Quim Jubert
Títol: La guerra civil española: una historia global
Autors: Javier Rodrigo, David Alegre i Miguel Alonso (coords)
Galaxia Gutemberg, 2026, 639 pàg.
Una història global
Les diverses guerres internes i internacionals que tingueren lloc a la història europea del segle XX, al menys des de 1917 fins 1949, són possiblement les més estudiades per la historiografia contemporània de les darreres dècades. Hi destaquen les guerres civils a Rússia, a Finlàndia, a Irlanda, a França, a Itàlia, a Grècia… i entre aquestes, l’espanyola es converteix en la referència per totes: la gran guerra civil europea.
La Guerra Civil espanyola és una de les qüestions més tractades a la historiografia contemporània, amb nombroses obres individuals o col·lectives, que ha anat evolucionant al llarg del temps produint debats historiogràfics intensos. Amb una primera etapa de testimonis (anys 1940 a 1960) de manera predominant memorialista[1], posteriorment un primer desenvolupament acadèmic (anys 60–80) on ja intervenen més investigadors, fent ús de fons documentals i enfocaments històrics més sistemàtics[2].
La fi de la dictadura i una certa obertura d’arxius produeix un renovació historiogràfica (anys 1980–2000) i una evident professionalització de la historiografia amb una recerca més crítica i plural, amb la incorporació d’enfocaments socials i culturals i contextualitzant amb altres episodis europeus[3] i finalment darrerament un gir cap a la memòria i els estudis culturals (2000–actualitat) amb enfocaments interdisciplinars on intervenen la història, l’antropologia, els estudis culturals i la memòria històrica, on apareixen conceptes nous com la identitat, el gènere, el trauma i la memòria col·lectiva[4].
Sense la Guerra Civil espanyola la història europea del segle XX resulta incomprensible: si hi ha un moment en què la història contemporània passa a Espanya, aquest moment és 1936.
Amb La guerra civil española: una historia global ens trobem amb una obra coordinada per tres eminents historiadors: Javier Rodrigo[5] i els seus dos deixebles David Alegre[6] i Miguel Alonso[7], especialistes en guerres civils i que recentment havien publicat cadascú d’ells una monografia que tractava sobre aspectes d’aquesta guerra.
En aquest llibre han aplegat en 55 capítols, escrits amb altres historiadors, – la majoria menors de 50 anys-, una obra global sobre la Guerra Civil amb nombroses aspectes d’aquest guerra i en articles d’una extensió màxima de 10 pàgines, i que podem categoritzar entre les més noves tendències historiogràfiques.
L’obra explica com la Guerra Civil espanyola tot i coincidir en un context d’altres que es van donar al llarg del segle XX, a banda de ser la més llarga, també fou transnacional, global, implicà actors estrangers y en ella hi ha diverses característiques que resultaran paradigmàtiques en la història d’Europa: la presa del poder pel feixisme per mitjà de la guerra, l’ús de la violència contra civils amb finalitats de depuració, la creació de camps de concentració per ciutadans del propi país, la superposició d’una guerra d’ocupació i d’una guerra irregular o degenerada, que no acaba al 1939 amb el “parte de guerra”, acaba la guerra regular però la degenerada durarà, amb formes i escales diferents fins els anys 50.
Respecte d’una historiografia que ha tractat la guerra civil espanyola i les seves violències com fenòmens eminentment nacionals, l’enfoc aquí es fa des d’una perspectiva com a part d’una dinàmica europea de guerra civil i de violència perllongada, on Espanya actua com a caixa de ressonància i laboratori de processos que s’expandiran al llarg del continent amb experiències de violència col·lectiva que es reproduiran posteriorment en els diferents conflictes que hi haurà arreu d’Europa i es perllongaran fins les guerres del Balcans a finals del segle passat.
L’obra ens ofereix una nova visió del conflicte, molt més coral, abordant facetes fins ara poc explicades com la tradició colpista i la seva violència, la militarització, la internacionalització del conflicte i les diferents guerres pels que hi participen, la radicalització del conflicte, les lluites i violències a les rereguardes, els perpetradors i assassins, les qüestions d’identitat, els aspectes religiosos, les qüestions de gènere, l’exili i els refugiats, la sanitat, i els diferents aspectes de la guerra un cop acabada aquesta.
Així s’ofereix una aproximació completament nova i actualitzada del conflicte, abordant-ne diferents aspectes, alguns d’ells completament desconeguts pel gran públic oferint-ne tastets que després es poden ampliar acudint a obres més concretes dels autors i les seves monografies. Cal remarcar també una bibliografia molt completa per cadascuna de les sis parts de l’obra:
- Guerra al civil: violència i persecució política
- Guerra internacional: una guerra europea a Espanya
- Guerra total: militarització, exercits, ocupació
- Guerra a la rereguarda
- Guerra d’identitats
- Guerra després de la guerra
De cada part s’hi apleguen 8 o 9 articles.
En definitiva, un llibre important que ens permet aproximar-nos a una fita cabdal de la història europea del Segle XX on la Guerra d’Espanya es converteix en la gran guerra civil europea.
[1] Els autors més rellevants són Luis Jiménez Asua, Manuel Azaña, Claudio Sànchez-Albornoz o Salvador de Madariaga entre els polítics espanyols, Max Aub i Arturo Bareaentre els intel·lectuals o a Catalunya, Pere Bosch i Gimpera, Antoni Rovira i Virgili, Carles Pi i Sunyero Ferran Soldevila i entre els intel·lectuals Josep Carner, Avelí Artís-Gener “Tisner” o Xavier Benguerel.
[2] Aquí trobem autors com José Luis Abellán, Josep Benet, Albert Balcells o JM Solé Sabaté.
[3] En són autors destacats Paul Preston, Hugh Thomas, Javier Tusell, Santos Juliá, Josep Fontana, Enric Ucelay-Da Cal, Albert Balcells, Hilari Raguer, Borja de Riquer, Josep M. Solé i Sabaté i Jaume Sobrequés…
[4] Entre les noves tendències hi trobem a banda dels autors de l’obra a la que ens estem referint a Dolors Marín, Enric Ucelay-Da Cal, Jordi Guixé, Montserrat Duch i Mary Nash.
[5] Rodrigo, Javier. La guerra degenerada: violencia i resistencias en la España de Potsguerra. Editorial Pasado & Presente. Barcelona 2025.
[6] Alegre Lorenz, David. Verdugos del 36: la maquinaria del terror en la Zaragoza golpista. Crítica. Barcelona 2025.
[7] Alonso Ibarra, Miguel. Cruzados sin gloria: El ejército de Franco en la Guerra Civil. Editorial Pasado y Presente. Barcelona 2025
Gaudir la Cultura 