Categories
Feminisme

Algunes dones oblidades

Aquest proper 8 de març seguim celebrant el dia de la dona, i ens seguim repetint consignes, i seguim reivindicant drets i reconeixements que haurien de ser obvis, però es veu que no, que cal insistir, i sobretot que cal educar, i molt.

He preparat una petita llista de dones, podria ser molt més extensa, que les persones no enteses en certes matèries crec que no coneixem, o molt de passada. Dones de tots els àmbits i condicions que es van esforçar en allò que creien i les empenyia a viure. Evidentment la llista és breu, i afortunadament, ja no contempla algunes de les que els darrers anys hem anat descobrint, també perquè han estat motiu de biografies, estudis, novel·lles, pel·lícules…, noms com: Hipàcia d’Alexandria, Dhuoda de Septimània, Sofonisba Anguissola, Artemisia Gentileschi, Cosima Liszt, Clara (Schumann) Wieck, Berthe Morrisot, Camille Claudel, Lou Andreas-Salomé, i tantes i tantes altres dones artistes, escriptores, científiques, activistes, … Com dic, la tria d’avui encara podria ser més llarga, llarguíssima, l’anonimat de moltes d’elles és una vergonya, entre altres coses, dels diferents i delirants sistemes educatius. Preneu-la només com un testimoni, i disculpeu les absències que hi desitjarieu haver trobat.

Us proposo que entreu a cada un dels noms de les imatges, el qual està una mica més ampliat amb un breu resum i enllaçat amb una pàgina que m’ha semblat que en parla amb prou claredat. Està organitzat cronològicament i cada encapçalament indica la professió o activitat i l’època de la biografiada. Hi ha també un parell d’enllaços a la bibliografia i filmografia, si existeix, encara que sigui un documental, o un curt sobre el personatge.

Finalment adjunto un document fet per l’Institut Català de les Dones: Elles, 65 dones oblidades de la història publicat el 2017. I la pàgina del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de l’exposició que es pot visitar fins desembre de 2022 (In)visibles i (O)cultes

Categories
Feminisme

Alice Guy-Blaché

Directora de cinema

Alice Guy-Blaché, directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu. Va ser pionera en la inclusió dels efectes especials, usant tècniques de màscara de doble exposició i filmant seqüències en retrocés i va utilitzar els estudis Gaumont, per a les seves realitzacions, i el 1910 va fundar la seva pròpia companyia de producció cinematogràfica, Solax Company. El seu èxit va ser aclaparador i li va permetre invertir i crear un estudi a Fort Lee (Nova Jersey), que es va convertir a la dècada de 1910 en un lloc important al món del cinema.

1 de juliol de 1873, Saint-Mandé, França

24 de març de 1968, Wayne, Nova Jersey, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Mileva Maric

Matemàtica

Mileva Marić va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d’Albert Einstein. L’abast de les seves contribucions a l’obra d’Einstein és encara una qüestió controvertida. Havia desenvolupat investigacions sobre la teoria dels números, càlcul diferencial i integral, funcions el·líptiques, teoria de la calor i electrodinàmica.

La història de Mileva Marić (i la de la història de la ciència) es va agitar quan, a finals dels anys vuitanta, van sortir a la llum 43 cartes que ella i Einstein havien intercanviat al llarg de la seva relació. Els experts es van sorprendre en veure que, a les cartes, tant Albert com Mileva parlaven de “el nostre treball”, “el nostre article” o “el nostre punt de vista” quan feien referència a les investigacions que Einstein publicaria temps després. En una carta de 1901, el propi físic es va referir a “la nostra teoria del moviment relatiu” i, en una altra, Mileva deia a una amiga “fa poc hem acabat un treball que farà mundialment famós el meu marit”. Va ser llavors quan va esclatar el debat sobre la possible coautoria de Marić a l’obra d’Einstein.

19 de desembre de 1875, Titel, Sèrbia

4 d’agost de 1948, Zuric, Suïssa

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Lise Meitner

Física

Lise Meitner fou una física austríaca d’origen jueu, nacionalitzada sueca. Estudià la radioactivitat i la física nuclear i tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear, juntament amb el seu col·lega Otto Hahn. Lise Meitner, l’única dona que té un element a la taula periòdica en honor seu: el meitneri. A més, va ser la segona dona a aconseguir un doctorat en física a la Universitat de Viena, la primera de tot Alemanya a aconseguir el lloc de professora titular de física a la Universitat de Berlín i la primera investigadora a integrar l’Acadèmia Austríaca de Ciències.

