Autor: gaudirlacultura

Josep Sauret

Johann Chapoutot

Angle editorial, 2026

Traducció al català: Andreu Gomila

L’autor

Johann Chapoutot és professor d’història contemporània de la Sorbona, està especialitzat en el nacionalsocialisme alemany i en història cultural de la política. És autor de més de 10 llibres traduïts a quinze llengües. Col·labora escrivint articles per mitjans de comunicació francesos. Té diversos premis pels seus treballs de investigació.

El llibre

Molt documentat amb moltíssimes notes a peu de pàgina -433- que ens indiquen l’origen de les idees que exposa. També, te un índex onomàstic molt útil per buscar tots els nombrosos personatges que es citen.

Tot i així, no és un llibre fàcil de llegir per persones poc vesades en la política alemanya de l’època. Per exemple, en alguns casos, no és fàcil identificar el càrrec que tenien algunes de les persones que hi surten.

També cal conèixer que el Reichstag equival al Parlament alemany. Que el president és el cap de l’Estat i el vota el parlament. Que el canceller és el cap del govern i el nomena el president. Els anomenats Länder en alemany, en singular Land, són els antics estats que es varen unificar en el Reich-govern central-.

Síntesi

Partint d’un pròleg de ficció en què situa personatges morts, ens explica amb molt de detall com va anar el procés de convertir una república democràtica, anomenada República Weimar (per la ciutat on va tenir lloc l’Assemblea constituent), en l’horror nazi.

La República de Weimar neix el 1919 a Alemanya, un país avançat culturalment. Geogràficament centrat a Europa i  marcat per dues guerres terribles -1871 i 1914-.

L’autor ens explica com del 1929 al 1933-34 l’esquerra més antiga, prestigiosa, poderosa i ben estructurada del món va ser escombrada en poc temps per la violència metòdica del moviment nazi que la va conjugar molt bé amb decrets llei que van deconstruir l’Estat de dret existent des de dins. Fonamentalment, el relat, el farà a través dels principals personatges que hi varen intervenir.

Hi trobem l’ascens del NSDAP -Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors- que passarà de partit marginat a salvador de la pàtria com a conseqüència de diversos factors. No només l’econòmic, amb la conseqüent inflació desbocada i la seva alta tassa d’atur, l’únic determinant.

Hi ha un capítol dedicat a Heinrich Brüning el canceller del Reich des de 1930 i les seves polítiques per arreglar la pèssima situació econòmica. Són polítiques que avui anomenem d’austeritat, increment d’impostos, reducció de salaris, del dèficit i de la despesa social. Les eleccions de setembre del 1930 seran un fracàs per als partits excepte el NSDAP que passa del 2,8%  al 18,3% de vots. El govern no cau gràcies a l’apuntalament dels socialdemòcrates -SPD- i que Hitler es conforma a començar col·laborant en el govern dels lands que aniran tenint eleccions properament abans del govern central.

A finals del 1931 les idees sobre política econòmica intervencionista de Keynes comencen a arribar i alguns professors universitaris hi creuen. La política econòmica no canviarà i el canceller segueix intentant eliminar les reparacions de guerra conseqüència de la pau de Versalles.

A nivell polític, el NSDAP- partit de Hitler- ja participa en el govern de tres lands sempre des del ministeri de l’interior que domina els aparells d’informació, de repressió i totes les etapes d’educació.

Un altre capítol el dedica al mariscal Paul von Hindenburg, ex combatent de la Gran Guerra, després anomenada Primera Guerra Mundial, i que fou el president del Reich des del 1925 al 1932. És un home gran, protestant, monàrquic que li repugnen les idees weimarianes així com els sindicats i els comunistes. Ell i la seva camarilla seran el portaveu dels junkers -aristòcrates del nord, grans terratinents-.

