Com dèiem a l’anterior escrit sobre els jardins de diferents emplaçaments de la Gran Bretanya, és aquest un país que per la seva orografia i clima disposa d’extensions immenses, la vegetació de les quals ha estat “manipulada” en un intent no tant de domesticar-la sinó de procurar que acompanyi la vida dins d’espais freqüentats pels humans. Recordem les diferències entre jardí francès i jardí anglès.
En aquest apartat afegirè la regió de Cornualla. Com deia, allà, entre pescadors i pirates, mines i tempestes furibundes, contrabandistes i escriptores de novel·la negra, ens desplaçarem per una costa, a vegades abrupta i tossudament canviant, pel clima que ens convida a assaborir temporals o un sol radiant, per la insistència de les marees, per una vegetació que no es rendeix a baixar fins a tocar l’aigua. Cada un dels llocs que presento també té un enllaç amb la pàgina corresponent del National Trust. Un reportatge fotogràfic acompanyat de la informació sobre els llocs que es presenten. Tant pel que fa als jardins i mansions, com als pobles als quals pertanyen.
La costa de Cornualla és un passeig no només per uns paratges bellíssims, sinó per una presència de tradicions, músiques i llengua, a vegades mil·lenàries.
Aquest és el vídeo d’una conferència que el filòsof Santiago Beruete va fer a l’Escola Europea d’Humanitats al Palau Moja sobre El jardí
Vista general de les cases del riu Onyar. Fotografia Joan Solé Camardons
El passat dia 12 de març del 2020, el grup “gaudirlacultura.com” va fer el seu segon viatge i vam visitar la ciutat de Girona. Ens vam desplaçar amb l’Ave, des de Barcelona, anar i tornar el mateix dia, i tot el recorregut el vam poder fer a peu.
Sortida de Barcelona a les 9:55h, arribada a Girona a les 10:34h.
Vam començar la ruta visitant la Plaça del Mercat i el Mercat del Lleó. De camí al Mercat vam poder admirar el Tors de Venus, de l’Arístides Mallol i alguns dels edificis que l’arquitecte noucentiste Rafael Masó va dissenyar a la ciutat. Al passar per l’Antic Hospital de Santa Caterina vam veure el Pati de les Magnòlies, bonic escenari de concerts i representacions de teatre durant els mesos d’estiu i el Festival Temporada Alta.
Col·lage realitzat amb fotografies de diferents integrants del grup.
A continuació vam enfilar cap el camí de la Muralla, on vam poder tenir les primeres vistes generals de la ciutat, per anar-nos adreçant cap al nucli del Barri Vell. Aquest passeig per la Muralla ens va permetre endinsar-nos a Girona d’una manera diferent, ja que molts de nosaltres ja coneixíem Girona.
Passejant la Muralla. Fotografia Pep Bujosa
Vam deixar la muralla per la sortida del Jardí dels Alemanys i seguidament, després de visitar el Jardí de la Francesa, vam rodejar la Catedral per anar a parar a
Jardí de la Francesa. Fotografia Pilar Ordóñez
la Plaça dels Apòstols i arribar a l’escalinata de la Catedral, tot rememorant les escenes de la mítica sèrie Joc de Trons que varen ser rodades en aquestes escales (clicant aquí podreu veure la imatge que us comentava, on es veu que els edificis del davant de l’escalinata varen ser substituïts per una sortida al mar). A continuació vam visitar la Catedral (amb la nau gòtica única més ampla del món), el seu Tresor, el Tapís de la Creació i el magnífic claustre romànic.
Claustre Catedral de Girona. Foto Pilar Ordóñez. Façana i escalinata Catedral de Girona. Foto Montserrat Fernández.
Després d’una parada tècnica per fer les fotos corresponents i contemplar l’edifici de la Pia Almoina, ens vam adreçar cap a la Plaça dels Lledoners, el Mirador dels Maristes i, passejant per bonics i tranquils carrers empedrats, vam arribar fins a les escales de Sant Martí. Des d’allà vam començar el recorregut per un dels carrers més emblemàtics de Girona, el carrer de la Força, que recorre el nucli del que va ser el Call jueu i que ens va portar novament a l’escalinata de la Catedral, des d’on van encaminar-nos cap als Banys Àrabs, Plaça dels Jurats, Església de Sant Pere de Galligants, que afortunadament varem poder visitar el seu meravellós claustre romànic, i Església de Sant Nicolau.
