Josep Sauret
Titol: Manuel Álvarez-Castrillón y Bustelo (1886-1957). Científic i represaliat.
Autor: Josep Lluís Campa Planas
Parnass edicions 2026
L’autor del llibre: Josep Lluís Campa és economista, graduat en ciències polítiques i doctor en història per la UPF. Col·labora en la Comissió de Memòria històrica de l’Ateneu El Poblet-Sagrada Família.
El llibre: És la biografia d’un científic que immers primer en la República i després en la guerra i post-guerra civil va sobreviure com va poder. És un personatge quasi anònim que la família ha volgut honorar.
En aquest sentit l’autor en l’epígraf ja ens dona en paraules del Memorial Walter Benjamin de Port-Bou el tema central
“És una tasca més àrdua honorar la memòria dels essers anònims que la de persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria de les que no tenen nom.”
Hi trobem molts trets característics de la situació en què va viure aquella generació. No es va voler ficar en política però es va significar l’octubre de 1934 per complir el deure de què Telègrafs no parés enmig de les disputes sindicals pel control de l’organisme. Aquest fet li va portar en la post-guerra una repressió desmesurada que va comportar-li presó i moltes dificultats per retornar a la seva anterior vida civil.
És terrible la part del consell de guerra amb les delacions i acusacions. Res que no sabem d’altres casos, però esfereïdor cada cop que recordem el que va passar. En paraules de l’autor en l’epíleg
“Analitzar el Consell de Guerra … transcendeix l’interès particular per mostrar-nos de forma clara com es desenvolupaven els judicis militars sobre els civils en els inicis de la dictadura franquista: presó provisional sense fiança, delacions imprescindibles per poder fer les acusacions, testimonis acusatoris sense proves amb omissió dels testimonis favorables, esforços de la família per trobar avals que al cap i a la fi eren ignorats.”
L’autor, a partir d’uns quaderns conservats per la família i que a mena de diari sense regularitat havia redactat Manuel Álvarez al llarg de la seva vida ha confirmat el que deien, les dates, els fets,… Ha treballat en tots els arxius possibles buscant completar les llibretes manuscrites i la resta de la vida que no va explicar -la primera llibreta comença el 1916 i la segona llibreta s’acaba el 1934-.
Manuel Álvarez nascut a Luarca fou fill pòstum. Va estudiar el batxillerat a Oviedo i Gijón. El 1905 ingressa com aspirant al cos de Telègrafs i el destinen a Barcelona després d’unes oposicions i una formació a Madrid. A Barcelona coneix la que serà la seva esposa -Palmira Prats- i això fa que un destí temporal i aleatori passi a definitiu.
A Barcelona es traurà la llicenciatura en ciències exactes. Més endavant la de ciències físiques i el doctorat en ciències exactes. Els estudis, la seva curiositat científica i la seva tenacitat el portaren a treballar a l’Observatori Fabra i a ser professor a la Facultat de Ciències. També a ser membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i de les Arts. Tot mentre seguia sent funcionari del cos de Telègrafs.
El 1933 es nomenat cap del centre de Telègrafs de Barcelona sembla que amb el beneplàcit de l’UGT. El 1934, el mateix any que es doctorà, tenen lloc els denominats fets d’octubre que li comportaran l’obertura d’un expedient que més endavant li és resolt favorablement i anul·lat. Durant la revolta l’acusaren de deixar que persones d’Esquerra Republicana agafessin el comandament de la central i durant dos dies es paralitzés el tràfic de telegrames.
Aquets fets, el ser acusat de catalanista i d’haver propagat notícies favorables a la República durant la guerra -sense proves- semblen ser els principals motius del Consell de Guerra a què fou sotmès i la posterior condemna a vuit anys de presó major. Com en molts altres cassos el motiu de la delació va ser l’enveja i el voler posicionar-se amb les noves autoritats. El delator va ser el nou cap de Telègrafs que havia estat company seu abans de la guerra.
Comença una època també molt dura per la família per intentar una revisió de condemna buscant avals. Finalment aconsegueixen rebaixar els vuit anys a quatre i que la presó sigui menor.
La reincorporació a l’anterior vida civil no serà fàcil. Estava suspès de feina a Telègrafs. Tampoc es podia reintegrar a l’Observatori Fabra ni a les classes de la Universitat. A la Reial Acadèmia de Ciències no s’hi reincorporarà definitivament fins el 1946. El 1951 podrà tornar a donar classes d’electricitat al Consell Superior d’Investigacions Científiques i el 1953 reingressarà a Telègrafs. Mentre, a part del treball de la seva esposa, varen subsistir fent traduccions de llibres científics i publicant treballs.
Es diu que al costat d’un home important sempre hi ha una dona tant o més valuosa. En aquest cas es compleix un cop més la dita, Palmira va ser una col·laboradora traduint al català i prenent dades meteorològiques quan ell ja no podia fer-ho a causa de la malaltia pulmonar que el va portar a la mort. Així trobem que la Reial Acadèmia de Ciències en l’acta que un cop difunt agraeix els estudis del Dr. Álvarez també hi consta la col·laboració de la Palmira Prats.
També el va ajudar a donar carreres universitaris -llicenciades una en Física i l’altra en Química- a les dues filles als anys 30/40 en què poques noies eren universitàries i menys de carreres de ciències.
El llibre conté moltes fotos familiars, professionals i còpia de les cites de la premsa. Hi ha també una relació de totes les publicacions que va fer -només la relació de títols ocupa sis pàgines- i la publicació sencera que va publicar el Servei Meteorològic de Catalunya amb el títol La Claror del cel de Barcelona que fou premiada.
En resum una vida com la de molts altres que la guerra civil va capgirar i va tardar molts anys a tornar al punt de partida després de nombrosos patiments personals i familiars.
Més informació
Presentació del llibre a la UPF 9-3-2026
Gaudir la Cultura 