dificultats que poden tenir en el món de l’espectacle, fins i tot, els mateixos actors que l’interpreten.

La meva fitxa de l’espectacle

Categories
Teatre

Justícia

Autoria: Guillem Clua. Direcció: Josep Maria Mestres. Escenografia: Paco Azorín. Repartiment: Manel Barceló, Alejandro Bordanove, Marc Bosch, Roger Coma, Vicky Peña, Pere Ponce, Josep Maria Pou, Anna Sahun, Katrin Vankova, Anna Ycobalzeta. Teatre: Nacional

Un jutge i diputat del Parlament de Catalunya es jubila. La seva família organitza una missa i un sopar per celebrar aquesta data tant important. Durant aquesta nit, li passaran pel cap tot una sèrie de records de la seva vida que no ha estat tant pulcra i honrada com aparenta.

Estem davant d’una obra molt gran. La durada, el repartiment, l’escenografia, la història. Tot és molt gran. Fins hi tot, diria que és desmesurat. El jutge Samuel Gallart és un home de prestigi. Els records d’aquest homenot fan passar, sobre l’immens escenari , bona part dels darrers 80 anys de la nostra història.

Les reflexions històriques són molt encertades. Veiem com determinades famílies importants del país es van haver d’adaptar a la nova realitat del franquisme, per prosperar i així anar recuperant el control econòmic i social que, en part, havien perdut. Aquest control passarà de pares a fills i arribarà fins als nostres dies. Pel camí els protagonistes es troben amb moltes situacions del seu temps. Em pregunto, calia que sortissin tants temes diferents en una mateixa obra? Matrimonis de conveniència, homosexualitat, corrupció, problemes matrimonials, repressió sexual i, fins i tot, creences en ovnis… Tot aquest excés fa que no ens trobem, al meu entendre, davant d’una gran obra.

I és una llàstima perquè la direcció és molt bona, amb una escenografia espectacular, que potser abusa d’alguns efectes exagerats, com en el final del primer acte. Les actrius i actors també estan molt bé, fins i tot en Josep Maria Pou que a mi, personalment, m’havia decebut en la seva interpretació del capità Ahab de Moby Dick. Aquí està excel·lent i força temps callat. Des d’aquests silencis, s’incorpora molt bé, modulant d’una manera justa els matisos del seu personatge.

Malgrat els excessos abans esmentats, la denuncia social i política, amb nom i cognoms en algun cas, és molt interessant i molt actual. La recomano amb un entusiasme moderat.

No vull acabar aquest comentari sense destacar una cita que el director fa i que em va sembla molt ocurrent. Us deixo amb la imatge i espero que la identifiqueu durant la representació.

Davallament de la Creu de Caravaggio (1604)

Més informació

Categories
Teatre

Germanes

Descripció: Autoria: Wajdi Mouawad. Direcció: Roberto Romei. Escenografia: Roger Orra. Repartiment: Mònica López, Lluïsa Castells. Teatre: Tantarantana

Dues dones de 50 anys es troben en una habitació d’un hotel de luxe gairebé de casualitat. Són molt diferents, però totes dues tenen conflictes personals no resolts. Ben aviat s’adonen que, malgrat les seves diferències aparents, tenen més en comú del que es pensaven i, amb poc temps, es fan com a germanes.

Comentari: Ens arriba l’última obra de Wajdi Mouawad i ens trobem davant d’una altra radiografia de personatges que reflecteix les inquietuds de l’autor. Les preocupacions d’aquestes dues dones tant diferents, ens recorden els temes que hem trobat, sobretot, a la tetralogia La sang de les promeses, formada per LitoralIncendisBoscos, i Cels, totes vistes a Barcelona: l’origen, la guerra del Líban, els pares, el pas del temps que tot ho canvia, el destí inevitable. En aquest cas m’ha cridat l’atenció la defensa de la  llengua francesa davant la dominació cultural de l’anglès al Canadà.

Recordem que Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 1968 en una família cristiana maronita. El 1977 es va refugiar amb la seva família a França, fugint de la guerra del Liban. Al cap de sis anys de viure a París, les autoritats franceses van decidir no renovar-los els permisos de residència. Van viatjar fins al Quebec, on van aconseguir la nacionalitat canadenca. És de parla francesa i aquí la defensa i denuncia el seu retrocés davant l’anglès.

La posada en escena és molt encertada i l’actuació de les dues dones molt notable. Potser pot semblar una mica lenta, però crec que aquest ritme afavoreix el sentit i les reflexions dels dos personatges.

Aquí teniu més informació.

Categories
Teatre

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I

Descripció: Autoria: Joan Yago. Direcció: Israel Solà. Escenografia: Albert Pascual. Repartiment: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Carla Rovira, Júlia Truyol. Teatre: Lliure de Gràcia.

Fa deu anys a l’Institut del Teatre un grup d’estudiants van presentar aquesta obra com a treball de final de carrera. Aquesta colla de companys formarien la Companyia La Calòrica que ha tingut un recorregut ple d’èxits (Fairfly, Els ocells,…). Ara la tornen a presentar amb tota la seva experiència. És una paròdia del final de la vida d’Isabel I i les seves relacions amb Ferran el Catòlic, el cardenal Cisneros, la seva filla Joana i Felipe el Hermoso.

Crítica: Un text molt ben escrit ens explica una part de la història dels reis catòlics  i ens desmitifica les seves figures, sobretot el “tanto monta, monta tanto”. La direcció i la posada en escena són brillants i les bones actuacions fan que aquesta sigui una comèdia fresca i irreverent que ens mostra la gran qualitat que tenen aquests joves, que des que es van conèixer a l’Institut del Teatre, han seguit junts amb un estil propi i ben consolidat.

Més informació aquí i aquí

Pep Bujosa

Categories
Llibres

Las lealtades de Delphine de Vigan

Descripció: En el centre d’aquesta novel·la hi ha un nen de 12 anys, Théo, fill de pares separats. El pare amb depressió i la mare carregada d’odi. En Théo es refugia en l’alcohol com a válvula d’escapament. Una professora detecta el perill al que s’enfontra Théo i que la fa recordar fets del seu propi passat.  Tots els personatges d’aquesta novel.la són éssers ferits, marcats per demonis íntims, per la soledat, les mentides, els secrets I els propis enganys. Éssers que només es poden salvar amb les lleialtats invisibles que ens vinculen els uns als altres, però aquestes lleialtats també poden convertir-se en l’impediment per volar cap a un futur millor.

Crítica:

Aquesta novel.la m’ha agradat especialment per la facilitat amb la que es capaç d’endinsar-nos en la problemàtica de la ment adolescent. Construeix un relat curt, concís i que t’atrapa des del començament.

“Una narración precisa, rigurosa, casi austera. De ahí nace la belleza áspera de esta novela conmovedora, concienzuda y contenida” (Télérama).

“Una novela estremecedora. Impresiona su talento para explorar las psiques adolescentes” (Corinne Renou-Nativel, La Croix).

Narrada con fuerza y ritmo. No puedes para de leer hasta el desesperado último giro” (Anthony Cummins,The Daily Mail).

Altres llibres de la mateixa autora: Res s’oposa a la nit (basada en la pròpia història de l’autora, amb una infància difícil) i Basada en fets reals, amb una versió cinematogràfica de Roman Polanski a Netflix, Basada en hechos reales.