Un nou personatge serà Alfred Hugenberg, home de negocis d’ideologia ultranacionalista i antisemita. Amb formació intel·lectual sòlida el defineix com un precursor dels Murdoch i Berlusconi. Serà president de Krupp, cofundador del comitè Ucraïna lliure que vol desvincular-la de Rússia. Compra agències de notícies i un grup de premsa, també UFA (Universum Film AG), empresa de producció cinematogràfica. El seu lema serà “tres setmanes d’un treball de premsa i tothom es posa d’acord sobre una veritat”.

Hi ha una unió de dretes a les eleccions del 32 per presentar un candidat comú que serà Hitler. El DNVP (Partit Nacional del Poble d’Alemanya) és un partit pro-empresarial sense matisos. Gràcies a l’ajut de l’SPD es manté el govern i el canceller Brüning segueix. Hindenburg defensa el manteniment de l’OSTHILFE – ajuda a l’est, latifundis-.

El Reichstag decideix la política del govern i elegeix el president. El jurista i professor Carl Schmitt col·loca els fonaments d’una república presidencialista autoritària basada en aplicar l’article 48 de la Constitució de la República de Weimar (1919) com un dels articles més coneguts i controvertits, perquè va permetre al president de la República assumir poders extraordinaris en situacions de crisi.

El paràgraf 2 (article 48, apartat 2), diu aproximadament el següent (traduït al català): Si la seguretat i l’ordre públic dins del Reich són greument pertorbats o amenaçats, el President del Reich pot prendre les mesures necessàries per restablir-los, si cal mitjançant l’ús de la força armada. A aquest efecte pot suspendre, temporalment, totalment o parcialment, els drets fonamentals establerts als articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Constitució.

En resum: a) L’article 48.2 autoritzava el president a governar per decret en casos d’emergència. b) Podia suspendre drets fonamentals (com la llibertat personal, d’expressió, de reunió, etc.). c) Aquests poders van ser utilitzats repetidament durant la República de Weimar i, finalment, Hitler els va aprofitar per instaurar la dictadura nazi el 1933.

El 30 de maig de 1932 Brüning és substituït per Franz von Papen. El canvi s’ha orquestrat pel president fora del Parlament. Serà una mena de govern de concentració nacional amb nombrosos aristòcrates i burgesos vinculats a la indústria química, als nazis i als latifundistes. El pla és reformar el país i fer una reconquesta cristiana i moral enfront al comunisme. Intentarà fer una política liberal. Hi ha un clima de violència gran al país.

El NSDAP està en una dinàmica positiva en les eleccions als estats federats (lands). Es dissol el parlament i el 31 de juliol de 1932 hi ha eleccions legislatives, els nazis són el partit més votat i obtenen el 37,3% dels vots amb 230 escons de 608.

Assalt a l’estat del benestar per part de nazis i comunistes. Necessitat de restablir el principi de responsabilitat individual. Volen reformar la constitució que els hi asseguri el poder sense fi. El govern del Reich ha de ser independent dels partits. Tornar al vot per majors de 25 anys, reforçar els drets de la segona cambra -Reichsrat-.

Serà difícil de governar. El president del Reich, von Hindenburg ofereix en presència del canceller del Reich von Papen, la vicecancelleria a Hitler que no l’accepta. Juga fort, vol la cancelleria i el poder total de l’Estat. Von Papen forma govern. Davant una moció de censura que sap que perdrà, intenta dissoldre el parlament. Hermann Göring, president del Reichstag (1932-1933), contràriament al que indica el reglament no el deixa i cau el govern.

Es fixen noves eleccions legislatives el 6 de novembre del 1932. Joseph Goebbels inspirarà la campanya del NSDAP. Ho té fàcil, criticar un govern de barons no elegits, alts funcionaris i milionaris. Les eleccions són un fracàs pel partit nazi, tot i que es manté com el primer partit d’Alemanya (33,09%). Tot i així, i vist el fracàs anterior, Hindenburg tornarà a pensar amb von Papen un cop que Hitler insisteix amb la posició maximalista.

