El coronavirus també infecta Internet i les nostres comunicacions a la xarxa (Font: Marqueting directo)
D’epidèmies i pandèmies se n’han produït moltes al llarg de la història i més que se’n produiran dissortadament. Aquests assots de la humanitat sempre s’havien lligat a càstigs divins: la influència històrica de la religió i la capacitat de fer por a la gent per controlar-la és ben coneguda en temps passats. De tota manera, encara queden individus peculiars: Atanasius Schneider, bisbe auxiliar d’Astana (Kazakhstan), considera que l’actual epidèmia del Covid-19 és “sens dubte” una “intervenció divina per a castigar i purificar el món pecador i també l’Església”. D’integristes i falsos il·luminats en trobem a totes les religions i així els jihadistes interpreten la pandèmia global en clau ideològica, fent una narrativa del virus com a càstig diví contra el mal absolut (encarnat pels ateus, apòstates i croats). Potser aquestes pautes d’interpretació tenen pocs seguidors a les xarxes culturalment properes a nosaltres, però hi ha d’altres peculiaritats i foteses que hi circulen i que alguns de nosaltres no sabem si refusar o no.
La irrupció del coronavirus (SARS-Cov2, és el seu nom científic) ha donat lloc a una llarga sèrie de teories conspiratives. En un primer moment quan l’epidèmia feia estralls a la Xina, alguns la consideraven com una arma utilitzada per Trump en la seva guerra comercial amb la Xina. Posteriorment han sortit altres teòrics que giren la truita i consideren els xinesos responsables, amb el virus fabricat per ells, de l’atac i afebliment de les economies occidentals. Altres teòrics, complementaris dels anteriors parlen de virus produïts artificialment mitjançant bioenginyeria en una mena de conspiració global amb múltiples ramificacions, malgrat la quantitat d’evidències científiques que avalen l’origen natural.
De tota manera, només cal anar uns quants anys enrere per trobar ments preclares que van trobar que el culpable de la pandèmia de grip A (H1N1) de 2009 era el G8 que ho va utilitzar com un pretext per desviar l’atenció mundial de la greu crisi mundial que arribava.
Un altre camp de gurus pandèmics el trobem en els profetes que van «predir» ja fa molts anys el que passaria, com la novel·la de l’any 1981 de l’escriptor Dean Koontz.També són curioses les profecies dels Testimonis de Jehovà que troben la clau de l’actual coronavirus en l’Evangeli de Mateu i els possibles senyals de la fi del món. Sempre que hi ha alguna catàstrofe, surt d’alguna manera l’inefable Nostradamus amb les seves metàfores predictives que també tenen un cert recorregut.
Les dates i els fets indicats no concorden amb la realitat, però l’autor d’aquest fake que circula per la xarxa vincula una aparent casualitat amb alguna casuística indefinida
Però com que les pandèmies es van produint al llarg del temps, de seguida surten gurus que adapten o tersiversen les dates (no certes del tot si cerquem una mica a Internet) i les epidèmies, a una suposada casualitat casuística que ens porta a pensar que tot està perdut (a propòsit d’això, mireu una imatge superior que també corre per les xarxes aquests dies). Hi ha també els que responsabilitzen la tecnologia 5G com a inductora de la pandèmia. L’origen seria un vídeo (viral) d’un suposat doctor anomenat Thomas Cowan que explica les pandèmies cícliques que es donen al món i les relaciona amb l’electrificació del planeta.
En aquests minuts finals de la conferència Thomas Cowan correlaciona l’electrificació del planeta amb algunes pandèmies. Confon (o no) correlació de fets amb causalitat. Però malgrat tot, això s’ha viralitzat a les xarxes (YouTube.es)
Una derivada final a la que la majoria mirem amb esperança és la cerca d’una vacuna eficaç. Hi ha nombrosos grups a escala mundial treballant en xarxa més o menys connectada per trobar fàrmacs que suposin un autèntic control global de la pandèmia. Però hi ha un conjunt de recalcitrants que tenen una visió oposada de la majoria i que són una amenaça per a la tan desitjada immunitat de grup: els antivacunes que veuen la realitat de forma molt esbiaixada respecte de la majoria, tal com podem veure en aquests gràfics força eloqüents. De moment, en referència al coronavirus, s’estan calladets, però en un futur, segur que (no) actuaran com cal.