Passant pel carrer de les Mosques, vam arribar al Cul de la Lleona (no li vam poder fer el petó corresponent perquè estava vallada pel tema del coronavirus) i, creuant el riu Onyar, vam poder gaudir de prop de la vista de les típiques façanes de colors de les cases arran de riu, i vam arribar a la Plaça de la Independència, a on vam poder disfrutar d’un merescut descans i d’un bon dinar sota els arcs, amb vistes a la plaça. (Restaurant La Riba, menú 19,80 Euros)
Dinar del grup. Fotografia Pep Bujosa
La parada per dinar va ser llarga i potser varem deixar de visitar algunes coses que m’hagués agradat ensenyar-vos, però l’ambient era molt agradable i gaudir és una part molt important del nostre grup. Com a continuació de la nostra visita, vam tornar a creuar el riu Onyar, aquest cop pel Pont de Sant Agustí, i vam enfilar el carrer de les Ballesteries per arribar a la Pujada de Sant Feliu i visitar l‘Església de Sant Feliu, on vam poder veure la tomba de Sant Narcís, patró de la ciutat.
Façana Església de Sant Feliu. Fotografia Montserrat Fernández
Creuant pel Pont d’en Gómez, vam tornar a la Plaça de la Independència per recórrer el carrer de Santa Clara (Rocambolesc, gelateria d’en Jordi Roca, el petit dels Germans Roca) i passejar pel Pont de les Peixateries Velles (Pont de l’Eiffel) fins a la Rambla de la Llibertat, carrer Ciutadans i Plaça del Vi (seu de l’Ajuntament de Girona).
Des d’allà, vam enfilar cap a Plaça Catalunya, passant pel Pont de Pedra (Pont d’Isabel II) per veure el local que els Germans Roca han inaugurat recentment, dedicat a la fabricació de xocolata, Casa Cacao, i vam començar a fer, de mica en mica, el camí de tornada cap a l’estació de l’Ave, mentre s’anava fent fosc i ens acomiadàvem de la Catedral, ja il·luminada, que presideix la vida de la ciutat. Les notícies que ens anaven arribant pels mòbils ja feien presagiar tot el que malauradament ha acabat succeïnt.
Col·lage realitzat amb fotografies de diferents integrants del grup
Sortida de Girona a les 19:56h, arribada a Barcelona a les 20:34h.
Itinerari: Aquest fou el primer viatge del grup Gaudir la Cultura. Sortint de Barcelona vam veure, viure i gaudir amb la natura, la gastronomia i la bona gent de la sotscomarca d’Oliana i el Solsonès.
Mitjà de transport: Un microbus amb 14 persones. Preu ajustat. Molt còmode.
8 h Barcelona: Sortida 1. Plaça Catalunya 21, davant de Hard Rock Café
10h Oliana esmorzar de pagès a Cal Petit (9 €) Hotel restaurant regentat per la família Esteve, germà d’Isidre Esteve pilot de motos i de raids. Oliana és una terra de pilots de motocros, trial i enduro des dels anys 60.
Roc de Rumbau o Roca del Moros. Imatge de Simon Carter.
M’agrada ser, no ve mai d’una estona, pels volts i la plaça del Lledoner: si m’ho pregunto no sé dir què té, només li sé bo de tant que me’n dóna.
En hores de llum, l’oreig en vaivé, convida de seure al banc de l’espona: s’encerclen les muntanyes en corona, espleta el pla de l’horta fetiller.
Batec en el temps del cor d’Oliana, quanta bonança reposa al faldar!; amiga l’acompanya la campana,
amic cada edifici del llindar… Respira inalterable el clos, n’emana, un gràcil flux pairal d’escalf humà.
Grup “Gaudir la Cultura” a Oliana
11 h Peramola breu parada. Els carrers de Peramola. Petit poble a l’altra banda del riu Segre. Carrers petits i endreçats. Vista de l’horta d’Oliana i de tota la sotscomarca.
Gairebé tot el grup “Gaudir la Cultura a la Plaça de Peramola
Fora del terme de Peramola hi ha Can Boix hotel restaurant que segons Martí Pol que hi anava sovint és “Una mena de cel a la terra”.
13 h Alinyà. La Rectoria. Muntanya d’Alinyà: Pastures, rius, boscos, cims, penya-segats i tarteres formen un conjunt d’una excepcional riquesa ecològica i paisatgística, on la gran fauna pirinenca viu en harmonia amb la població local. Si us agraden les aus i els voltors, n’hi ha a centenars.
17 h Solsona visita guiada. (10 €) La visita inclou un recorregut per dins el nucli emmurallat de Solsona, passant pels principals carrers i places, explicant anècdotes i la història dels edificis senyorials. La visita a la catedral es fa com a part de la visita al nucli emmurallat, i inclou la ruta interpretativa del temple i del claustre.
