Els nostres parents de l’Est d’Europa, els polonesos, des de fa molts segles elaboren una ceràmica vistosa, alegre i clàssica alhora, que en principi no s’adiu gens amb un poble que ha patit tant, però és també tradicional i molt arrelada als seus usos i costums. De tot això n’han fet un producte de qualitat, per exportar, turístic també, amb una certa identitat.
A Barcelona, fins abans de la pandèmia, hi havia una botiga a La Ribera que ens oferia aquests objectes, bàsicament de cuina i parament de la taula. Això s’ha acabat i ara només vénen en línia, però si ho poden fer és perquè abans s’havien fet un nom, i tant. Si veieu un programa a TV3, al migdia, que es diu Cuines, i el porta un noi entrat en muscles, a qui tot li sembla brutal, allà hi veureu les seves safates i d’altres atuells.
Personalment m’agrada molt, perquè té un punt d’imperfecció volguda, de naïf, res a veure amb l’anglesa o la francesa. També és cert que aquesta vistositat, a mi, em demana tenir poques peces, precisament per mantenir la seva peculiaritat, com la de Sargadelos, per exemple, una altra que ja fa temps va marxar de Barcelona, una botiga que també ens proporcionava llibres en gallec.
Us convido a visitar Blue Pottery, la seva pàgina, on hi trobareu una mica la història d’aquesta ceràmica, un blog amb entrades ben diverses i curioses, receptes de cuina, etc… tradició polonesa en un clic.
Gaudir la Cultura 