Aquests gràfics senzills expliquen molt bé la fal·làcia de l’evidència incompleta. Consisteix a citar dades individuals que semblen confirmar la veritat d’una posició i a la vegada s’ignora una gran quantitat d’evidències de casos relacionats que poden contradir la proposició (Font: Foro Económico Mundial)
Perles negres, Perles blanques, és un blog que pretén informar i posar en el seu context històric els diferents arguments i contraarguments sobre el debat nacional anomenat de diferents maneres en la historiografia: la qüestió catalana, el problema catalán, el regionalisme, el nacionalisme, el procés, etc.
A partir de fonts documentals històriques es fa un relat argumentat sobre els encontres i desencontres trobats en el passat i en el present, pel que fa als àmbits de la llengua, de l’ensenyament i de la història en general, que s’han anat produint en aquests darrers 300 anys.
Els escrits que s’articulen dins cada Perla, basats sempre en textos contrastats, pretenen explicar com va ser i com es va viure cada fet o situació històrica, contemplant el seu recorregut en el temps i les consegüents afectacions posteriors.
La voluntat és fer una historiografia connectada i tramada entre èpoques diferents, posant el focus en molts matisos d’una continuada divergència. La interpretació última dels fets queda oberta al propi lector.
Aquestes perles tenen almenys dos colors i enmig totes les tonalitats de grisos: negres i blanques; centre i perifèria; espanyols i catalans; centralista i federalista; uniforme i diversa; unilingüe i plurilingüe, etc.
Les perles, no pretenen seguir un ordre cronològic, ni temàtic. Cadascuna tracta d’interrelacionar un mateix aspecte anant endavant i endarrere en el temps.
Fins el dia d’avui s’han editat 51 “Perles” sobre les complexes i tibants relacions entre Catalunya i Espanya o si voleu entre les institucions catalanes i l’estat espanyol i també entre una ideologia uniformista hispànica i una visió federalista, catalanista o senzillament regionalista, principalment a partir dels “Decrets de Nova Planta” fins a l’actualitat.
Les cinc Perles més visitades són per ordre descendent:
És interessant constatar que entre les Perles més visitades pels lectors, dues siguin sobre la resposta autoritària de l’Estat o directament la repressió (Els fets del Cu-Cut i el càstig de l’anell), mentre que dues siguin explorar o reinvindicar vies alternatives a un estat centralista (Els memorials de greuges de 1885 i de 1888, i el Pacte Federal de 1869). La cinquena Perla presenta les dues visions antagòniques sobre la celebració de la festa nacional de cada país.
Josep Sanmartí i Sala és el creador i redactor principal de “Perles negres, Perles blanques” Llicenciat en Filosofia i Lletres especialitat en Història Moderna. Ha estat professor d’Història i Director del C.E.Montseny de Barcelona. Vocal i President de l’Associació de Directius de Centres Concertats de Batxillerat de Catalunya, vicepresident de l’AESECE, i assessor del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya.
Col·labora en l’edició, difusió i recerca Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història, Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicades, sociolingüista, ateneista, ponent de la secció d’Història de l’Ateneu (2015-2020) i coordinador de la Tertúlia “Amics de la Història”.
Durant el confinament aquesta pàgina s’actualitzarà cada dia
El mar encalmat de Corfú i una figuera amb pressa
… podem intentar no defallir, fins i tot gaudir des d’una finestra que miri a l’exterior i ens permeti satisfer una sana i necessària curiositat.
Des d’avui dia 1 d’abril de 2020 fins que tot aquest malson marxi, i ens donem el permís de tornar a ser nosaltres, una mica millors, espero, us aniré posant enllaços de pàgines o portals que crec interessants, sense massa protocols, que no sempre es coneixen i que segur que poden fer obrir més els ulls en una cara de sorpresa.
Us agraden els mapes, els antics? Sí? Aquí teniu la Cartoteca Digitalde l’Institut Cartogràfic de Catalunya, remeneu-hi pestanyes que hi ha molt per veure.
I les pedres? No? Doncs és possible consultar la Carta arqueològica de Barcelona feta pel servei d’Arqueologia de l’Ajuntament, on podreu saber cóm es conserva el subsol de la ciutat, quan es pot, o es vol. I podreu intertar fer de romà. Salve!