La visita també inclou el quarto dels gegants, espai on es poden conèixer els gegants i capgrossos de la Festa Major de Solsona i els diferents elements patrimonials de la festa. L’alcalde de Solsona, fill d’Oliana ens ha donat la benvinguda. Els solsonins són molt de la gresca i catalanistes. El seu Carnestoltes és molt sonat!
“Quarto” del Gegants de Solsona
19 h Sortida de Solsona cap a Barcelona
20.30 h Barcelona (aprox)
Microbus: preu per persona (55 €)
Esmorzar d’embotits: Cal Petit (9 €)
Dinar: Ca l’Agustí menú (11 €)
Guia turístic a Solsona una hora i mitja: 10 €
Més imatges d’Oliana, Peramola, Coll de Nargó i Alinyà aquí
Doncs sí. A la Gran Bretanya s’exten una immensa estora per tot el territori adornada per nombrosos indrets, la història dels quals pot explicar els canvis que la societat ha experimentat al llarg dels anys; alguns molt antics, altres més recents, tots ells són espais que els ciutadans s’han fet seus, per a l’oci familiar, esportiu, horticultor, etc. Són llocs patrimonials des del punt de vista arquitectònic i ambiental, a vegades agrícola i ramader, i artístic, sempre. Institucions públiques i privades vetllen perquè aquesta enorme riquesa, que la tradició els ha llegat, no es malbarati i formi part de la vida quotidiana i dels hàbits de les persones. L’enorme implicació de la població amb institucions com el National Trust així ho demostren. La incoporació de nous espais, la cura i el manteniment són uns dels seus objectius.
Tot i la industrialització a les grans ciutats britàniques, aquesta no va provocar que el camp s’abandonés. Es va seguir amb els negocis propis del camp, la caça i una vida pública i privada que es complementava amb la de la ciutat. Estimar el camp no era sinònim de no voler abraçar el progrès, al contrari, era un afegit. Fins i tot es va desenvolupar una indumentària propia per a l’ocasió, una gastronomia, una manera de viure el temps lliure, que han arribat fins els nostres dies. La literatura i la pintura ens han deixat un enorme llegat que explica perfectament cóm era la vida entre la ciutat i el camp. Llegir Jane Austen i contemplar quadres de John Constable ens hi poden ajudar. Tots els seguidors de sèries de la BBC, com Downton Abbey saben del que estic parlant.
L’anomenat jardí anglès, en contraposició al francès, es comença a conrear de forma extensiva al segle XVII per les classes més adinerades, i busca bàsicament la imitació de la Natura en el seu estat natural, per això volen que no es vegi la mà de l’home, que hi és, i com hi és! Així adaptarà rius, llacs, accidents del terreny i vegetació, fet que permetrà que els elements creixin en llibertat.
A partir del Renaixement, sobretot a França, s’havien “construit” jardins que buscaven la “perfecció” dels palaus que tenien que embellir. Pels anglesos això era sinònim d’artificialitat, de massa formalitat i del domini de la Natura. Així doncs, van fugir de les plantes i dels camins geomètrics, per introduir un cert descontrol natural. Era l’època de l’Absolutisme francès que Anglaterra tant va combatre.
Els jardiners anglesos van beure d’autors com Virgili i Ovidi i de molts dibuixos que representaven l’Antigüitat. I van acabar dissenyant una Natura no domesticada, on la combinació de plantes, de mides i de colors no era gens aleatòria, Aquest fingit desordre no era més que voler representar l’emancipació de l’absolutisme monàrquic, fins i tot el revolucionaris francesos en serien uns admiradors. Amb el temps i l’extensió de l’Imperi van arribar plantes que ara conviuen amb les autòctones i fan d’aquests jardins autèntiques col·leccions botàniques.
Aquí deixo enllaços a diferents d’aquests llocs, on s’hi pot comprovar més extensament això que només he apuntat, resultat dels viatges preparats per Viatges Bomarzo, especialista en viatges a jardins històrics d’arreu. També organitza, amb els Amics del Jardí Botànic, el cicle Cinema i Jardi a la Filmoteca de Catalunya.
Un altre recorregut que també ens ho explicarà, i molt bé, serà el de Cornualla. Allà, entre pescadors i pirates, mines i tempestes furibundes, contrabandistes i escriptores de novel·la negra, i en companyia de Poldark arribarem fins el Land’s End. Un altre dia.
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.