Categories
Cinema i sèries Llibres

Per El afortunado (Lykke-Per)

Any: 2018
Durada: 162 min.
País: Dinamarca
Direcció: Bille August
Guió: Anders Frithiof August, Bille August
Basat en la novel·la d’Henrik Pontoppidan
Música: Lorenz Dangel
Fotografia: Dirk Brüel
Repartiment: Esben Smed (Per), Katrine Greis-Rosenthal (Jakobe)

Sinopsi

A finals del segle XIX, Peter Sidenius és un jove ambiciós d’una família luterana a Jutlàndia a l’Oest de Dinamarca, que marxa a la capital danesa de Copenhaguen per estudiar enginyeria, rebel·lant-se contra el seu rígid pare clergue. Entra en contacte amb els cercles intel·lectuals d’una família jueva benestant i sedueix la filla gran, Jakobe, contrapunt de la figura de Per, com es fa dir ell mateix. Per concep un projecte d’enginyeria a gran escala que inclou la construcció d’una sèrie de canals a la seva Jutlàndia natal. Quan sembla que Per és a punt de fer realitat els seus somnis, el seu orgull i el seu passat retornen…

Esben Smed (Per), Katrine Greis-Rosenthal(Jakobe)

La meva ressenya

El film traduït al castellà com a Per el Afortunado i Afortunate Man en anglès està basat en la novel·la LykkePer en vuit volums, 1898-1904, d’Henrik Pontoppidan, escriptor danès, premi Nobel de Literatura l’any 1917 per les seves descripcions autèntiques de la vida actual a Dinamarca. Les tres principals novel·les d’Henrik Pontoppidan analitzen el món de les idees i les creences religioses de principis del segle xx, atacant amb enorme fúria l’entorn de l’ortodòxia teològica en el qual Pontoppidan havia estat criat i que odiava amb tot el cor. L’objectiu de l’autor en aquestes grans i voluminoses novel·les va ser crear un quadre creïble i ajustat de la realitat danesa del temps que li va tocar viure.

Henrik Pontoppidan, premi Nobel de Literatura 1917

No he pogut llegir la novel·la, per tant, no puc fer cap comparació amb el film, tot i així la seva durada de més de 2 hores i 40 minuts, fa pensar que permetria fer una sèrie. Efectivament, la primera part del film discorre com una descripció de la societat burgesa danesa enfront de la misèria de les classes subalternes. La segona part en canvi, les emocions afloren amb tota la seva força i segurament falta més temps per dibuixar millor els canvis emocionals dels personatges que poden semblar sobtats i poc versemblants. Però descriure i entendre la vida dels personatges de Pontoppidan no és fàcil.

La interpretació de Per, un home complex i torturat, que fa Esben Smed és més que correcta amb força matisos, sempre amb una mirada entre gèlida, penetrant i a vegades absent. El seu contrapunt és Jakobe, personatge que a mesura que avança pren més força i troba el seu camí en la canviant societat danesa i europea de finals del segle XIX i inicis del XX en allò que ha vingut a ser la modernitat de la societat europea.

Un detall personal, la semblança entre la mirada de l’actor Esben Smed i l’escriptor Henrik Pontoppidan potser és una casualitat o m’ho sembla a mi?

Els paisatges danesos són un gran complement de l’estat anímic dels personatges, mentre que l’escenografia és molt detallada tan en la rica societat burgesa com en la paupèrrima societat urbana i rural.

En general, una bona pel·lícula per veure amb calma i per conèixer millor la nostra societat europea més enllà dels nostres països veïns. Finalment, també et fa pensar que l’obra original té ja més de cent de vida mentre que les nostres emocions no han evolucionat gaire més. Segurament és una característica de la bona literatura.

Quan ja havia acabat la ressenya he vist a IMDb que hi ha una sèrie de TV de 2018-2019 de 4 capítols amb el títol A Fortunate Man dirigit i interpretat pels mateixos actors principals. Probablement és posterior a la pel·lícula rodada el 2018.

Casament jueu de la filla petita de la família benestant que acull Per

6 replies on “Per El afortunado (Lykke-Per)”

Realment no ho coneixia gens, l’autor tampoc, però pel que expliques ha de ser com un quadre, amb diferents colors a la paleta. Les novel·les serien una saga? Amb el que això comporta: un anàlisi detallat d’una època i d’una societat. En aquest cas també recomanaria Sunshine https://www.filmaffinity.com/es/film168266.html, del 1999 de l’hongarès Istvan Szábo, la història del segle XX ben sencera, una meravella.

Liked by 1 person

En el cas d’Henrik Pontoppidan és més aviat una fotografia d’uns personatges d’una societat que canvia molt ràpidament. No és pròpiament una saga, sinó d’una manera especial, la història d’un personatge amb un gran talent que malbarata per una manca d’intel-ligència emocional. Hi ha una traducció al castellà en què la promoció del llibre diu textualment:
Por la maestría en la disección de toda una época, la novela de Pontoppidan es sólo comparable a las del alemán Thomas Mann, pero la complejidad de sus personajes y la furia con que se debaten contra su destino la emparentan sobre todo con la obra de Dostievski, el gran novelista ruso.
Gràcies per la recomanació de Sunshine. Miraré si la localitzo.

M'agrada

Acabo de veure la pel·lícula. M’ha agradat molt, sobretot l’última part, però coincideixo amb tu en que potser no està massa ben explicat en pantalla el canvi dràstic de filosofia vital que fa el personatge. No obstant, al final, aconseguim connectar amb Per, entendre’l i veure els desastres que poden provocar una educació inadequada i un pare autoritari. Merci per la recomanació, Joan!
I, sí, hi ha una certa semblança entre la mirada de l’actor Esbend Smed i la de l’escriptor Henrik Pontoppidan

Liked by 2 people

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s