2 d’abril de 2020
Barcelona sense presses, un llibre en línia, no es pot descarregar, però el podreu mirar a pantalla completa, que potser ens servirà per quan ens replantegem fer les coses d’una altra manera.
Centre Cartòfil de Catalunya, una associació que des de l’any 1980 promou el col·leccionisme i el coneixement de la història de la targeta postal a Catalunya.
Europeana és el que se’n diu un agregador de contingut europeu digitalitzat. La wiki ho explica molt bé.
3 d’abril de 2020
Barcelofilia una pàgina sobre la Barcelona desapareguda, també la més recent, la qual cosa ens hauria de posar en alerta, encara molt més.
eBibliocat molts coneixem i utilitzem les biblioteques del país. Aquest servei està sobretot pensat per quan no s’hi pot anar de forma presencial, però es vol gaudir dels seus serveis.
Patrimoni Mundial. UNESCO la llista dels llocs que la UNESCO ha reconegut com a patrimoni de la humanitat. Hi ha els llocs culturals, els naturals i els que estan en perill.
4 d’abril de 2020
Literapolis l’11 de desembre de 2015, la UNESCO va anunciar que concedia a Barcelona el segell de Ciutat de la Literatura. Aquesta pàgina que presento està dins d’aquest projecte i consisteix en un total de 9 rutes literàries geolocalitzades per la ciutat.
El Patrimoni Cultural de Catalunya se’ns presenta en aquesta pàgina com una possibilitat també d’accedir a píndoles d’història, a part, es clar, de conèixer l’àmbit institucional i professional de conservació i restauració.
Ja ha fet 75 anys (2019) del Desembarcament de Normandia, aqui presento la pàgina oficial de turisme de la regió, que ofereix una selecció molt acurada de possibles visites i dels fets de la memòria. També n’hi ha un altra feta en dues parts per un fotògraf que la pot completar força bé.
5 d’abril de 2020
Barcelona Orientalista és una pàgina que recorre l’arquitectura que encara queda a al provincia de Barcelona de l’època que tant va agradar viatjar amb la imaginació.
Una guia de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya per descobrir el patrimoni del país, sovint allà on certes activitats o persones han destacat.
La història de Paris la trobarem recollida al Musée Carnavalet de la ciutat, i des de la seva pàgina tenim accés a tot els museus de Paris.
Tot i ser un art modern ja ha donat un nombre important d’artistes que aquesta pàgina recull abastament proposant els 50 millors en dues parts. Hi ha suficients enllaços com per saber la trajectòria de cada fotògraf.
Fotografia a Catalunya recull el patrimoni a casa nostra. Ho incorporo des de la pàgina del Departament de Cultura de la Generalitat, des d’on hi podreu accedir i també conèixer el projecte.
Quan parlem de la Dieta Mediterrània hauríem d’anar als orígens i esmentar el pa, el vii l’oli. Els tres aliments que la configuren des d’una zona gastrònomica concreta, un clima i una manera de viure. Aquí us deixo una mica de la seva mil·lenària història.
8 d’abril de 2020
Aquest dies corren per la xarxa coses enginyoses, una d’elles és la confinació dels personatges que habiten els quadres als museus,alguns han marxat, també és cert que fa massa anys que ens aguanten la mirada.
Altres quadres van deixar una emprempta tan forta que han estat motiu d’inspiració per als decoradors d’interiors d’avui.
I ja que estem al món de l’art i la decoració, La Getty va preparar una bona exposició sobre la història i influència de la Bauhaus.
9 d’abril de 2020
El Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB) és una de les entitats més potents del país, culturalment parlant. Des dels seus inicis s’ha compromés per fer arribar la cultura, en el sentit més ampli, també en el marc del compromís social. Aquí deixo el seu gran Arxiu Digital, per la quantitat i la qualitat del que s’hi guarda.
N’he extret alguns de recents que els crec prou importants:
Per aquests dies difícils de confinament voldria recordar algunes pel·lícules que tampoc van sortir al carrer, que es van rodar a interiors, majoritàriament a un interior. Laventana indiscreta?, n’hi ha més. Es tracta d’una tècnica molt elaborada que funciona molt bé en guions de misteri. Contràriament al que es pugui pensar no és necessàriament similar a una obra de teatre. La càmera és tant protagonista com els actors, ella marca el temps i cóm anem coneixent o confonent l’argument.