7 de novembre de 1878, Viena, Àustria

27 d’octubre de 1968, Cambridge, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Hellen Keller

Professora sordcega

Helen Adams Keller fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. De petita coneix una peça fonamental a la seva vida: Anne Sullivan, una jove de 20 anys amb discapacitat visual que havia vist classes a l’Institut Perkins per a Cecs. El director d’aquesta entitat va sol·licitar a Anne per ser la instructora de la petita Helen.Els nens aprenen el llenguatge imitant les paraules que escolten i després, gràcies a converses coherents, comença a estimular-se la seva intel·ligència i així saben el veritable significat del que diuen. Per a un nen sord, el procés d’aprenentatge no podia funcionar de la mateixa manera, havia d’aprendre directament allò que significava cada paraula nova i el sentiment que aquesta produïa.

27 de juny de 1880, Tuscumbia, Alabama, Estats Units

1 de juny de 1968, Easton, Connecticut, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia, 2

Categories
Feminisme

Ada Lovelace

Matemàtica

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Filla de Lord Byron, visionària victoriana, gràcies a la seva imaginació, a la seva capacitat per veure més enllà de la realitat immediata, Ada va ser capaç de desenvolupar diversos conceptes que actualment es consideren visionaris. El més cèlebre es refereix al funcionament del que avui es coneix com a algorisme informàtic. Ada va prendre com a exemple els números de Bernoulli (una sèrie infinita que juga un paper important en la teoria dels números) per descriure, per mitjà d’un diagrama, les operacions que la màquina de Babbage hauria de fer per calcular-los.

10 de desembre de 1815, Londres, Regne Unit

27 de novembre de 1852, Marylebone, Londres, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme Sin categoría

Maria Mitchell

Astrònoma

Va ser una astrònoma estatunidenca que va desobrir el cometa 1847 VI (denominació moderna C/1847 T1) que més tard es va conéixer com el “Miss Mitchell’s Comet” en honor seu. Mitchell va publicar un avís del seu descobriment, sota el nom del seu pare, a la revista Silliman’s Journal el mes de gener de 1848. El mes següent, va presentar els càlculs de l’òrbita del cometa, assegurant així que ella n’era la descobridora original. Va ser la primera dona americana que es va dedicar professionalment a l’astronomia.

1 d’agost de 1818, Nantucket, Massachusetts, Estats Units

28 de juny de 1889, Lynn, Massachusetts, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Florence Nightingale

Infermera

Infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

El 1860 va fundar el primer programa oficial de formació d’infermeres, l’Escola Nightingale per Infermeres. La missió de l’escola era de preparar infermeres per treballar en hospitals, assistir els menys benestants, i ensenyar. Es pretenia que els estudiants tinguessin cura dels malalts al domicili, un enfocament que encara avui és avançat. L‘aportació més important, però, va ser el seu paper en la fundació de la moderna professió d’infermeria, i la seva obra constituí un exemple de compassió, dedicació a la cura del pacient i a l’administració hospitalària diligent i curosa.

2 de maig de 1820, Florència, Itàlia

13 d’agost de 1910, Mayfair, Londres

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Mary Edwards Walker

Metgessa

Cirurgiana estatunidenca, cèlebre per ser l’única dona que ha rebut la Medalla d’Honor, la màxima condecoració militar del seu país. Destaca també per la seva militància activa dins el sufragisme i diversos moviments civils. Defensora de reformar el vestuari de les dones. Considerava que les cotilles eren dolentes per a la salud i els vestits voluminosos poc pràctics per moure’s i per a la revisió mèdica de la dona. Va ser empresonada diverses vegades per vestir com un home, cosa que reivindicava com una necessitat cap a la comoditat

26 de novembre de 1832, Oswego, Nova York, Estats Units

21 de febrer de 1919, Oswego, Nova York, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Categories
Feminisme

Sofía Casanova

Escriptora i periodista

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Dolsławski va ser una poeta, novel·lista i periodista i la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Va ser una dona culta, molt coneguda en els ambients literaris de l’època.

Va ser la primera espanyola corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Casada amb el filòsof polonès Vicente Lutoslawski. A la seva feina va destacar el perfil humà de les seves cròniques a Polònia i Rússia en què narrava el patiment de la població civil durant les guerres que va cobrir, a les quals s’afegia el valor literari. La seva activitat per tot Europa li va permetre viure esdeveniments com la lluita de les sufragistes a Anglaterra, el desenvolupament del sindicalisme, la formació del Partit Bolxevic a la Rússia tsarista, la Primera i la Segona Guerra Mundial a més de la persecució dels jueus pel règim nazi al gueto de Varsòvia. Va col·laborar en diaris com ABC, L’Època, El Liberal, L’Imparcial de Madrid; a la revista Galícia, a altres publicacions gallegues i a premsa internacional, com la Gazeta Polska i el New York Times.

30 de setembre de 1861, La Corunya

16 de gener de 1958, Poznan, Polònia

Enllaç

Bibliografia i Conferència