Finalment el nominat serà  Kurk von Schleicher, el 15 de desembre, un aristòcrata, general, que des del 1930 de la mà del president havia fet i desfet governs. Schleicher buscarà ensorrar a Hitler trencant el partit si és possible. S’acosta als sindicalistes intentant mantenir l’estat del benestar. També als terratinents. Busca una majoria nacional-social fora dels tradicionals partits polítics. Serà l’última oportunitat enfront al nazisme. Mantenint algun ministre per donar estabilitat farà un petit gir cap a l’esquerra. No ho aconseguirà.

Hi trobem un capítol dedicat a com el partit i Hitler es van acostar als empresaris i com aconseguiren la seva adhesió ajudats en part per la negativa de Brüning de modificar el seu programa deflacionista i plantejar un estat policial fort que elimines la violència.

Estem en un món de traïcions, de canvis de bàndol. Schleicher ofereix la vicecancelleria a Gregor Strasser, un nazi de la primera hora que no està d’acord amb el rumb del partit nazi i que està intrigant per crear un nou partit separat. Arriba a tenir una entrevista amb Hindenburg. No prospera el tema.

Es parla d’un govern de coalició entre la dreta liberal autoritària i els nazis, amb les condicions de Hitler, ell com a canceller i von Papen com a vicecanceller. Apareix von Ribbentrop, burgès, educat entre Alemanya i Suïssa, casat amb una rica hereva que farà de mitjancer entre ells i Oskar von Hindenburg el fill del president i que té un gran ascendent sobre el seu pare. Von Ribbentrop fou un home de negocis que es va convertir en confident de Hitler, tot i que poc considerat per Goebbels i altres dirigents de primera hora. Ambaixador davant la cort del Regne Unit, fou ministre d’assumptes exteriors el 1936. Condemnat en els judicis de Nuremberg, fou ajusticiat.

El president Hindenburg prefereix un govern Papen – Hitler. Veu que tot s’esquinça després de la dimissió de Brüning. El país està en una campanya electoral permanent.

Schleicher pretén lligar als nazis al poder mitjançant la integració de les SA i les SS. No ho aconsegueix per l’oposició del SPD, els sindicats i els terratinents. També perd el control de l’exercit al no poder nombrar el ministre de Defensa i haver d’acceptar el candidat dels Hindenburg, el general von Blomberg. Finalment i amb pocs canvis de ministres, Hitler és nombrat nou cap de govern – canceller – el 30 de gener de 1933.

El 2 d’agost del 1934 mort el president Hindenburg. Hitler havia demanat agrupar les funcions de canceller i president. L’1 d’agost del 1934, un dia abans de morir Hindenburg, fusiona per llei els dos càrrecs. Es fa un plebiscit sobre el tema. El vespre abans Oskar von Hindenburg fa un discurs a la ràdio en què proposa “agrupar les funcions de canceller i de president en la persona d’Adolf Hitler que el meu pare, ara immortal, ha triat ell mateix i designat com a successor al capdavant de l’Estat“

Evidentment, el govern del partit nazi guanya el plebiscit.

Epíleg

Finalment l’autor en l’epíleg ens proposa un resum de la situació alemanya del 1932 i que nosaltres fem un paral·lelisme amb la situació actual  ja que en molts aspectes hi ha coincidències.

“ Tantes coses que l’enumeració podria ser una mica pesada: una política d’austeritat, dogmàtica, que agreuja la crisi i la misèria; un poder executiu que adopta mesures de destrucció del model social alemany a cops de 48; una esquerra socialdemòcrata que sosté aquesta política a fi, diu, d’evitar el pitjor; un règim polític que, a partir de 1930, es presidencialitza … el regne de camarilles; … una derrota dolorosa en las legislatives; no tenir en compte els resultats de les eleccions; la condemna dels extrems; … la defensa de la nació, els valors i la propietat seran sempre més preferibles que l’esquerra; … pànics morals que resumeixen totes les pors vinculades a l’evolució dels costums (feminisme, homosexualitat, mode de vida urbà) … la política obertament pro empresarial, feta de subvencions …