I ara que un Ministro de Cultura del Estado Español ha dit que la cultura no és un bé de primera necessitat, i que per tant no hi haurà mesures específiques per afrontar la crisi que li caurà al damunt, he pensat recordar algunes de les llibreries considerades les “més boniques” del món, només que per recordar-ho.
11 d’abril de 2020
Avui proposo una visita al Museo del Prado, una visita entretinguda i molt completa. És difícil explicar aquí cóm seguir les moltes possibilitats que ens ofereix. Diria que cal llegir bé els diferents apartats i seguir endavant, explorant, tafanejant, que és l’única manera de descobrir en general a la vida. Hem de pensar que el Prado té un fons immens, el que es veu i el que no es veu, com tot els museus, tot sigui dit, i que per mostrar-lo en una pàgina web ha d’haver decidit escrupulosament cóm fer-ho, una estructura amb moltes capes que permeti una bona descripció de l’obra. En aquest cas és excel·lent, preparada per als diferents tipus de públics que la visitin. A la gent que treballa bé se’ls hi ha de reconèixer, cosa que es fa molt poc a casa nostra.
12 d’abril de 2020
Avui us proposo sortir de casa definitivament i marxar lluny, molt lluny. Això ens ho permet la web de la NASA, si anem al seu arxiu digital del qual ens podrem baixar fotografies o videos de l’espai, i sinó ho podrem mirar amb una descripció acurada de l’objecte fotografiat o filmat i de la tècnica utilitzada. Aconsello que aneu directament a la pestanya “Most Popular” i cliqueu sobre una imatge o un video i allà hi ha la possibilitat de veure-ho amb facilitat.
13 d’abril de 2020
La història de les ciutats està plena d’històries que sovint els ciutadans desconeixem o no coneixem prou. Aquest seria el cas del Rec Comtal que començaria a proporcionar aigua per a l’agricultura i desprès pels molins i la indústria des de finals del s. X. a Barcelona, Sant Andreu, Sant Martí, etc. Aquesta pàgina que incorporo, que té com orígen un llibre, en fa un resum detallat, exhaustiu i força il·lustrat.
Ah! Seriosament, no us oblideu de fer exercici cada dia, de cantar i ballar, de llegir un bon totxo, d’atrevir-vos amb aquell llibre, de saludar els veïns des de la finestra i fer-la petar, de fer manualitats, de cuidar les plantes, de cuinar aquell plat o aquell pastís, de fer videoconferències, de mirar pelis antigues, d’escriure, de fer carícies, de prendre una mica el sol, d’escoltar música per relaxar-vos o tot el contrari, de parlar amb el gos o el gat, si en teniu, d’endreçar, canviar, regirar….
Transcriure en lingüística és representar textos originàriament escrits en un primer sistema d’escriptura, a un segon sistema d’escriptura d’arribada. És a dir, si tenim, per exemple, una carta escrita a mà o un manuscrit antic, transcriure’ls voldrà dir llegir-los per entendre el contingut d’aquests manuscrits i passar-los a una tipografia mecanografiada perquè pugui ser entés i /o publicat.
Això és el que està fent la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC) des de fa temps a partir del seu portal de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), un dipòsit digital cooperatiu d’accés obert de col·leccions digitalitzades per diferents institucions del país sobre el patrimoni català. Un bon nombre d’aquests documents són cartes escrites a mà, algunes formen part de corpus epistolars importants, i hi ha la necessitat de transcriure’ls per poder difonfre’ls correctament. Exactament això és el que us proposa el portal Transcriu-me!!, des del qual podem accedir a veure el què ja s’ha fet, i observar el resultat, o podem animar-nos i proposar-los la nostra col·laboració. El que ja està acabat ho trobarem incorporat i ordenat dins de les diferents col·leccions de la MDC.
És distret, demana atenció i responabilitat, conté unes normes de treball molt bàsiques i, a més a més, produeix un gran plaer quan l’has acabat i saps que has participat en una labor de conservació del patrimoni.
Imatge principal. “Portrait du vieux Cerdà (Ildefons Cerdà), auteur de l’Eixample” Artista: Ramón Martí Alsina (1826–1894); Col·lecció Ateneu Barcelonès, 1878, Tècnica: oli sobre tela; dimensions 142 × 114 cm. Exposat a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
Barcelona i les seves històries
No hi ha cap dubte que la ciutat de Barcelona és un punt de referència nacional, hispànic i europeu en molts àmbits històrics, culturals, literaris o artístics. Podem dir que Barcelona “està de moda” i d’alguna manera “marca la moda”.
Barcelona ha estat i és escenari i marc d’innombrables fets històrics transcendents i de fets quotidians; ciutat de personatges cèlebres i de persones anònimes; d’un ric patrimoni urbanístic i artístic; de burgesos i de menestrals; d’industrials i d’obrers; i de burgeses i de treballadores. Tots i cadascun d’aquests àmbits tenen les seves històries de Barcelona, són la història a Barcelona.
L’Ateneu Barcelonès al bell mig de la ciutat, ha estat en alguns casos testimoni i observador d’algunes d’aquestes històries.
La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès va programar i dur a terme el primer semestre de 2018 el Cicle Històries de Barcelona, amb sis conferenciants amb perfils ben diferenciats, que ens endinsen amb les seves narratives i anàlisis en diverses històries en el marc de la ciutat de Barcelona.
El temes tractats són ben diversos: Barcelona i el tràfic d’esclaus; Cerdà i l’Eixample; El doctor Robert i el Tancament de caixes; El Barri gòtic; Dones barcelonines; Els nazis a Barcelona. Ara podeu tornar a veure per You Tube, cinc d’aquestes sis conferències. Malauradament la darrera no es va poder enregistrar per raons tècniques. També podeu accedir a un text resum de la conferència al Blog de la secció d’Història.
Presenta les conferències Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història (2015-2020).
Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus, amb Martín Rodrigo Alharilla, historiador i professor titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF i coordinador editor de Les bases colonials de Barcelona 1765-1968. 28 de maig 2018. Més informació aquí.
Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona, Lluís Permanyer, periodista, cronista de Barcelona i autor de l’obra L’Eixample. 150 anys d’Història. 14 de maig 2018. Més informació aquí
El doctor Robert i el Tancament de Caixes amb Enric Calpena, periodista, historiador, dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio i autor de Barcelona, una biografia,16 d’abril 2018. Més informació aquí
El Barri Gòtic de Barcelona invent o reconstrucció? amb Dani Cortijo, historiador, guia de la ciutat de Barcelona, autor de l’obra Històries de la Història de Barcelona i creador del blog Altres Barcelones ,19 de març 2018. Més informació aquí
Dones de Barcelona. Històries barcelonines, amb Elisenda Albertí, escriptora, editora i autora de Dones de Barcelona, històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al segle XIX; Decidides, 7 dones contracorrent; i Compromeses, 8 dones excepcionals. 26 de febrer 2018. Més informació aquí
Nazis a Barcelona. La 2ª guerra mundial i la ciutat. Francesc Vilanova,historiador, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de Nazis a Barcelona. 5 de març. Més informació aquí. No es disposa del vídeo perquè no es va poder enregistrar per raons tècniques.
Franquisme i amistats nazis (1939-1945)
Autor del text: Francesc Vilanova
Entre 1939 i 1945, entre la fi de la Guerra Civil espanyola i l’acabament de la Segona Guerra Mundial, la presència de representants de l’Alemanya Nazi i de la Itàlia feixista a Catalunya de la postguerra va ser reiterada. El règim franquista, malgrat la seva neutalitat oficial en la guerra europea, va tenir un gran interès a mostrar la seva coincidència ideològica i política amb les dictadures de Hitler i Mussolini en l’intent de construir una “Nova Europa” totalitària.
Les visites del cap de les SS, Heinrich Himmler, i del gendre de Mussolini, el comte Ciano, van ser el moments més destacats d’aquesta presència dels “amics” nazi-feixistes.
Imatge: Visita del comte Ciano a Barcelona al seu pas per la Rambla / Brangulí / ANC
Al costat d’aquests dos episodis, però trobem un entramat de visites diplomàtiques, militars i acadèmiques i tot un seguit d’esdeveniments socials i culturals, centrats sobretot a la ciutat de Barcelona, que van comptar amb els suport de les autoritats franquistes locals i la complicitatde la premsa barcelonina de l’època.
Tot plegat va deixar un testimoni gràfic molt impactant que el llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) recupera per primer cop de forma sistemàtica, amb materials procedents de diversos arxius històrics. Una esplendor feixista, propiciada per les noves autoritats, que només va desaparèixer quan la guerra europea es va anar decantant a favor de les democràcies.
Imatge: Vista del Paranimf de la Universitat de Barcelona, seu de l’Exposició del Llibre Alemany / Col·lecció Merletti / IEFC
Imatge: La celebració del desè aniversari de l’arribada dels nazis al poder al 31 de gener del 1943 al Teatre Tívoli de Barcelona / Col·lecció Merletti / IEFC
Potser per tan evident i que ja hi comptem sempre, no hem parlat encara de les possibilitats d’aquesta pàgina. El projecte acosta el saber d’una forma fàcil i molt interactiva, per explicar-ho molt breument, i evidentment hi ha moltes entitats d’arreu que s’expliquen i s’obren a través d’aquesta plataforma. Una de les més vistades és la Art Project que et permet entrar a museus i veure obres d’art d’una manera que l’ull humà no havia vist mai.
Tot i que jo començaria per explorar. Podem arribar a interactuar de forma ràpida, entretinguda i anar prenent càpsules de coneixement, que segur també ens guariran.
No cal que us digui que estem vivint uns moments molts durs. Si quan brindàvem celebrant l’arribada d’aquest 2020 ens haguessin dit que abans d’arribar a la meitat d’aquest any estaríem patint una pandèmia com aquesta, no ens ho haguéssim cregut. Encara recordo aquells comentaris que fèiem:
–El 2020 serà un bon any! –I tant que sí! Ha, ha, ha,… –No hi ha cap dubte, un número tan rodó ens ha de portar moments rodons. Ha, ha, ha… –També els anys vint del segle passat van ser bons, no? Doncs ara també! Ha, ha, ha…
I ara estem confinats. Amb moltes persones malaltes i amb un nombre de víctimes mortals que puja dia a dia. Des d’aquí, volem enviar un missatge de solidaritat per a totes les víctimes i les seves famílies.
Pel que fa a la cultura, una de les conseqüències d’aquest confinament és el tancament dels teatres. Sense anar més lluny, jo mateix m’hauré perdut, per ara, nou o deu representacions! (cadascú té els seus vicis). Sort que companyies i sales ens estan fent una bona oferta per veure teatre per internet. És evident que no és el mateix. El teatre vist per pantalla perd molts dels seus ingredients fonamentals, tan emotius com artístics. Però malgrat tot, crec que val la pena fer-hi un cop d’ull. Aquí us faig un resum de l’oferta (que és força gran!) d’aquelles obres que, tot i la dificultat de la visió plana, d’entrada, crec que són recomanables.
Teatre Lliure
El Teatre Lliure ha engegat una campanya anomenada #LliureAlSofà en què ens aniran oferint obres ja vistes a les seves sales. A l’hora d’escriure aquesta entrada ja arribem tard a veure la primera producció (visible fins ahir dia 22) que era Hamlet dirigida per Pau Carrió i protagonitzada per Pól López (Premi Butaca 2016 al millor actor).
La següent serà una adaptació feta per Anna Maria Ricart de Jane Eyre de Charlotte Brontë, amb direcció de Carme Portaceli (temporada 2016-2017) i que va tenir els Premis Butaca 2017 a la Millor Actriu per a Ariadna Gil i al Millor Actor de repartiment per a Abel Folk. La podrem veure de dijous 26 a dissabte 28 a les 20h i diumenge 29 a les 18h.
Foto: Teatre Lliure
Segurament en podrem veure més. Hem d’estar a l’aguait!
Teatre Nacional
El Nacional ofereix la possibilitat, gràcies a Arola Editors, de llegir en format digital gratuïtament els textos de la seva Biblioteca del TNC.
A TV3 a la carta podem veure L’art de la comèdia d’Eduardo de Filipo, dirigida per Lluís Homar (temporada 2014-2015 al TNC) i interpretada per Andreu Benito, Joan Carreras, Roger Casamajor, Lluís Homar, Eduard Muntada, Victòria Pagès, Quimet Pla, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Lluís Villanueva i Pau Viñals. Una comèdia molt intel·ligent amb una direcció i un repartiment de luxe.
Foto: TNC
Sala Flyhard
Aquesta petita sala de Sants també ens convida a veure teatre des de casa. Han programat tres espectacles que podem visionar fins al proper diumenge 29.
Tortugues: la desacceleració de les partícules escrita i dirigida per Clàudia Ceró (temporada 2014-1015). Va tenir el Premi Butaca al millor text teatral 2015. És una comèdia molt interessants sobre els diferents ritmes de vida d’una parella (més).
La pols, escrita i dirigida per Llàtzer Garcia (temporada 2013-2014). Reaccions dels membres d’una singular família quan el pare mor (més). Va tenir el Premi de la Crítica de Barcelona 2014 al millor text.
New Ordre, escrita i dirigisa per Sergi Pompermayer. Tres persones de classe mitjana, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món (més).
La Calórica
La Calórica és una companyia que precisament aquesta temporada ha celebrat el seu desè aniversari. Ho han fet representant el seu primer muntatge Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I amb totes les entrades venudes. És un grup molt original i amb unes produccions molt bones. Ho podrem comprovar amb aquests espectacles, entre d’altres, visibles per la xarxa, tots d’autoria pròpia.
Bluf (2014). Barreja imaginària de novel·la gràfica, realisme íntim i comèdia esbojarrada per construir una historia múltiple sobre personatges que no volen triar per por a perdre i perden perquè no volen triar (més).
Sobre el fenomen de les feines de merda (2015). Parteixen del cèlebre article de l’antropòleg nord-americà David Graeber per construir un espectacle d’històries breus, amb una bona dosi d’humor per reflexionar sobre la feina (més).
Fairfly (2016). És una comèdia sobre la bombolla de les startups i la cultura emprenedora. Volem canviar el món? O només estem intentant canviar la nostra posició al món?. Premis Butaca 2017 al millor text teatral i al millor espectacle de petit format. Premis Max 2018 al millor text revelació i al millor espectacle de petit format. Premi de la crítica de Barcelona al millor espectacle de petit format.
Aquesta és la meva selecció. M’he deixat moltes obres que aquests dies es poden veure per la xarxa, però no podia posar-les totes. A la pàgina de Teatre Barcelona trobareu moltes més propostes.
Aquests dies de confinament, segur que rebeu i envieu multitud de missatges i de referències de pàgines web de diferents temes. Aquest matí, algú m’ha enviat unes figures que es movien de manera sincronitzada. No podia deixar de mirar-les. M’he quedat hipnotitzat per la bellesa i per la serenor que em transmetien. Aquesta primera imatge n’és una mostra. Si la cliqueu entendreu el que us estic explicant.
He cercat una mica per la xarxa i he trobat que el seu autor és Andreas Wannerstedt, un dissenyador suec que ja fa anys que es dedica a crear aquests món idíl·lics i platònics, on els objectes materials es belluguen, seguint un mètode, en ordre, però enganyant les lleis físiques més elementals. Quins pensaments m’han vingut al cap! I quina tranquil·litat! Ja sé que la realitat és ben diferent, però, encara que només sigui per uns moments, deixem-nos portar per la bellesa i per l’harmonia, sense complicacions.
Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
A la seva pàgina web llegim:
Andreas Wannerstedt és un artista i director d’art amb seu a Estocolm, que elabora escultures úniques en 3D i animacions fascinants. Les imatges d’Andreas són alhora sofisticades i capritxoses, amb formes geomètriques senzilles i lúdiques en composicions equilibrades, juntament amb textures orgàniques i paletes de colors que harmonitzen. Les seves animacions perfectament sincronitzades han estat sovint qualificades de “estranyament satisfactòries”, ja que l’efecte general evoca una sensació estranyament hipnotitzadora que fa que l’espectador es relaxi i que sigui meditatiu. Tot i que les seves animacions es basen vagament en comportaments del món real, sovint trenquen els límits de les toleràncies, la fricció i la gravetat, permetent infinits moviments ordenats.
Durant els darrers 14 anys ha estat treballant per encàrrec de marques reconegudes com Google, Omega, Swarovski, Dropbox, Adidas, Ikea, Spotify, Absolut Vodka, Red Bull, Squarespace, etc. Les seves animacions han fascinat milions de espectadors de tot el món. Destaca el treball fet a Vice, Behance Network, Designboom, Stash Magazine, Fubiz, Vimeo Staff-Pick, 9gag, UNILAD, VT, Huffington Post, Business Insider, LAD Bible, FWA, Designcollector i Mindsparkle Mag, entre d’altres.
Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
Encara que l’art és purament digital, Wannerstedt va declarar que regularment les seves idees inicials sorgeixen d’objectes del món real, als que després els dona un gir lleugerament abstracte, on les coses desafien la gravetat i la fricció, fins a cert punt.
A vegades n’hi ha prou amb veure la imatge d’un bell objecte d’interior, o fins i tot només una textura, per inspirar-me i visualitzar diferents tipus d’animacions que podrien donar vida a la composició. Tan aviat com em sorgeix una idea, començo a fer alguns esbossos, abans de començar a treballar en el meu programari 3D per fer alguns models ràpids.
Feu clic a sobre de la imatge i connecteu el so
Relaxeu-vos, gaudiu-ne i cuideu-vos! Ens en sortirem!
La pàgina Documanía TV recull una gran quantitat de documentals de diferents temes. Avui vull comentar els documentals musicals que podem veure en aquest espai.
En aquesta adreça podeu accedir a una pàgina espectacular. Segons el mateix títol, ens presenten Más de 100 documentales de música, músicos y grupos.
Si fem un cop d’ull, trobem documentals de Jazz, Blues, Rock dels anys 60, Heavy Metal, U2, Sex Pistols, Bob Dylan, Jimmy Hendrix, Janis Joplin, Woodstock i molts d’altres. També hi ha documentals sobre Beethoven i sense oblidar els dedicats a The Beatles, The Rolling Stones, Frank Sinatra, Elvis Preasly, Pink Floid i alguns més.
Vull fer una menció especial al documental sobre la Història del Jazz, dirigit per Ken Burns per a la BBC i presentat, entre d’altres, per Winton Marsalis. Llegim a la seva presentació:
Explora la història del principal gènere musical americà fent un seguiment del seu desenvolupament en la cultura afroamericana, el seu ascens a la fama, la seva edat d’or del jazz des de la dècada de 1920 fins a la de 1940 tant del jazz pur com de el swing, i la situació del jazz a l’actualitat.Durant aquest recorregut per la vida de l’jazz aprendrem de les vides i els treballs musicals dels seus músics principals com Louis Armstrong, Duke Ellington, Billie Holiday, Benny Goodman, Charlie Bird Parker i molts altres que van ajudar a donar forma al Jazz per convertir-lo en el vibrant gènere musical que coneixem.La sèrie també reflecteix com el jazz ha estat el reflex dels problemes polítics i socials de la societat afroamericana dels Estats Units en el transcurs de la seva història.
Ahir dimarts es va presentar a la Filmoteca aquest documental coproduït per QUINDROP, RTVE i IB3. En acabar el passi, es va fer un interessant cinefòrum amb els directors i guionistes (Pablo Azorín i Pedro de Echave) i l’historiador Joan Buades. Aquest proper dissabte dia 14 de març podreu veure el documental: tve2 (20,30 en castellà) IB3 (21,40 en català). Ara ho podeu veure en YouTube.
Otto Skorzeny va ser el nazi predilecte de Hitler. Membre de les SS en el Leibstandarte Adolf Hitler (la guàrdia pretoriana del Führer), va ser el responsable de l’escamot que va alliberar Mussolini després de la seva destitució i arrest com a conseqüència del cop d’estat de Badoglio a l’estiu de 1943. Nazi convençut, Skorzeny té altres sonores intervencions durant la guerra. Quan es produeix la capitulació és detingut, jutjat i enviat a un camp de presoners d’on fugirà de forma fàcil i inexplicable. Passarà a Espanya i aquí serà acollit pel règim franquista. Al llarg dels quasi trenta anys fins la seva mort, col·laborarà en la xarxa d’evasió de molts nazis cap a Sud-amèrica, s’enriquirà amb el règim franquista, tindrà un paper destacat en nombroses i tèrboles maniobres especulatives i d’espionatge a favor de tota mena de països (Estats Units, Egipte i, increïblement, Israel).
Otto Skorzeny (font: wikipedia.org)
El film és el resultat d’una investigació en diversos arxius com ara el del mateix Skorzeny o d’informes elaborats per la CIA i els serveis d’intel·ligència britànics.També inclou entrevistes a historiadors i investigadors, així com a la seva única filla. La història d’aquest individu sense escrúpols i les seves connexions amb la dictadura franquista s’expliquen en aquest excel·lent documental. Malgrat tot encara hi ha moltes preguntes sense resposta.
Gaudir la Cultura 
You must be logged in to post a comment.